Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. És un vilatge conegut per la Reserva Natural Nacional de la Vall d'Eina.

Etimologia A partir del fet, constatat pel mateix Joan Coromines en les seves excursions pels Pirineus, que Eina és el poble que produeix més llet de tota la Cerdanya, i especialment l'estiu, a causa de la qualitat de les seves pastures, que permeten que el bestiar boví no conegui pràcticament un règim especial a l'època calorosa, el filòleg explica en el seu Onomasticom CataloniaeCoromines, 1995. l'origen basc del topònim Eina. Procedeix del basc ezne (llet). Precisament els documents medievals donen sovint la forma Esna com a nom del poble.

Geografia miniatura|esquerra|Eina a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals del terme El terme comunal d'Eina, de 203.600 hectàrees d'extensió, és situat a l'extrem oriental de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsEina en els ortofotomapes de l'IGNEina a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit amb les comarques del Conflent i del Ripollès.

El terme d'Eina, de forma aproximadament rectangular, allargassada, està situat al biaix de sud-est a nord-oest. La zona sud-est, que arriba a la carena axial dels Pirineus, és la més alta del terme; aquesta carena està formada pel Pic d'Eina a l'extrem nord-est, al límit amb els termes comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, i municipal de Queralbs, de la del Ripollès, de 2.789,2 m alt, el Coll de Núria, a 2.680,8, el Pic de Núria, de 2.796,2, i el Puig o Pic de Finestrelles, de 2.826,9, al trifini amb Llo i el ja esmentat terme de Queralbs. Tot el límit amb Queralbs correspon al límit nord de la Vall de Núria.

El terme comunal està vertebrat íntegrament per la Ribera d'Eina: els límits laterals del terme són les carenes que la delimiten. A llevant, el contrafort nord-occidental del Pic d'Eina, ja esmentat, que davalla gradualment cap a la Torre d'Eina, de 2.828,8 m alt, el Serrat de les Fonts, de vers els 2.700, el Cambra d'Ase, de 2.726,5, el Cim del Ras, a 2.600, des d'on davalla cap a la plana cerdana, passant per la carena que separa les dues parts de l'estació d'esquí de l'Espai Cambra d'Ase, la de Sant Pere dels Forcats i la d'Eina. A ponent, és el contrafort, també nord-occidental, del Pic de Finestrelles, cap al Camp de Perones, a 2.600, la Serra dels Clots, vers els 2.450, la Pica del Quer, de 2.343,4, i baixa fins a trobar el Rec del Rondola, a 1.734 m alt. En aquest lloc el termenal occidental deixa de seguir el contrafort esmentat, i esdevé arbitrari, deixant de seguir accidents geogràfics naturals. El mateix passa amb l'oriental a partir del lloc anteriorment descrit.

El punt més alt del terme comunal d'Eina és el Pic de Finestrelles, amb els seus 2.826,9 m alt; el punt més baix és a 1.452,9 m alt en el trifini d'Eina, Sallagosa i Font-romeu, Odelló i Vià, a la llera de la Ribera d'Eina, molt poc abans que aquest curs d'aigua s'aboqui en l'Angust, o Rec de l'Angust.

La Ribera d'Eina neix al capdamunt de la Vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts i recorre la vall en direcció nord-oest fins a unir-se amb el riu de Bolquera per formar el Rec de l'Angust, que desemboca en el riu Segre.

El terme comunal d'Eina està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.

Termes municipals limítrofs:

El poble d'Eina miniatura|esquerra|Eina en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Vista general del poble d'Eina El poble d'Eina es trobaEina en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest del seu terme comunal, a prop del centre del sector de la comuna que s'estén a la plana de la Cerdanya, al peu dels contraforts dels Pirineus.

És un poble bastant agrupat, principalment al llarg d'un carrer, format a partir de dos nuclis primigenis, cadascun en una terrassa a una alçària diferent. El superior havia estat murallat, i formava el castell que apareix documentat en textos medievals. En aquest nucli més enlairat hi ha l'església de Sant Miquel, amb el seu cementiri, situada en el sector sud-est del poble. Modernament s'ha format el barri de Darrer Can Gironella, encara més al sud-est. La Casa del Comú i la Casa del Parc són a Cal Martinet, les antigues escoles, a l'extrem de ponent del nucli urbà, en el nucli de menys elevació del poble.

El poble conserva els noms tradicionals d'algunes cases del poble: Cal Cua, o Cal Navarro, Cal Gració, Ca l'Hereu, Cal Martinet, Cal Pal, Cal Rigola, o Cal Jacomet, i Can Gironella.

Eina 2600 SituadaEina 2600 en els ortofotomapes de l'IGN a llevant del poble i uns 250 metres més enlaire, Eina 2600 és una extensió moderna del poble d'Eina, a partir de l'Espai Cambra d'Ase. És una urbanització bastant gran de xalets, amb algunes instal·lacions d'esquí, unes cap al sud-est i d'altres cap al sud, les quals travessen el Bosc d'Eina.

Monuments megalítics del terme d'Eina miniatura|350x350px|Dolmen dels Pasquerets Són diversos els dòlmens i altres megàlits existents en el terme d'Eina. Al nord del terme hi ha el Dolmen de la Borda, o dels Pasquerets, que fou en el seu moment excavat i restaurat; més al sud, però encara en el sector nord, hi ha el Dolmen de lo Pou. En el mateix sector es troba la Cista megalítica del Molí, propera al Molí de Baix; al nord-est del terme, al sector proper al Coll de la Perxa, hi ha el Menhir del Coll de la Perxa. A prop i a ponent del poble d'Eina es troba l'Hàbitat del Pla de Bac, i al nord-oest seu, el Menhir del Molí d'Eina.

Els masos del terme d'Eina En el terme d'Eina hi ha algunes barraques aïllades, com la Barraca dels Guardes, la dels Negres i la dels Pastors, el refugi de la Cabana de l'Orri de Baix, la capella de Sant Miquel, el Molí de Baix, o Molí d'Eina, l'Orri de Baix, l'Orri de Dalt, i cinc telesquís, entre els quals el de la Coulée i el de Roques Blanques. De mas, pròpiament, no n'hi ha cap, fora de l'antic mas de Cal Martinet, al poble d'Eina, actual seu de la Casa del Comú i de la del Parc, amb el Jardi Etnobotànic.

Hidrografia Cursos d'aigua El principal curs d'aigua del terme d'Eina és l'Eina, o Ribera d'Eina, de vegades anomenat també Ebre, que defineix la vall en la qual s'estén el terme comunal del mateix nom. A l'entorn d'aquest riu s'articulen els altres cursos d'aigua del terme. L'Eina és format a la capçalera per una sèrie de torrents de muntanya, aquí anomenats canals, que davallen del circ de capçalera de la vall, entre la Torre d'Eina, al nord-est del circ de capçalera, al Pic de Finestrelles, al sud-oest, amb el Pic d'Eina i el de Núria entre aquests dos cims. Aquests canals són, de llevant a orient, el de la Torre d'Eina, el de la Coma d'Eina, el del Serrat de la Collada de Núria, el del Serrat de Núria i els Canals del Pic de Finestrelles, amb el Forat de Dalt de Finestrelles, que s'uneixen abans del Pla de la Beguda, a partir d'on ja es coneix com a Ribera d'Eina. Més endavant, hi arriba per l'esquerra el Canal del Camp del Perones; en aquesta zona hi ha el saltant d'aigua del Botàs. Al cap de poc després, ara per la dreta, el Canal de la Barraca dels Pastors. Un bon tros cap al nord, són els Canals de la Jaça dels Anyells els que arriben per la dreta, i poc després el Canal del Bosc d'Eina, el Canal de Coma Ermada i el Rec de Coma Fumada, encara per la dreta. Després, i ara per l'esquerra, el Canal de l'Orri de Baix i el Canal de la Baralla; altre cop per la dreta, la Llissa Dreta, el Canal de les Roques Molles, el de la Jaça d'en Calbet i el Canal Ample, quasi davant del qual aflueix per l'esquerra el Canal de la Barraca dels Negres, i de seguida, ara per la dreta, el Canal de l'Esclop. Després d'un llarg tram sense cap afluència important, ja a prop del poble d'Eina arriba per la dreta el Canal de la Prada de Dalt i per l'esquerra el Rec de la Figuera del Quer, o de Coma d'Enllà, que neix en el veí terme de Llo. Riu avall, que ja discorre per la plana cerdana, dins del terme d'Eina no rep cap altre afluent, a part del Rec de Bolquera i el de Sant Joan de la Perxa.

Fonts Les principals fonts d'Eina són una font captada, la Font de Coma Ermada, la de Coma d'Eina, la del Cua Vell, la del Sastre, la Font Lleganyosa i les Fonts, o Fonts de l'Orri de Dalt.

Canals d'irrigació Els canals d'irrigació existents en el terme d'Eina són el Rec d'Eina, o de la Vall, els dos recs del Molí, el Rec de la Ribera d'Eina, el del Rondola, o Rec Vell de les Canals. Per a poder captar l'aigua d'aquests recs, hi ha la Presa d'aigua del Rec d'Elna, la del Rec de Rondola, la del Rec de la Ribera d'Eina i la del Rec del Molí.

Orografia Alguns dels topònims del terme d'Eina reflecteixen espais geogràfics concrets o formes de relleu, com ara boscs: Bosc Comunal d'Eina, o, simplement, Bosc d'Eina, el Bosc Comunal del Quer, o, també, Bosc del Quer, ara integrat en l'anterior, i Bosc Estatal del Camí Ramader; colls: Coll de Núria; comes: la Coma d'Eina, la Coma de la Pica del Quer, la Coma de la Llebre, la Coma dels Colls, la Coma d'en Llanes, la Coma de Sant Joan de la Perxa, la Coma Enllà, la Coma Ermada, la Coma Fosca, la Coma Grossa, les Comes de Pallars; costes: Costa Guillem; muntanyes: Cambra d'Ase, el Cim del Ras, la Pica del Quer, o del Bosc del Quer, el Pic d'Eina, el Pic de Finestrelles, o Puig de Finestrelles, el Pic de Núria i la Torre d'Eina, o Torre del Serrat del Lloser; planes: Pla de la Beguda, Pla del Bac, Pla de les Fonts, Pla dels Pasquerets, els Plans; roques singulars: la Roca de la Beneta, la Roca del Plomall, Roca Flavià, Roc de l'Àliga, Roc del Colom, Roques Blanques i Roques Molles; serres i serrats: Serra del Bosc, Serra del Quer, Serra de Núria, Serra Mitjà, Serrat de Finestrelles, Serrat de Fontfreda, Serrat de les Fonts, Serrat de Coma d'Eina, Serrat de Coma Fosca, Serrat de la Collada de Núria, Serrat del Cambra d'Ase, Serrat del Camp del Perones, Serrat dels Clots, Serrat del Lloser, Serrat del Planès, Serrat de Sant Miquel, Serrat Moscador i Serrat Pedrós dels Clots, o de la Clota, i valls: la Vall, o Vall d'Eina.

El terme comunal Les partides i indrets específics del terme comunal d'Eina són Barbaleixa, la Barraca dels Guardes, la Barraca dels Negres, la Borda, el Botàs, la Bugada de les Encantades, el Camp de la Mare de Déu, el Camp de l'Era, el Camp del Martell, el Camp del Perones, el Carretal de la Vall, el Cim del Ras, els Colls, el Corral dels Porcs, la Creueta, Cul Grossa, Darrer Can Gironella, les Escudelles, les Esplanes, o la Prada de Baix, les Esplanes de Rotllan, l'Estret, la Farga Espatllada, les Feixetes, els Fontanals, la Font del Sastre, el Forat de Dalt de Finestrelles, el Forn de la Calç, els Fornells, les Freixes, Frescatells, la Jaça de l'Orri, la Jaça dels Anyells, la Jaça d'en Calbet, l'Illa Rosta, les Illes, la Llissa Dreta, la Llosa, el Malpàs, el Molí d'Eina, el Mollàs, el Moscador de Sant Pere, o el Serrat Moscador de Sant Pere, els Pasquerets, el Peiró, el Port, les Poses, o les Esposes, el Pou, el Pou de Grosset, el Pou del Blasi, la Prada de Dalt, el Prat del Pona, el Prat del Sicardó, el Prat Rodat, els Prats dels Clots, els Prats Magres, la Pujada del Burro de la Blaia, el Quer, o Pasquers del Quer, el Ras, o Pasquers del Ras, la Rodonella i els Tallats.

Senyals termenals