El País de Gal·les o simplement Gal·les (, ; ) és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, on limita a l'est amb Anglaterra i a l'oest amb el mar d'Irlanda i la mar Cèltica, que és part de l'oceà Atlàntic. Té una població total de 3,1 milions de persones i és un país amb doble oficialitat, les llengües oficials són el gal·lès i l'anglès. La capital i ciutat més gran és Caerdydd o Cardiff (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal·les trien representants al Parlament gal·lès, la qual atén assumptes interns, i al Parlament del Regne Unit. El cap del govern a Gal·les és el primer ministre (First Minister), càrrec que ocupa actualment Mark Drakeford.
És una de les nacions celtes i posseeix una identitat cultural pròpia que es va conformar després de la retirada dels romans de la Gran Bretanya. La derrota de Llewelyn II per Eduard I al va concloure la conquesta anglonormanda de Gal·les i va significar el començament de segles d'ocupació anglesa. El país va ser incorporat a Anglaterra mitjançant l'Estatut de Rhuddlan del 1284 i més tard per l'Acta d'Unió del 1536, creant l'entitat legal avui coneguda com a Anglaterra i Gal·les.
La capital i ciutat més gran és Cardiff (en gal·lès: Caerdydd), amb 320.000 habitants. Durant un temps va ser el principal port mundial del carbó i, durant alguns anys abans de la Primera Guerra Mundial, va tenir un trànsit més intens que Londres o Liverpool. Dos terços de la població viuen a Gal·les del Sud, amb una altra concentració a l'occident de Gal·les del Nord. Des del el país ha adquirit una reputació de lloc folklòric, la qual cosa es deu en part al renaixement de la tradició de lEisteddfod.
El 1216 Llywelyn el Gran va fundar el Principat de Gal·les. A principis del , és a dir cent anys després de la conquesta anglesa, Owain Glyndwr va restaurar breument la independència definint el caràcter modern del país. La família reial britànica ha concedit el títol de príncep de Gal·les al seu hereu al tron.
Etimologia El nom anglès del país procedeix del terme anglosaxó Walas o Wealas, que probablement ve de wealh, que vol dir «estranger no germànic». El nom nadiu, Cymru –del britònic Combrogi «[terra dels] compatriotes»– va ser adaptat en la forma Cambria, emprada en llatí i en l'anglès poètic.
Història
Prehistòria El país de Gal·les (Cymru en gal·lès) ha estat habitat pels homínids moderns des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables en el territori no apareixerien fins a l'última Edat de Gel, quan van emigrar a l'illa caçadors-recol·lectors mesolítics provinents de l'Europa Central. Les glaceres van retrocedir a la regió cap al VIII mil·lenni aC, però el pas cap a l'Europa Continental es va mantenir fins al final de la glaciació, entre el V i el VI mil·lenni aC, quan Gran Bretanya es va convertir en una illa i es va formar el mar d'Irlanda, separant Gal·les d'Irlanda. Segons l'historiador John Davies, les llegendes sobre l'enfonsament de Cantre'r Gwaelod i els contes de Mabinogion, en què es diu que les aigües del mar d'Irlanda eren menys profundes, poden ser reminiscències d'aquest període.
miniatura|esquerra|Dolmen neolític de Pentre IFAN. Durant aquest període els boscos de la regió es van fer molt densos, la qual cosa que feia una frontera natural que dificultava comunicar amb la resta de l'illa. De la península Ibèrica van arribar per mar colonitzadors neolítics, que es van integrar amb els pobles ja presents i van afavorir la sedentarització dels habitants de la regió, dins el procés de la revolució neolítica.
Els nous pobladors van buidar els boscos per establir terres de pasturatge i de cultius, van desenvolupar tecnologies per a l'elaboració de ceràmiques i de tèxtils, i van construir cromlecs com els de Pentre Ifan, Bryn Celli Ddu i Parc Cwm long cairn.
Durant l'Edat del Bronze i del Ferro les cultures celtes de Gal·les van sostenir intercanvis amb les de la resta de l'arxipèlag. Durant la conquesta romana de Britànnia el país estava habitat per diferents pobles: els deceangles, els ordòvics, els cornovis, els dimetes i els silurs.
Colonització La conquesta romana va començar a Gal·les el 48. Dos dels grans pobles britans, els silurs i els ordòvics, es van resistir al domini romà durant alguns anys, però finalment els ordòvics van ser sotmesos l'any 79. Els pobles britans de l'època preromana ocupaven el territori actual de Gal·les, però també parts d'Anglaterra i del sud d'Escòcia, en el que seria la província romana de Britànnia fins a la retirada de les legions romanes a començament del .
miniatura|Mur meridional de la ciutat romana de Venta Silurum. A Gal·les del Sud es va formar un cordó de fortins romans, que asseguraven un control territorial fins almenys Carmarthen, mentre extreien l'or de les mines de Dolaucothi a Carmarthenshire. Els romans van construir un fortí per a les seves legions a Caerleon, on encara hi ha les restes ben conservades de l'amfiteatre, i un altre a Venta Silurum (actual Caewent), que també té estructures en bon estat de conservació.
Com es reflecteix en el conte medieval Breuddwyd Macsen Wledig (El somni de Macsen Wleding), els romans també van penetrar a la zona septentrional del país. Segons diu la seva trama, Magne Màxim (Macsen Wledig), un dels últims emperadors romans d'occident, es va casar amb la filla d'un cap gal·lès de l'actual Caernarfon. Per la seva banda, el cristianisme va ser introduït a Gal·les durant el i la conversió religiosa no va deixar d'estendre's.
En els segles següents al territori de Gal·les es desenvoluparien petits regnes com Gwynedd, Powys, Glywysing, Gwent i Deheubarth, que succeirien al govern imperial a les terres altes. El desenvolupament d'aquesta cultura romanobritana va ser de fet la base del que en l'actualitat es coneix com a Gal·les. Amb la pèrdua de les terres baixes, els regnes anglesos de Mèrcia, Northúmbria i Wessex es van enfrontar als de Powys, Gwent i Gwynedd per redefinir les seves fronteres.
Edat mitjana Les terres meridionals i occidentals que van passar a mans dels anglesos van començar a ser anomenades en gal·lès Lloegyr (en l'actualitat Lloegr), que al principi només incloïen Mèrcia i més tard tot Anglaterra. Les tribus germàniques que van dominar aquesta regió van ser anomenades Saeson, és a dir "saxons".
Els anglosaxons anomenaven walha als romanobritans, és a dir 'estranger romanitzat'. Els gal·lesos van seguir anomenant-se brythoniaid (britons) fins i tot durant bona part de l'Edat Mitjana, encara que la primera vegada que es va emprar Cymru i Cymry va ser el 633 en el poema Y Gododdin, d'Aneirin. En lArmes Prydein, del 930, les paraules Cymry i Cymro són emprades quinze vegades. Només fins a arribar al la paraula Cymry va ser més freqüent que Brythoniaid en la literatura gal·lesa.
120px|miniatura|Hwyel el Bo, en el manuscrit Peniarth 28. Des del 800 un seguit de matrimonis dinàstics van portar Rhodri el Gran al poder, en heretar Gwynedd i Powys. El seu regnat va abastar de l'any 844 al 878. Per contra, els seus fills van fundar tres dinasties (Aberffraw per Gwynedd, Dinefwr per Deheubarth, i Mathrafal per Powys), que es van oposar entre si. L'avi de Rhodri, Hywel el Bo, fundador de Deheubarth, va expulsar la dinastia Aberffraw de Gwynedd i Powys. Maredudd ab Owain de Deheubarth (el net de Hywel) aconseguiria expulsar-los de nou, tot i que de manera temporal.
miniatura|esquerra|Escultura d'Owain Glyndwr, l'últim gal·lès nadiu amb el títol de príncep de Gal·les. El net de Maredudd, Gruffydd ap Llywelyn, conqueriria els territoris dels seus cosins i estendria el seu regne fins a terres angleses. La importància històrica és perquè va ser el primer i únic monarca gal·lès que va regnar sobre tot el país des del 1057 fins al 1063. Owain Gwynedd, dels Aberffraw, va ser per la seva banda el primer monarca gal·lès amb el títol de princeps Wallensium (príncep de Gal·les). D'aquest període poden, així mateix ressaltar les invasions normandes, l'avantguarda va arribar a les fronteres gal·leses el 1067.
La dinastia Aberffraw cobraria protagonisme amb el net d'Owain Gwynedd, Llywelyn el Gran, que va realitzar negociacions favorables aprofitant la creació de la Carta Magna el 1215 i va rebre el jurament de fidelitat dels altres senyors gal·lesos el 1216 a Aberdyfi, fet que el convertí en el primer príncep de Gal·les. El seu net Llywelyn II també va ser reconegut com a tal per Enric III al Tractat de Montgomery el 1267 encara que després d'una sèrie de disputes que van incloure l'empresonament pels anglesos de la seva dona, Elionor, van acabar amb la primera invasió d'Eduard I. Després de la derrota militar el Tractat d'Aberconwy va establir la subordinació de Llywelyn a Anglaterra el 1277. El 1282 es va lliurar l'última batalla, que va acabar amb tota sobirania dels prínceps gal·lesos. Amb la mort de Llywelyn i la neutralització de tots els seus hereus potencials, els senyors gal·lesos restants van oferir les seves terres al rei anglès. Per consolidar les seves conquestes, Eduard va fer construir un seguit de castells, entre els quals destaquen els de Beaumaris, Caernarfon, i Conwy. Aquestes obres van provocar una disputa entre Llywelyn II i la corona anglesa i la Conquesta de Gal·les per Eduard I 1283 amb la mort de Dafydd ap Gruffydd, germà de Llywelyn.
miniatura|El Castell de Caerphilly Després d'una revolta fallida el 1294 comandada per Madog ap Llywelyn, no es registren grans aixecaments fins al d'Owain Glyndwr, un segle més tard, contra Enric IV. El 1404 Owain va ser coronat príncep de Gal·les davant de representants de França, Espanya i Escòcia, després d'això va celebrar diverses assemblees parlamentàries en diverses localitats gal·leses. La rebel·lió va ser però, reprimida i Owain va haver d'amagar-se el 1412, normalitzant la situació a favor dels anglesos cap al 1415.
Encara que l'Estatut de Rhuddlan va definir la unió anglogal·lesa, aquesta només es va oficialitzar el 1536, quan la llei local va ser reemplaçada per l'anglesa mitjançant l'Acta d'Unió (1536).
Del fins al Durant el la legislació gal·lesa va ser progressivament modificada per incorporar les estructures executives a Anglaterra. No obstant això, malgrat l'assimilació anglesa, els gal·lesos van mantenir la seva llengua i cultura. Durant el Gal·les va ser afectat per dues importants reformes, la Revolució Industrial i el renaixement metodista.
Durant el , el sud-est va experimentar una ràpida industrialització i una explosió demogràfica. Aquestes zones van ser anglificades a causa de l'arribada massiva d'immigrants, a diferència dels territoris rurals, on es va conservar amb més força la cultura tradicional gal·lesa i la seva llengua. Així mateix, la zona va experimentar la influència del cristianisme metodista.
Després de la Segona Guerra Mundial Gal·les va experimentar un progressiu declivi a causa de la crisi de la indústria del carbó i del ferro. En l'àmbit polític la crisi va provocar que el Partit Liberal fos desplaçat del poder pel Partit Laborista.
Despertar nacionalista Durant aquest període els nacionalistes del partit Plaid Cymru, dirigits per Gwynfor Evans, van aconseguir per primera vegada representació al Parlament del Regne Unit el 1966, i van convertir la "devolució" de les institucions parlamentàries gal·leses en el seu principal objectiu polític. En el referèndum del 1979 va guanyar el vot negatiu, però el 1997 es va fer un altre referèndum en el qual va guanyar el sí per un estret marge, fet que va permetre la creació d'un Parlament gal·lès a Cardiff.
Política: el nacionalisme gal·lès
miniatura|Els regnes medievals de Gal·les.