Un jinn,La traducció catalana de l'Alcorà empra la forma gin, adaptació fònico-gràfica del mot àrab, cf. de vegades dit geni, (, plural , mot segurament emparentat amb el llatí , ‘Genius’) és una criatura sobrenatural citada en la religió islàmica, on se la presenta com la tercera raça creada per Déu, de rang inferior als àngels. Els jinns són esmentats en l'Alcorà, per exemple a la sura La caverna: «Quan Nós vam dir als àngels: “Prosterneu-vos davant d'Àdam [Adam]”. Ells ho van fer, llevat d'Iblís [el gran dimoni], que era un geni gin i no va voler obeir l'ordre del seu Senyor.»
Els jinns són descrits com una espècie amoral, no necessàriament maligna, i solen ser bromistes i engalipadors en les seves formes més benignes de comportament. Estan presents en els contes i llegendes de la zona d'influència de l'islam, tot i que és pràcticament segur que l'extensió de l'Alcorà va imposar un mateix nom a moltes manifestacions diferents pròpies dels països islamitzats, anteriors a la islamització.
D'aquesta manera, en llocs on el mazdeisme va dominar abans que l'islam, els jinns són protagonistes de diverses pràctiques màgiques allunyades de l'ortodòxia sunnita; per als beduïns, són temptadors del desert i lladres nocturns; i per als musulmans de l'Índia i el Pakistan són molestos invasors de la llar que s'han d'expulsar mitjançant unes sures concretes de l'Alcorà i una cerimònia semblant a l'exorcisme cristià.
Els jinns tenen una miríada d'atributs a causa de l'efecte aglutinant que va tenir l'extensió de l'Alcorà sobre les llegendes i supersticions locals dels pobles islamitzats. Poden transformar-se en animals petits, travessar parets sòlides sense deixar de poder tocar coses materials i éssers vius, moure's a grans velocitats, transfigurar-se en éssers humans per suplantar a familiars i coneguts, etcètera. L'estat normal d'un jinn és invisible per als humans, ja que Déu va proporcionar-los moltes habilitats, però els dificultà així que els humans s'hi poguessin relacionar normalment. Segons la tradició, al final dels dies això s'invertirà i seran els humans qui podran veure'ls. Els jinns tenen dinasties i jerarquies comparables a la demonologia cristiana.
Etimologia miniatura|Un geni alat, amb galleda i con, que representa una entitat semidivina, probablement un precursor de les divinitats tutelars preislàmiques que es van convertir en els genis de l'Islam. Relleu del mur nord del palau del rei Sargon II a Dur Xarrukin, 713–716 aC. Jinn és un substantiu col·lectiu àrab que deriva de l'arrel semítica j-n-n, el significat principal de la qual és «amagar» o «adaptar». Alguns autors interpreten que la paraula significa, literalment, ‘éssers que estan ocults als sentits’. Els cognats inclouen l'àrab (, ‘posseït’ o, generalment, ‘boig’), (, ‘jardí’, ‘edèn’ o ‘cel’) i (, ‘embrió’). Jinn es tracta correctament com a plural (no obstant això, en àrab clàssic, també pot aparèixer com a jānn, ), amb el singular jinnī ().
L'origen de la paraula jinn segueix sent incert. Alguns estudiosos relacionen el terme àrab jinn amb el llatí genius, un esperit guardià de persones i llocs de la religió romana, com a resultat del sincretisme característic de l'Imperi Romà sota August i Tiberi, però no tots els estudiosos hi estan d'acord. Els partidaris argumenten que tant els genis romans com els genis àrabs es consideren deïtats menors que habiten els santuaris, arbres locals o fonts i les persones o famílies.Abu-Hamdiyyah, Muhammad. The Qur'an: an introduction. Routledge, 2020. El mot arameu ginnaya (), amb el significat de ‘deïtat tutelar’, amb atribucions similars, és un altre possible origen del terme jinn.Magic and Divination in Early Islam. (2021). Vereinigtes Königreich: Taylor & Francis. p. 45
Època preislàmica miniatura|Una Walterinnesia aegyptia. Les serps són els animals més freqüentment associats amb jinns. Es creu comunament que les serps negres són jinns malvats, mentre que les serps blanques es considera jinns benignes. Els orígens exactes de la creença en jinns no estan del tot clars. La creença en jinns a la religió àrab preislàmica està testimoniada no només per l'Alcorà, sinó també per la literatura preislàmica del . Alguns estudiosos de l'Orient Mitjà sostenen que es van originar com a esperits malèfics que resideixen en deserts i llocs impurs, que sovint van adoptar les formes d'animals; altres sostenen que originalment eren divinitats de la naturalesa pagana que gradualment es van anar marginant a mida que altres divinitats tenien més importància.
Por i veneració Els jinns ja eren adorats per molts àrabs durant el període preislàmic. Julius Wellhausen va observar que sovint es pensava que els jinns «habitaven o perseguien llocs desolats, foscos i bruts del desert». Per aquest motiu, se'ls considerava responsables de diverses malalties i trastorns mentals.
Al-Jàhidh atribueix als àrabs preislàmics la creença que la societat dels jinns constitueix diverses tribus i grups, anàlegs a la cultura àrab preislàmica. Un jinn també podia protegir, casar-se, segrestar, posseir i matar persones. Tot i ser invisibles, es considera que els genis tenen cossos (ajsam). Tal com els descriu Zakariyya al-Qazwiní, es troben entre els animals, juntament amb els humans, bèsties carregades (com els cavalls), el bestiar, les bèsties salvatges, els aus i els rèptils.Nasr, S. H. (2013). Islamic Life and Thought. Vereinigtes Königreich: Taylor & Francis. p. 135
Els jinns també es coneixen com a «canvia-formes», sovint assumint la forma d'un animal, tot preferint la forma d'una serp. Altres animals ctònics considerats com a formes de jinns inclouen els escorpins i els llangardaixos. Tant els escorpins com les serps han estat venerats a l'antic Pròxim Orient. Tanmateix, quan canvien a una forma humana, es diu que es mantenen en part animals i no són completament humans. Encara que el poder dels jinns acostuma a superar el dels humans, és concebible que un home pogui matar un jinn en un combat individual, però era temut per atacar sense ser vist. Algunes fonts fins i tot parlen de jinns assassinats deixant enrere una carcassa semblant a una serp o un escorpí.
Poesia i endevinació Malgrat que sovint eren temuts o inspiraven temor, els jinns també podien fer-se amics dels humans o tenir sentiments romàntics per ells. Segons la creença àrab comuna, els endevins, els filòsofs preislàmics i els poetes estaven inspirats per jinns.
Es diu que la poesia del poeta àrab al-Aixà estava inspirada per un amic anomenat Mishal («daʿawtu khalīlī Misḥalan») que, a més, l'anomena el seu germà jinn («akhī ʾl-jinnī»). De forma similar, el poeta Thàbit (m. 54/674), que més tard es va convertir a l'islam i va ser conegut com «el poeta del Profeta», es va referir al seu amic jinn com el seu «germà vident dels jinns» («wa-akhī min al-jinn al-baṣīr»). La relació entre els genis i els humans també pot ser de naturalesa romàntica. Segons una famosa història àrab, el jinn Manzur es va enamorar d'una dona humana anomenada Habba. Se suposa que li va ensenyar les arts de la curació.
La relació mútua entre jinns i humans és diferent de la d'un jinn i un endeví (kàhin). L'endeví es presenta com algú que està totalment controlat per l'entrada dels jinns. L'endeví era consultat per revelar informació oculta o resoldre disputes, ja que es creia que els jinns, que parlaven a través d'ell, revelaven coneixements ocults.
Islam Alcorà miniatura|El capítol 72 de l'Alcorà titulat Al-Jinn (Els jinns), així com l'encapçalament i la introducció Bàsmala del següent capítol titulat al-Muzzammil (L'Envoltat)
Els jinns s'esmenten unes 29 vegades a l'Alcorà, només en sures revelades a la Meca. L'Alcorà assumeix que l'audiència està familiaritzada amb el tema sense aprofundir més en els jinns.Rothenberg, Celia E. Spirits of Palestine: Gender, society, and stories of the jinn. Rowman & Littlefield, 2004. p.245 Segons l'aleia , Mahoma va ser enviat com a profeta tant a les comunitats humanes com a les de jinns, i al llarg de la història s'han enviat tant profetes com missatgers a ambdues comunitats.Alcorà 51:56-56Muḥammad ibn Ayyūb al-Ṭabarī, Tuḥfat al-gharā’ib, I, p. 68Abū al-Futūḥ Rāzī, Tafsīr-e rawḥ al-jenān va rūḥ al-janān, p. 193, 341
A tot l'Alcorà, els humans i els jinns (al-ins wa-l-jinn) apareixen freqüentment com a iguals pel que fa a la seva creació i s'hi rebutja que els jinns comparteixin la condició divina amb el Creador. El terme ins deriva de anisa , que significa ‘estar familiaritzat amb’, i fa referència a que els éssers humans són familiars reconeixibles entre ells. En canvi, el terme jinn es refereix a éssers antropomòrfics forans, invisibles o desconeguts, que tanmateix estan subjectes a les mateixes consideracions que els primers.p. 101 Tots dos van ser creats per adorar Déu (). Com que se suposa que han d'adorar Déu des del lliure albir, tots dos són capaços de fer bones i dolentes accions (, ). Són, com els humans, éssers racionals formats per nacions ().
La sura 72, «Al-Jinn» tracta de la revelació als jinns. La mateixa sura distingeix entre els genis justos, d'una banda, i els genis maliciosos, de l'altra. Els jinns no poden perjudicar ni beneficiar els humans, ja que estan ocupats en ells mateixos i el seu propi lloc al cosmos. Això contrasta notablement amb els dimonis i els diables de la tradició judeocristiana. L'Alcorà no condemna els jinns com a font de dany, sinó que se'ls consideri éssers que mereixen ser venerats ().Magic and Divination in Early Islam. (2021). Vereinigtes Königreich: Taylor & Francis.p. 41 Els jinns i els humans són culpables d'atribuir atributs divins a altres criatures, és a dir, als jinns; els jinns a ells mateixos i els humans als jinns.p. 41p. 102
En el relat alcorànic, malgrat les similituds entre humans i jinns, estableix diferències importants entre les dues espècies. Mentre que els humans estan fets d'«argila» o «brutícia», els jinns es van crear a partir de «foc sense fum» (, ), que és possiblement la raó per la qual se'ls atribueixen algunes habilitats extraordinàries, com ara la invisibilitat, la transformació i l'ascens a l'aire com els diables (). Malgrat alguns poders sobrehumans, els jinns no ocupen una posició fonamentalment diferent a l'Alcorà que els humans. Com els humans, no tenen coneixement del futur. Com els humans, els jinns s'enfronten a limitacions epistèmiques pel que fa a allò «amagat» o «ocult» i han de confiar en els missatgers de Déu i enfrontar-se al judici escatològic.Teuma, Edmund. "The Solomon legend in Muslim tradition." (1987).
Exegesis miniatura|El cantant Ibrahim i el jinn. Ibrahim ha estat empresonat pel seu mestre Muhammad al-Amin i visitat per un jinn disfressat d'home vell. El jinn li ofereix menjar i beguda i està tan impressionat per la veu d'Ibrahim que convenç a Muhammad d'alliberar-lo.Komaroff, Linda i Stefano Carboni, eds. The legacy of Genghis Khan: courtly art and culture in Western Asia, 1256-1353. Metropolitan Museum of Art, 2002. En la interpretació de l'Alcorà, el terme jinn es pot utilitzar de dues maneres diferents:DÜZGÜN, Şaban Ali. "DİNSEL ve MİTOLOJİK YÖNLERİYLE CİN ve ŞEYTAN ALGIMIZ."p. 12
Un ésser invisible específic, descendent d'Abu-Jann, ‘pare del geni’, considerat, juntament amb els humans, thaqalan, és a dir, responsable dels seus actes, creat a partir de «foc i aire» ().Teuma, E. (1984). More on Qur'anic jinn. Melita Theologica, 35(1-2), 37-45. Qualsevol objecte que no pugui ser detectat pels òrgans sensorials humans, inclosos els àngels, els diables i l'interior (espiritual) dels éssers humans.Noegel, Scott B. & Wheeler, Brannon M. (2010) The A to Z of Prophets in Islam and Judaism. Scarecrow Press p. 170