Joan Antoni Samaranch i Torelló, I marquès de Samaranch, (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - Barcelona, 21 d'abril de 2010) fou un dirigent esportiu, polític franquista i empresari català. Inicià la seva carrera política el 1954 i va ocupar diferents càrrecs en l'administració franquista fins al 1977. Va ser president del Comitè Olímpic Internacional entre 1980 i 2001 i a partir d'aquesta data es va convertir de forma vitalícia en el President Honorari. Fou el segon president del COI que més temps ocupà el càrrec, durant 21 anys, per darrere del baró Pierre de Coubertin que ho va ser entre 1896 i 1925.El Norte de Castilla, Juan Antonio Samaranch. El ascenso, 1920-1992 La influència de Samaranch va ser clau perquè Barcelona celebrés els Jocs Olímpics de 1992.La Vanguardia, 21/04/2010, Samaranch, un 'Coubertin contemporáneo' Va presidir la Caixa de Pensions entre 1987 i 1999.
Joventut Fill de Francesc Samaranch Castro i Joana Torelló Malvehy, va néixer el 17 de juliol de 1920 al carrer Bailén, 28, a la dreta de l'Eixample de la ciutat de BarcelonaLa Vanguardia, 8/05/2010, Juan Antonio Samaranch, la última entrevista en una família benestantJohn E. R. Hargreaves, , pàgines 138-139 ] propietària de Can Samaranch, una empresa tèxtil amb una fàbrica de principis del situada a Molins de Rei.poblesdecatalunya.cat, Fàbrica Samaranch (Molins de Rei - Baix Llobregat) Quan nasqué Joan Antoni, el seu pare tenia dos fills, Josep Lluís i Carme, de la seva primera esposa, Paquita Rialp Malvehy, morta a causa de l'epidèmia de grip de 1918. Amb Joana Torelló, cosina de Paquita Rialp, es casaren el 3 de maig de 1919 i tingueren quatre fills més: el mateix Joan Antoni, August, Francesc i Montserrat.
Joan Antoni va tenir dida i l'any 1926 la família es traslladà a un pis del carrer Muntaner, prop de la plaça Adrià. El 1929, quan la situació econòmica familiar millorà, anaren a viure a una torre a la Bonanova, al carrer Reina Victòria amb Modolell. Joan Antoni estudià a l'Escola Suïssa i després al Col·legi Alemany de Barcelona.
Durant el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, el seu pare es trobava a Vichèi, França, i va decidir tornar a Catalunya. Va ser aturat a la frontera, a Portbou, on va declarar ser un fabricant de Molins de Rei. La patrulla es posà en contacte amb la de Molins de Rei, que va donar informes dient que es tractava d'una bona persona. Durant la resta de la guerra varen haver d'acollir a casa diverses brigades de la CNT-FAI i els encautaren tots els cotxes. El maig de 1938 Joan Antoni s'incorporà a les files de l'Exèrcit Republicà, actuant com a sanitari, i després passà a França i des d'allí anà a la zona nacional.
Acabada la guerra, va finalitzar el servei militar i després els estudis de peritatge mercantil. Als 25 anys va emmalaltir de tuberculosi i fou cuidat per la seva mare. De jove compaginà els estudis d'empresarials amb la pràctica de diversos esports. Cursà estudis a Londres i als Estats Units i es graduà a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona i a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa. Practicà esports com el futbol, la boxa, l'hípica, la vela, el golf,anuaris.cat, Adéu a Juan Antonio Samaranch i de forma especial l'hoquei patins, esport que impulsà i on arribà a ser seleccionador espanyol. Fou jugador de la secció d'hoquei patins del RCD Espanyol, equip pel que sempre mostrà predilecció.RFEF, Revista de la Real Federación Española de Futbol, Nº 131, Abril 2010 Fou entrenador i seleccionador nacional d'hoquei patins, primer president de la Federació Espanyola de Patinatge (1 d'agost de 1954 a 5 de juliol de 1956)Federación Española de Patinaje, Historia del patinaje i vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge.Actualidad y futuro del Hockey sobre patines español , La Vanguardia, 10/06/1953 Participà activament en l'organització dels Campionats del Món d'Hoquei Patins de 1951 i de 1954,El X Campeonato del mundo de Hockey sobre patines. Un saludo del presidente de la F.I.R.S. , La Vanguardia, 27/05/1954, disputats a Barcelona, en què Espanya va obtenir sengles medalles d'or. A mitjans de la dècada de 1950 va deixar de jugar a hoquei.
Va ser periodista esportiu durant un breu període, viatjant com enviat especial als Jocs Olímpics de Hèlsinki de 1952. Juntament amb Carlos Godó Valls va proposar a Fira de Barcelona la creació d'un saló nàutic, i fruit d'això, l'any 1963 fou fundador del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, saló que va presidir durant quinze anys.La Vanguardia, 5 de novembre de 2010. Monogràfic especial del Saló Nàutic. Pàgina 5. Autor: Jorge Salvat Gras, president emèrit del Saló Nàutic. També fou vicepresident de la Federació Internacional de Salons Nàutics.
Vida familiar Es va casar l'1 de desembre de 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe, coneguda com a Bibi Salisachs (26 de desembre de 1931 – 17 de setembre de 2000), amb la qual va tenir una filla, Maria Teresa, i un fill, Joan Antoni. La seva filla ha estat presidenta de la Federació Espanyola d'Esports de Gel, i actualment és la segona marquesa de Samaranch. Va ser una de les deu primeres dones que van demanar l'any 2000 l'ingrés al Cercle del Liceu. El seu fill, Joan Antoni Samaranch Salisachs (nascut l'1 de novembre de 1959) és membre del Comitè Olímpic Internacional des de l'any 2001, vicepresident del COI des de 2016, vicepresident de la Federació Internacional de Pentatló modern des de 1996Federació Internacional de Pentatló modern, Executive Board i soci fundador de l'empresa GBS Finanzas, SA.
Va enviudar l'any 2000 i en els darrers anys de la seva vida la seva parella fou l'escultora i pintora Lluïsa Sallent.El Periodico, 28/7/2008, Samaranch inaugura una exposició de Lluïsa Sallent
Vida política Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona en ser nomenat regidor d'Esports el mes de desembre de 1954,La Vanguardia, 7/12/1954, GOBIERNO CIVIL. VISITA DE NUEVOS CONCEJALES. càrrec que desenvolupà fins a 1962.Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Joan Antoni Samaranch i Torelló, Marquès de Samaranch El 1964 passà a ser Procurador a Corts en representació del terç familiar a les Corts Espanyoles durant el règim franquista i hi estigué present en les legislatures VIII, IX i X, fins al 1977. De fet, en les eleccions de 1967 fou el candidat més votat a Barcelona
El gener de 1967 fou designat Delegat Nacional d'Educació Física i Esports en substitució de José Antonio Elola-Olaso que al seu torn havia substituït al general Moscardó. En la seva etapa com a Delegat Nacional es varen construir múltiples instal·lacions esportives i s'usà el lema "Contamos contigo", que animava als joves a practicar esport. Compaginà aquest càrrec amb el de President del Comitè Olímpic Espanyol (COE), que mantingué entre 1967 i 1970.COE, 21/04/2010, Ha muerto Juan Antonio Samaranch, presidente de Honor del Comité Olímpico Internacional Fou membre del COE des de 1956 fins a la seva mort, esdevinguda el 2010. Fou vicepresident del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani de 1955 i cap de missió als Jocs Olímpics d'Hivern de 1956, i als Jocs Olímpics d'Estiu de Roma 1960 i Tokio 1964.
El 17 de juliol de 1973 fou nomenat president de la Diputació de Barcelona,La Vanguardia, Toma de posesión del presidente de la Diputación Provincial , 18 de juliol de 1973, p.40 càrrec que exercí fins al juliol de 1977. L'abril de 1977 va presentar el partit polític català de dreta Concòrdia Catalana, però que no va arribar a presentar-se a les eleccions generals de juny del mateix any.
El juny de 1977 fou designat ambaixador d'Espanya a la Unió Soviètica i Mongòlia, moment en el qual ja era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI).La Vanguardia, 11/06/1977, Don Juan Antonio Samaranch, embajador en Moscú El juliol de 1977 va presentar les seves cartes credencials d'ambaixador, al Kremlin de Moscou,La Vanguardia, 27/07/1980, Samaranch, Un catalán universal i es convertí en el primer ambaixador posterior al restabliment de les relacions diplomàtiques amb aquell país, restablertes el febrer d'aquell any. Un dels seus primers desitjos com a ambaixador a Moscou va ser col·locar una imatge de la Verge de Montserrat en una església catòlica de Moscou. Aquest càrrec li va propiciar l'oportunitat d'establir amb l'Europa de l'Est els contactes polítics necessaris per a poder arribar el 1980 a la presidència de la institució olímpica. En assolir la presidència del COI va renunciar al càrrec d'ambaixador.
Degut al seu passat franquista l'any 1992 va rebre crítiques de periodistes britànics i va rebre l'ajuda de Jordi Pujol i Pasqual Maragall, que el defensaren públicament. En els darrers anys van ser notables, però no majoritàries, les crítiques al seu passat franquista. L'any 2009 la plataforma Democràcia i Dignitat a l'Esport va posar en marxa una campanya per forçar la dimissió del president honorífic del COI, degut a una fotografia en què Samaranch apareixia fent la salutació feixista durant el 38è aniversari del cop militar. També se li va recriminar no haver facilitat el reconeixement del Comitè Olímpic Català.
Vida empresarial En l'àmbit empresarial, va ser conseller delegat i gerent de la societat familiar Samaranch Hermanos, conseller de la Fábrica Española de Magnetos (FEMSA), del Banco de Madrid i del Banco Catalán de Desarrollo.
Fou conseller general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears entre el 1984 i el 1987 i membre de la Comissió Executiva de l'entitat des del 26 de setembre de 1985. El 28 de maig de 1987 fou nomenat President de la Caixa de Pensions, succeint a Salvador Millet,La Vanguardia, 29/5/1987, Juan Antonio Samaranch toma el relevo de Salvador Millet en la presidencia de la Caixa càrrec que va mantenir fins al 1999. Durant la seva presidència el 1990 es va produir la fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona. Entre juliol de 1990 i el 29 juny de 1992 va compartir la presidència de l'entitat fusionada amb Josep Joan Pintó, el qual renuncià al càrrec l'any 1992 per passar a ocupar la vicepresidència primera, deixant Samaranch com a president únic. L'any 1999 Samaranch fou nomenat President d'Honor de l'entitat. Ignacio Buqueras, Más sociedad, menos y mejor estado: pasado, presente y futuro de la sociedad , p.307-308 Entre 1994 i el maig de 2002 fou president d'Immobiliària Colonial, empresa llavors controlada per La Caixa.
Entre 2003 i 2010 fou president del Foro Hispano-Chino.
Trajectòria al COI L'any 1966 Samaranch va ser escollit membre del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec que assumí el 28 d'abril d'aquell any. Fou Cap de Protocol del COI en dos períodes (1968-1975, 1979-1980). El 16 de maig de 1970, en el decurs de la 69a sessió del COI, passà a ser membre de la comissió executiva d'aquesta organització. Fou vicepresident del COI entre 1974 i 1978.
President del COI miniatura|Samaranch i el polític suís Jean-Pascal Delamuraz (c. 1982-1984) miniatura|Samaranch, al centre, en una reunió de 1987 del World Economic Forum