Fermín Arrudi Urieta (Sallent de Gállego, 7 de juliol de 1870 - 2 de maig de 1913), conegut també com el Gegant de Sallent, el Gegant Aragonès i localment com a o chigán aragonés, va ser un personatge cèlebre en tot el Pirineu aragonès per la seva alçada: va arribar a fer 2,29 m, fet que va marcar per complet la seva vida i el va arrossegar al territori de la llegenda, on es va convertir en una figura gairebé mítica. Va viatjar per gran part del món mostrant la seva alçada. Rafael Andolz i David Dumall han escrit sengles llibres on es relata la seva vida.
Biografia Nascut a «Casa Sorda», a Sallent de Gállego, Fermín va ser un nadó més aviat petit nascut d'uns pares d'estatura normal. És a partir dels 11 anys segons algunes fonts i dels 15 segons unes altres, quan comença a fer una estirada que s'allargaria fins als 25 anys, quan va arribar a fer 2,29 m d'alçada —tot i que alguns diuen que va arribar als 2,40 m—, superant així la talla de totes les persones conegudes de la seva època. Inicialment va treballar a l'estació de Canfranc, però al cap de poc temps es va dedicar a exhibir el seu cos enorme. Al principi de manera local, a les festes del Pilar de Saragossa, quan tenia 21 anys i la seva alçada era de 2,19 m, i posteriorment per gairebé tot el món. A Europa es va exhibir en ciutats d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica, Àustria i França. També va viatjar a l'Amèrica del Nord, on va visitar algunes ciutats dels Estats Units, a l'Amèrica del Sud, el Carib i fins i tot a l'Àfrica, on va estar a Algèria. Es té constància dels llocs que va visitar perquè la seva presència deixava ressenyes i titulars a la premsa d'aquells indrets. Va ser exhibit a l'Exposició Universal de París del 1900. Amenitzava les seves exhibicions tocant instruments i cantant jotes.
El musicòleg Demetrio Galán, en escriure El libro de la jota aragonesa, el recordaria anys després deixant escrit que tocava «la guitarra, el violí, el llaüt, la pandereta, els ferrets, el requint, la bandúrria, la flauta i l'harmònium», i tot de manera autodidacta, ja que ningú no li va ensenyar a tocar-los.
Va arribar a fer una petita fortuna amb les seves exhibicions, ja que es calcula que aproximadament va guanyar uns 20.000 duros amb els quals es va construir una casa a Sallent i va viure de manera folgada durant tota la seva vida.
També s'expliquen proeses d'una força gairebé sobrehumana; es diu que una vegada que el seu ruc no volia creuar un riu, se'l va carregar a les espatlles i el va travessar; també es diu que un cop va matar un os amb les seves pròpies mans. A Fermín li agradava caçar i era habitual que sortís a caçar isards i ossos. El rector de la parròquia també va deixar escrit al llibre de difunts que era capaç d'aixecar pesos que no podien aixecar ni quatre homes robustos alhora.
Finalment, el 2 de maig de 1913 moria el gegant Arrudi als 43 anys. El rector del lloc va escriure al llibre de difunts algunes curiositats, deixant de banda el protocol; per exemple, que per l'anell del seu dit hi passava folgadament una moneda de 10 cèntims i que el seu peu feia quaranta centímetres de llarg per divuit d'ample. Va deixar una profunda empremta entre els seus veïns, ja que solia fer obres de caritat. El fèretre en què va ser enterrat tenia unes dimensions de 2,4 m de longitud per 93 cm d'amplada, i va ser portat per sis homes.
Bibliografia Rafael Andolz, Vida de Fermín Arrudi (Saragossa, 1986). Juan Domínguez Lasierra, Aragón legendario (Saragossa, 1984). Antón Castro, Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (Saragossa, 1993). David Dumall Puértolas, El gigante de Sallent. Fermín Arrudi, Ed. Delsan Libros, (Saragossa, 2008). Saúl M. Irigaray, Garabato Estudio, conte il·lustrat "El Gigante de Sallent", autoedició (Jaca, 2012).
Referències
Enllaços externs Artículos literarios
Categoria:Persones de l'Alt Gàllego Categoria:Sallent de Gállego