Lanticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".«Catalanofòbia» , Diec2, Barcelona, Edicions 62, 2007, pàgina 334, o
Orígens L'aversió a un col·lectiu social o nacional sempre té origen en un conflicte previ de tipus polític, religiós o ètnic. En el cas de la relació entre Castella i la Corona d'Aragó, en general, i Catalunya en particular, també és així. Atenent l'historiador Antoni Simon el catalanisme s'origina a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement,Antoni Simon, Els orígens històrics de l'anticatalanisme , página 43, L'Espill, nº 24, Universitat de València atès que en aquest període apareixen les identitats nacionals a Europa, base d'alguns futurs estats nació en què les comunitats nacionals que tenen el favor reial s'imposarien a les que no el tenen. El relat catalanòfob es manté al llarg dels segles fins a l'actualitat.I MARÍ, Bernat Joan. Catalanofòbia: la construcció d'un relat. Eivissa, 2018, 63: 71-76.VIADEL, Francesc. Catalanofòbia: El mal invisible d'Espanya. BonPort Edicions, 2015.ILLANA, Manuel Rodríguez. 28-F, CATALANOFOBIA Y UNIDAD DE DESTINO: A TRINIDAD DISCURSIVA EN LA ESTRATEGIA CO-MUNICATIVA DEL'SUSANATO'. Análisis del discurso mediático: un enfoque multidisciplinar, 2017, 57-75. miniatura|Mapa polític oficial d'Espanya del 1850
Anticatalanisme a l'Edat mitjana Anticatalanisme a l'època de l'expansió mediterrània Les conquestes del Sud d'Itàlia i Grècia en l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó causaren una aversió local vers els conqueridors, sovint qualificats genèricament com a catalans.
Anticatalanisme a Castella L'anticatalanisme parteix del conflicte entre la Corona castellana i la seva expansió històrica vers els altres regnes peninsulars. Assimilat el regne de Galícia, històricament hi hagué conflictes territorials amb la Corona d'Aragó, a qui s'intentà d'arrabassar territori amb diferents guerres, com la guerra dels dos Peres.
Segle XIII fins a fins del En el Regne de Castella s'assentà la formulació d'idea imperial castellana, mitjançant els cronistes Rodrigo Jiménez de Rada o Pablo de Santamaría i Alfons de Cartagena. Es basen en el fet que els reis castellans es consideraven els únics i legítims descendents dels monarques gots, i que la primera fundació de la civilització i del cristianisme en la península va tenir el seu principi a Castella, i també que la dinastia castellana era fruit dels designis de la Providència. Paral·lelament el relat històric català es basa en els cronistes Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Jaume Marquilles i les seves institucions. Aquesta etapa la defineix Simon com a anticatalanisme latent.
Darreria del fins a darreria del En aquesta època es produeix la unió dinàstica de la Corona de Castella amb la Corona d'Aragó mitjançant els Reis Catòlics, i conviuen sota el regnat dues concepcions polítiques d'Espanya corresponents als dos regnes. Alhora, la centralitat castellana a Espanya deixava els territoris de la perifèria sota una Corona i un govern central situats a Madrid des de 1561, govern compost per persones principalment d'origen castellà.Antoni Simon, Els orígens històrics de l'anticatalanisme , páginas 45-46, L'Espill, nº 24, Universitat de València
A principis del , els nobles castellans anomenaven al rei Ferran el Catòlic "vell catalanot",Ramón de Cardona y la batalla de Ravenna 1512 , Antonio Planells i en morir Isabel I de Castella i esdevindre regent, va ser vist com un intrús i expulsat del regne de Castella.
Anticatalanisme modern a Espanya miniatura|Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.Incorporat i assimilat Al-Andalus, i incorporats Portugal i la Corona d'Aragó a la Corona espanyola, l'ascendència del Comte-duc d'Olivares vers un estat centralista mitjançant el seu Memorial secret va causar la revolta dels Segadors a Catalunya i la Guerra de restauració portuguesa, en aplicar-hi l'anomenada Unió d'armes. Val a dir que en aquell moment l'Imperi espanyol menat per Castella venia de quatre fallides econòmiques, el 1557, el 1575, el 1596, i el 1607, i anava de cap a una altra, el 1627, atès que es gastava més en guerres que no riqueses aconseguides a les colònies americanes i al mateix Regne de Castella (on anteriorment a la fallida de 1557 hi havia hagut la revolta de les Comunitats castellanes en protesta per la fiscalitat), pel que la maniobra del Comte-duc d'Olivares en realitat cercava fonts de finançament alternatives. Tingueu la vostra Majestat pel negoci més important de la vostra Monarquia, el fer-se Rei d'Espanya: vull dir, Senyor, que no s'acontenti la vostra Majestat amb ser Rei de Portugal, d'Aragó, de València, Comte de Barcelona, sinó que treballi i pensi, amb consell mudat i secret, per reduir aquests regnes de que es compon Espanya a l'estil i lleis de Castella, sense cap diferència, que si la vostra Majestat ho aconsegueix serà el Príncep més poderós del món.Memorial completo , www.guillermoperezsarrion.es, consultado el 27 de septiembre de 2015 esquerra|miniatura|215x215px|Gómez Suárez de Figueroa, duc de Feria Atesa la bel·licositat catalana, el virrei de Catalunya, Gómez Suárez Figueroa y Córdoba, Duc de Feria, adreça un escrit l'any 1629 al rei Felip IV de Castella aconsellant-li separar el Rosselló de Catalunya:“…seria una gran pèrdua per a ells la divisió, perquè només ella amagria totes les causes que tenen als catalans tan confiats i sobre si; perquè per aquest mitjà es reduïa la província a ser menys estesa, a ser de menys gent i quantitat d'hisenda”Arxiu Reial de Barcelona, Corona d'Aragó, lligall 276, document 71Posteriorment, el Comte-duc d'Olivares va marcar l'inici de la catalanofòbia moderna, encarregant al Francisco de Quevedo, que també escrivia propaganda per al millor postor, la primera propaganda en aquest sentit.
Aconseguint Portugal recuperar la independència, la Corona d'Aragó s'incorporà a les lleis i dret castellà després de la Guerra de Successió, que en el cas de l'Aragó finalitzà el 1707, del Regne de València el 1707, al Principat de Catalunya el 1714, i al Regne de Mallorca el 1715. Tots aquests territoris veieren anul·lada la seva capacitat d'autogovern i les seves lleis mitjançant Decrets de Nova planta. A més patiren una repressió ferotge (vegeu Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola).miniatura|El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de CatalunyaEn el cas de Catalunya, el Decret de Nova Planta de Felip V va ser una mesura reial destinada a la repressió i assimilació, i inicià la creació de l'estat centralitzat espanyol sota les lleis de Castella, fundant-se, jurídicament i per primer cop, el Regne d'Espanya entès com exclusivament castellà, a diferència de "les Espanyes" anteriors. Mitjançant aquest Decret s'aboliren les lleis i institucions catalanes, i s'ocasionà una progressiva marginalització de la llengua i cultura catalanes en benefici de la castellana.Finalment mano, que l'ensenyament de primeres lletres, Llatinitat, i Retòrica es facin en llengua Castellana generalment, onsevulla que no es practiqui, cuidant del seu compliment les Audiències i Justícies respectives, recomanant-se també per l'El meu Consell als Diocesans, Universitats i Superiors Regulars per a la seva exacta observança i diligència a estendre l'idioma general de la Nació per a la seva major harmonia i enllaç recíproc. Article VIII de la Real Cédula, 1768
L'inici de l'estat nació espanyol
Un cop una comunitat nacional conquereix una altra, en aquest cas el Regne de Castella a la Corona d'Aragó, la conversió de la societat conquerida en una minoria nacional comporta que l'assimilació cerqui destruir els elements identitaris, com és la llengua i la història. Alhora, com qualsevol comunitat conquerida hi ha una extracció econòmica, que era el motiu inicial del Comte-Duc d'Olivares.
Anticatalanisme contemporani Els historiadors generalment situen l'inici del nacionalisme espanyol a primers del s. XIX, i particularment en la resistència contra l'ocupació per les tropes de Napoleó. Format un Estat sota un únic govern, lleis i usos, es procedí a construir la nació (com a França, és l'Estat qui crea la nació i no el procés contrari). Emprant les eines de l'Estat, el nacionalisme espanyol intenta conformar una identitat nacional espanyola basat en una matriu castellana, en enfrontament a altres nacions històriques de l'Estat, d'on sorgiren reactivament els anomenats nacionalismes perifèrics. Si fins aquell moment el conflicte havia sigut polític-territorial, a partir del s. XIX, s'afegeix un conflicte cultural.
En aquest context, recuperant-ne la validesa, l'Antonio Cánovas del Castillo, historiador i president del govern durant la Restauració borbònica, reproduí alguns dels paràgrafs més coneguts del Memorial del Comte-Duc d'Olivares en el seu llibre Estudios del reinado de Felipe IV publicat el 1888, i considerà que el Memorial havia de llegir-se com un manifest en el que s'establien les bases del projecte d'Estat nació espanyol del valido del Felip IV.
Propostes públiques de repressió i d'extermini