El Moviment Indi Americà (American Indian Movement, AIM, en anglès) és una organització fundada el 28 de juliol del 1968 a Minneapolis, pels anishinaabemowin Clyde Bellecourt, Dennis Banks i George Mitchell,Dennis Banks, Richard Erdoes. Ojibwa Warrior: Dennis Banks and the Rise of the American Indian Movement (Norman, OK: University of Oklahoma Press, 2004), p. 62, 64. com a "societat guerrera al servei del poble indi" amb l'objectiu de reconstruir l'economia per tal de fer que els indis fossin autosuficients a les seves reserves.
Els objectius del Moviment Indi Americà són la lluita contra la injustícia racial i contra el subdesenvolupament de les comunitats índies. Les prioritats estan marcades per les comunitats índies, les quals informen a la direcció del moviment de les accions que consideren que són prioritàries d'emprendre. L'organització té 79 capítols o seccions, nou d'elles al Canadà, totes elles autònomes, ja que és un moviment panindi. El 1990, el cap era Oyate Wacinyapi o Russell Means, Dakota. L'any 1970, van crear les Survival Schools, a fi de recuperar la cultura índia.
Orígens L'any 1962, dos presos ojibway de Stillwater (Minnesota), Clyde Bellencourt (condemnat a 3 anys per robatori mà armada) i Eddy Benton Banai, excitats per les protestes índies, arribaren a la conclusió que els indis havien de resoldre els seus problemes ells mateixos per sobreviure. Així, organitzaren 46 presoners indis en una mena de programa d'educació índia. Alguns d'ells havien participat en les lluites contra l'extermini de llurs tribus (61 grups tribals foren exterminats entre el 1954 i el 1961). El 1964, Clyde Bellencourt fou alliberat sota paraula i intentà organitzar el Red Ghetto de Minneapolis a l'estil dels Moviments pels drets civils. Així, el juliol del 1968, amb E.B. Banai, George Mitchel i Dennis Banks (1932) fundaren el Concerned Indian Americans, futur AIM. Des d'ací denunciaren el racisme a la feina. Anteriorment, havien reclamat la igualtat en la feina, habitatge i educació. Bellencourt va organitzar patrulles per protegir els indis de la violència policial, va filmar les detencions il·legals i va informar dels drets als detinguts. Per aquest motiu fou apallissat unes 30 vegades.
El 6 de març del 1968, el president Johnson va trametre un missatge en el qual rebutjava la Termination. L'AIM va iniciar, aleshores, programes socials legals i va crear els "survival schools" a Milwaukee, Saint Paul i Minneapolis. El 1970, Russell Means o Oyate Wacinyapi, de Pine Ridge i cap del Cleveland's Indian Center, va participar en la Conferència Índia de Minneapolis i va fundar el capítol de l'AIM a Cleveland.
L'any 1969, Richard Nixon va nomenar comissionat d'afers indis el mohawk-sioux Louis R. Bruce i va retornar 19.200 hectàrees de terra sagrada als pueblo de Taos. Però, el 1975, va aprovar l'Autodetermination Indian Land. Alguns d'ells formaren part del grup Indians of All Nations que entre el 20 de novembre del 1969 i el 14 de juny del 1971 van ocupar l'illa d'Alcatraz, basant-se en una llei que els permetia ocupar les terres que el govern federal abandonés, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un centre cultural.
Lluita pels drets i pels tractats Entre la tardor del 1970 i la primavera del 1971, l'AIM i el grup Oglala Siux Tribe establiren un campament simbòlic al Mont Rushmore i celebraren el Dia de Dol Nacional a Plymouth (Massachusetts). Banks, Means i Trudell n'esdevindran portaveus i posaran de moda el look indi. No es van poder introduir, però, entre els hopi, iroquesos ni entre els puyallup-nisqually, als quals donaren suport perquè eren sospitosos de ser radicals. Reclamaren l'autodeterminació basant-se en l'art 1 de la Resolució 220 del 12 de desembre del 1966 de les Nacions Unides.
Poc després, van fer pactes amb la United Native Americans i amb Indians of All Tribes, mercè a la qual cosa se'ls uniren Leonard Crow Dog, lakota líder de la Native American Church, i Leonard Peltier, sioux-ojibwa de Turtle Mountain (Dakota del Nord), parlant dojibwa i coneixedor de la medicina índia, el qual, el 1965, es dedicà a rehabilitar alcohòlics i delinqüents a Seattle, on contactà amb els cosins militants de l'AIM Jim i Steve Robideau.
L'any 1970, Peltier, Richard Oakes, Mad Bear i dirigents xicanos participaren en les protestes de Fort Lawton (Seattle) pels drets de pesca. El mateix any, l'AIM va fundar chapters a Milwaukee (Herb Powless), Oklahoma (Carter Camp, potawatomi), Iowa (Lorelei Decora) i Cleveland (Russell Means). A Davis (Califòrnia) fou creada la Dehanawigha-Quetzalcoatl University, primera universitat xicano-índia.
L'any 1971, l'AIM intentà ocupar Fort Lawton; poc després va celebrar un Congrés a Farmington (Nou Mèxic), on protestaren per l'assassinat i mutilació de dotze indis, i un altre a Page (Arizona), on protestaren pels maltractes i discriminacions patits pels indis (Peltier i Bellecourt havien estat empresonats).
Cap al febrer del 1972, l'''oglala Raymond Yellow Thunder fou assassinat a Gordon. Els assassins només foren acusats d'agressió i la família de l'assassinat no va rebre cap suport de la BIA ni de les autoritats tribals, fet que va provocar que el seu nebot Severt Young Bear demanés ajuda a l'AIM. Llavors, els membres del moviment organitzaren manifestacions amb les quals aconseguiren un nou judici i la dimissió dels caps de la policia local. Això els donaria prestigi davant els caps tradicionals de Pine Ridge. El cap de la reserva, Dick Wilson, conegut pel seu nepotisme i malversació de cabdals (usats per armar una milícia privada els Guardians of the Oglala Nation o GOON (que tenen tot el suport tant de la BIA com del FBI i del Departament de Justícia)), va cridar a la BIA i va prohibir les activitats de l'AIM a la reserva.
L'octubre del 1972, Sidney Mills, Russell Means i Hank Adams denunciaren, en una roda de premsa a Seattle, la mort de Richard Oakes, el 20 de setembre, a Santa Clara (Califòrnia), i demanaren protecció per als indis.
Means, Banks i Mad Bear Anderson també organitzaren la Marxa dels Tractats Violats i obtingueren cert suport del comissionat de la BIA, Louis Bruce (siux-mohawk), però Harrison Loesch, del Bureau of Land Management, era qui supervisava la BIA. El 1971, va decretar que els informes d'impacte ambiental a les explotacions mineres no eren aplicables a les reserves perquè "no són terra pública". Peltier, el chippewa Stanley Moore i Robert Burnette (cap del Consell Tribal de Rosebud) també ocuparen, durant cinc dies, els edificis de la BIA reclamant habitatges de qualitat.
El secretari d'informació, Rogers Morton, els va titllar de brètols i comunistes i la John Birch Society els comparà als CPUSA i als Black Panthers, acusats d'antiamericans. El FBI els considerà una amenaça nacional.
En aquells anys, van redactar com a programa els anomenats Twenty Points (vint punts), dels quals destaquen: Restauració de la constitucionalitat dels tractats, abolits el 1871, que reconeixien la sobirania índia, i el restabliment del Tractat de Fort Laramie del 1868. Elaboració d'una Llei de Reforma de la Terra, per restaurar-ne la base que permeti llur tradicional forma de vida. El 22 de novembre del 1972, Peltier fou detingut per uns aldarulls en un restaurant a Milwaukee, fou maltractat i tancat cinc mesos.
Però, el 8 de gener del 1973, el FBI va qualificar els líders de l'AIM i dels Trail Fisheries com a "extremistes" i va dictar la persecució de 32 líders indis i decideixen neutralitzar-los amb els COINTELPRO. Richard Nixon, a més a més, afirma que ell només fa tractats amb les nacions estrangeres i no pas amb els seus propis ciutadans.
El gener del 1973 un altre oglala, Wesley Bad Heart Bull, fou assassinat en un bar de Buffalo Gap per un blanc, Darold Schmidt, el qual només va ser jutjat per agressió. La mare del difunt va demanar ajut a l'AIM, qui hi envia Means, Banks, Crow Dog i el choctaw Dave Hill. Hi ha incidents a Custer, i en l'enfrontament entre blancs i l'AIM del 6 de febrer n'arresten 30. En soltaran 19, però no pas Sara Bad Heart Bull ni als líders de l'AIM.
Simultàniament, els tradicionalistes de Pedro Bissonette fundaren lOglala Siux Civil Rights Organisation (OSCRO), i pel febrer del 1973 organitzen una marxa cap a l'edifici de la BIA per protestar per la renda de la terra i per demanar la destitució de Dick Wilson, ja que la policia entrà il·legalment a la reserva per tal de protegir-lo com un vulgar dictador del Tercer Món.
Wounded Knee, 1973 i els incidents d'Oglala Aleshores el 26 de febrer del 1973 el portaveu dels caps oglala, Frank Fools Crow (1890-1989), qui havia estat cap suprem dels lakota del 1930 al 1989, demana oficialment ajut l'AIM. Gladys Bissonette recapta diners i aliments, però l'església els nega suport i calla els fets. El dia 28 decideixen marxar cap a Wounded Knee i publiquen un escrit demanant que negociïn les demandes i que protegeixin els nens i ancians, amb el suport dels caps oglala Fools Crow, Edgar Red Cloud i Peter Catchey, i dels membres de l'AIM Carter Camp, Vern Young, Pedro Bissonette, Eddie White Wolf, el wichita Stan Holder, Crow Dog, Buddy Lamont, W. Black Elk, Clyde Bellecourt, Ellen Moves Camp, Frank Clearwater, el matrimoni Nogeeshik Aquash (chippewa) i Anna Mae Pictou-Aquash (micmac) i Russell Means. També hi era Rachel Hollow Horn, descendent d'un dels massacrats el 1891.
El 29 de febrer hi foren assetjats pel FBI. L'1 de març els senadors George MacGovern i James Abourezk els visitaren i s'entrevisten amb els líders Means, Bissonette i els xamans Crow Dog i Wallace Black Elk, i deploraren llur actitud, ja que havien lluitat pels drets dels indis en els anys seixanta. El 4 de març arribaren a un acord per a abandonar el setge si s'investigaven els fets, i reben suport dels metodistes. Però el dia 9 de març corre el rumor d'un assalt i en l'enfrontament és ferit l'oglala Milo Goings.
El 10 de març hi ha un alto el foc i els permeten llibertat d'acció, cosa que aprofitaren per agafar menjar i armes, de manera que l'11 proclamaren la Independent Oglala Nation, a peu d'igualtat amb els EUA, que tindrà una gran repercussió internacional. Sis blancs intentaren introduir-se, però foren desarmats. El 13 es dictaren interdictes contra Clyde Bellecourt, Dennis Banks, Carter Camp, Russell Means i Pedro Bissonette.
Alhora, el 22 de març un grup d'advocats encapçalats per Kenneth Tilson, de Saint Paul (Minnesota), formaren el Wounded Knee Legal Defense-Ofense Comittee (WKLDOC), i acusen d'il·legal el setge i l'entrada del FBI a la reserva. També reberen el suport dels veterans del Vietnam, del SDS i dels Weathermen. Així aconseguiren del 26 al 31 de març entrar a Wounded Knee malgrat l'oposició de Dick Wilson. El FBI demanà la intervenció de l'exèrcit, però aquest es negà per ser il·legal i estar injustificat.
Però el dia 26 de març els tallaren el telèfon i obligaren a marxar els de la NBC. Durant dos dies es produí un tiroteig, i després s'obriren negociacions on demanaren que una comissió negociés el Tractat del 1868. Finalment, el 5 d'abril es signà un acord per part de Russell Means, Leonard Crow Dog i el cap Tom Bad Cod, que anaren a Washington, però el govern es negà a negociar mentre els seus companys estiguessin armats, a la qual cosa Holder es va negar tot recordant el Wounded Knee del 1891.
El 17 d'abril és ferit i mort el cherokees Frank Clearwater, i el 26 d'abril Buddy Lamont, veterà del Vietnam. Tots dos foren enterrats a Wounded Knee. El 27 d'abril fou empresonat Pedro Bissonette, però fou alliberat més tard sense càrrecs i tornà a Pine Ridge. En total, entre el 1973 i el 1976 foren morts entre 49 i 200 militants de l'AIM.