Steven Patrick Morrissey (22 de maig de 1959 a Davyhulme, Manchester, Anglaterra), és un cantant i compositor britànic que utilitza com a nom artístic el seu cognom, Morrissey.
Nascut al si d'una família irlandesa obrera, Morrissey va créixer a Manchester. Des de petit va desenvolupar un amor per la literatura, el realisme "kitchen sink" i la música popular. Involucrat en l'escena del punk rock de Manchester durant la dècada de 1970, va liderar el grup Nosebleeds, amb poc èxit. Començant una carrera en periodisme musical, va escriure diversos llibres sobre música i cinema a principis dels vuitanta. Amb Johnny Marr va establir els Smiths en 1982, i aviat va atreure el reconeixement nacional pel seu àlbum de debut homònim. Com a líder del grup, Morrissey va atreure l'atenció tant per la seva lletra enginyosa i sardònica com pel seu aspecte idiosincràtic; evitant deliberadament el masclisme del rock, va conrear l'estètica d'un eclèctic social que va evitar les drogues i va abraçar el celibat. Els Smith van llançar tres àlbums addicionals -incloent l'aclamat per la crítica Meat Is Murder i The Queen Is Dead- i van tenir una cadena de singles d'èxit. Malgrat el seu gran èxit al Regne Unit, la banda es va dissoldre l'any 1987 per desavinences entre els seus membres. A partir d'aquell moment Morrissey va iniciar la seva carrera en solitari amb l'edició de l'àlbum Viva Hate el 1988, assolint la primera posició a les llistes britàniques.
Carrera en solitari miniatura|180px|esquerra| El 1988, Morrissey va llançar la seva carrera en solitari amb "Viva Hate". Aquest àlbum i els seus seguiments —"Kill Uncle" (1991), "Your Arsenal" (1992) i "Vauxhall and I" (1994)— van sortir bé a la llista d'àlbums del Regne Unit i van generar diversos senzills d'èxit. Va assumir Alain Whyte i Boz Boorer com a coautors principals per substituir Marr. Durant aquest temps, la seva imatge va començar a canviar a la d'una figura més corpulenta que jugava amb imatges patriòtiques i masclisme obrer. A mitjans i finals de la dècada de 1990, els seus àlbums "Southpaw Grammar" (1995) i "Malajusted" (1997) també es van classificar, però van ser menys ben rebuts. Es va traslladar a Los Angeles, es va fer una pausa musical del 1998 al 2003 abans de publicar un àlbum de remuntada amb èxit, "You Are the Quarry", el 2004. Els anys següents van veure el llançament dels àlbums "Ringleader of the Tormentors" (2006), "Years of Refusal" (2009), "World Peace Is Noe of Your Business" (2014), "Low in High School" (2017), "California Son" (2019) i "I Am Not a Dog on a Chain" (2020), així com la seva autobiografia i la seva novel·la debut, "List of the Lost" (2015).
Molt influent, Morrissey ha estat reconegut com una figura fonamental en l'aparició de lindie pop, indie rock i britpop. En una enquesta de 2006 per a la BBC's Culture Show, Morrissey va ser votat com la segona icona cultural britànica més gran."Morrissey is second most iconic Brit". Manchester Evening News. 15 February 2007. Retrieved 25 May 2020. El seu treball ha estat objecte d'estudi acadèmic.Benedictus, Leo (30 March 2005). "Morrissey: a suitable subject for academia". The Guardian. Retrieved 19 June 2020"Morrissey's lyrics are up there with Wilde and Larkin, claims academic". The Scotsman. 21 May 2009. Retrieved 19 June 2020. Ha estat una figura controvertida al llarg de la seva carrera musical a causa de les seves opinions franques i la seva naturalesa oberta, recolzant el vegetarianisme i els drets dels animals i criticant la reialesa i polítics destacats. També ha donat suport a l'activisme d'extrema dreta pel que fa a l'herència britànica, i ha defensat una visió particular de la identitat nacional alhora que critica els efectes de la immigració al Regne Unit.Jonze, Tim (30 May 2019). "Bigmouth strikes again and again: why Morrissey fans feel so betrayed". The Guardian. Retrieved 21 July 2020.
Joventut Infància 1959–1976 — Morrissey, 1991.Bret 2004, p. 13; Simpson 2004, p. 35.
Steven Patrick Morrissey va néixer el 22 de maig de 1959Bret 2004, p. 6; Simpson 2004, p. 32 al Park Hospital de Davyhulme, Lancashire.Bret 2004, p. 6. Els seus pares, Elizabeth (de soltera Dwyer) i Peter Morrissey,Bret 2004, p. 6. eren catòlics irlandesosSimpson 2004, p. 33. que havien emigrat a Manchester des de Dublín amb la seva única germana, la germana gran Jacqueline, un any abans del seu naixement.Bret 2004, p. 6. Morrissey afirma que va rebre el nom de l'actor nord-americà Steve Cochran,Bret 2004, p. 6; Goddard 2006, p. 21. encara que en canvi pot haver estat anomenat en honor al germà del seu pare que va morir en la infància, Patrick Steven Morrissey.Goddard, Simon (2010). Mozipedia : The encyclopedia of Morrissey and The Smiths. Plume. p. 418. La seva casa més antiga va ser una casa municipal al número 17 de Harper Street a la zona de Queen's Square d'Hulme, a l'interior de Manchester, des que va ser demolida.Bret 2004, p. 7; Simpson 2004, p. 39.1985: MORRISSEY on MANCHESTER | Oxford Road Show | Classic BBC Music | BBC Archive, retrieved 21 February 2023Morrissey (2013). Autobiography. New York. p. 117. . OCLC 862788301. Vivint en aquella zona quan era nen, es va veure profundament afectat pels assassinats dels erms (The Moors Murders), en els quals van ser assassinats diversos nens locals; els crims van tenir una impressió duradora en ell i inspirarien la lletra de la cançó de Smiths "Suffer Little Children".Bret 2004, p. 7; Simpson 2004, p. 43–44. També es va adonar del sentiment anti-irlandès de la societat britànica contra els immigrants irlandesos a Gran Bretanya.Simpson 2004, p. 53 L'any 1970, després de les "eliminacions dels barris marginals" de les cases de l'època victoriana a Hulme, la família es va traslladar a una altra casa municipal al 384 de King's Road a Stretford.Bret 2004, p. 8.
Després d'una educació primària a l'escola primària de St Wilfred,Bret 2004, p. 8. Morrissey va suspendre l'examen de més d'11 anysSimpson 2004, p. 37 i va passar a l'escola moderna de secundària de St Mary, una experiència que va trobar desagradable.Bret 2004, p. 8; Simpson 2004, p. 37–38. Va destacar en l'atletisme,Simpson 2004, p. 38. tot i que era un solitari impopular a l'escola.Bret 2004, p. 17; Simpson 2004, p. 38. Ha estat crític amb la seva educació formal, afirmant més tard:Va deixar l'escola a 1975, sense haver rebut cap títol oficial.Bret 2004, p. 18. Va continuar la seva educació al "Stretford Technical College",Bret 2004, p. 18. on va obtenir tres nivells 0 en literatura anglesa, sociologia i el General Paper.Bret 2004, p. 18; Simpson 2004, p. 76. El 1975, va viatjar als Estats Units per visitar una tia que vivia a Staten Island.Morrissey (2013). Autobiography. New York. p. 117. . OCLC 862788301. La relació entre els seus pares va ser tensa, i finalment es van separar el desembre de 1976, amb el seu pare mudant-se de la casa familiar.Bret 2004, p. 20; Simpson 2004, p. 37, 40; Goddard 2006, p. 10.
La mare de Morrissey era bibliotecària i, va animar l'interès del seu fill per la lectura.Simpson 2004, p. 39–40. Es va interessar per la literatura feminista,Simpson 2004, p. 42. i li va agradar especialment l'autor irlandès Oscar Wilde, a qui va arribar a idolatrar.Bret 2004, p. 12–13; Simpson 2004, p. 39–40 El jove Morrissey era un gran fan de la telenovel·la de televisió "Coronation Street", que se centrava en les comunitats obreres de Manchester; va enviar propostes de guions i arguments a la productora de l'espectacle, ITV Granada, encara que tots van ser rebutjats.Bret 2004, p. 7; Simpson 2004, p. 53–55. També era un fan de A Taste of Honey de Shelagh Delaney i la seva adaptació cinematogràfica de 1961, que era un drama centrat en la vida de la classe treballadora a Salford.Simpson 2004, p. 55–58 Moltes de les seves cançons posteriors citaven directament A Taste of Honey.Simpson 2004, p. 56–57
De la seva joventut, Morrissey ha dit:Holden, Stephen (17 July 1991). "The Pop Life: Out of the Mainstream". The New York Times. Retrieved 18 November 2008. Més tard va revelar que el primer disc que va comprar va ser el senzill de Marianne Faithfull de 1965 "Come and Stay With Me".Simpson 2004, p. 35; Goddard 2006, p. 10. Es va convertir en un fan del glam rock a la dècada de 1970,Bret 2004, p. 15; Simpson 2004, p. 64; Goddard 2006, p. 10. gaudint del treball d'artistes anglesos com T. Rex, David Bowie i Roxy Music.Bret 2004, p. 15; Simpson 2004, p. 69; Goddard 2006, p. 10. També era fan d'artistes americans de glam rock com Sparks, Jobriath i New York Dolls.Bret 2004, p. 15–18; Goddard 2006, p. 10 Va formar un club de fans britànic per a aquest últim, atraient membres a través de petits anuncis a les darreres pàgines de revistes musicals.Goddard 2006, p. 10–11. Va ser a través de l'interès dels New York Dolls per les cantants pop femenines dels anys 60 que Morrissey també va desenvolupar una fascinació per aquests artistes,Goddard 2006, p. 10. com Sandie Shaw, Twinkle i Dusty Springfield.Bret 2004, p. 13–14.
Primeres bandes i llibres publicats: 1977–1981 miniatura|Morrissey va idolatrar l'actor de cinema nord-americà James Dean i va publicar un llibre sobre ell. Després d'haver deixat l'educació bàsica, Morrissey va continuar amb una sèrie de treballs, com a empleat de la funció pública i després d'Hisenda,Dunton, Jim (22 May 2019). "Heaven knows he was miserable then: Morrissey reflects on life as a civil servant". Civil Service World. Retrieved 24 May 2019 com a venedor en una botiga de discos i com a porter d'un hospital, abans d'abandonar la feina i reclamar les prestacions d'atur.Bret 2004, p. 20, 23, 24; Simpson 2004, p. 76. Va utilitzar gran part dels diners d'aquests treballs per comprar entrades per a concerts, assistint a actuacions de Talking Heads, els Ramones i Blondie.Bret 2004, p. 20. Va assistir regularment a concerts, amb un interès particular en l'escena de la música alternativa i post-punk.Goddard 2006, p. 11. Després d'haver conegut el guitarrista Billy Duffy el novembre de 1977, Morrissey va acceptar convertir-se en el vocalista de la banda punk de Duffy, "The Nosebleeds".Bret 2004, p. 22. Morrissey va co-escriure una sèrie de cançons amb la bandaGoddard 2006, p. 9.—"Peppermint Heaven", "I Get Nervous" i "I Think I'm Ready for the Electric Chair"Bret 2004, p. 22.—i va actuar amb ells en espais de suport per a Jilted John i després Magazine.Goddard 2006, p. 10. La banda aviat es va dissoldre.Bret 2004, p. 23.
Després de la ruptura dels Nosebleeds, Morrissey va seguir a Duffy per unir-se a "Slaughter & the Dogs", substituint breument el cantant original Wayne Barrett. Va gravar quatre cançons amb la banda i van fer una audició per a un contracte discogràfic a Londres. Després que l'audició va fracassar, "Slaughter & the Dogs" es va convertir en Studio Sweethearts, sense Morrissey.Rogan, Johnny (1993). Morrissey & Marr: The Severed Alliance. Omnibus Press. Va arribar a ser conegut com una figura menor dins de la comunitat punk de Manchester.Goddard 2006, p. 12. El 1981, s'havia convertit en un amic íntim de Linder Sterling, la líder del conjunt punk-jazz Ludus; les seves lletres i l'estil de cantar van influir en ell.Bret 2004, p. 23; Goddard 2006, p. 12. A través de Sterling, va conèixer Howard Devoto i Richard Boon.Goddard 2006, p. 12. En aquell moment, el millor amic masculí de Morrissey era James Maker; visitaria Maker a Londres o es trobaven a Manchester, on visitaven els bars i clubs gais de la ciutat, en un cas havent d'escapar d'una banda d'agressors gais.