Bergen () és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017). Bergen és la capital administrativa del comtat de Hordaland. Segons el SSB, l'Oficina d'Estadístiques de Noruega, l'Àrea Metropolitana de Bergen té 383.900 habitants a dia 28 de desembre de 2010.
Bergen està situada al comtat de Hordaland, a la costa sud-oest de Noruega. És un important centre cultural per a la regió, reconegut no oficialment com la capital de Vestlandet (Noruega Occidental) i a vegades també referida com la capital de la costa atlàntica noruega. La ciutat va ser una de les 9 ciutats europees a ser reconegudes amb el títol de Capital Europea de la Cultura l'any 2000.
Història La fundació de la ciutat de Bergen ha estat tradicionalment atribuïda al rei Olaf III de Noruega, fill de Harald III de Noruega, l'any 1070, quatre anys més tard de la fi de l'era vikinga. En estudis més recents, però, s'ha descobert que ja existia un assentament de comerciants als anys 1020 o 1030.NRK, "Bergens historie må skrives om" La ciutat substituí a Trondheim com a capital de Noruega l'any 1217, i Oslo esdevingué capital el 1299. A final del , Bergen va esdevenir una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica.
La raó principal de la importància de Bergen era el comerç de bacallà sec del nord de la costa noruega, el qual començà cap al 1100. A la darreria del , Bergen s'havia establert com el nucli comercial més important de Noruega. Els mercaders hanseàtics vivien en la seva pròpia àrea de la ciutat, on es parlava el saxó mitjà (idioma de la branca de l'antic saxó), gaudint de drets exclusius per a comerciar amb els pescadors del nord que cada estiu navegaven cap a Bergen. Avui, l'antic moll de Bergen, Bryggen, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La ciutat ha patit molts incendis durant la seva història. L'any 1198, l'escissió dels Bagler calà foc a la ciutat a causa del seu conflicte vers els Birkebeiner durant la guerra civil. L'any 1248, Holmen i Sverresborg s'incendiaren, i 11 esglésies foren destruïdes. L'any 1413, un altre gran incendi destruí 14 esglésies més. El 1428, la ciutat va patir un saqueig per part dels pirates en una missió propugnada per la Lliga Hanseàtica, qui també va destruir l'Abadia de Munkeliv l'any 1455. El 1476, Bryggen s'incendià per culpa d'un comerciant ebri. L'any 1582, un cop més, el foc amenaçà la ciutat i lStrandsiden. El 1675, 105 edificis quedaren en cendres a Øvregaten i 11 anys més tard, un nou foc afectaria lStrandsiden de nou, destruint 231 cases i 218 coberts. L'incendi més important fins avui, però, és el de 1702, quan el 90% de la ciutat desaparegué a causa d'aquest. El 1751 hi hagué també un gran incendi a Vågsbunnen, i només 5 anys més tard un altre a Strandsiden, destruint aquest últim 1500 edificis. Aquest barri tornaria a cremar al 1771 i al 1901. El 1916, 300 edificis s'incendiaren al centre de la ciutat, i el 1955, parts del Bryggen.
El 1349, la pesta negra arribà a Noruega a bord d'un vaixell que s'ancorà a Bergen. Al , la ciutat fou atacada diverses vegades pels germans Victual, i el 1429 aquests tingueren èxit en el seu intent de cremar el castell reial i gran part de la ciutat. L'any 1536, el rei obligà a nacionalitzar-se als comerciants saxons, o bé, a abandonar el país, anunciant d'aquesta manera, el declivi de la influència hanseàtica. El 1665, el port de la ciutat fou l'emplaçament de la batalla de Vågen, entre vaixells anglesos i holandesos, essent aquests últims ajudats per una guarnició de la ciutat.
Durant els segles XV i XVI, Bergen fou una de les ciutats més grans d'Escandinàvia, i la ciutat més gran de Noruega fins al 1830, quan la capital Oslo esdevingué la més gran. Bergen va retindre el seu monopoli comercial amb la Noruega septentrional fins al 1789.
Bergen era també el principal centre religiós amb la presència de nombrosos monestirs. Fou a través d'aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hanseàtics, es va difondre pel país.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bergen fou ocupat el primer dia de la invasió alemanya del 9 d'abril de 1940, després d'una curta lluita entre els vaixells alemanys i l'artilleria noruega. El 20 d'abril de 1944, durant l'ocupació alemanya, el vaixell de càrrega holandès Voorbode s'ancorà prop de la fortalesa de Bergenhus. Carregat amb més de 120 tones d'explosius, explotà, causant almenys 150 morts i causant destrosses a edificis històrics. La ciutat fou víctima de diversos bombardejos estratègics dels aliats, en contra de les instal·lacions navals alemanyes del port. Algunes d'aquestes causaren víctimes civils noruegues, amb un total d'aproximadament 100.
La ciutat fou separada del comtat de Hordaland per a formar el seu propi comtat el 1831. S'establí com a municipi l'1 de gener de 1838. El municipi rural de Bergen landdistrikt es fusionà amb el de Bergen l'1 de gener de 1877. El municipi rural d'Årstad es fusionà amb Bergen l'1 de juliol de 1915. Bergen és actualment un municipi de Noruega, del comtat de Hordaland.
L'any 1972, després de la unificació de la ciutat amb els municipis d'Arna, Fana, Laksevåg, i Åsane, va perdre la seva condició de comtat, definint el seu territori actual.
Toponímia En nòrdic antic la ciutat s'anomenava Bergvin o Bjørgvin (i en islandès i feroès la ciutat encara s'anomena Björgvin). Berg o Bjørg significa muntanya. Mentre que vin, significa assentament on es podia trobar pastura o prats. El significat complet és llavors 'prat entre muntanyes'. Sovint es fa referència a Bergen com 'la ciutat de les set muntanyes'. L'escriptor Ludvig Holberg s'inspirà en els set turons de Roma per a referir-se a 'les set muntanyes de Bergen', i encara avui, els bergensers discuteixen sobre quines set muntanyes són.
El 1918, hi hagué una campanya per a reintroduir la forma de l'antic noruec Bjørgvin com a nom per a la ciutat. Aquesta iniciativa va ser declinada tot i que el nom de la diòcesi fou substituïda per Bjørgvin bispedømme.
Geografia El municipi de Bergen s'estén sobre gran part de la península de Bergen, a l'Hordaland occidental. Està protegida del Mar del Nord per les illes d'Askøy, Holsnøy (municipi de Meland) i Sotra (municipi de Fjell i Sund).
El municipi cobreix una superfície de 465 km². La població és de 260.000, i, per tant, la densitat de població és de 559,14 persones per km². La població del principal nucli urbà és de 220.418 habitants. El municipi també consta de 8 altres nuclis urbans amb una població total de 17.213, amb Indre Arna, situada a Arna, essent el segon nucli urbà més gran amb una població de 6.151 habitants l'1 de gener de 2007.
El centre de Bergen està situat entre un grup de muntanyes, conegudes com de syv fjell ("Les Set Muntanyes"), que inclouen les muntanyes de l'Ulriken, el Fløyen, el Løvstakken i el Damsgårdsfjellet, així com tres de les següents: el Lyderhorn, el Sandviksfjellet, el Blåmanen, el Rundemanen, o el Askøyfjellet. El primer a parlar de "Les Set Muntanyes" fou probablement Ludvig Holberg, que s'inspirà en els set turons de Roma. Aquestes muntanyes, però, no són les úniques que hom pot trobar en el municipi de Bergen. El Gullfjellet és la muntanya més alta de Bergen, amb 987 msnm.
Bergen és fronterer amb els municipis de Meland, Lindås i Osterøy pel nord, Vaksdal i Samnanger per l'est, Os i Austevoll pel sud, i Sund, Fjell i Askøy per l'oest. 750px|center|miniatura|Panoràmica de Bergen des de la muntanya Fløyen
Clima Bergen gaudeix d'un clima atlàntic amb uns hiverns relativament suaus i uns estius frescs. Tot i la seva localització septentrional, el temps a Bergen és relativament suau. A l'hivern, Bergen és una de les ciutats més càlides de Noruega, gràcies al corrent del golf. La ciutat està més al nord que per exemple Sant Petersburg, però els seus hiverns són molt més càlids que els de la ciutat russa.
Bergen és una ciutat amb molta pluja, amb precipitacions anuals de 2.250mm de mitjana. Aquest fet succeeix a causa de les muntanyes que rodegen la ciutat, que fan que l'aire humit provinent del Mar del Nord experimenti l'efecte d'elevació orogràfica, el qual implica pluges abundants. Per exemple, va ploure cada dia des del 29 d'octubre de 2006 fins al 21 de gener de 2007, 85 dies consecutius. A Bergen, la pluja és abundant i pot ser torrencial en qualsevol època de l'any. La màxima temperatura històrica enregistrada és de 31.8 °C, un rècord que data de 1947. Per contra, la mínima mai enregistrada és de -16.3 °C, el 1987.Bjørbæk, G. 2003. Norsk vær i 110 år. N.W. DAMM & Sønn. ; pàgina 260
L'alt nivell de precipitacions és sovint utilitzat per la ciutat amb finalitats de màrqueting, i apareix en bastantes de les postals venudes en la ciutat. Durant un temps, es podien trobar màquines de venda de paraigües, tot i que aquestes no tingueren èxit.
Canvi climàtic miniatura|La ciutat de Bergen està rodejada de muntanyes. El Fløibanen, és el funicular que ascendeix el turó de Fløyen. És una de les majors atraccions turístiques de Bergen i un dels punts d'interès turístic més visitats de tota Noruega. Més d'1 milió de passatgers l'han utilitzat cada any durant els últims anys. El Fløibanen fou oficialment obert al públic el 15 de gener de 1918. Als últims anys, les precipitacions i el vent han augmentat en la ciutat. A l'hivern de 2005, pluges torrencials causaren diverses enaiguats i esllavissades, la pitjor de les quals causà tres morts el 14 de setembre. Alguns estudis indiquen que, a causa del canvi climàtic, tempestes causants d'esllavissades i inundacions arribaran amb més força en aquesta àrea i els seus voltants. En reacció, l'administració creà una unitat especial de salvament formada per 24 homes dels bombers l'any 2005, que pretén fer front als futurs desastres naturals, amb una atenció especial per a aquells barris que han estat considerats amb risc d'esllavissades de grau més alt en estudis del 2006. A octubre de 2007, les prediccions mencionades han estat corroborades per més de 480 esllavissades només al comtat de Hordaland des de la primavera de 2006 fins a l'estiu de 2007. La majoria d'aquestes causà desperfectes en carreteres, no havent-hi danys materials en vehicles ni edificis, i no havent-hi víctimes, fins a l'octubre de 2007, quan una gran roca es precipità sobre un turisme, causant la mort del conductor. Un altre dels grans problemes és el risc d'augment del nivell del mar. Ja avui, Bryggen pateix inundacions en situacions extremes, i es creu que amb l'augment del nivell del mar, les inundacions esdevindran un problema de primer nivell a Bergen. Les inundacions podrien en un futur no tan llunyà afectar l'antiga estació de bombers de Olav Kyrres Gate, així com les vies de tren prop de l'estació de Bergen. A causa d'aquestes negatives prediccions s'ha suggerit per, d'entre d'altres, Stiftelsen Bryggen, la fundació responsable de la preservació del Bryggen, de construir dics que protegissin la ciutat, podent controlar el nivell del mar segons els interessos de la ciutat.
Aquests canvis han conscienciat al poble noruec, qui en els últims anys ha anat veient com el canvi climàtic es convertia en una amenaça real.
Demografia + Any 1769 |18.8271855 |37.0151900 |94.485 1910 |104.2241920 |118.4901930 |129.1181940 |1950 |162.3811960 |185.8221970 |209.0661980 |207.6741990|212.9442000 |229.4962010 |256.5802020?|297.7542030?|338.083
Els noruecs ètnics representen el 88,8% dels habitants de Bergen. D'aquests, el 2,1% són de primera o segona generació d'immigrants provinents del món occidental i el 6,6% de primera o segona generació d'immigrants no provinents d'occident. La població va créixer en 4.459 persones el 2009, el qual representa un creixement de l'1,8%. El 96% de la població viu en àrees urbanes.