Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern

Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern (Bevern 1715 - Berlín 1797. Nascuda princesa de Brunsvic-Bevern es convertí en reina de Prússia en contraure matrimoni amb el rei Frederic II de Prússia. Era filla del duc Ferran Albert II de Brunsvic-Bevern i de la princesa Antonieta Amàlia de Brunsvic-Wolfenbuttel.

Casada amb Frederic II de Prússia l'any 1733 el seu casament fou concertat entre els pares d'ambdós, el duc de Brunsvic i el rei Frederic Guillem I de Prússia. Frederic II era homosexual i al llarg de la seva vida mantingué nombroses relacions homosexuals. Elisabet Cristina visqué amb el seu espòs fins a la mort del seu sogre, el rei de Prússia, després se'n separà de fet i visqué al palau de Schönhausen, al nord de Berlín.

Biografia Princesa heredera Elisabeth va néixer a primera hora del matí del 8 de novembre de 1715. Després de donar a llum dos fills, va ser el tercer fill de Ferran Albrecht II i la seva dona. A Elisabeth se li va ensenyar la fe luterana.

Elisabeth Christine es va comprometre amb el príncep hereu de Prússia, més tard rei Frederic el Gran, el 10 de març de 1732 a Berlín. El matrimoni del príncep hereu amb una neboda de l'emperadriu Elisabeth Christina, la mare de la presumpta emperadriu Maria Teresa, va ser el resultat dels esforços del "partit imperial" al voltant del rei Frederic Guillem I, que contrastava amb el "anglès", al voltant de la reina Sofia Dorotea i el príncep hereu Frederic, que des de 1723 buscaven un compromís amb la neboda de la reina, Amelia de Gran Bretanya. El casament va tenir lloc el 12 de juny de 1733 al castell de Salzdahlum. En el contracte matrimonial de l'11 de juny de 1733 es determinaven tant els recursos econòmics com la composició de la cort de la princesa heredera.Friedrich Wilhelm M. von Hahnke: Elisabeth Christine, Königin von Preußen, Gemahlin Friedrichs des Großen. Eine Biographie. Verlag von G. Reimer, Berlin 1848, S. 328ff. Les celebracions del casament van incloure ballet, una pastoral en la qual el príncep hereu tocava la flauta, i òperes de Carl Heinrich Graun i George Frideric Handel.Hans-Henning Grote: Schloss Wolfenbüttel. Residenz der Herzöge zu Braunschweig und Lüneburg. 2005, ISBN 3-937664-32-7, S. 228. Amb tota probabilitat el matrimoni es va consumar, perquè Friedrich va dir a Ernst Christoph von Manteuffel:Després de la mort del seu pare el 1740, Friedrich va viure separat de la seva dona i la parella va romandre sense fills. Això s'atribueix al fet que podria haver estat homosexual com el seu germà Heinrich.Reinhard Alings: „Don’t Ask, Don’t Tell“ – war Friedrich schwul? In: Generaldirektion der Stiftung Preußische Schlösser und Gärten Berlin-Brandenburg (Hrsg.): Friederisiko. Friedrich der Große. Die Ausstellung. München 2012, S. 238–247.

Fins que l'agost de 1736 es va completar l'interior del palau de Rheinsberg, la princesa hereva va viure a Berlín al palau del príncep hereu Unter den Linden, que va ser reconstruït i ampliat per Philipp Gerlach el 1732. Friedrich es va quedar majoritàriament amb el seu regiment a Ruppin i només poques vegades va aparèixer a Berlín. El 21 d'agost de 1736, la parella de prínceps hereus es va traslladar a Rheinsberg al castell que Frederic Guillem havia donat al seu fill.Trunz: Königin Elisabeth. Die Welfin an der Seite Friedrichs II. S. 84. Elisabeth Christine va passar una època feliç a Rheinsberg, ja que va escriure amb entusiasme al seu sogre:Fins i tot més de 40 anys després, en conversa amb Honoré Gabriel Riqueti, comte Mirabeau, encara es va entusiasmar pel temps feliç que havia passat a Rheinsberg.M. Mérilhou: Oeuvres de Mirabeau. Histoire Secrète de la Cour de Berlin. Brissot-Thivars, Paris 1825, S. 57. Durant els seus anys a Rheinsberg, la princesa heredera també va practicar l'ús de pinzells i pintura sota la guia del pintor Antoine Pesne.Trunz: Königin Elisabeth. Die Welfin an der Seite Friedrichs II. S. 89f.

Reina prusiana El govern de Frederic II va començar el 31 de maig de 1740 amb la mort de Frederic Guillem I. Mentre encara estava al llit de mort del seu pare, Frederic va ordenar que Elisabet Cristina prengués el relleu com a reina regnant, en substitució de Sophie Dorothea, a qui ara s'anomenava Reina Mare. L'endemà, Elisabet Cristina va rebre les seves instruccions escrites per presentar els seus respectes a "la reina".Karin Feuerstein-Praßer: Die preußischen Königinnen. Pustet, Regensburg 2002², ISBN 3-7917-1681-6. Zit. Friedrichs zur Anrede S. 150, zur „regierenden Königin“ S. 176 f. A partir d'aleshores, Elisabet Cristina va complir els deures de reina prusiana, inicialment en una posició força reservada. El trasllat a Berlín al palau del príncep hereu va tenir lloc immediatament, i a mitjans de juliol la reina es va traslladar al seu nou apartament al palau de Berlín, que era més gran que el del rei. Juntament amb l'Elisabeth Hall, aquest apartament va formar "el cor de la vida cortesana quotidiana a Berlín" durant 46 anys.So Alfred P. Hagemann: Königin Elisabeth Christine und ihre Sommerresidenz. In: Generaldirektion der Stiftung Preußische Schlösser und Gärten Berlin-Brandenburg (Hrsg.): Schönhausen – Rokoko und Kalter Krieg. Jaron, 2009, S. 49. El rei va assignar el palau de Schönhausen prop de Berlín a la seva dona com a residència d'estiu. En les properes dècades, Elisabet Cristina va passar els mesos d'estiu aquí des de principis de juny fins a principis de setembre, amb algunes excepcions a causa de la guerra.Alfred P. Hagemann: Der König, die Königin und der preußische Hof. In: Friedrich300 – Friedrich der Große und der Hof – Colloquien, Friedrich der Große – eine perspektivische Bestandsaufnahme. Hagemann Zeitung 14. August 2012, 22. El palau de Schönhausen, pensat com a residència d'estiu, no era apte per a una estada durant tot l'any. No hi havia opcions de calefacció insuficients i amb prou feines hi havia prou espai disponible per a la cort de la reina d'unes 80 personesKarin Feuerstein-Praßer: „Ich bleibe zurück wie eine Gefangene.“ Elisabeth Christine und Friedrich der Große. Friedrich Pustet, Regensburg 2011, ISBN 978-3-7917-2366-2, S. 91. i les seves funcions representatives. Cal destacar que després de la mort de la seva mare el 1757, Friedrich no va lliurar el seu castell de Monbijou a Elisabet Cristina. Significativament més gran i representatiu que Schönhausen i situat a prop del Palau de Berlín en un parc directament al Spree, era un lloc adequat per viure per a una reina regnant. No obstant això, Friedrich va deixar l'edifici en gran part inutilitzat, i només va ser el seu successor Frederic Guillem II qui el va tornar a la vida el 1789 lliurant-lo "com a usufruit" a la seva dona Frederica Lluïsa.Thomas Kemper: Schloss Monbijou. Von der königlichen Residenz zum Hohenzollern-Museum. Nicolai, Berlin 2005, S. 75.

Contràriament al que es mostra a la historiografia antiga, les investigacions més recents han demostrat que la reina no va ser de cap manera exiliada a Schönhausen per Friedrich. La radical separació espacial de la parella s'explica pel fet que el rei no volia continuar la vida matrimonial que el seu pare li havia obligat. Com a reina regnant, Elisabet Cristina només era oficialment superior en rang a la seva sogra, però la reina mare Sofia Dorothea va romandre la membre femenina dominant de la família reial fins a la seva mort el 1757.Friedrich Wilhelm M. von Hahnke: Elisabeth Christine, Königin von Preußen. S. 69. Durant aquests anys la reina ja estava assumint tasques representatives, però el 1755, per exemple, la mare de Frederic II va completar la part del lleó de les tasques representatives amb 120 esdeveniments.Siehe Alfred P. Hagemann 2009, 15/16 D'altra banda, es va observar el protocol de la cort, segons el qual, en ocasions oficials, el carruatge de la reina anava directament darrere el del rei, seguit del carruatge de la reina mare.Trunz: Königin Elisabeth. Die Welfin an der Seite Friedrichs II. S. 95. Malgrat les iròniques declaracions al contrari, Friedrich atorgava gran importància a mantenir el rang i l'etiqueta.Thomas Biskup: Preußischer Pomp. In: Friedrich300 – Friedrich der Große und der Hof-Colloquien, Friedrich der Große – eine perspektivische Bestandsaufnahme. (online) 2. September 2012. Després de la mort de la seva sogra el 1757, Elisabet Cristina va assumir efectivament el paper de primera dama d'estat, i després del Tractat de Hubertusburg el 1763, el nombre de les seves aparicions públiques va augmentar ràpidament i es va mantenir a un nivell elevat, mentre que la el nombre de compareixences del rei va tendir a disminuir i en els últims anys de la seva vida gairebé no es va dedicar a cap tasca de representació.Hagemann: Der König, die Königin und der preußische Hof. Tabelle 1. Durant els mesos d'estiu, la reina celebrava regularment els serveis judicials a Schönhausen dues vegades per setmana, i durant la resta de l'any a les àmplies sales del seu apartament al palau de la ciutat. A més del curs, el seu programa incloïa grans sopars, balls, representacions d'òpera, recepcions de l'ambaixada i celebracions familiars per als membres de la família reial (aniversaris, batejos, casaments).

El rei a distància La reina Elisabet Cristina no va ser lliure en les seves decisions de participar en celebracions familiars o esdeveniments polítics estatals. Com tots els altres membres de la família reial, ella depenia fonamentalment del permís del rei. En general, el rei no els convidava a esdeveniments fora de Berlín, tenien lloc a la seva residència de Potsdam. No va rebre cap invitació per a la inauguració de la nova ala al Palau de Charlottenburg l'estiu de 1746,Karin Feuerstein-Praßer: „Ich bleibe zurück wie eine Gefangene.“ S. 67. ni per a un gran festival que el rei va donar en honor de la seva mare a Sanssouci l'agost de 1749.Hagemann: Der König, die Königin und der preußische Hof 14. August 2012. Esperar una invitació a la festa de compromís del príncep hereu Friedrich Wilhelm el juliol de 1764 va ser sens dubte estressant per a la reina i la seva germana Lluïsa Amàlia, la princesa de Prússia, en un doble sentit, va ser un esdeveniment familiar important per a les dues dones La núvia és Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel, neboda de la reina Elisabet Cristina i Lluïsa Amàlia, la mare del nuvi. Només a l'últim moment el rei va fer saber a les dames que havien de participar en la cerimònia al Palau de Charlottenburg.Karin Feuerstein-Praßer: „Ich bleibe zurück wie eine Gefangene.“ S. 93. Tant la reina com la princesa Lluïsa Amàlia van participar en la celebració del casament l'any següent i el Ernst Ahasverus Heinrich von Lehndorff comte Lehndorff va dir al seu diari:Com la germana petita quan la reina, Juliana Maria, es va casar amb el rei danès Frederic V a Braunschweig el 1752, Elisabet Cristina ni tan sols va demanar permís al seu marit per assistir al casament i es va quedar a Berlín.Friedrich Wilhelm M. von Hahnke: Elisabeth Christine, Königin von Preußen. S. 173.

Doble cort L'ascens al tron de Frederic va inaugurar la doble cort, una característica que marcaria tot el regnat de Frederic II. Si bé Elisabet Cristina, com a princesa hereva, havia temut que Frederic es divorciés d'ella un cop pugés al tron,Karin Feuerstein-Praßer: „Ich bleibe zurück wie eine Gefangene.“ S. 45f. el rei la va integrar immediatament en el seu sistema de govern. Va confiar-li la gran majoria de les obligacions rutinàries, de caràcter cerimoniós i representatiu. Frederic va instrumentalitzar la reina —igual que altres membres de la família— per a la seva dominació dinàstica i d'aquesta manera va treure profit dels membres de la família reial.Daniel Schönpflug: Friedrich der Große als Ehestifter. In: Friedrich300 – Friedrich der Große und der Hof – Colloquien, Friedrich der Große – eine perspektivische Bestandsaufnahme. (online) 17. August 2012.