Dvin () fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700. El seu nom és d'origen part i voldria dir ‘turó’. Fou fundada pel rei Khosrov II d'Armènia a la vora del riu Azat, afluent de l'Araxes, com a nova capital, designada per substituir Vagharxapat i Artàxata (vers 332).
Història Dvin dins la Persarmènia El 387 va quedar a la Persarmènia i el 426 va esdevenir la seu dels marzbans perses i després dels catolicós. El 481 fou evacuada pel marzban i ocupada pels rebels, i després evacuada per aquests, però finalment es van imposar i s'hi van establir definitivament el 484 quan el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del país després d'una greu derrota dels sassànides contra els huns heftalites. El patriarca del país va decidir traslladar llavors la seu patriarcal a Dvin i el 506 s'hi va celebrar un primer Concili i el 554 un segon concili o sínode que va trencar amb l'església grega i va crear l'església armènia. L'era armènia va començar després d'aquesta decisió l'1 de juliol del 552. El 570 (o 571) el marzban Surenes va fer matar el cap nacionalista Manuel Mamiconi. Això fou un greu error doncs, car els nakharark del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió fou assumida per sa germà Vardanes III Mamiconi i pel patriarca Joan II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artàxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dvin es va revoltar i el marzban Surenes i la seva guàrdia foren massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Constantinoble i l'emperador Justí II els el va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dvin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.
Frontera amb l'Imperi Romà d'Orient El 590 un exèrcit romà d'Orient sota el comandament del patrici Joan va entrar a Persarmènia i va assetjar Dvin. Tanmateix, abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Còsroes II, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a l'Imperi Romà d'Orient i va prometre cedir la Mesopotàmia del nord, part d'Armènia i Ibèria fins a Nisibe als romans d'Orient si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els romans d'Orient van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dvin. Còsroes II va accedir al tron i el nou rei va complir la seva paraula i va tornar als romans d'Orient (591) els territoris promesos inclòs una part d'Armènia fins a Dvin (la frontera entre perses i romans d'Orient es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dvin ciutat restava en territori persa i cap a l'oest era romà d'Orient.
Guerra romano-persa El 602 Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Còsroes de Pèrsia, aliat de Maurici, clamant venjança, va declarar la guerra a l'imperi, guerra que durarà 25 anys (604 a 629). Ja el 603 un exèrcit dirigit per Djuanveh (transcripció armènia) es va establir a Dvin. Els perses van obtenir nombroses victòries. El 607/608 es va reconstruir la catedral. El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una contraofensiva. Va passar per Teodosiòpolis i va anar fins a Dvin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins a la Mèdia arribant prop de Gandja. El 628 es va fer la pau que va restablir les fronteres anteriors.
Conquesta àrab Vers el 642 els àrabs van envair a Armènia per Taron, Beznunik, Akhiovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dvin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs. Dvin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fets presoners. El governador Teòdor Restuni va intentar atacar-los en retirar-se però fou derrotat. Desapareguts els sassànides, els romans d'Orient dominaven tota l'Armènia. L'emperador Constantí II el 647 va voler cohesionar el país i va demanar la unió de l'església armènia a l'església ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dvin vers el 648 però la proposta fou rebutjada.
El 654 Habib ben Maslama va concedir una capitulació a Dvin o li va garantir la seguretat a canvi d'un tribut. El califa Moawiya va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de nakharark va acceptar la proposta i Gregori Mamiconi i Simbaci II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa. Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es van enviar oficial a detenir el governador Teòdor Reixtuní, però aquest els va empresonar i després es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Musel Mamiconi fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. El 655 Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots els nakharark. Teòdor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre. Maurianos va contraatacar i va recuperar Dvin, però quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia i els àrabs van recuperar Dvin.
Retirada del Patriarca Des del 705 fou capital de l'ostikanat d'Armènia (si bé ja abans els caps militars àrabs hi residien). L'ostikan Abd al-Aziz (706-709) va reconstruir les muralles de la ciutat. El 719 s'hi va celebrar un concili. El patriarca David I d'Aramuniq (728-741) que residia a Dvin, considerant que la ciutat, que estava esdevenint una ciutat musulmana i era la residència dels emirs o governadors àrabs, va decidir traslladar la residència a la seva vila natal (Aramuniq) i Dvin va començar a declinar com a ciutat armènia. Un palau àrab per l'emir (Dar al-Imara), una mesquita, una presó, i altres edificis hi foren construïts pels àrabs. Vers el 710 fou fortificada.
La revolta del 771-775 Musel Mamiconi encapçalava la resistència armènia a les muntanyes el 771 i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Musel amb només 200 homes.
A partir del 789 els ostikans van començar a residir temporades a Partav (Bardaa), sense abandonar definitivament Dvin. Després del 790 es va revoltar a Aghuània Abu Muslim al-Shari, que el 794 es va presentar davant de Dvin, que va assetjar durant quatre mesos, sense aconseguir ocupar-la; finalment les forces rebels es van retirar.
Dvin sota els qaisites o djahàpides de Manazkert Vers el 812 fou ocupada per l'emir qaisita de Manazkert Djahap al-Qaisi. El califa va nomernar a Abd al-Malik ben Djahap com ostikan, però la situació no va durar i als pocs mesos el va destituir i va nomenar al seu lloc a Tahir ben Muhàmmad al-Sananí al que ja havia enviat abans a Bardaa o Partav. Abd al-Malik es va revoltar i va arribar a assetjar al nou ostikan a Bardaa i llavors es va sotmetre a canvi de la seva seguretat.
Més tard Shapuh, germà del cap armeni Asoci IV Bagratuní, fou enviat contra Abd al-Malik, el fill de Djahap (en revenja per una incursió d'aquest a Taron), i va saquejar la regió de Dvin, i quan tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (després del 820) però el mateix historiador en un altre paràgraf diu que la mort de l'emir fou obra del mateix Asoci Msaker. En aquest temps el ostikan d'Armènia ja no residia a Dvin, sinó a Partav (Bardaa).
Dvin part de l'ostikan d'Armènia Bogha al-Khabir va tenir Dvin com a quarter general per Armènia del 852 al 854. A partir de vers el 862 el territori de Dvin, anomenat pels armenis província d'Ostan, va esdevenir possessió dels nakharark Bagratuní amb Asoci I el Gran, proclamat rei (no obstant els ostikans hi van seguir residint). Per aquest temps es va produir un terratrèmol que va afectar la ciutat. A la dècada del 880 els ostikans van abandonar Dvin tot i que Asoci residia a Bagaran.. Després del 890 Simbaci I el Màrtir va combatre els emirs Muhammad i son germà Umay o Umayya, d'origen no conegut, que governaven a Dvin per compte del rei fins que es van revoltar; els va derrotar i els va enviar a l'emperador romà d'Orient.
Dvin sota els sàjides De resultes d'això al-Afxín as-Sají de l'Azerbaidjan va envair Armènia i va ocupar Dvin. El 893 la ciutat fou destruïda per un gran terratrèmol. El palau del patriarca, que almenys des del 886 tornava a ser a Dvin, fou destruït i el patriarca va traslladar la residència a la veïna Eshmiadzin.
El 899 Afshin va instal·lar a Dvin com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confiança de nom Yusuf. El rei armeni Simbaci es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, però no va obtenir cap més promesa per a altres territoris. Yússuf es va enemistar am Afshin, i per por, va fer alliberar els seus ostatges armenis, especialment Asoci el Ferro, fill del rei, i la cunyada (esposa de Musel, germà del rei) i va fugir amb ells cap a Armènia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yússuf se'n va anar a viure a Egipte (on un dia es va saber la seva traïció i el van matar). Afshin estava reunint a Bardaa un exèrcit per castigar Yússuf quan va morir (març del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a l'Azerbaidjan i les tropes que restaven també van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yússuf ibn Abi-s-Saj (agost del 901). Yússuf va ocupar altra vegada Dvin (902) i fins i tot va acabar per matar el rei Simbaci I el 914 a la mateixa Dvin.
Vers el 919, presoner Yússuf as-Sají del califa, el seu lloctinent Subuk (Sbuk o Sunbuk) va exercir el poder a Dvin, va afavorir al anti-rei armeni conegut com a Asoci l'sparapet, i va rebutjar (vers 921) un atac romà d'Orient (Joan Kurkuas o Corcuas). Subuk va morir el 922 i el va succeir el seu ghulam Nasr Subuki. El 923 el rei d'Armènia va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Asoci l'sparapet, que era a Dvin sota la protecció de Nasr. Asoci va atacar Dvin, però fou rebutjat amb moltes pèrdues. El patriarca Joan va ajustar una treva. Des de llavors, tanmateix, Asoci ja no va tenir el suport sàjida. El 924 Nasr fou cridat per Yússuf i substituït per Bashir o Bishr o Bekr, que va retirar qualsevol suport a Asoci; Bekr va provar de capturar al rei armeni Asoci II el Ferro, sense èxit; els atacs musulmans al Shirak foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georgi Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dvin. Vers el 927, al sortir Yússuf per ordre del Califa a lluitar contra els càrmates, Nasr va recuperar el seu lloc. Vers el 928 va ciutat fou atacada altre cop pel romà d'Orient Joan Corcuas que fou rebutjat per Nasr. Des del 929 tant a l'Azerbaidjan com a Dvin van governar oficials sàjides (de l'emir Muflih) dels que no es coneixen els noms.
Dvin sota els musafírides El 941 Dvin pertanyia a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi (en aquest temps es va encunyar la darrera moneda a la ceca de Dvin) però vers el 942 en fou expulsat per Marzuban ben Muhammad ben Musafir, de la dinastia musafírida o sallàrida; el 949 dos aventurers Fadl ben Djafar al-Hamdami i Ibrahim al-Dabbi van prendre el poder a la ciutat aprofitant la derrota i captivitat de Marzuban davant el buwàyhida Rukn al-Dawla, però al cap d'uns mesos tornava a estar en mans de Daysam que va expulsar els dos caps.