1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Esdeveniments esquerra|miniatura|199x199px|Coberta del núm.1 de D'ací i d'allà 8 de gener, Barcelonaː S'estrenà l'obra de Josep Maria de Sagarra Rondalla d'esparvers al Teatre Romea. 10 de gener, Barcelonaː surt publicat el primer número de la revista D'Ací i d'Allà. 14 d'abril, Barcelona: es deixa de publicar el diari El Poble Català, en circulació des de 1906. 24 de juny: inauguració de la Biblioteca Popular de Valls, primera de la xarxa de biblioteques públiques de la Mancomunitat de Catalunya. 21 de juliol: Amposta: Neix la Unió Filharmònica d'Amposta, a partir de l'anterior "Unión de Forasteros". Segon Congrés Universitari Català, continuador de l'esperit del Primer Congrés, on s'acorda la creació dels Estudis Universitaris Catalans. Creació de la Unió Valencianista. Catalunya; La Mancomunitat de Catalunya impulsa la campanya en favor de l'Estatut d'Autonomia. País Valencià: El 14 de novembre de 1918, el diari “La Correspondencia de Valencia” publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. Precedia a la Declaració un article a tres columnes titulat “Valencianismo” Resta del món Durant l'any: una gravíssima epidèmia de grip arriba a afectar, en alguns llocs, el 50% de la població i causa una enorme mortalitat. 1 de gener, Hollywood, Califòrnia, EUA: l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics. 8 de gener, Washington: el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions (vegeu els catorze punts de Wilson). 24 de gener: Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania. 2 de febrer: Rússia reconeix la independència d'Estònia. 3 de març: es signa el Tractat de Brest-Litovsk tractat de pau entre les Potències Centrals i l'Imperi Rus, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. 4 de març, Fort Riley, Kansas: primer cas detectat de l'epidèmia de grip de 1918. 5 de març, Rússia: les autoritats bolxevics traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou. 27 de març: La República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus. 7 de maig, Bucarest, Regne de Romania: se signa el Tractat de Bucarest entre Romania i l'imperi Alemany. 8 de maig, Alger (França): batalla d'Argel, batalla naval durant la Primera Guerra Mundial. 24 de maig, Budapest (Hongria): estrena d'El castell de Barbablava de Béla Bartók, en l'Òpera Reial. Juny, Madrid: fundació de l'empresa editora Editorial Calpe per Nicolás María de Urgoiti. 17 de juliol, Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i tota la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev. 28 de setembre, Lausana (Suïssa): estrena de la Histoire du Soldat d'I. Stravinski. 28 d'octubre: independència de Txecoslovàquia de l'Imperi Austrohongarès. 30 d'octubre Lemnos, Grècia: es firma lArmistici de Mudros, entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial. Àustria: Karl Renner és nomenat primer Canceller d'Àustria de la Primera República Austríaca. 9 de novembre: abdica Guillem II d'Alemanya i es proclama la República de Weimar. 11 de novembre: acaba la Primera Guerra Mundial amb l'Armistici de Compiègne. 14 de desembre, Nova York: estrena d' Il trittico de Giacomo Puccini al Metropolitan Opera House. 20 de desembre, Madrid: estrena, en el Teatro de la Comedia, de La venganza de Don Mendo de Pedro Muñoz Seca.

Premis Nobel Aquest any només es van atorgar el de Física a Max Planck i el de Química a Fritz Haber.

Naixements Les persones nascudes el 1918 faran anys durant el . 1 de gener: Maçanet de la Selva, la Selva: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu Sant Julià de Vilatorta (Osona): Camil Pallàs i Arisa, arquitecte i restaurador català 6 de gener, Barcelona: Ignasi Mundó i Marcet, pintor català 16 de gener, Villanubla, Valladolid: Marcelo González Martín, cardenal espanyol, arquebisbe de Barcelona, figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició

18 de gener, Calonge, província de Girona: Ricard Viladesau i Caner, músic català 21 de gener: Girona, Gironès: Joan Viñas i Bona, locutor de ràdio i presentador de televisió Barcelona: Miquel Asins Arbó, compositor i director de música 31 de gener, Barcelona: Joan Barat i Creus, poeta i escriptor català 1 de febrer, Tarragona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana. 3 de març: Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana Berga: Josep Antoni Salvà i Miquel, farmacòleg i metge català 5 de març, Girona, província de Girona: Joan-Josep Tharrats i Vidal, pintor, teòric d'art i editor català 6 de març, Barcelona: Maria Mercader i Fordada, actriu catalana de cinema i teatre 12 de març, Nova York: Elaine de Kooning, pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art 13 de març, Daia Nova, Baix Segura: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules Club de Futbol d'Alacant des de 1971 a 1984 23 de març, Castelló de la Plana, la Plana Alta: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana 1 d'abril, l'Aranyó, la Segarra: Manuel de Pedrolo i Molina escriptor català. 12 d'abril: Llubí, Pla de Mallorca: Paulina Amengual Payeras, sindicalista, mestra i infermera mallorquina Inca, Mallorca: Gaietà Martí Valls, reformador religiós 18 d'abril, Puig-reig, Berguedà: Mateu Cardona i Estrada, músic, compositor i director de corals 24 d'abril, Barcelona: Ferran Díaz-Plaja i Contestí, escriptor i historiador català 26 d'abril, Baarn, Països Baixos: Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, de les més destacades de tots els temps. 29 d'abril, Palma: Josep Orlandis Rovira, historiador, jurista i prevere mallorquí, especialitzat en història de l'Església i dels visigots 1 de maig, Barcelona: José Luis Milà Sagnier, II Comte de Montseny, advocat català 2 de maig: Alguaire, Segrià: María Malla Fábregas, escriptora i poetessa, militant anarquista i anarcosindicalista catalana Barcelona: Miquel Siguan i Soler, psicòleg i escriptor català 3 de maig, Barcelona: Albert Barella i Miró, enginyer tèxtil català 6 de maig, Palamós, província de Girona: Lluís Figa i Faura, advocat i jurista 14 de maig, la Font de la Figuera, València: Raquel Payà, pedagoga valenciana 17 de maig, València: Trini de Figueroa, escriptora, autora de novel·les rosa en castellà 18 de maig, Olba, Aragó: Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda instal·lat en Barcelona 20 de maig, Barcelona: Artur Caballero i López, botànic català 3 de juny, Sabadell: Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera, filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre 4 de juny, Terrassa, Vallès Occidental: Santiago Padrós i Elías, artista català del mosaic 16 de juny, Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català 29 de juny, Manlleu, Osona: Lluís Terricabres i Molera, Terri, promotor cultural i escriptor 2 de juliol, Motilla del Palancar, Conca, Castilla la Nueva: Josep Moratalla i Martínez, polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona 3 de juliol, Barcelona: Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític català 5 de juliol, Almacelles, Segrià: Felip Lorda i Alaiz, crític literari i polític català 20 de juliol, Barcelona: Antoni Altisent i Balmas, compositor 3 d'agost, Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural. 4 d'agost, Puigcerdà: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat 8 d'agost: Santoña, Cantàbria: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català Mataró, Maresme: Pere Montserrat Recoder, botànic i ecòleg català 10 d'agost, Granollers, Vallès Oriental: Joan Obiols i Vié, psiquiatre i professor universitari català 23 d'agost, Peermade, Travancore: Anna Mani, física i meteoròloga índia 27 d'agost, Figueres, Alt Empordà: Teodor Jové i Planella, músic i compositor de sardanes 29 d'agost, Sant Andreu de Palomar (Barcelonès): Joan Gual i Torras, baríton català 1 de setembre, València: Ismael Merlo Piquer, actor valencià 14 de setembre, Montitxelvo, la Vall d'Albaida: Joan Climent i Pascual, poeta valencià 18 de setembre, Cabdet, Albacete, Espanya): José Pérez Gil o Pérezgil, pintor espanyol establert a Alacant 20 de setembre: Muniesa, Terol: Juan García Iranzo, autor de còmics instal·lat a Barcelona l'Arboç: Josep Pons i Rosell, antropòleg 29 de setembre, Badalona: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna 30 de setembre, Barcelona: Miquel Casas i Augé, músic i compositor, pare de l'acordionisme veneçolà 2 d'octubre, València: Francesc Llàcer Pla, compositor i pedagog musical valencià 3 d'octubre: Berga: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista Valls: Pere Lazaga Sabater, Pedro Lazaga, director de cinema 4 d'octubre, Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català. 29 d'octubre, Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català. 2 de novembre - Barcelona: Carmen Amaya, ballarina i cantant de flamenc catalana Raimon Panikkar, pensador 11 de novembre, Marsella, França: Claudi Esteva i Fabregat, antropòleg cultural i historiador americanista català 18 de novembre, Sabadell: Fidel Trias Pagès, pintor sabadellenc 4 de desembre, Marçà, Priorat: Marçà-Giné, escultor, dibuixant, i ceramista català 13 de desembre, Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana. Barcelona: Andreu Mercé i Varela, escriptor i periodista català. Tortosa: Manuela Delsors Mangrané, pintora catalanaSALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016. Barcelona: Núria Ribot i Rius, pintora, dibuixant i esmaltadora catalana (m. 2015).

Resta del món

20 de gener, Uruguai: Esther Ballestrino, bioquímica i activista social, fundadora de les Mares de Plaça de Mayo 21 de gener, Burgo de Osma, Sòria, Espanya: Marcelino Camacho Abad, sindicalista i polític espanyol 22 de gener, Roma, Itàlia: Bruno Zevi, arquitecte, crític d'art i polític italià 24 de gener, Berna, Suïssa: Gottfried von Einem, compositor austríac 26 de gener, Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania. 1 de febrer, Edimburg: Muriel Spark, novel·lista escocesa 2 de febrer, Batavia, Índies Orientals: Hella S. Haasse, escriptora neerlandesa 4 de febrer, Londres, Regne Unit: Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa 8 de febrer, Madrid, Regne d'Espanya: Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol. 12 de febrer, Nova York, EUA: Julian Schwinger, físic estatunidenc. Premi Nobel de Física el 1965 3 de març, Nova York, EUA: Arthur Kornberg, bioquímic i metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1959 4 de març: Enrique Iturriaga Romero compositor peruà

5 de març, Champaign, Illinois, EUA: James Tobin, economista, Premi Nobel d'Economia de 1981

16 de març, Paterson, Nova Jersey, EUA: Frederick Reines, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1995 17 de març, Oviedo Astúries, Espanya: Sabino Fernández Campo, comte de Latores, militar espanyol i assistent personal de Joan Carles I d'Espanya 20 de març, Bliesheim, Alemanya: Bernd Alois Zimmermann, compositor 25 de març, París, França: Claude Debussy, compositor francès 1 d'abril, Tòquio: Utako Okamoto, metgessa japonesa que descobrí l'àcid tranexàmic.