Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran. L'etimologia popular diu que el seu nom deriva de "bar kuh" ("a la muntanya") perquè originalment estava en un turó encara que més tard es va traslladar a la plana; a uns 5 km hi ha un massís que es diu Abarkuh. Actualment forma part del sharestan o província de Yadz, on forma el baksh o comtat d'Abarquh.
Història Segles XI i XII Apareix documentada des del . Al estava en mans dels kakúyides d'Esfahan i Hamadan, una dinastia daylamita vassalla dels buwàyhides. Abu Kalidjar Imad al-Din, emir buwàyhida de Fars, va atacar al Kakúyida Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz ben Ala al-Dawla Muhammad el 435 de l'hègira (1043 / 1044) i li va ocupar la ciutat però després fou el seljúcida Toghrul Beg el que va sotmetre als kakúyides a vassallatge (1049) i el 1051 va ocupar Esfahan a Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz però en compensació li va donar Yadz i Abarquh. La ciutat fou governada per la família firuzànida d'origen daylamita (Eskavar al Mazanderan) que apareix vers el 1056 o 1057, amb Amid-al-dīn Shams al-dawla Abu Ali Hazarasp Fīruzani, sotmesa als seljúcides.
Segles XII a XVI Va pertànyer a seljúcides, xa de Coràsmia, il-kànides, injúides, muzaffàrides, timúrides i Ak Koyunlu.
Tamerlà i els timúrides Quan Tamerlà va anar a Fars i va arribar a Bandemir, el van anar a trobar uns ambaixadors del governador d'Abarkuh, Pahlawan Muhadib Khurasani, que va manifestar que ell aniria a la cort i que li suplicava designar un daruga (governador) per Abarkuh i Tamerla va designar a Tukel Bahadur Shah. Just arribat aquest a Abarkuh, Pahlawan va anar al campament de Tamerlà i va rebre l'honor de baixar el tapis del tron de Timur (1388). Després l'emperador va anar a Abarkuh on Pahlawan li va oferir regals i fou confirmat com a príncep d'Abarkuh amb dret hereditari; després va seguir trajecte, passant per la regió d'Esfahan i cap a Taktapol en direcció a Transoxiana.
El 1389 el muzaffàrida Shah Mansur va reagrupar l'exèrcit i va conquerir els castells de Bid (uns 25 km al sud d'Abarkuh), Sermak i Meruset; es va dirigir a Abarkuh on Pahlawan va resistir l'atac; Shah Mansur va desistir d'assetjar-la i va tornar a Siraz. Shah Mansur va derrotar després a Zayn al-Abidin Ali que havia pensat que era el moment per recuperar el tron; Pahlawan, alarmat per l'èxit de Shah Mansur, va buscar una aliança estreta amb Shah Yahya de Yadz, i aprofitant una visita de Shah Yahya a les muntanyes de Yadz, a només un dia de camí d'Abarkuh, el va anar a trobar i van acordar aquesta aliança que van jurar ambdós solemnement. Després Shah Yahya va visitar Abarkuh. Però una vegada allí, sota pressió dels seus amirs i consellers, va violar el tractat, es va apoderar de Pahlawan i el va enviar al castell de Melus, a la frontera amb Yadz on fou executat (1389 o 1390).
Llavors va establir una guarnició a Abarkuh i va nomenar governador a Muhammat Kurji, retornant després a Yadz. Shah Mansur va anar a Abarkuh i va ocupar la ciutat; el governador es va retirar a la fortalesa. Shah Mansur va establir una guarnició a la població i va continuar cap a Yadz. Shah Yahya va enviar un correu a Muhammad Kurji ordenant-li sotmetre la fortalesa a Shah Mansur amb la condició de no atacar Yadz. Shah Mansur va interceptar el correu i va retornar cap a Abarkuh on va fer saber la ordre a Muhammad Kurji, que va acceptar lliurar la fortalesa. Llavors Shah Mansur va fortificar la població i la fortalesa però va deixar en pau a Yadz, marxant cap a Esfahan, el territori de la qual va assolar, retornant finalment a Siraz.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 23
Quan finalment Tamerlà es va apoderar dels dominis muzaffàrides, el govern de Yadz fou assignat a Temuke Kutxin i el d'Abarkuh a Lalam Kutxin.
A la mort de Tamerlà (1405) Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh va fer alguns canvis: Abd al-Rahman Iltxikdai (governador o daroga de Yadz) i Sultan Mahmud (daroga d'Abarkuh) van rebre robes d'honor i foren substituïts per Malik Isxetberdar i Timur Velik, els quals van entregar les claus i els tresors locals sense cap oposició. Foren admesos a la cort de Siraz entre els principals amirs.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 42, 43 En la seva lluita contra Iskandar ibn Umar Xaykh, Xah Rukh va enviar a l'amir Sultan Baiazet Barles i a l'amir Jakmak Xami a ocupar Abarkuh.Ibid, pàg 259
Safàvides Sota els safàvides el seu govern junt amb Yazd, Biabanak i altres ciutat de la part centro-occidental de l'Iran, fou concedit a alts oficials de la cort, i formava part dels dominis de la corona (mahall-e kassa).
Segles XVII a XIX Al començament del es va nomenar un jutge religiós (hakem-e shar) a la ciutat mentre el districte fou governat pel tofangci agasi ("comandant dels mosqueters"). Va ser teatre de lluites contra els afgans primer i després entre zands i qajars; inicialment en poder dels qajars va ser ocupada per Lutf Ali Khan Zand el 1793 / 1794 i la va conservar fins al final del seu regnat.
Referències
Vegeu també Hafrak, comarca propera.
Categoria:Entitats de població de l'Iran