alt=1729 calendar, which used the Jōkyō calendar procedure, published by Ise Grand Shrine|miniatura|Calendari de 1729 publicat al Gran Temple d'Ise, tot seguint la convenció Jōkyō. El calendari japonès inclou diversos sistemes oficials i no oficials. Des de l'1 de gener de 1873, Japó utilitza el calendari gregorià juntament amb les designacions de les eres japoneses que són els anys que l'emperador actual fa que està al poder."Calendar" at Japan-guide.com ; Bramsen, William. (1880). Japanese chronological tables, p. 25. La forma escrita comença amb l'any, després el mes i finalment el dia, coincidint amb la norma ISO 8601.
Per exemple, el 16 de febrer de 2003 es pot escriure tant com 2003年2月16日 o bé 平成15年2月16日 (aquest últim seguint el sistema de l'any regnal). 年 significa "any", 月 o gatsu significa "mes" i finalment 日 significa "dia".
Abans, feia servir un calendari lunisolar adaptat del calendari xinès. L'antic calendari s'emprava des de l'any 660 aC, en temps de l'emperador Jinmu. En aquest calendari, els mesos coincidien amb els períodes lunars, de manera que el dia primer de cada mes coincidia amb la lluna nova i el quinzè amb la lluna plena. Com que aquesta distribució dels mesos tenia un cert desfasament respecte la durada total d'un any natural (una rotació sencera de la Terra respecte del Sol), s'introduí un mes extra (anomenat, en japonès, uruuzuki [閏月] o jungetsu [閏月]) cada tres anys.
Anys Des de la instauració del calendari gregorià, es feien servir tres sistemes diferents per comptar els anys: L'era comuna (西暦, seireki) d'origen occidental; L'era japonesa (年号, nengō), en la qual l'any es compta a partir del primer any de regnat de l'emperador (per exemple, l'any 2009 és l'any Heisei 21); L'any imperial (皇纪, koki), comptat a partir de l'any en què, segons la mitologia, Japó va ser fundat pel Jinmu al 660 aC.
Dels tres sistemes, els dos primers continuen vigents. El calendari imperial es va utilitzar entre el 1873 i el final de la Segona Guerra Mundial. miniatura|Calendari de color (xilografia de 1867)
Format de data El format de data utilitzat al Japó és molt sistemàtic, sobretot en l'escriptura. Per exemple, el dia d'avui es representa per: 年月日
El kanji 年 (nen) significa 'any', 月 (gatsu) significa 'mes'" i 日 (nichi) significa 'dia'. Els nombres també es poden representar amb kanji, però és molt comú la numeració aràbiga. Si cal especificar un determinat calendari, 西暦 (seireki, 'calendari occidental') denota el calendari gregorià, i per indicar l'era japonesa (nengō) es fa servir el nom d'aquesta era. Per exemple, 平成 (Heisei) per a l'era Heisei, que correspon al regnat de l'emperador Akihito. Com que l'any 1 de l'era Heisei correspon al 1989, l'any actual es pot expressar com:
平成年
Des del punt de vista del llenguatge oral, la lectura dels anys i mesos és prou regular.
Numeració japonesa
Aquesta taula indica els noms dels nombres de l'1 al 9, 10, 100 i 1000 en japonès:
12 345 6 789 101001000Kanji 一二三四五六七八九十百千Lecturaichinisanyon(shi)gorokunana(shichi)hachikyū (ku)jūhyakusen (Les lectures indicades entre parèntesis no són tan freqüents, però també s'utilitzen.)
Anys L'any s'expressa amb el nombre en japonès tot seguit de nen (any). Per exemple, l'any 2019 es llegeix "ni sen jū kyū nen"
Si es fa servir el calendari de l'era japonesa aleshores es posa el nom de l'era al principi seguit de l'any en nombres: "heisei san jū ichi nen".
Mesos Per als mesos, es fa servir el nom del nombre seguit de gatsu, encara que amb les indicacions següents: Abril (四月) és shigatsu i no * yongatsu; Juliol (七月) és shichigatsu i no * nanagatsu; Setembre (九月) és kugatsu i no * kyūgatsu.
Aquesta és la llista completa dels mesos en japonès:
Mes Lectura Kanji Generichigatsu一月, 1月 Febrernigatsu二月, 2月 Marçsangatsu三月, 3月 Abrilshigatsu四月, 4月 Maiggogatsu五月, 5月 Junyrokugatsu六月, 6月 Juliolshichigatsu七月, 7月 Agosthachigatsu八月, 8月 Setembrekugatsu九月, 9月 Octubrejūgatsu十月, 10月 Novembrejūichigatsu十一月, 11月 Desembrejūnigatsu十二月, 12月
Dies Els noms dels dies de mes presenten més irregularitats, sobretot per als deu primers dies: DiaKanjiRomanitzacióDiaKanjiRomanització1一日tsuitachi (en ocasions ichijitsu)17十七日jūshichinichi2二日futsuka18十八日jūhachinichi3三日mikka19十九日jūkunichi4四日yokka20二十日hatsuka5五日itsuka21二十一日nijūichinichi6六日muika22二十二日nijūninichi7七日nanoka23二十三日nijūsannichi8八日yōka24二十四日nijūyokka9九日kokonoka25二十五日nijūgonichi10十日tōka26二十六日nijūrokunichi11十一日jūichinichi27二十七日nijūshichinichi12十二日jūninichi28二十八日nijūhachinichi13十三日jūsannichi29二十九日nijūkunichi14十四日jūyokka30三十日sanjūnichi15十五日jūgonichi31三十一日sanjūichinichi16十六日jūrokunichi
Tsuitachi és una relaxació de tsukitachi, que significa 'el primer del mes'. En el calendari tradicional, l'últim dia del mes rep el nom de 晦日 misoka. Actualment, són molt més comuns els noms dels nombres del 28 al 31 seguits de Nichi. De tota manera, misoka es continua emprant en contractes i altres documents per especificar que es refereix a l'últim dia del mes, independentment del nombre al qual correspongui. El darrer dia de l'any rep el nom de 大晦日 ōmisoka (el gran últim dia), terme que continua fent-se servir.
Noms tradicionals dels mesos Juntament amb els noms sistemàtics dels mesos al Japó, hi ha una altra nomenclatura tradicional que es continua fent servir, per exemple en la poesia, especialment en shiwasu. És comú prendre un d'aquests noms per indicar el mes en el paràgraf inicial d'una carta o l'agraïment en un discurs. Alguns, com Yayoi o Satsuki, s'utilitzen també com a noms de pila (femenins). Aquests noms també apareixen de tant en tant en el jidaigeki i en sèries de televisió o pel·lícules ambientades en el període Edo o en un d'anterior.
Mes Nom tradicional Lectura Significat Gener睦月 mutsukimes de l'amistat Febrer如月 o 衣更着 kisaragi o kinusaragicanvi de roba Març弥生 yayoiprimera vida, primavera Abril卯月 uzukimes del conill, mes de la Deutzia crenata (una planta amb flors) Maig皋月 o 早月 o 五月 satsukimes ràpid, cinquè mes Juny水无月 minazuki o minatsukimes de l'aiguaEl caràcter 无, que normalment vol dir "no", s'empra aquí com ateji, és a dir, es prescindeix del significat del kanji i s'empra únicament per representar el so "na". En aquest nom, "na" actua a manera de partícula possessiva, de manera que Minazuki significa "mes de l'aigua" i no "mes sense aigua", i 无 月/es diu que és així en referència a la inundació dels arrossars. Juliol文月 fumizukimes de les lletres Agost叶月 hazukimes de les fulles Setembre长月 nagatsukimes llarg Octubre神无月 kannazuki o kaminashizukimes dels déusLiteralment, significa 'mes sense déus', però, anàlogament al mes de Minazuki, el caràcter 无 pot estar representant una partícula possessiva "na", amb la qual Kannazuki passaria a significar "mes dels déus". A la província de Izumo, actual prefectura de Shimane, s'ha canviat l'escriptura per 神 有 月 o 神 在 月 (kamiarizuki, 'mes en què hi ha déus'), ja que es creu que tots els déus es reuneixen cada any per aquestes dates al Santuari d'Izumo. Novembre霜月 shimotsukimes del gebre Desembre师走 shiwasuels sacerdots correnFa referència al fet que els sacerdots tenen molta feina per aquestes dates, ja que han de preparar les pregàries i benediccions de cap d'any.
Agrupacions de dies Setmana Al Japó es fa servir una setmana de set dies, perfectament equiparable al calendari occidental. Va ser importada al Japó al voltant de l'any 800 de l'era comuna, i cada dia té un nom que correspon directament al que es fa servir a Europa. El sistema es va emprar poc més que per a propòsits astrològics fins al 1876, una mica després que el Japó adoptés oficialment el calendari gregorià. Fukuzawa Yukichi va ser una figura clau en la decisió d'adoptar aquest sistema com a font oficial dels noms dels dies de la setmana. Els noms provenen dels cinc planetes visibles, que al seu torn deuen el seu nom als cinc elements xinesos (foc, aigua, fusta, metall i terra), i de la Lluna i el Sol (yin i yang).
Kanji Lectura Element Català日曜日nichiyōbiSoldiumengeDissabte i diumenge, en altres idiomes europeus, es relacionen amb "dia de Saturn" i "dia del Sol".月曜日getsuyōbiLlunadilluns火曜日kayōbiFoc (Mart)dimarts水曜日suiyōbiAigua (Mercuri)dimecres木曜日mokuyōbiFusta (Júpiter)dijous金曜日kin'yōbiMetall (Venus)divendres土曜日doyōbiTerra (Saturn)dissabte
Jun Al Japó, el mes també es divideix de forma regular en tres períodes de 10 dies anomenats jun (旬). El primer és el jōjun (上旬), el segon, chūjun (中旬), i l'últim, gejun (下旬). Sovint, es fan servir per a indicar dates aproximades, per exemple, "la temperatura és típica del jōjun d'abril", "s'espera la votació del projecte de llei al gejun d'aquest mes", de manera que s'equiparen les expressions "començament", "mitjans" i "finals de mes".
Rokuyō Els rokuyō (六曜, 'sis dies') o rokki (六辉) són una successió de sis dies basada en l'antic calendari lunisolar japonès. Es continuen trobant en els calendaris japonesos, i en la cultura japonesa s'associen amb la bona o la mala sort, per la qual cosa es fan servir per planificar cerimònies com matrimonis i funerals, encara que molts els ignoren en la vida quotidiana. Aquests són els rokuyō per ordre:
Kanji Lectura Significat Nombre先胜Sakigachi o senshōBona sort abans del migdia, mala sort després del migdia. Bon dia per començar un projecte (al matí).2友引TomobikiEls passaran coses dolentes als amics. S'evita fer funerals aquell dia, ja que el significat literal d'aquest dia és "tirar dels amics" i s'entén que el difunt podria portar la mort a algun dels presents al funeral. Els crematoris acostumen a tancar aquest dia.3先负Sakimake o senbuMala sort abans del migdia, bona sort després del migdia.4仏灭ButsumetsuSimbolitza el dia en què va morir Buda, i es considera el dia menys afortunat. S'acostumen a evitar casaments i llançaments de nous productes. Alguns santuaris sintoistes tanquen aquest dia.5大安TaianEl dia més afortunat.0赤口Shakkō o shakkuBona sort a l'hora del cavall (de les 11 del matí a la 1 de la tarda), mala sort la resta del dia.1
El càlcul dels rokuyō consisteix a sumar el dia i el mes del calendari lunisolar, dividir aquesta suma entre 6 i quedar-se'n amb la resta, de manera que el dia 1 del primer mes sempre és senshō (resta 2), i a partir d'aquí els dies segueixen l'ordre indicat.
Aquest sistema no es va fer popular al Japó fins al final del període Edo.
Referències
japones Categoria:Cultura del Japó