fou un advocat estonià, militar durant la Guerra d'Independència d'Estònia de 1918 i polític. Durant la Segona Guerra Mundial, amb la retirada de les forces d'ocupació d'Estònia per part de l'Alemanya nazi, va ser nomenat primer ministre el 18 de setembre de 1944. Proclamà la independència d'Estònia davant l'avanç de les tropes soviètiques, però el seu govern va ser dissolt amb l'entrada de l'Exèrcit Roig a Tallinn; quatre dies després Tief va ser arrestat. El 1945, va ser condemnat i deportat a Sibèria fins a la seva tornada el 1956. No obstant això, Tief convertit en un símbol va ser novament forçat a exiliar-se a Ucraïna i des de 1965, a Letònia. A la seva mort, els soviètics tampoc van autoritzar el seu enterrament a Estònia fins que, recuperada la independència, les seves restes mortals van ser sepultades a Tallinn el 1993.The Otto Tief government and the fall of Tallinn 22 September 1944: From one occupation to another Postimees/ETV24 22 September 2007: Eesti tähistab esmakordselt vastupanuvõitlemise päeva
Referències
Categoria:Primers ministres d'Estònia Categoria:Alumnes de la Universitat de Tartu Categoria:Persones del comtat de Rapla Categoria:Morts a Estònia Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX