Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Texas. Sovint és relacionada amb la família Uto-asteca, però encara està pendent d'investigació.
Dins de la família el grup tano està format per les llengües tewa, tiwa i towa o jémez. El tiwa presenta diferències entre els seus dialectes septentrionals (taos, picurís) i els seus dialectes meridionals (Sandia, Isleta, Isleta del sud, Piro). Aquestes llengües es parlen en la seva majoria a la regió habitada pels indis pueblo a Nou Mèxic. D'altra banda, el grup kiowa està representat en l'actualitat per una sola llengua, parlada en sud-oest d'Oklahoma, i que prèviament ocupava un territori més ampli dividit entre Nou Mèxic, Texas i Oklahoma. Hi ha altres llengües extingides del subgrup piro que es consideren més properes al grup tano.
Classificació Llengües de la família No h ha un consens complet sobre la ramificació i la diversificació de la família kiowa-tano, encara que una proposta amb gran acceptació n'és la següent:Davis, Irvine. (1979)
A. kiowa Kiowa, 953 parlants (cens del 2000)Cens dels EUA del 2000 B. tiwa, 2.104 parlants (cens del 2000)Cens dels EUA del 2000 I. tiwa septentrional taos, 803 parlants (cens del 1980) picuris, 101 parlants (cens del 1990) II. tiwa meridional sandia, 144 parlants isleta, 1.588 parlants ysleta del Sur - extingit III. piro piro (extingit) D. tewa, un total de 3.784 parlants (cens del 2000)Cens dels EUA del 2000 Santa Clara - 207 parlants San Juan - 495 parlants San Ildefonso - 349 parlants nambe - 50 parlants pojoaque - 25 parlants tesuque - 172 parlants E. jemez jemez (també towa), 1.929 parlants (cens del 2000)Cens dels EUA del 2000
Relacions amb altres llengües Diversos autors han postulat que hi ha algun parentiu llunyà entre les llengües kiowa-tano i les uto-asteca (utoasteca-tano); però l'evidència és escassa i està lluny de ser concloent (en la secció de lèxic es pot comprovar que algunes formes kiowa-tano tenen alguna semblança amb les formes uto-asteques, però per si mateixes aquestes coincidències no permeten donar per segur el parentiu).
Característiques comunes Fonologia La taula de més a baixEls símbols fonètics americanistes difereixen de les formes de l'IPA: Amer. < c > = IPA < ts >, Amer = IPA < dz >. reflecteix l'inventari consonàntic reconstruït per al proto-kiowa-tano, la protollengua que hauria donat lloc a les llengües kiowa-tano actuals, tal com va ser reconstruït per Hali (1967) basant-se en les correspondències regulars en posició inicial: {| class=wikitable style="text-align: center;" |- style="line-height: 1.1em;" ! colspan=2 | ! Labial ! colspan=2 | Alveolar ! Velar ! Labio-velar ! Glotal |- align=center ! rowspan=4 | Oclusiva ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || |- ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | |- ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || |- ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || |- ! colspan=2 | Nasal | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || || || || |- ! colspan=2 | Fricativa
| style="font-size:larger;" | || || | style="font-size:larger;" | |- ! colspan=2 | Semivocal | style="font-size:larger;" | || || || || || |} Els signes són els signes emprats de l'AFA per a africades (en IPA es denoten com a ). L'evidència a favor de deriva dels prefixos; el fonema no apareix en posició inicial estricta i, per tant, aquí s'indica entre parèntesis. Hali també reconstrueix el tret de nasalitat per a les vocals nasals. La qualitat vocàlica i altres característiques prosòdiques com la quantitat vocàlica, el to o l'accent encara no han estat pròpiament reconstruïdes. Malgrat això, Hali (1967) esbossa alguns conjunts de correspondències que inclouen la quantitat vocàlica.
La següent taula il·lustra les correspondències fonètiques entre les consonants inicials reconstruïdes pel proto-kiowa-tano i els corresponents sons en les llengües modernes: {| class=wikitable style="text-align: center; line-height: 1.1em;" |+ style="line-height: 1.5em;" | Consonants inicials en la protollengua i en les llengües modernes ! rowspan=2 | ! rowspan=2 | Taos ! rowspan=2 | Tewa ! rowspan=2 | Jemez ! rowspan=2 | Kiowa | rowspan="16" | ! colspan=2 | ! rowspan=2 | Taos ! rowspan=2 | Tewa ! rowspan=2 | Jemez ! rowspan=2 | Kiowa |- style="font-size: x-small;" ! consonant !! context fonètic |- ! | || || ∅El símbol ∅ representa la pèrdua fonètica de la consonant. || ! !!
| rowspan=3 | |- ! | || || || ∅ ! rowspan=2 | ! style="font-weight: normal; font-size: x-small;" | davant vocal oral
!
! style="font-weight: normal; font-size: x-small;" | davant vocal nasal | rowspan=2 | | rowspan=2 | | rowspan=2 | |- !
! !!
!
! !! | rowspan=2 | | rowspan=2 |
! | rowspan=2 | | rowspan=2 | | rowspan=2 | || ! !! | | rowspan=2 | |- ! | ! !! | rowspan=2 | | | rowspan=2 | |- !
| rowspan=2 | ! !! | | rowspan=2 | |- ! | Taos (i també Picuris) varia entre la postalveolar i l'alveolar || || ! !!
| rowspan=2 | |- !
| rowspan=2 | | rowspan=2 | ! !!
| rowspan=2 | |- ! | | rowspan=2 | ! !!
! | | Hale (1967) transcriu aquesta consonant com la palatalitzada a Hale (1967), davant usada a Hale (1962). || ! !!
| rowspan=2 | | rowspan=2 | |- !
| rowspan=2 | | rowspan=2 | ! !!
! | Taos (i Picuris) varia entre la postalveolar i l'alveolar || | colspan=6 style="background-color: lightGrey;" | |} Morfologia Els pronoms personals en les llengües kiowa-tano distingeixen entre tres persones gramaticals. Encara que el piro i el tewa distingeixen sistemàticament el singular del plural, en tiwa i kiowa les formes de plural són idèntiques a les de singular:F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, {|class=wikitable style="text-align:center;" ! ! Kiowa ! Tigua ! Tewa ! Piro ! proto-KT ! proto-UA |- ! style="text-align:right;" | 1a | no- | ną | ną | na-oé | *na- | *ni- |- ! style="text-align:right;" | 2a | ám | ʔą | ʔų | e-kié | *ʔim- | *im- |- ! style="text-align:right;" | 3a | | ąwaną | | wa
On s'ha emprat la grafia <ą, ų> representa les vocals nasals /an, un/.
Un altre aspecte gramatical interessant és l'existència d'oposició entre diàtesi directa/inversa.
Comparació lèxica Numerals Els numerals per a diferents llengües kiowa-tano són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=2| Kiowa-Towa ! colspan=3| Tewa-Tiwa ! rowspan=2| |- ! Jemez !! Kiowa ! Tewa !! Tiwa septen. !! Tiwa merid. |- | '1' || pˀɨ̜ || páːgɔ̀ || wîʔ || wẽ́mò || ˈwimˀa || *pɨmˀa |- | '2' || wî(š) || jíː || wíye || wíʔìnò || ˈwisi || *wiʦʰi |- | '3' || (tá) || pʰã́ò || poeye || pôyùo || ˈpacɔᵃ || *payuwo |- | '4' || wíː(l) || jíkjá || yôenu || wìanò || wiᵃn || *wian- |- | '5' || pˀįːtˀō || ʔɔ̃́ntˀɔ̀ || pˀa̹ːnú || pˀônyùo || ˈpˀandɔᵃ || *pˀanto |- | '6' || mį́ːtʸī || mɔ́sɔ́ || sí || mõ̂ɬì || ˈmaɬi || *masi |- | '7' || sɨ́ || pã̀nsẽ́ || ʦé || ʦù || shú || *ʦɨ |- | '8' || hɨ́ || jáʦẽ́ || khâːve || xʷílì || hwiři || *kʷʰidi |- | '9' || hɨ̜̄ || kɔ́ʦẽ́ || whä̜ːnu || xʷiẽ̀ || hɔ̃ᵃ || *kʷʰiã- |- | '10' || tǽ̜pʼɨ̜ || kɔ́kʰĩ̀ || tä̜ || tẽ́kʔɵtim || ˈtiðɜhɜm || *tæn- |} El terme per a '3' del jemez és un préstec del navaho. El tiwa septentrional correspon a la varietat de Taos.
Cognats A continuació es presenten alguns cognats que donen suport a les correspondències examinades en l'apartat de fonologia:Les dades són de Hale (1967), qui els pren de G. Trager (per al Taos), Harrington (per al Kiowa), Dozier (per al Tewa), les dades per al Jemez foren recollits en camp pel mateix Hale. {| class=wikitable style="text-align: center;" ! !! Taos !! Tewa !! Jemez !! Kiowa !! |- align=center ! *b
| style="text-align: left;" | 'portar' |- align=center ! *m
| style="text-align: left;" | 'mà' |- align=center ! *d (+ V) | || || || – | style="text-align: left;" | 'gall |- align=center ! *d (+ Ṽ)
| style="text-align: left;" | 'arena' (en Taos), 'sòl' (en Tewa, Kiowa), 'espai' (en Jemez) |- align=center ! *n
| style="text-align: left;" | 1a del signular |- align=center ! *ts
| style="text-align: left;" | 'ull' |- align=center ! *t
| style="text-align: left;" | 'dir' |- align=center ! *tsʰ
| style="text-align: left;" | 'beure' |- ! *tʰ
| style="text-align: left;" | 'trencar' (en Taos, Tewa, Jemez), 'danyar molt' (en Kiowa) |- ! *ts' | || – || – || | style="text-align: left;" | 'fetge' |- ! *t’
| style="text-align: left;" | 'antílop' |- ! *dz | || – || || | style="text-align: left;" | 'cançó' (en Taos, Jemez), 'cantar' (en Kiowa) |} Similituds amb l'utoasteca Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewaVocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family i en proto-utoasteca.Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967. {|class=wikitable style="text-align:center;" ! ! Kiowa ! Tewa ! Tigua ! proto-UA |- ! style="text-align:right;" | 'un' | pa | wî' | wännan | *sēme |- ! style="text-align:right;" | 'dos' | yi | wíyeh | wi'i nn | *wo-/*wa- |- ! style="text-align:right;" | 'tres' | pa'o | poeyeh | payua | *pahi |- ! style="text-align:right;" | 'quatre' | yige | yôenu | | *nawi |- ! style="text-align:right;" | 'cinc' | ant'a | p'ą́ąnú | p'anyua | *māko |- ! style="text-align:right;" | 'home' | ch'i | sen | soan | *ti-/*taka |- ! style="text-align:right;" | 'dona' | ma | kwee | | *hupi |- ! style="text-align:right;" | 'sol' | pay | than | | *ta(w)- |- ! style="text-align:right;" | 'lluna' | p'ahy | p'óe | | *meya |- ! style="text-align:right;" | 'aigua' | t'on | p'oe | p'â | *pā
Referències
Bibliografia Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, p. 390-443, . Reed, Erik K. (1949). Sources of upper Rio Grande Pueblo culture and population. El Palacio, 56 (6), 163-184. Snow, Dean R. (1976). The archaeology of North America. New York: The Viking Press. Trager, George L. (1942). The historical phonology of the Tiwa languages. Studies in Linguistics, 1 (5), 1-10. Trager, George L. (1951). Linguistic history and ethnologic history in the Southwest. Journal of the Washington Academy of Science, 41, 341-343. Trager, George L. (1967). The Tanoan settlement of the Rio Grande area: A possible chronology. In D. H. Hymes & W. E. Bittle (Eds.), Studies in southwestern ethnolinguistics: Meaning and history in the languages of the American Southwest (p. 335–350). The Hague: Mouton. Trager, George L. (1969). Taos and Picuris: How long separated. International Journal of American Linguistics, 35 (2), 180-182. Trager, George L.; & Trager, Edith Crowell. (1959). Kiowa and Tanoan. American Anthropologist, 61 (6), 1078-1083. Wendorf, Fred. (1954). A reconstruction of northern Rio Grande prehistory. American Anthropologist, 56 (2), 200-227. Wendorf, Fred; & Reed, Erik K. (1955). An alternative reconstruction of northern Rio Grande prehistory. El Palacio, 62 (5/6), 131-173.
Enllaços externs Gramàtica de Tiwa (dialecte Taos)