Font-rabiosa (, estàndard , oficialment en francès, Fontrabiouse o Fontrabiouse - Espousouille) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir. El terme inclou el poble d'Esposolla.
Etimologia Joan CorominesCoromines, 1995. explica en el seu Onomasticon Cataloniae que Font-rabiosa és un topònim compost, amb el primer component procedent del mot comú romànic font, procedent del llatí fontem, mot a bastament conegut, i el segon també de l'adjectiu comú rabiosa, també prou conegut de tothom. Sens dubte es refereix a la força amb la qual l'aigua hi brollava.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Font-rabiosa en el Capcir El terme comunal de Font-rabiosa, de 155.700 hectàrees d'extensió és al nord-oest d'aquesta comarca. ÉsFont-rabiosa en els ortofotomapes de l'IGNFont-rabiosa a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit, pel nord-oest i nord, amb el parçanEquivalent occità a la comarca catalana. del País de Foix, comunes d'Orlun, Artigues i el Pla, mentre que la resta de termenals són amb dues altres comunes capcineses, Formiguera i Puigbalador.
És un terme estret i allargassat d'oest a est, lleugerament inclinat cap al nord a l'extrem de ponent i, per contra, cap al sud en el de llevant, on el terme és a la plana mateixa de l'Aude, a prop de l'Embassament de Puigbalador, al qual, però, no arriba a tocar perquè l'en separa una estreta llenca del terme comunal de Puigbalador.
L'extrem occidental del terme és el circ complet on s'origina la Galba, un circ que s'origina al sud a la Serra dels Serrats Verds, i continua cap a l'oest pujant per aquest serrat fins al Puig de Terrers, de 2.529,7 m alt, tot seguit gira cap al nord fins al Coll de Terrers, a 2.407,3, i tot seguit cap al vessant de llevant de Pic de Recantons, de 2.461 (el cim del qual, però, queda fora de la comuna de Font-rabiosa), continua cap a la Portella d'Orlú, a 2.278,6, continua per la Serra de Vallbona, que dibuixa un arc cap a llevant fins al Pic de Baixollada, de 2.504,8. Completen aquest circ, ara ja en direcció est, la Portella del Llaurentí, a 2.344, i el Pic de la Tribuna, de 2.493,5. Tot seguit, i més a llevant, hi ha encara el Puig del Pla de Bernat i el Serrat dels Clots de l'Euga, que tanca el límit amb el País de Foix i comença el termenal amb Puigbalador.
La resta del terme és una vall completa, la del Rec dels Escugots, més endavant anomenat el Torrent i que s'aboca en el Rec del Cirerol a l'extrem nord-est del terme, poc abans d'arribar a l'Embassament de Puigbalador. Aquesta vall és situada a la zona central del terme i al nord de l'altra vall, la del Galba. Aquesta altra vall pertany a Font-rabiosa en la seva meitat septentrional, atès que la meitat meridional pertany al terme veí de Formiguera a partir de la Jaça de les Formigues, al sud del terme. La màxima altitud és el ja esmentat Pic de Terrers, de 2.529,7 m alt, mentre que el punt més baix és al nord-est del terme, en el moment que el Rec del Cirerol abandona el terme de Font-rabiosa, poc abans d'abocar-se a l'Embassament de Puigbalador, a 1.428,6. El poble de Font-rabiosa és a 1.487,2 i el d'Esposolla, a 1.522,5.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Font-rabiosa miniatura|esquerra|Font-rabiosa en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El poble de Font-rabiosa El poble de Font-rabiosa ésFont-rabiosa en els ortofotomapes de l'IGN en el sector més oriental de la comuna de Font-rabiosa. La major part del poble és a l'esquerra del Torrent, llevat de l'església parroquial de Sant Sebastià de Font-rabiosa, que és just a la vora dreta d'aquest curs d'aigua. El poble es troba en el punt de connexió de la plana de l'Aude amb les muntanyes del sector occidental del terme. És un grup de cases força reduït, reduït a mitja dotzena de carrers, amb les cases poc agrupades.
A prop al sud del poble es troba la Cova de Font-rabiosa, motiu d'atractiu turístic, i una mica més lluny, al límit del terme amb Formiguera al sud-est del poble de Font-rabiosa i al nord-est del d'Esposolla, hi ha el Pont de Galba, romànic, damunt del riu del mateix nom, però que és al límit dels termes de Formiguera i de Puigbalador.
Esposolla miniatura|esquerra|Esposolla des del sud miniatura|Esposolla en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble d'Esposolla està situatEsposolla en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem sud-est del terme de Font-rabiosa, a l'esquerra del Galba. És d'una mida semblant al poble cap de la comuna, però en els darrers anys està lleugerament per damunt en volum de població. És un poble no del tot agrupat, amb l'església de Santa Maria a l'extrem sud-oriental del nucli de població. És una església d'origen romànic, amb absis semicircular, si bé molt afectada per reformes posteriors amb el pas dels segles. Esposolla ha estat sempre un agregat de Font-rabiosa.
A Esposolla hi ha un Alberg de muntanya i d'etapa; és el punt de partida de la major part d'excursions cap a la vall del Galba.
La Cova de Font-rabiosa La Cova de Font-rabiosa està situadaLa Cova de Font-rabiosa en els ortofotomapes de l'IGN a prop al sud del poble d'aquest nom. Fou oberta el 1983 per al públic en general, i és oberta quasi tot l'any per al turisme, del qual constitueix un clar reclam.
Els masos del terme En el terme de Font-rabiosa no hi ha masos dispersos, però sí algunes construccions pròpies d'un país de muntanya. S'hi troben algunes barraques: la de la Jaça de Naut, la de la Jaceta, la del Pastor del Pla dels Escugots, la del Roc Roig, les Barraques de la Jaça de Baix, o Corral dels Porcs, les de la Jaça de la Llosa, els cortals de l'Esquener, del Magret, abans Cortals de Camp Llong, que són en ruïnes, del Minguet, o Cortal Subiela, el Llepaset, el Pujol, o Pubill, i el Vergers.
A més dels dos pobles, Font-rabiosa i Esposolla, hi havia hagut un tercer poble, Galba, ara desaparegut. Era a prop d'Esposolla, vall de Galba endins. D'altres construccions aïllades són la Creu, o Creu de Ferro, al sud-est de Font-rabiosa, el Molí d'Esposolla i els ponts de la Passada, de les Molines, dels Plans de l'Orriet i d'Esposolla.
Hidrònims Cursos d'aigua Les característiques geogràfiques del terme de Font-rabiosa fan que hi hagi un nombre bastant limitat de cursos d'aigua. Al sud, el riu Galba, que només té afluents rellevants a la capçalera: Rec dels Serrats Verds, o Còrrec dels Serrats, Rec del Bac de la Portella, Rec de l'Estany, Rec de Font Clara, la Llissa Gran, el Rec de la Jaça de les Barreres, els Reguets, o les Llisses de la Solana de Vall de Galba, el Fontanal dels Reguers i el Rec dels Clots de Bidet, o del Clot de Naut, amb el Rec de la Font del Pla dels Escugots i el del Clot del Mig. Al llarg dels cursos mitjà i baix, ja no rep cap altre afluent important.
Més al nord es troba el Rec dels Escugots, que rep l'afluència del Rec del Serrat del Bosc Negre, el Rec del Clot d'en Caborler, el Rec dels Solanets, que hi aflueix ja en el poble de Font-rabiosa, quan ja s'anomena, simplement, el Torrent, el Rec de les Ferreres, que hi arriba a l'extrem de llevant del mateix poble. Poc després, el mateix curs d'aigua, ara denominat Ribera de Font-rabiosa, s'aboca en la Ribera de Riutort per anar a parar poc després, ja fora del terme de Font-rabiosa, a l'Embassament de Puigbalador. A part, hi havia el Rial de Males, nom antic ara il·localitzat.
Estanys La zona occidental del terme, molt accidentada orogràficament, és rica en estanys de muntanya. S'hi troben l'estany anomenat les Bassetes, l'Estany de la Portella, o Estany Negre, l'Estany de la Portella d'Orlú, els Estanyols del Solà de la Portella i els Estanyols de la Portella.
Fonts En primer lloc cal esmentar la font que dona nom al poble, la Font Rabiosa. A més, hi ha el Fontanal dels Reguets, la Font Clara, la Font de la Polideta, la Font del Pla de Bernat, la Font dels Plans de l'Orriet, i les Fonts dels Escugots.
Canals d'irrigació Cal esmentar entre aquests canals el Rec del Bidet,
Orònims Els topònims del terme de Font-rabiosa mostren d'una banda formes de relleu específiques, i de l'altra, espais geogràfics concrets. Així, hi trobem obagues, com el Bac, el Bac de la Portella, abans Pasquers Reials del Bac de la Portella, el Bac de Camp Llong i el Baquet, abans Pasquers Comunals del Baquet; boscs, com el Bosc Comunal del Pla dels Escugots, Bosc Comunal del Solà d'Esposolla, o, simplement el Solà o el Solà d'Esposolla, el Bosc Estatal de Vall de Galba, abans Pasquers Reials, ara units en el Bosc Comunal de Font-rabiosa - Esposolla i dividits en dos boscos sectorials: el Bosc Sectorial d'Esposolla i el Bosc Sectorial de Font-rabiosa, amb una distribució diferent de la inicial; clots, com el Clot de Baix, el Clot del Mig, el Clot de Naut i els Clots d'en Caborler; colls i portelles, com el Coll de Terrers, el Collet d'en Caborler, la Portella de Botadiol, la Portella del Llorentí, la Portella d'Orlú; coves, com la Cova de Font-rabiosa; muntanyes, com el Pic de la Tribuna, el Puig o Pic de Baixollada, el Pic o Puig del Pla de Bernat, el Pic dels Recantons, el Puig de Terrers, o Pic de Terrers, el cim del qual és fora del terme de Font-rabiosa, el Roc de Fontviva, el Roc de Querubí; planes, com el Pla de Bernat, el Pla de Camp Llong, el Pla dels Escugots, la Plana, el Planàs i els Plans de l'Orriet; roques destacades, com el Roc Negre, el Roc Roig i les Roques; serres i serrats, com la Serra del Roc de Querubí, la Serra del Solà d'Esposolla, la Serra dels Castellets, la Serra dels Serrats Verds, la Serra de Morters, la Serra de Vallbona, el Serrat de la Fajosa, el Serrat de la Llissa Cremada, o Serra del Clot del Bidet, el Serrat de la Plana, el Serrat de la Portella de Botadiol, el Serrat del Bosc Negre, o del Peiró, el Serrat de Cirerol, el Serrat del Clot de l'Egua, els Serrats Verds; solanes, com el Solà de la Portella, abans Pasquers Reials del Solà de la Portella, la Solana de Vall de Galba, abans Pasquers Reials del Solà de Vall de Galba, els Solanets, i valls, com la Vall de Galba.
El terme comunal Les partides o indrets específics del terme de Font-rabiosa són l'Abeurador, la Balosa, les Bosigues, les Bosigues de Sus la Molina, els Botassis, els Camps de les Parets Petites, els Camps dels Orris, els Camps del Tom, els Camps Grans, els Camps Llargs, els Carbis, els Castellets, la Caussina, les Closes (dues de diferents), els Closets, el Colomer, el Cortal del Magret, el Cortal Pujol, la Cortasella, els Cotius de Camp Llong, els Cotius de Sus la Molina, la Creu, la Devesa, Entremig les Aigües, les Escorones, o Corones, els Esquerots, els Estanyols, les Feoxes del Bac, les Ferreres de Baix, les Ferreres de Dalt, els Ibos, abans, els Gibols, la Jaça, la Jaça de Baix, la Jaça de la Llosa, la Jaça de les Barreres, la Jaça de Naut, la Jaceta, els Llissots, les Lloses, la Mata de Formiguera (nom antic), la Molina, els Oms, el Pas del Forn, Pasquers Comunals del Clot del Bidet (nom antic), la Passada, la Passadeta, la Peira Vessa, els Peirons, els Pradets, el Prat del Pal i la Riba Planera.
Senyals termenals Els senyals termenals que delimiten el terme de Font-rabiosa són les Creus dels Esquerots, la Fita de les Ferreres de Baix, la Pedra Llarga, el Roc, el Roc de Fontviva, el Roc de la Portella, el Roc de la Tira del Bac, el Roc del Collet d'en Caborler, el Roc de l'Escaputxat, el Roc del Serrat del Cirerol i els Rocs de les Bosigues.
Transports i comunicacions Carreteres