El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1475 - València: S'edita el Comprehensorium, de Johannes Grammaticus, primer incunable amb data de la tipografia espanyola, imprès per Lambert Palmart seguint les tècniques de Gutenberg. 1891 - Barcelona: Pau Casals i Defilló ofereix el seu primer concert públic a Barcelona a l'edat de 14 anys. 1923 - Catalunya: Albert Einstein visita Poblet, l'Espluga de Francolí, Terrassa, Barcelona, i pronuncia diverses conferències. 1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió. 1984 - Barcelona: apareix el primer número de la revista El Llamp. 1984 - Hospitalet de Llobregat: A l'Hospital Universitari de Bellvitge, els doctors Margarit i Jaurrieta van dur a terme el primer trasplantament de fetge que es va realitzar amb èxit a Catalunya i a l'Estat Espanyol. 1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya. 1988 - Barcelona: s'inaugura al barri de Gràcia el teatre Teixidors-Teatreneu. 2004 - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya;
Resta del món 1765 - Regne Unit: El físic i químic Henry Cavendish va descobrir l'hidrogen mentre treballava en la recerca de la composició de l'aigua. 1935 - Estats Units: es comença a publicar la tira còmica Little Lulu, creada per Marjorie Henderson Buell, al Saturday Evening Post. 1940 - Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Lex Luthor, un dels pitjors enemics de Superman, creat per Jerry Siegel i Joe Shuster a Action Comics nº23. 1959: El Regne Unit garanteix a Xipre la seua independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960. 1981 - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
Naixements Països Catalans 1884 - Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, Alfons Maseras i Galtés, escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català. 1895 - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (m. 1986). 1896 - la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953). 1901: Bella Dorita, pseudònim de María Yáñez, vedet andalusa establerta a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (m. 2001). 1913 - Barcelona: Salvador Artigas i Sahún, futbolista i entrenador. (m. 1997). 1926 - València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003). 1931 - Barcelona: Irene Peypoch i Mani, museòloga catalana, crítica de teatre i escriptora (m. 1998). 1963 - Sabadell: Sara Berbel, psicòloga social i gestora municipal, especialista en polítiques d'igualtat, i empoderament de les dones.
Resta del món 1648: Arabella Churchill, amant del rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i mare de quatre dels seus fills (m. 1730). 1685, Halle an der Saale, Turíngia, Alemanya: Georg Friedrich Händel, compositor alemany (m. 1759). 1749, Kassel: Elisabeth Mara, soprano alemanya de gran habilitat tècnica (m. 1833). 1787, Berlín, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana (m. 1870). 1824, Loviisa, Finlàndia: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa. 1831, Stettin: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya (m. 1880). 1879, Londres: Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica (m. 1960). 1889, París: Musidora, actriu, directora teatral, escriptora, productora i realitzadora cinematogràfica francesa del cine mut (m. 1957). 1892, Parísː Geneviève Tabouis, periodista francesa, analista internacional (m. 1985). 1898, Knutsford, Cheshire, Anglaterraː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (m. 1980). 1924, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m.1998). 1927, Marsella: Régine Crespin, soprano francesa (m. 2007). 1929, Tallinn, Estònia: Aleix II, setzè Patriarca de Moscou, primat de l'Església Ortodoxa Russa (m. 2008). 1931, Mzimba, Nyasalàndia: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (m. 2019). 1940, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Peter Fonda, actor estatunidenc. 1944, Beaumont (Texas): Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock (m. 2014). 1962, Kabul, (Afganistan): Atic Rahimi, escriptor i realitzador afganès que escriu en persa i francès. Premi Goncourt de 2008. 1994 - Conyers. Geòrgia: Dakota Fanning, actriu estatunidenca de cinema i televisió. 2000 - Amersfoort, Països Baixos: Femke Bol, atleta neerlandesa.
Necrològiques Països Catalans
1632 - Roma: Joan Baptista Vives, jurista, diplomàtic i mecenes, fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide (n. 1545). 1900 - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista (n. 1850). 1919 - Barcelona: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (n. 1893). 1926 - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860). 1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal, cappare del socialisme mallorquí (n. 1876). 1938 - Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català (n. 1883). 1970 - Barcelona: Mercè Serós, cupletista catalana (n. 1900). 1980 - el Masnou, Maresme: Maria Canaleta i Abellà, mestra catalana depurada durant el franquisme (n. 1896). 2000 - Rosselló: Margarida de Descatllar, propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana (n. 1906). 2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català (n. 1917). 2014 - Barcelona: Maria Rosa Alonso i Solanes, compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires (n. 1931). 2016 - Barcelona: Salvador Reguant i Serra, geòleg, paleontòleg i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC (n. 1928). Barcelona: Joaquim Veà i Baró, científic naturalista aventurer i primatòleg català (n. 1958). Madrid: Jacobo Muñoz Veiga, filòsof valencià (n. 1942). 2023 - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942).
Resta del món
1270, Abadia de Longchamp: Elisabet de França i Castella, beata fundadora del monestir de les clarisses de Longchamp. 1464 - Pequín (Xina): Zhu Qizhen, emperador Zhengtong, sisè emperador de la dinastia Ming (n. 1427).
1676 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador i compositor (n. 1599). 1821 - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès (n. 1795). 1848 - Washington DC (EUA): John Quincy Adams, 6è President dels Estats Units (n. 1767) 1855 - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777). 1930, - Monrovia, Califòrnia: Mabel Normand, actriu estatunidenca de cinema mut, guionista, directora, productora (n.1895). 1931 - Sydney: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (n. 1861). 1932 - Buenos Aires: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (n. 1873). 1934 - Worcester, Anglaterra: Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857). 1955 - Hangzhou, Zhejiang (Xina): Shi Dongshan, pintor, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1902). 5 de març - Saràtov (Rússia): Antanas Merkys, polític lituà, president del país, després de ser deportat per la Unió 1973 - Litchfield County, Connecticut (EUA): Dickinson W. Richards, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (n. 1895). 1976 - Glossop (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (n. 1887). 1987 - Setúbal: Zeca Afonso, compositor de música i cantautor portuguès, autor de Grândola, Vila Morena (n. 1929). 1991 - Pamplona: Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898). 1999 - Eastbourne, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora de música (n. 1921). 2018 - Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (n. 1924).
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sírmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127). Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945). Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sírmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076). Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942). Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.
Església Copta 16 Meixir: Elisabet, mare de Joan el Baptista; la Mare de Déu.
Església Apostòlica Armènia 4 Mehec: Tadeu apòstol; Maria, Marta i Licarió, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 7 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 10 de febrer del calendari julià. Sants: Caralampi de Magnèsia, bisbe màrtir (203) i Porfiri i Baptos, màrtirs; Ennatha, Valentina i Paula, màrtirs de Palestina (308); Escolàstica de Núrsia, religiosa (s. V); Pròcor de Kíev, monjo (1107); Carp; Anna de Nóvgorod, esposa de Iaroslau I de Kíev (s. XI); Longí de Koriazhemsk, monjo (1540); Piotr, Valerianij, màrtirs (1930); Anatol d'Odessa, màrtir (1938); Marc i Joan; Galina; Zenó; Abats i bisbes de Nóvgorod: Joaquim (1030), Lluc (1060), Germà (1096), Arcadi (1162), Gregori (1193); Martiri (1199), Antoni (1231), Basili (1352), Moisès (1362), Simeó (1421); Gennadii (1505), Pimen (1571) i Afoni (1653).
Església Ortodoxa Grega Sants: Anastasi II de Jerusalem, bisbe (706); Caralampi i tres màrtirs.
Església Ortodoxa de Geòrgia Sants: Joan de Tximtximi, filòsof ().
Esglésies luteranes Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
Anglicanisme Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
Referències
23