miniatura|Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies. Modernament el seu territori està situat en gran part als Països Baixos i una part a Alemanya. Les principals ciutats n'eren Roermond, Zutphen, Nimega i Tiel. Va donar el seu nom a Gelderland, una província dels Països Baixos, de la qual el territori només parcialment coincideix amb el ducat històric.

Història Gueldre fou erigit en comtat el 1079 i en ducat el 1289. Per matrimoni va passar a la casa de Jülich (1371), i després a la casa d'Egmont (1423). Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va obligar el duc Adolf a vendre-li el ducat el 1471, però Maximilià I d'Habsburg, gendre del Temerari, va retornar el territori a un fill d'Adolf, Carles. A la mort del duc Carles, tot i les reclamacions de la seva germana Felipa, esposa del duc de Lorena Renat II, Carles V va atribuir el ducat a Guillem I de Clèveris, però li va retirar el 1543 i va integrar-lo a l'administració de les Disset Províncies. El 1579 la major part del ducat fou incorporat a les Províncies Unides. La resta va romandre sota administració dels Àustries fins que fou cedida a Àustria al final de la guerra de successió espanyola el 1713, per virtut del tractat d'Utrecht.

Armes

Comtes de Gueldre ???-998/1002: Megingoz (920 † 1002)

Casa de Wassenberg 1096-1129: Gerard I Flaminius († 1129), comte de Gueldre i de Wassemberg 1129-1131: Gerard II († 1131), comte de Gueldre i de Wassemberg, fill casat vers 1116 a Ermengarda, comtessa de Zutphen 1131-1182: Enric I († 1182), fill casat amb Agnès d'Arnstein († 1179) 1182-1207: Otó I († 1207), fill casat a Ricardis de Wittelsbach († 1231) 1207-1229: Gerard III (1185 † 1229), fill casat vers 1209 a Margarita de Brabant (1192 † 1231) 1229-1271: Otó II († 1271), fill casat el 1242 amb Margarita de Clèveris († 1251), després el 1253 a Felipa de Dammartin († 1279) 1271-1326: Renald I (1255 † 1326), duc de Limburg de 1279 a 1288, fill de l'anterior amb Filipa de Dammartin casat amb Ermengarda de Limburg († 1283), després amb Margarita de Flandes († 1330)

En compensació de la pèrdua del ducat de Limburg després de la batalla de Worringen, 1288), va rebre el títol de duc de Gueldre.

Ducs de Gueldre Casa de Wassenberg 1271-1326: Renald I (1255 † 1326) casat amb Ermengarda de Limburg († 1283), després amb Margarita de Flandes († 1330) 1326-1343: Renald II (1295 † 1343), fill de l'anterior amb Margarita de Flandes casat el 1311 a Sofia Berthout († 1329), després en 1332 amb Alienor d'Anglaterra (1318 † 1355) 1343-1361: Renald III (1333 † 1371), fill de l'anterior amb Aliénor d'Anglaterra casada el 1347 amb Maria de Brabant († 1399) 1361-1371: Eduard (1336 † 1371), fill de Renald II i d'Alienor d'Anglaterra 1371-1371: Renald III (1333 † 1371), altre cop 1371-1379 : Guerra de successió de Gueldre entre : 1371-1379: Matilde (1325 † 1384), filla de Renald II i de Sofia Berthout casada en primeres noces el 1336 a Godofreu d'Heinsberg i de Looz († 1347) casada en segones noces abans de 1348 amb Joan († 1368), comte de Clèveris casada en terceres noces amb Joan II de Châtillon († 1381), comte de Blois 1371-1380: Maria († 1405), filla de Renald II i de Sofia Berthout casada el 1362 amb Guillem VI († 1393), duc de Jülich

Casa de Jülich 1380-1402: Guillem I († 1402), duc de Gueldre i de Jülich (Guillem VII), fill casat amb Caterina de Baviera (1360 † 1400) 1402-1423: Renald IV († 1423), duc de Gueldre i de Jülich (Renald I), germà del precedent casat el 1405 amb Marie d'Harcourt Renald tenia una germana de nom Joana de Jülich, casada amb Joan d'Arkel († 1428), mare de : Maria d'Arkel (1389 † 1415), casada el 1409 a Joan II (1385 † 1451), senyor d'Egmont;, mare de: Arnold d'Egmont, hereu del seu besoncle per Gueldre. El ducat de Jülich va passar a un cosí mascle de Renald, encara que els ducs de Gueldre van conservar la seva pretensió a Jülich.

Casa d'Egmont 1423-1465: Arnold d'Egmont (1410 † 1473), destronat casat el 1430 amb Caterina de Clèveris (1417 † 1479) 1465-1471: Adolf d'Egmont (1438 † 1477), fill casada amb Caterina de Borbó († 1469) El 1471, Carles el Temeraire va restaurar a Arnold i el va obligar a reconèixer-lo hereu del ducat de Gueldre comprant els drets a Adolf. 1471-1473: Arnold d'Egmont (1410 † 1473), segona vegada

Casa de Borgonya 1473-1477: Carles el Temerari, duc de Borgonya 1477-1482: Maria de Borgonya, filla 1482-1492: Maximilià I d'Habsburg. El 1492 va reconèixer els drets de Carles d'Egmont, fill d'Adolf d'Egmont.

Casa d'Egmont 1492-1538: Carles d'Egmont (1467 † 1538), fill d'Adolf casat el 1519 amb Elisabeth de Brunswick-Luneburg (1494 † 1572)

A la seva mort l'emperador va atribuir al ducat a un cosí llunyà, Guillem I de Clèveris, ignorant el millor dret del duc Antoni de Lorena, nebot del darrer duc per la seva mare Filipa de Gueldre (esposa de Renat II de Lorena i germana del duc Carles d'Egmont. Els ducs de Lorena van incloure el títol de ducs de Gueldres entre els diversos que posseïen, tot i que de manera nominal.

Casa de Clèveris 1538 -1543: Guillem de Clèveris, duc de Clèveris, ducat de Jülich i de Berg.

El 1543, Carles V va reprendre Gueldre per incorporar-lo als seus dominis als Països Baixos.

Fonts Josef Smets, De l'eau et des hommes dans le Rhin Inférieur du siècle des Lumières à la pré-industrialisation. a: "Francia" 21/2 (1994), p. 95-127 Josef Smets, Le règne d'une élite: la noblesse gueldrienne au 18e siècle. a : "Francia" 24/2 (1997), p. 29-72 Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, París, 1863. Gerard Nijsten, In the Shadow of Burgundy. The Court of Guelders in the Late Middle Ages (Cambridge Studies in Medieval Life and Thought 4/58), Cambridge, 2004. Ralf G. Jahn, Karl-Heinz Tekath, Bernhard Keuck (eds.), „Ein guter Nachbar ist ein edel Kleinod“. Das Herzogtum Geldern im Spannungsfeld von Bündnis und Konkurrenz an Maas, Rhein und IJssel, Geldern, 2005. Aart Nordzij, Gelre. Dynastie, land en identiteit in de late middeleeuwen (Werken Gelre 59), Hilversum, 2009. Dolly Verhoeven, Maarten Gubbels, Michel Melenhorst (Hrsg.), Grafschaft und Herzogtum Geldern 1025 bis 1543. Aufkommen und Blüte eines eigenständigen Territoriums (Veröffentlichungen des Historischen Vereins für Geldern und Umgegend 117), Geldern, 2023. Horst Carl, Das 18. Jahrhundert (1701-1814) – Rheinland und Westfalen im preußischen Staat von der Königskrönung bis zur „Franzosenzeit“, a: Georg Mölich, Veit Veltzke, Bernd Walter (eds.), Rheinland, Westfalen und Preußen. Eine Beziehungsgeschichte, 2a ed., Münster 2023, p. 51–118. Martin Früh, “Pour avoir toujours libre accés”: Die DFG-geförderte Digitalisierung der Territorial­archive Geldern und Moers als Beitrag des Landesarchivs Nordrhein-Westfalen zur Erforschung der Rheinischen Landesgeschichte, a: "Rheinische Vierteljahrsblätter" 88 (2024), p. 207-224.

Vegeu també comtat de Zutphen

Enllaços externs Genealogia dels comtes de Gueldre

Gueldre Gueldre

Jülich