El tractat de Barcelona del 3 de maig de 1309 va ser una aliança militar signada entre el rei d'Aragó Jaume II i Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf, el soldà de la dinastia marínida del Marroc mitjançant la qual el segon contractava els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians aragonesos per a la conquesta de Ceuta, en poder de Nasr ibn Muhammad, l'emir de Granada.
Antecedents A principis del , la dinastia nassarita governava l'emir de Granada. Enfrontats a aquests, els marínides controlaven el regne del Marroc, aliat militarment amb el regne d'Aragó d'ençà el segle anterior a la guerra contra els nassarites.
Acords Les condicions que es van pactar en el tractat van ser les següents: Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf pagaria 2.000 dobles per cada galera aragonesa pels quatre primers mesos. Passat aquest temps, el preu seria de 1.000 dobles per galera cada quatre mesos. Juntament amb la flota s'enviarien 1.000 cavallers cristians, a sou del benimerin. Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf no concertaria paus ni treves amb el rei de Granada sense consentiment del rei d'Aragó. Després de la presa de Ceuta, el botí de guerra quedaria en mans dels aragonesos, quedant la ciutat en poder del soldà de la dinastia marínida del Marroc.
Conseqüències La ciutat de Ceuta fou assetjada i retuda per l'armada i exèrcit aragonesos, sota el comandament de Jaspert V de Castellnou.
Referències
Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó del segle XIV Categoria:Dinastia marínida Categoria:Història de Barcelona Categoria:Història de Ceuta