Nuuk (Pronunciació en groenlandès: [nu:k]; pronunciació en danès: [nuːɡ]; en danès: Godthåb)La forma prèvia al 1948 era Godthaab. és la capital i ciutat més gran de Groenlàndia i el municipi de Sermersooq. És la seu del govern nacional i el centre cultural i econòmic més gran del país. Les principals ciutats més properes a la capital són Iqaluit i St. John's al Canadà i Reykjavík a Islàndia. La ciutat conté gairebé un terç de la població de Groenlàndia, i també té el seu edifici més alt.City population (2014). "Groenlàndia - les ciutats més importants». www.citypopulation.de Consultat el 7 de febrer de 2015. Nuuk és la seu del Govern del municipi de Sermersooq. El gener del 2016 tenia 17,316 habitants.
L'actual ciutat fou fundada el 1728 pel governador dano-noruec Claus Paarss quan va traslladar l'anterior Colònia Esperança (en danès: Haabets Koloni) de Hans Egede al continent, i l'anomenà Bona Esperança (Godthåb). La ciutat va ser reanomenada Nuuk el 1979, encara que el Godthåb va romandre en ús en danès. Nuuk significa «cap» en groenlandès, ja que la població se situa a la desembocadura del fiord de Nuup Kangerlua a la riba oriental del mar de Labrador. La seva latitud, a 64° 10'N, la converteix en la capital més septentrional del món, situada a pocs quilòmetres al nord de la capital d'Islàndia, Reykjavík. Des del 2009 el servei d'autobusos urbans Nuup Bussii ofereix serveis de transport urbà a Nuuk per al nou municipi de Sermersooq, que uneix el centre amb els barris perifèrics de Nuussuaq i Qinngorput, així com Qernertunnguit a Quassussuup Tungaa. L'any 2012 els autobusos van transportar més de 2 milions de passatgers al voltant de la ciutat de Nuuk. El campus de la Universitat de Groenlàndia, seu d'Estadístiques de Groenlàndia, i les principals propietats de la Biblioteca nacional de Groenlàndia es troba a l'extrem nord de la ciutat, prop de la carretera que duu a l'aeroport de Nuuk.
Nuuk rep principalment l'energia elèctrica de la planta hidroelèctrica de Buksefjord, energia renovable que arriba a la ciutat alimentada a través d'una línia elèctrica de 132 kV que creua el fiord d'Ameralik amb una distància de 5.376 m, la línia elèctrica més llarga del món.
Història L'indret té una llarga història de poblament. La zona al voltant de Nuuk va ser ocupada per primera vegada pels antics pobles pre-Inuit, que eren paleoesquimals de la cultura Saqqaq que vivien a la zona del ja abandonat poblat de Qoornoq i s'hi van estar fins a l'any 2200 aC, Posteriorment la zona va ser habitada durant molt de temps per la cultura Dorset, al voltant de l'antic poblat de Kangeq, però els pobladors d'aquesta cultura van desaparèixer dels voltants de Nuuk abans de l'any 1000. La zona de Nuuk va ser habitada per exploradors vikings al (Assentament occidental) i poc després per pobles Inuit. Els Inuit i els nòrdics van viure amb poca interacció en aquesta àrea des d'entorn del 1000 fins a la desaparició de l'assentament nòrdic per motius incerts durant el . esquerra|miniatura|L'estàtua de Hans Egede a Nuuk. La ciutat pròpiament dita va ser fundada com el fort de Godt-Haab el 1728 pel governador reial Claus Paarss, quan va traslladar l'antiga missió de Colònia Esperança (Haabets Koloni) de l'illa de Kangeq a la part continental. En aquella època, Groenlàndia era encara formalment una colònia danesa sota la unida Corona dano-noruega, però la colònia no havia tingut cap contacte amb la metròpoli durant tres segles. Els colons de Paars eren soldats amotinats, convictes i prostitutes, i molts d'ells van morir durant el primer any d'escorbut i altres malalties. El 1733 i el 1734, una epidèmia de verola va matar la majoria de la població indígena, així com la muller d'Egede. Hans Egede va tornar a Dinamarca el 1736 després de quinze anys a Groenlàndia, tot i que va deixar-hi el seu fill Paul per tal que continués la seva feina. Godthaab va esdevenir la seu de govern per a la colònia danesa de Groenlàndia del sud, mentre que Godhavn (la moderna Qeqertarsuaq) va ser la capital de Groenlàndia del nord fins al 1940, quan l'Administració es va unificar a Godthaab.
El 1733 uns missioners de Moràvia van obtenir un permís per iniciar una missió a l'illa; el 1747 ja hi havia prou conversos per impulsar la construcció de la Casa de la missió dels germans de Moràvia i l'establiment formal de la missió com a Nova Herrnhut (en danès: Nye-Hernhut). Aquest petit assentament va esdevenir el nucli de la Nuuk actual, ja que molts groenlandesos de la costa del sud-est van deixar el seu territori per viure a l'assentament de la missió. Partint d'aquesta base, es van establir noves missions a Lichtenfels (1748), Lichtenau (1774), Friedrichsthal (1824), Umanak (1861) i Idlorpait (1864),Lüdecke, Cornelia. "East Meets West: Meteorological observations of the Moravians in Greenland and Labrador since the 18th century ". History of Meteorology 2 (2005). Consultat el 27 d'abril de 2012. que van finalitzar el 1900 per ordre de la luterana Església de Dinamarca.
Al voltant del 1850, Groenlàndia i especialment l'àrea al voltant de Nuuk es trobaven en crisi. Els europeus havien portat malalties i una cultura que xocava amb la dels groenlandesos nadius. Durant aquells anys molts groenlandesos vivien immersos en la pobresa. El 1853, Hinrich Johannes Rink va arribar a Groenlàndia i va veure que els groenlandesos havien perdut gran part de la seva cultura i identitat sota la influència danesa. Tant és així que el 1861 ell mateix va fundar l'Atuagagdliutt, el primer periòdic de Groenlàndia, amb un groenlandès natiu com a editor. Aquest diari establert a Nuuk es va convertir més tard en significatiu per a la identitat de Groenlàndia.
Durant la Segona Guerra Mundial es va produir un despertar de la identitat nacional de Groenlàndia. Els groenlandesos compartien un llenguatge escrit i es reunien en consell sota el lideratge d'Eske Brun a Nuuk. El 1940 es van establir a la ciutat un consolat nord-americà i un altre de canadenc. Sota la nova normativa l'any 1950, els dos consells de la ciutat es van unificar en un de sol, que va ser abolit l'1 de maig del 1979 quan la ciutat de Godthåb va ser rebatejada Nuuk pel nou autogovern de Groenlàndia. La ciutat va créixer durant la dècada del 1950, quan Dinamarca va començar a modernitzar Groenlàndia. Com a tota Groenlàndia en general, la ciutat de Nuuk està poblada actualment tant per inuits com per danesos. Més d'un terç de la població total de Groenlàndia viu a la regió de l'àrea metropolitana del Gran Nuuk.
Un article que examina les influències indígenes sobre ciutats de tot el món va suggerir:
Una ciutat... destaca. Nuuk... té probablement el percentatge més elevat de persones aborígens de qualsevol ciutat: gairebé el 90% dels 58.000 habitants de Groenlàndia són Inuit, i 8 de cada 10 ciutadans viuen en assentaments urbans. Nuuk també celebra la cultura i la història inuit fins a un punt que no té precedents a moltes ciutats amb una alta població aborigen. Per proporció i per autoritat i impacte cultural, podria ben ser que la petita Nuuk sigui la ciutat més indígena del món.
Geografia miniatura|Imatge de satèl·lit de la ciutat (ressaltada en groc) Nuuk es troba aproximadament a , a la desembocadura de Nuup Kangerlua (anomenat anteriorment riu de Baal), a uns 10 km de les costes del mar de Labrador al sud-oest costa de Groenlàndia, i a uns 240 km al sud del cercle polar àrtic. Inicialment, el fiord flueix cap al nord-oest, per a després girar cap al sud-oest a , dividint-se en tres braques en el seu tram inferior, amb tres illes grans entre els braços: l'illa Sermitsiaq, l'illa Qeqertarsuaq i Qoornuup Qeqertarsua. El fiord s'eixampla en una badia esquitxada d'illots rocosos propera a la desembocadura, i desemboca al mar de Labrador a aproximadament . A uns 20 km al nord-est, arribant a una altura de 1.210 m, es pot veure Sermitsiaq des de gairebé tot Nuuk. De fet, aquesta illa-muntanya ha donat nom al diari nacional Sermitsiaq. Més a prop de la ciutat es troben els pics de Store Malene (790 m) i Lille Malene (420 m). La declinació magnètica és extrema a Nuuk.A l'11 d'octubre de 2015, la declinació magnètica entre el Pol nord i Nuuk era "27° 49' W ± 0° 33' canviant 0° 22' E per any", calculat amb NOAA's Magnetic Field Calculators, National Geophysical Data Center.
Clima Nuuk té un clima de tundra d'influència marítima (Köppen ET), amb hiverns freds, llargs, i nevosos i estius frescs. El 22 de desembre, el dia més curt i la nit més llarga de l'any, el sol surt a les 10:30 i es pon a les 14:20. Per contra, el dia més llarg i la nit més curta de l'any, el 21 de juny, el sol surt a les 03:00 i no es pon fins a les 00:00. Nuuk pot tenir temperatures relativament suaus ocasionalment durant tot l'any, tal com indica que la temperatura màxima absoluta de tots els mesos superi els 13 °C. Les mitjanes mensuals oscil·len entre -7.5 °C i 8 °C, mentre que els extrems extrems oscil·len entre -32.5 °C i 26.3 °C .
Les precipitacions anuals són de 831,6 mm, de les quals la major part són en forma de neu. El mes més sec és el gener, amb 42,1 mm mensuals, i el més humit és l'agost, amb 87,6 mm.
El clima (8,0 °C al juliol) és massa fred i supera el que és considerat com a límit arbori (10 °C durant el mes més càlid). Hi ha alguns arbres plantatse.g Gult by Henrik Greve Thorsen que no es mantenen bé.
Demografia Amb 17,316 habitants a partir del 2016, Nuuk és, amb diferència, la ciutat més gran i de més ràpid creixement de Groenlàndia. Tot i una disminució general de la població del país, es va registrar un augment de 174 habitants a Nuuk del 2014 al 2015. Nuuk, Paamiut i Tasiilaq són les úniques poblacions del municipi de Sermersooq (un terç de Groenlàndia) que han crescut constantment durant les últimes dues dècades. La població de Nuuk s'ha duplicat des del 1977, ha augmentat més d'un terç des del 1990 i gairebé un 21% des de l'any 2000. A més dels nascuts a Groenlàndia, 3.636 van néixer fora del país. Atrets per bones oportunitats d'ocupació amb alts salaris, els danesos han continuat instal·lant-se a la ciutat. Avui, Nuuk té la proporció més gran de danesos de qualsevol ciutat de Groenlàndia. La meitat dels immigrants de Groenlàndia viuen a Nuuk, que també representa una quarta part de la població nativa del país.
Govern i política miniatura|Seu de KANUKOKA, al centre de Nuuk Com a capital de Groenlàndia, Nuuk és el centre administratiu del país, que conté tots els edificis i institucions governamentals principals. Els òrgans del sector públic són també els principals ocupadors de la ciutat.
Des del desembre del 2015, l'alcalde de Nuuk és Asii Chemnitz Narup. És membre del partit Inuit Ataqatigiit.
El Parlament de Groenlàndia, l'Inatsisartut, es troba a Nuuk. Té 31 escons i els seus membres són elegits per vot popular sobre la base de la representació proporcional en mandats de quatre anys. Tots els principals partits polítics de Groenlàndia tenen la seva seu a Nuuk, inclosos Inuit Ataqatigiit, Siumut, Demokraatit, Atassut, Kattusseqatigiit i Arnat Partiiat.
KANUKOKA
KANUKOKA (en groenlandès: Kalaallit Nunaanni Kommunit Kattuffiannit) té la seu a Nuuk. És una associació dels municipis de Groenlàndia, liderada per Enok Sandgreen. L'objectiu de l'organització és facilitar la cooperació entre els quatre municipis de Groenlàndia: Kujalleq, Qaasuitsup, Qeqqata i Sermersooq. L'organització dirigeix les eleccions municipals cada quatre anys, les últimes de les quals van tenir lloc el 2012. Totes les autoritats municipals de Groenlàndia són membres de l'organització. L'associació està supervisada per Maliina Abelsen, la ministra d'Afers Socials del Govern de Groenlàndia.
Economia i infraestructures