1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Esdeveniments Països Catalans 9 de febrer, Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves 1 de març: Barcelona presenta oficialment la candidatura per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. 8 de març, Ascó, Ribera d'Ebre: Hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II. 26 de maig: Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
19 de juliol: Incendi de l'Alt Empordà 17 d'octubre, Barcelona és escollida seu olímpica per als Jocs de 1992
Resta del món 1 de gener, Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea). 28 de gener: El Transbordador Espacial Challenger explota poc després de l'enlairament, matant així tots els seus ocupants.
20 de febrer: Llançament del primer mòdul de l'estació espacial Mir, per part del programa espacial soviètic. 12 de març: Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, amb resultat positiu. 13 d'abril: El papa Joan Pau II es converteix en el primer papa que visita una sinagoga, en aquest cas la de Roma. 26 d'abril, RSS d'Ucraïna, URSS: Accident de Txernòbil, la major catàstrofe nuclear de la història. 22 de juny: El PSOE guanya les eleccions generals per majoria absoluta, el seu líder Felipe González revalidarà el càrrec de president del govern espanyol. 29 de juny: La Selecció argentina es proclama campiona del món en futbol al vèncer 3-2 a Alemanya Occidental, a la final de la Copa del Món de futbol 1986.
31 d'agost: El vaixell soviètic l'almirall Nakhimov s'enfonsa després de topar amb un vaixell de càrrega, moren 398 persones en al mar Negra. 7 de setembre: El dictador xilè Augusto Pinochet surt il·lès d'un atemptat en contra seva 10 d'octubre: Un sisme de 7,5 graus al Salvador mata unes 1.500 persones i 200.000 víctimes 15 d'octubre, Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits. 21 d'octubre: Les Illes Marshall es declaren independents dels Estats Units. 3 de novembre: Els Estats Federats de la Micronèsia es declaren independents dels Estats Units. Premi Nobel de Literatura per a Wole Soyinka. Es corre la primera Marathon des Sables
Cinema i televisió
Música i ràdio
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Ernst Ruska Gerd Binning Heinrich RohrerQuímica Dudley R. Herschbach Yuan T. Lee John C. PolanyiMedicina o Fisiologia Stanley Cohen Rita-Levi MontalciniLiteratura Wole SoynkaPau Elie WieselEconomia James M. Buchanan
Videojocs
Naixements +Naiximents+(ordenat per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen M. 10/16 Inna Apostoleanu cantant romanesa 12/22 Arianne Caoili escaquista filipina 2020 10/12 Li Wenliang (李文亮) oftalmòleg xinés 2020 Les persones nascudes el 1986 faran anys durant el .
Països Catalans
31 de gener, Castelló de la Plana: Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004. 14 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Aschwin Wildeboer, nedador catalano-neerlandès. 27 d'abril, Castelló de la Plana: Cristina Cabedo Laborda, advocada i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes. 5 de maig, Figueres: Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana. 20 de maig, Barcelona: Maria Rodés, compositora i cantant catalana. 26 de maig, Barcelona: Àstrid Bergès-Frisbey, actriu de cinema i televisió catalana. 3 de juny, Manacor, Mallorca: Rafael Nadal, tennista mallorquí. 7 de juny, Terrassa: Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa. 16 de juny, Alcalà de Xivert, Baix Maestrat: Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol. 9 de juliol, Badia del Vallès, Vallès Occidental: Antonio Díaz (El Mago Pop), il·lusionista català. 24 de juliol, Oriola: Isabel Pagán Navarro, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008. 25 de juliol, Arenys de Munt, Maresme: Maria Majó Merino, jugadora d'hoquei patins i de roller derby catalana, i també metgessa. 26 de juliol, Sant Joan de les Abadesses, Ripollès: Alguer Miquel, cantant de l'antic grup Txarango. 5 d'agost, Les Masies de Voltregà, Osona: Peyu, humorista català. 12 d'agost, El Prat de Llobregat: Mónica Lázaro Peinado, jugadora de bàsquet catalana professional. 11 de setembre, Igualada: Laura Orgué i Vila, esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana. 14 de setembre, Barcelona: Michelle Jenner, actriu de cinema i televisió, i actriu de doblatge catalana. 15 de setembre, Ribes de Freser, Ripollès: Sergi Carbonell, membre de l'antic grup Txarango. 17 d'octubre, Piera, Anoia: Toni Bou, pilot català de trial. 24 de novembre, Reus, Baix Camp: Aida Folch, actriu catalana. la Bisbal d'Empordà: Emma Llensa, editora catalana.
Resta del món 1 de gener - Lviv: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (m. 2023). 11 de gener, Veneçuela: Diosa Canales, cantant, actriu, vedette i model 15 de gener, Stavropol, Rússia: María Abakúmova, atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina. 23 de gener, Etiòpia: Gelete Burka, atleta etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres. 25 de febrer, Aarhusː Sisse Marie Welling, historiadora i política danesa, alcaldessa de Copenhaguen. 17 de març: Edin Džeko, futbolista bosnià. Nova Jersey: Cassie Ramone, artista i compositora nord-americana, vocalista i guitarrista de la banda indie rock Vivian Girls. 18 de març, Ystad, Suècia: Lykke Li, cantant sueca d'indie pop. 28 de març: Nova York (EUA): Lady Gaga, cantautora estatunidenca. Amaia Salamanca, actriu espanyola. Plzeň: Barbora Strýcová, tennista professional txeca, que arribà al número 16 del rànquing individual (2017), medallista olímpica. 30 de març: Sergio Ramos, futbolista espanyol. 18 d'abril: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa. 21 d'abril, Godomey, Benínː Isabelle Yacoubou, jugadora de bàsquet francesa.
26 d'abril: Felip de Grècia, cinquè i darrer fill dels reis exiliats de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca. 27 d'abril, Moscou: Dinara Safina, jugadora de tennis tàtara (ciutadana russa); fou número 1 del rànquing individual femení. 30 d'abril, Madrid: Alba María Cabello Rodilla, nedadora de natació sincronitzada madrilenya, guanyadora de dues medalles olímpiques. 13 de maig: Robert Pattinson, actor britànic. Nova York: Lena Dunham, guionista, directora i actriu estatunidenca, creadora i protagonista de la sèrie Girls. 16 de maig: Megan Fox, actriu i model estatunidenca. 11 de juny, Huanta (Perú): Magaly Solier Romero, actriu de cinema i cantautora peruana. 13 de juny: Mary-Kate i Ashley Olsen, actrius i empresàries estatunidenques. 18 de juny: Richard Gasquet, tennista francès. 21 de juny: Lana del Rey, cantant estatunidenca. 26 de juny, Montreuil, França: Fatoumata Kébé, astrònoma, astrofísica i educadora francesa, especialitzada en la brossa espacial. 1 de juliol, Iran: Shifa Gardi, periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017) (m. 2017). 2 de juliol: Lindsay Lohan, actriu i cantant estatunidenca. 19 d'agost: Oslo: Vilde Frang, violinista noruega. 21 d'agost: Usain Bolt, atleta jamaicà. 29 d'agost: Vilnius: Mirga Gražinytė-Tyla, directora d'orquestra lituana. 6 de setembre, Colòmbia: Danilson Córdoba, futbolista. 12 de setembre: Emmy Rossum, actriu estatunidenca. 16 de setembre - Nova York: Michael James Shaw, Actor i escriptor estatunidenc. 19 de setembre, Klaipėda, República Socialista Soviètica de Lituània: Silvana Imam, cantant sueca de música rap. 23 de setembre, Hildesheimː Joana Mallwitz, directora d'orquestra alemanya, titular de la Konzerthausorchester Berlin. 30 de setembre: Cracòvia: Mateusz Kowalski, futbolista. Ellie Goulding, cantant, compositora i multi-instrumentista anglesa 27 d'octubre - Staten Island: Christine Evangelista, actriu estatunidenca. 18 de novembreː Hong Kong: Elim Chan, directora d'orquestra, directora titular de l'Orquestra Simfònica d'Anvers. 7 de desembre, Los Angeles: Nita Strauss, guitarrista estatunidenca. 19 de desembre, Irun, Guipúscoa: Leire Landa, defensa de futbol amb 23 internacionalitats per Espanya. 30 de desembre - Washington DC: Jeff Ward, actor estatunidenc.
Necrològiques Països Catalans 16 de gener - Sabadell: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic (n. 1902). 15 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca (n. 1925). 1 de maig - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració. 19 de maig - València (l'Horta): Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (n. 1897). 8 de juny - Barcelona: Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (n. 1899). 15 de juny - Barcelona (Barcelonès): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, escriptor català (n. 1899). 2 de juliol - Barcelonaː Montserrat Isern Rabascall, galerista, fundadora de la galeria d'art Syra. 9 de juliol - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (n. 1916). 16 de juliol - Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora i escriptora catalana, llicenciada en Història i Geografia. 4 d'agost - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911). 26 d'agost - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (n. 1895). 11 d'octubre - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (n. 1907). 18 de novembre - Barcelona: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (n. 1902). Tarragona: Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic (n. 1905). 24 de desembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (n. 1900).
Resta del món 7 de gener - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Juan Rulfo, escriptor mexicà (n. 1917). 8 de gener - Ginebra (Suïssa): Pierre Fournier, violoncel·lista francès (n. 1906). 14 de gener - Beverly Hills, Califòrnia: Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (n. 1921). 19 de gener - Madrid (Regne d'Espanya): Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol. 28 de gener – Cap Canaveral (Florida), EUA: Gregory Jarvis, Christa McAuliffe, Ronald McNair, Ellison Onizuka, Judith Resnik, Dick Scobee i Michael J. Smith, astronautes estatunidencs. 1 de febrer - Estocolm (Suècia): Alva Myrdal, política i escriptora sueca, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1902). 17 de febrer - Ojai, Califòrnia: Jiddu Krishnamurti, filòsof indi (n. 1895). 22 de febrer - Guidel, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia. 28 de febrer – Estocolm (Suècia): Olof Palme, polític suec, Primer Ministre de Suècia. 4 de març - Pequín (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (n. 1904) 6 de març, Santa Fe (Nou Mèxic), EUA: Georgia O'Keeffe, pintora estatunidenca d'art abstracte. 18 de març, Cuernavaca, Mèxic: Tamara de Lempicka, pintora polonesa (n. 1898). 4 d'abril, Buenos Airesː Rebeca Gerschman, fisiòloga i biòloga argentina (n. 1903). 6 d'abril - Santiago de Xile: Raimundo Orsi, futbolista argentí nacionalitzat italià. 7 d'abril - Moscou (Rússia): Leonid Kantoróvitx, economista i matemàtic rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1912). 12 d'abril - Perpinyà: Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (n. 1912). 14 d'abril - París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.(n. 1908) 15 d'abril - París: Jean Genet, escriptor francès (n. 1910). 23 d'abril - Nova York (EUA), Harold Arlen, compositor de cinema nord-americà (n. 1905).