A l'Índia es parlen moltes llengües. N'existeixen almenys 30 de diferents, i al voltant de 2000 dialectes. La constitució de l'Índia diu que l'hindi i l'anglès són les dues llengües oficials del govern federal, i esmenta 22 llengües (scheduled languages) que poden ser oficials a cada estat. També es poden fer servir per a la comunicació entre el govern federal i els estats regionals, i per als exàmens de funcionaris.
L'anglès va deixar de ser idioma oficial (en igualtat amb l'hindi) el 1965, després que es va intentar que continués com a «idioma oficial associat addicional» fins que un comitè pogués decidir la transició a gran escala a l'hindi, fent revisions periòdiques. Tanmateix el sistema de «llengües bessones» encara és vigent degut a les protestes d'alguns estats (com Tamil Nadu) on no es parla hindi. L'anglès continua sent important als governs i al món empresarial, a causa de la ràpida industrialització i a l'economia mutinacional.
Llengües oficials (administració central) Lhindi és la llengua d'ús del Govern central quan es comunica amb els estats del cinturó Hindi. Langlès és la llengua oficial associada.
Llengües nacionals reconegudes (per a un ús oficial) Assamès — llengua oficial d'Assam Bengalí — llengua oficial de Tripura i de Bengala occidental Bodo — llengua oficial d'Assam Dogri — llengua oficial de Jammu i Caixmir Gujarati — llengua oficial de Dadra and Nagar Haveli, Daman and Diu i Gujarat Hindi — llengua oficial d'Arunachal Pradesh, Andaman and Nicobar Islands, Bihar, Chandigarh, Chhattisgarh, Delhi, Haryana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rajasthan, Uttar Pradesh i Uttaranchal Canarès — llengua oficial de Karnataka Caixmiri — llengua oficial de Jammu i Caixmir Konkani — llengua oficial de Goa Maithili — llengua oficial de Bihar Malaiàlam — llengua oficial de Kerala i Lakshadweep Manipuri o Meithei — llengua oficial del Manipur Marathi — llengua oficial de Maharashtra Nepalès — llengua oficial de Sikkim Oriya — llengua oficial d'Orissa Panjabi — llengua oficial de Punjab, segona llengua oficial de Delhi Sànscrit — llengua sagrada de l'hinduisme, Santali Sindhi Tàmil — llengua oficial de Tàmil Nadu i Pondicherry Telugu — llengua oficial d'Andhra Pradesh Urdú — llengua oficial de Jammu i Caixmir, alguns districtes d'Andhra Pradesh, Delhi i Uttar Pradesh
Altres llengües populars Aquestes llengües tenen al voltant de 5 milions de parlants però no són llengües oficials. Moltes són considerades sovint varietats de l'hindi.
Estretament relacionades amb l'hindi Angika — llengua de Bihar, parlada al nord i al sud de Bidar, a la major part de Jharkhand i al districte de Maldah i a la Bengala oest Awadhi Bhojpuri — llengua de Bihar Bundeli Chhattisgarhi — llengua de Chhattisgarh Hariyanavi (Haryanvi) — llengua de Haryana Hindustànic — una barreja d'Hindi i Urdu, parlat al nord de l'Índia. Kanauji — llengua de l'Uttar Pradesh Magadhi — llengua del sud de Bihar Marwari — llengua de Rajasthan
Altres Bhili (tribal) Gondi (tribal) Kodava, parlada a Kodagu, districte de Karnataka Kutchi — llengua de Kutch, una regió de Gujarat Tulu — parlada pels Tulu, poble de Karnataka i Kerala
La Constitució Índia reconeix divuit llengües regionals.
Altres llengües minoritàries Aquestes llengües tenen menys d'un milió de parlants: Mahl (divehi) — llengua parlada a l'illa de Minicoy, Lakshadweep
Referències
India