Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat , és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general. Està situat a 12 km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 3,8 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat.
Des del juny 2023 Eva Valenzuela n'és la directora, com a successora de Sonia Corrochano.
És l'aeroport més gran de Catalunya, el setè amb més trànsit de passatgers d'Europa i el 27è del món. Els anys 2008 i 2009, la competència del tren d'alta velocitat en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica, disminuí el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993. A partir de 2010 el nombre de passatgers ha tornat a créixer fins als 52,7 milions de l'any 2019. A més, l'agost de 2013, per primera vegada, l'Aeroport de Barcelona va ser l'aeroport amb més passatgers d'Aena.
És el centre de connexions més important de Vueling i Level i era la base de Spanair fins al seu cessament, així com un focus important per a Air Europa, Ryanair i easyJet, des del febrer del 2016. L'aeroport serveix principalment diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.
Al febrer del 2014 l'aeroport de Barcelona va ser el primer aeroport de l'estat espanyol en rebre un vol diari d'un Airbus A380, operat per Emirates en la ruta cap a l'Aeroport Internacional de Dubai.
Descripció L'aeroport té tres pistes d'enlairament i aterratge: dues en paral·lel denominades 06L/24R i 06R/24L, i una creuada anomenada 02/20.
Té dues terminals: T1 i la T2. Les dues terminals sumen un total de 268 mostradors de facturació i 64 passarel·les d'embarcament. Les operacions a l'aeroport estan restringides exclusivament a vols instrumentals, estant prohibits els vols VFR (Vol en regles visuals) excepte els vols sanitaris, d'emergències i governamentals. La principal aerolínia és Vueling, seguida de Ryanair.
L'aeroport és objecte d'una discussió política entre Generalitat de Catalunya i Govern d'Espanya sobre la gestió i control, que ha implicat AENA (gestor de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Vueling principalment (principals usuaris). Part de la polèmica és sobre els beneficis que l'aeroport genera, que es desvien a inversions i manteniment d'altres aeroports de la xarxa d'AENA i en inversions del govern en altres àrees econòmiques.
Amb les dades dels últims anys, amb més de 55 milions de passatgers el 2024 i l'augment d'uns tres milions de passatgers per any, ja s'ha superat la seva capacitat teòrica, el que fa necessària l'ampliació de la T1 amb una terminal satèl·lit al voltant de la torre de control, entre les pistes, com es preveu en el Pla Barcelona de 1999.
Altres opcions més econòmiques serien la connexió amb l'AVE i trens regionals a l'Aeroport de Girona - Costa Brava, i en menor mesura, Reus, per desviar el trànsit de baix cost cap allà o la substitució del tren en rutes de curt recorregut.
Història miniatura|Interior de la T1. El primer camp d'aviació de Barcelona era al Remolar (Viladecans), el 1916, en terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, de la qual va prendre el nom. Dos anys més tard, un nou camp d'aviació va ser obert al Prat de Llobregat a uns centenars de metres de l'anterior emplaçament. El primer avió en aterrar va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar de Tolosa amb destinació final a Casablanca. L'aeroport va servir com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
En els anys 40 del es va decidir ampliar l'aeroport, per la qual cosa entre 1941 i 1946 es van realitzar un seguit d'obres per unir aeròdroms propers. A final dels anys 40, arran de la fusió de l'Aeròdrom Latécoère, de l'antic Aeròdrom de la Volateria i de l'antic aeròdrom Canudas (de Josep Canudas, divulgador de l'aviació civil) podem parlar de l'aeroport del Prat pròpiament.
Des del 1939, l'administració franquista va reanomenar l'Aeròdrom Canudas (que duu el nom Josep Canudas, del bàndol republicà), en Aeròdrom Muntadas, en honor de Carles Muntadas Prim, un dels propietaris de l'Espanya Industrial i aviador del bàndol nacional que morí durant la Guerra Civil espanyola. L'aeroport del Prat va mantenir aquest nom durant tota la dictadura franquista.
El 1948 es va construir la pista 07-25 i va operar el primer vol intercontinental operat per l'aerolínia Pan American a Nova York amb avions Lockheed Constellation. Entre 1948 i 1952 es va construir una segona pista perpendicular a l'anterior, així com carrers de rodatge i una terminal per atendre els passatgers.
El 1963 es va assolir el milió de passatgers anuals i dos anys més tard es va tornar a ampliar la pista principal i se li va afegir un carrer de rodatge amb carrers de sortida ràpida. Aquest mateix any també es va construir una torre de control i una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus. El 1968 es va obrir una nova terminal que actualment és l'ala més vella de la terminal T2B.
El dia 3 d'agost de 1970 la companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York operada amb un Boeing 747SP. El 4 de novembre de 1974 l'aerolínia Iberia va iniciar el servei de pont aeri entre Barcelona i Madrid-Barajas. Pocs anys més tard, el 1976, es va construir una terminal específica per a aquesta ruta, una terminal exclusiva per a càrrega, un servei annex de correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega aèria. L'any 1977 l'aeroport supera els 5 milions de passatgers anuals.
Des de finals dels setanta fins a principis dels noranta l'aeroport va estar estancat tant en tràfic com a inversions fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va impulsar una nova reforma que va consistir en la modernització i ampliació de la terminal existent en aquell moment (Terminal B) i la construcció de les altres dues (Terminals A i C) que ja incorporaven passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill i Leví. El 1996 s'inaugura la nova torre de control també dissenyada per Ricard Bofill.
A causa de la forta baixada del trànsit aeri que es va patir després de 1999 i la crisi del sector aeri el 2001, es van desviar a Barcelona - el Prat moltes operacions xàrter que es realitzaven en els aeroports de Girona i Reus, la qual cosa va ajudar l'aeroport a aguantar la crisi.
El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada. El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.
El juliol de 2009, amb un vol d'Spanair, va quedar inaugurada la terminal T1, i es van unificar les antigues A, B i C amb el nom de T2, però quedant dividida en les ales T2A, T2B i T2C.
Fins al 6 de juny de 2011 l'aeroport es deia oficialment Aeroport de Barcelona, amb la qual cosa el Ministeri de Foment davant les pressions de l'Ajuntament del Prat de Llobregat decideix canviar el nom oficial pel d'Aeroport de Barcelona - el Prat. No obstant això, el canvi no s'ha aplicat a la informació aeronàutica de l'aeroport, on almenys fins al 30 de juny de 2019 seguirà sent Aeroport de Barcelona per a fins tècnics i de navegació aèria.
Des de l'1 de febrer de 2014, la companyia Emirates vola Barcelona-Dubai amb l'Airbus A380, sent l'Aeroport de Barcelona el primer aeroport espanyol a disposar d'una ruta permanent operada amb l'avió comercial més gran del món.
Al setembre de 2016 Norwegian va anunciar la creació d'una base de llarg radi des de Barcelona, basant dos Boeing 787 que realitzaran vols a partir de juny de 2017 a les ciutats nord-americanes de Fort Lauderdale, Los Angeles, Newark i Oakland. En aquest mateix mes, American Airlines va anunciar un nou vol directe a Chicago per a la temporada d'estiu de 2017.
El dia 12 de febrer del 2016 es va inaugurar el tram sud de la Línia 9 del Metro de Barcelona, que connecta les dues terminals de l'aeroport amb la Zona Universitària.
L'1 de juny de 2017, es va inaugurar la nova marca comercial d'IAG anomenada Level, una aerolínia de baix cost que connecta Barcelona amb Los Angeles, Nova York (Newark) San Francisco (Oakland), Punta Cana i Buenos Aires amb vols directes.
miniatura|La placa explica que el president de Catalunya Sr. Josep Tarradellas va retornar a Catalunya per aquest aeroport del Prat el 23 d'octubre de 1977
El consell de ministres del govern espanyol celebrat a Barcelona el 21 de desembre de 2018 va aprovar que l'aeroport passaria a anomenar-se Josep Tarradellas Barcelona - el Prat. El canvi de nom es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat l'1 de març de 2019. Tot i que el canvi de nom va contar amb l'aprovació de la família de l'expresident, la Generalitat es va queixar que no va pas ser una decisió acordada amb el Govern català, lo qual va ser causa de polèmica, en tant que des de sectors nacionalistes, que volen el traspàs de la gestió de l'aeroport a Catalunya, es va percebre com una imposició de l'Estat.
El 14 de març de 2022 Singapore Airlines va operar per primer cop amb 2 avions A380 simultàniament a part de 2 avions A350 tots des de Los Angeles.
Cronologia 1916: Primeres instal·lacions a la granja de La Volateria. 1948: Es construeix una segona pista, la 07-25 1948-1952: Es construeix una tercera pista, la 16-34, amb traçada perpendicular a la 07-25. També es construeixen carreteres de rodatge i una terminal de passatgers. 1963: Es supera el milió de passatgers 1965: es construeix una torre de control i s'amplia la terminal i la pista 07-25 1968: nova terminal de passatgers agost de 1970: Pan Am inaugura la ruta Nova York-Lisboa-Barcelona operada amb un Boeing 747 1977: es superen els 5 milions de passatgers 1990: l'aeroport es prepara per als jocs olímpics 1992: s'amplia la terminal B i es construeixen la terminal A i C. Es superen els 10 milions de passatgers. 2003: Es reforma la terminal B i s'amplia la terminal A 2008: S'amplia la terminal C 2009: s'inaugura la nova terminal de passatgers, la Terminal 1. Es construeix una nova torre de control. Les terminals A, B i C passen a dir-se T2A, T2B i T2C 2010: Ryanair comença a operar a l'aeroport. 2011: L'aeroport passa a anomenar-se Barcelona-El Prat. 2014: Emirates comença a operar un vol diari amb un A380. 2018: es superen els 50 milions de passatgers. 24 de març de 2022: es modifiquen els designadors de les pistes 07L/R y 25L/R a 06L/R y 24L/R amb motiu de la variació magnètica soferta des de la construcció.
Terminals Terminal T1 alt=Exterior de la terminal T1 (2012)|miniatura|Exterior de la terminal T1 (2012) miniatura|La capella catòlica.