Lillehammer

Lillehammer és una ciutat i municipi de la regió d'Østlandet, capital del comtat d'Innlandet, Noruega. És part del districte tradicional de la vall de Gudbrandsdal. L'1 de gener del 2016 tenia 27,476 habitants, i la seva superfície és de 477 km².

Situada entre el llac Mjøsa i el riu Lågen, gaudeixen d'una localització pintoresca d'entre altes muntanyes famoses per l'esquí. La ciutat fou fundada el 1827, estan molt ben conservat el seu centre històric amb una concentració de cases de fusta de finals del .

Lillehammer és un dels centres esportius d'hivern més coneguts arreu de Noruega, i és de fet on s'hi celebraren els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994 i els Jocs Olímpics d'Hivern de la Joventut de 2016. La ciutat també és la seu del Consell d'Oppland, el màxim òrgan de govern del comtat on n'és capital. L'alcalde de Lillehammer és Espen Johnsen, del Partit Laborista.

Etimologia El topònim del municipi (originalment una parròquia) prové d'una antiga granja anomenada Hamar (en nòrdic antic: Hamarr), que s'establí al costat d'una església. El nom és idèntic al mont hamarr (pujol rocós). Per distingir-la d'una propera ciutat i bisbat, també anomenada Hamar, es començà a utilitzar la forma de "petit Hamar": Lilþlæ Hamar i Litlihamarr, i finalment Lillehammer. També s'esmenta en les antigues sagues nòrdiques com a Litlikaupangr ("Petit centre comercial").

Història miniatura|L'església luterana de Lillehammer.|left L'àrea on s'assenta Lillehammer ha estat poblada des de l'edat del ferro. El lloc és esmentat en la Saga d'Haakon IV i una carta del 1390 afirma que allí s'hi celebrava una assemblea (ting). Lillehammer era també un lloc de pas i descans a la ruta cap a Trondheim.

La ciutat obtingué privilegis de poble comercial fins al 7 d'agost de 1827, quan tenia tan sols 50 habitants. La distinció serví perquè la població creixés ràpidament, a costa dels terrenys de la vella granja. Lillehammer es constituí com a municipi propi l'1 de gener del 1838 i el 1842 rebé l'estatus de ciutat. El municipi rural de Fåberg fou integrat a Lillehammer l'1 de gener de 1964.

El 1973 tingué lloc en aquesta ciutat l'anomenat Assumpte de Lillehammer, quan els serveis secrets israelians assassinaren per error un ciutadà marroquí al confondre-li amb un dels terroristes que planejà la Massacre de Múnic.

miniatura|Rètol que anuncia a l'entrada de la ciutat que Lillehammer va acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994

El 15 de setembre de 1988, Lillehammer fou triada per celebrar-ho els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994. Donat l'alt grau de preocupació pel medi ambient dels seus ciutadans, era perillós que l'impacte ambiental d'un esdeveniment olímpic pogués causar conflictes. Per evitar això, l'Ajuntament de Lillehammer i el Ministeri del Medi Ambient determinaren que els Jocs Olímpics de Lillehammer haurien de ser un "exemple de política ambiental". Els aspectes ambientals s'emfatitzaren durant tot el procés de la planificació i dels projectes. Els principals temes foren: la planificació municipal a Lillehammer, l'anàlisi urbà, l'anàlisi del paisatge, la planificació d'àrees respectuoses amb el medi ambient, els aspectes arquitectònics i estètics, i el pla contra el soroll i la contaminació de l'aire. Per decisió del COI, els Jocs Olímpics d'Hivern se celebrarien el 1994, a fi d'evitar la coincidència, en un mateix any, de l'olimpíada d'estiu amb la d'hivern.

El 20 de novembre de 2004 s'organitzà en aquesta ciutat el segon Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior, en que guanyà la jove cantant andalusa María Isabel López amb la cançó Antes muerta que sencilla.

La ciutat també va acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de la Joventut l'any 2016, del 12 de febrer al 21 de febrer. El país amb més medalles fou els Estats Units, seguits de Corea del Sud, Rússia, Alemanya i Noruega.

Escut d'armes L'escut d'armes és relativament modern. Se'ls hi va concedir el 1898 i mostra una esquiador viking amb una llança i un escut tot baixant del vessant d'una muntanya. Simbolitza la importància històrica de quan el Birkebeiners va portar el rei Haakon de Lillehammer a Rena esquiant.

Geografia miniatura|esquerra|Vista del Lillehammer, envoltada de boscos i camps de conreu. Lillehammer és situada a la riba sud del llac Mjøsa, el més gran del país, a l'entrada de la gran vall de Gudbrandsdal i de la serralada de Jotunheimen on hi ha la muntanya més alta de Noruega, el Galdhøpiggen (2,469 msnm), i una multitud de muntanyes que formen la frontera natural entre les grans regions d'Østlandet, de Trøndelag i de la costa oest.

La ciutat és el centre administratiu i cultural dels comtats orientals del país (Østlandet). Des del centre urbà parteixen camins i senders que arriben fins a muntanyes properes, a uns mil metres sobre el fons de la vall, escenari impressionant per a l'excursionisme a l'estiu i a l'hivern. Durant l'estació estival encara continua havent-hi petites granges en explotació, i la pesca abunda als rius Glomma i Lågen, als llacs i a les llacunes de muntanya. Durant l'hivern, quan tot queda nevat, es condicionen 200 quilòmetres de pistes d'esquí. A les zones boscoses de la vall els animals més abundants són l'ant, el ren, la llebre i la guineu.

El municipi de Lillehammer es troba al sud del municipi d'Øyer, al sud-est de Gausdal, al nord-est de Nordre Land, i al nord de Gjøvik, tots al comtat d'Oppland. Al sud-est, està vorejat pel municipi de Ringsaker, al comtat de Hedmark. La superfície del municipi és 477 km², i la densitat de població és de 58 habitants.

Clima miniatura|La neu és un fenomen habitual a l'hivern. A la foto, el carrer Møinichens. El clima de Lillehammer és continental humit, amb una oscil·lació tèrmica anual de 32 °C. El fet de ser una ciutat allunyada de la costa fa que el seu clima sigui més extrems que el que es dona en la majoria de les ciutats noruegues, que es troben a la costa. Els estius són frescos i els hiverns molt freds. A l'hivern, Lillehammer és una de les ciutats més fredes de Noruega, amb temperatures mitjanes més baixes que les registrades en ciutats molt més septentrionals, com Bodø o fins i tot Tromsø. El mes més calorós és el juliol amb una mitjana de 15,9 °C, i el més fred és el gener, quan les temperatures mitjanes són de -6,5 ° C.

Hi ha precipitacions moderades al llarg de tot l'any, encara que els nivells màxims arriben a l'estiu i tardor. El mes més plujós és l'agost, mentre que el menys plujós és el febrer. Les baixes temperatures fan que la neu perduri tot l'hivern i es fongui ràpidament a partir de l'abril.

Política miniatura|Ajuntament de Lillehammer El municipi de Lillehammer és governat pel Consell Municipal format per 47 membres, sent el més gran del comtat d'Oppland. Els regidors pertanyen a 10 partits polítics diferents. En les eleccions del 2015, el Partit Laborista (Ap) va obtenir la majoria relativa amb 22 regidors, mentre que la segona força política va ser el Partit Conservador (H) amb 6. L'alcalde és el laborista Espen Johnsen, que ha estat en el càrrec des del 1999. La vicepresidenta és la socialista Berit Bolton Arnesen. El govern de Lillehammer ha estat dominat pel Partit Laborista durant més de 70 anys.

Lillehammer és també la capital d'Oppland i per això a la ciutat s'hi troben les oficines de l'Assemblea Comtat de Oppland, un cos representatiu que s'encarrega de l'administració d'alguns aspectes a nivell comtat, com les escoles secundàries, les vialitats, la cultura, el transport públic i el servei dental. Llista d'alcaldesPeríode Nom 1964-1975 Magne Henriksen (Ap) 1976-1981 Knut Korsæth (Ap) 1982-1987 Arild Bakken (Ap) 1987-1999 Audun Tron (Ap) 1999-2012 Synnøve Brenden Klemetrud (Ap) 2012- Espen Johnsen (Ap)

Economia miniatura|El turisme és una important font d'ingressos per a la ciutat. A la foto, el carrer principal de Lillehammer un dia d'estiu. Tradicionalment el comerç ha estat una activitat destacada a Lillehammer. La presència de la ciutat al nord del llac Mjøsa (que per si mateix comunica a una vasta zona de la regió d'Østlandet) i a l'entrada de la vall de Gudbrandsdal, fa que sigui des de temps immemorials una ruta de comunicació entre Trondheim, l'Østlandet i el sud de Noruega.

La zona on s'ubica el municipi és una zona privilegiada per a les activitats primàries: la pesca, la ramaderia, l'agricultura i la silvicultura. A les zones planes del sud es conreen cereals, mentre que als turons del nord dominen el cultiu de pastures i la ramaderia. En diverses granges es practica més la silvicultura. Poc més de 1.000 persones es dediquen a activitats primàries.

Lillehammer no és una gran zona industrial, però es pot esmentar la confecció de teixits de llana, la indústria de productes per a l'esquí, la producció de trineus, un equip per a l'extracció de fusta, cadires de rodes, i rebanadors de formatge, aquest últim invent sorgit a Lillehammer. Tots aquests productes s'exporten. Hi ha també empreses processadores d'aliments, sent la més important Terina, una subsidiària de Nortura.

La forta activitat esportiva, la presència de dues estacions d'esquí a la rodalia (entres elles Lysgårdsbakkene), el complex esportiu olímpic, i els parcs de diversions a escassos quilòmetres de la ciutat fan del turisme una activitat destacada.

Cultura miniatura|esquerra|Casa de la cultura de Lillehammer.

Educació miniatura|El Col·legi Universitari de Lillehammer. Lillehammer té tres escoles de batxillerat públiques i dues privades. Tanmateix hi ha tres instituts d'ensenyament superior, tots públics.

El Col·legi Universitari de Lillehammer és la principal institució educativa al comtat. Fou fundat el 1971 com el Col·legi d'Oppland. Ofereix estudis de grau i postgrau en administració, turisme i organització, ciències socials i humanitats, treball social, televisió i cinema. D'aquest col·legi en depèn l'Escola Noruega del Cinema.

També hi ha una universitat popular, l'Escola Nansen -nomenada en honor de l'explorador Fridtjof Nansen-, també anomenada Acadèmia Humanística Noruega. El tercer institut d'ensenyament superior és l'Escola d'Enginyers Militars. miniatura|El Banc de Noruega a Lillehammer.

Festivals

Lillehammer

Źródło i licencja