David Émile Durkheim (Épinal, Lorena, França, 15 d'abril del 1858 - París, 15 de novembre de 1917) va ser un sociòleg i antropòleg jueu francès. És considerat un dels pares de la sociologia com a disciplina.
Vida personal i trajectòria acadèmica David Émile Durkheim va néixer a Lorena, França, el 15 d'abril de l'any 1858. Provenia d'una llarga nissaga de jueus d'origen francès i, tot i que al llarg de la seva vida es va encaminar més cap a l'ateisme, va començar la seva etapa educativa en una escola rabínica per tradició familiar. Tanmateix, Durkheim va decidir canviar la seva trajectòria acadèmica entrant a la École Normale Supérieure (ENS) l'any 1879, sense deixar de banda les seves relacions familiars i socials fortament lligades al judaisme. Durant la seva estada a la ENS, influenciat per Comte i Spencer, va mostrar un gran interès en una perspectiva científica de la societat, teoria que desenvoluparia més endavant en les seves obres.
Durkheim va entrar en conflicte amb el sistema acadèmic francès, ja que no va trobar una motivació personal que satisfés el seu objectiu de les ciències socials, cosa que el va dur dels estudis d'humanitats a la sociologia.
L'any 1882 va aconseguir entrar al món de l'educació ensenyant filosofia a diferents escoles de França, fet que va durar cinc anys fins que va decidir instal·lar-se a Alemanya per estudiar sociologia a diferents ciutats del país. Allà va poder estudiar i influenciar-se més profundament sobre l'empirisme i les seves idees. L'any 1886 va finalitzar el que anys després seria una de les seves grans obres teòriques, anomenada La divisió del treball social i publicada set anys després.
Al llarg de la seva estada a Alemanya, Durkheim va publicar una llarga llista d'articles relacionats amb les ciències socials i la filosofia alemanya.
També es va centrar en l'Estat i en com aquest sosté la integració de la societat, i va arribar a la conclusió que els mecanismes estatals no són els més adequats per sostenir-la, ja que afirma que la cohesió social no sorgeix premeditadament ni li és necessària l'eina política per tal de desenvolupar-se.
Els articles publicats per Durkheim van donar com a resultat un gran reconeixement a França, fent que l'any 1887 obtingués un lloc com a professor a la Universitat de Bordeus. Allà va ensenyar des de Pedagogia a Sociologia, assignatura que no havia estat mai impartida a França des de llavors. Aquest fet va marcar un precedent en les ciències socials i en les formes d'ensenyar-la, augmentant la seva importància i reconeixement a la societat del moment.
Aprofitant la seva posició de professor amb influència i reconeixement, Durkheim va ajudar a reformar aquell sistema escolar francès, que l'havia privat de poder estudiar allò que a ell li interessava, introduint l'estudi de les ciències socials dins l'àmbit acadèmic.
Tot i així, va rebre nombroses crítiques pel seu posicionament religiós, ja que ell afirmava que la religió i la moralitat que aquesta acompanya, tenien una explicació purament basada en les interaccions socials i no tant en allò sagrat o diví.
Durant l'any 1887, es va casar amb Louise Dreyfus, amb qui tindria dos fills, Marie i André, qui va morir durant la Primera Guerra Mundial i va provocar un greu dolor en el sociòleg francès del qual mai es va poder recuperar.
Durant els anys 90 del Durkheim va gaudir d'un gran període de producció literària i acadèmica. Va publicar la seva tesi doctoral La divisió del treball social, que anys abans havia deixat com a esbós i que va servir per afirmar la seva teoria sobre la naturalesa de la societat humana i el seu desenvolupament.
Al llarg de la seva vida va mostrar una forta simpatia pel socialisme i el republicanisme, el qual es va enfortir amb l'ambient social i polític del moment, ja que va viure durant la Tercera República Francesa, de la qual estava molt a favor.
El seu posicionament polític li va comportar moltes crítiques, ja que per alguns, la república francesa estava mancada de sentiment nacionalista, necessari segons ells per a tornar a França la gran potència i el poder que havia perdut fins llavors.
Un dels moments claus i històrics que van enfortir la posició de Durkheim va ser l'Afer Dreyfus on, a partir de l'acusació d'espionatge contra el militar francès Alfred Dreyfus, es va desencadenar una gran onada antisemita i nacionalista per una part de la població cap a l'altra.
Va publicar Les regles del mètode sociològic l'any 1895, on va establir el significat de la sociologia i les eines per dur-la a terme, amb l'objectiu de convertir-la en disciplina científica amb un objecte d'estudi específic. En aquesta obra defineix el que són els fets socials, els quals descriu com a maneres d'actuar, pensar i sentir, exteriors a l'individu al qual coaccionen a actuar d'una manera específica. També estableix les regles relatives a l'observació d'aquests fets socials, considerant-los com a coses. Així mateix constitueix unes regles relatives per distingir entre allò normal i allò patològic.
El mateix any fundà el primer departament europeu de sociologia, a la Universitat de Bordeus, on anys abans havia exercit de professor. Tres anys més tard va crear L'Année Sociologique, la primera revista francesa dedicada a les ciències socials, amb l'objectiu de donar visibilitat a treballs i idees relacionades a la Sociologia d'estudiants i col·laboradors, que anaven creixent en número durant els últims anys.
El 1897 Durkheim va publicar El suïcidi, obra la qual tracta sobre el suïcidi com a fenomen social, trencant amb la tendència tradicional de tractar-lo com a fenomen únicament individual i introduint-lo a l'estudi de la societat. En aquest llibre estableix tres tipus de suïcidis: el suïcidi egoista, altruista, anòmic i el fatalista.
Amb l'arribada del , finalment va poder arribar a una posició destacada dins la societat acadèmica i parisenca, convertint-se en president d'educació a la Sorbona, la històrica universitat de Paris, famosa pels seus estudis humanístics i de lletres. Tot i així, la facultat parisenca va trigar un temps en acceptar el que Durkheim havia establert posteriorment, les ciències socials dins del pla d'estudi universitari.
L'any 1906 es va convertir en professor titular de Ciències de l'Educació, i anys més tard va ser nomenat catedràtic d'Educació i Sociologia. Es va convertir en una imatge exemplar i de gran influència dins la universitat, repercutint de forma important en les noves generacions de professors que passaven com a alumnes per la facultat. Com a exemple d'aquesta forta influència de Durkheim en la societat educativa del moment, va arribar a exercir com a assessor del Ministeri d'Educació.
Pocs anys abans de la seva mort, el sociòleg francès va publicar el seu últim treball important, anomenat Les formes elementals de la vida religiosa, on afirma que l'essència de la religió és la idea d'allò sagrat, concepte que es repeteix al llarg de totes les religions estudiades per Durkheim. Al llarg de l'obra reafirma la seva idea de la religió que li havia comportat certes crítiques anys abans, analitzant-la com a fenomen social.
L'inici de la Primera Guerra Mundial va ser un cop dur per a Durkheim, ja que tot i estar en contra del nacionalisme primitiu, es va haver de posicionar a favor de França a causa dels linxaments de la dreta francesa. El moment més tràgic per al francès va ser la mort del seu fill André, el qual va morir al front un any després que comencés la guerra. Aquest fet va deixar vèncer emocionalment Durkheim, qui el 15 de novembre de 1917 va morir a Paris d'un vessament cerebral.
Considerat un dels principals fundadors de la sociologia i de les ciències socials tal com les coneixem ara, Émile Durkheim va passar a la història per nombroses investigacions que van servir per avançar en la recerca de l'estudi de la societat i dels fenòmens socials. Va establir les regles per entendre allò que considerava social i va ser pioner en l'estudi de la sociologia en l'àmbit acadèmic universitari.
Teoria sociològica Conjuntament amb Max Weber i Karl Marx, Émile Durkheim és considerat un dels grans fundadors de la sociologia. Amb una forta influència de Comte, perfeccionà el positivisme promovent el realisme epistemològic i el mètode hipoteticodeductiu. Durkheim esdevingué el màxim exponent del funcionalisme estructuralista.
La sociologia és, per a Durkheim, la ciència de les institucions, de la seva gènesi i del seu funcionament; entenent com a institució un conjunt de creences i un arquetip de conducta establert per la col·lectivitat. L'objecte d'estudi són els fets socials. Aquests són maneres de pensar, de fer i de sentir que són susceptibles d'exercir sobre les consciències individuals una influència coercitiva. Així, els fets socials estan dotats d'un poder imperatiu i coercitiu, representant una conducta o pensament imposat externament.
L'autor planteja estudiar la societat com una realitat sui generis singular, on la psique de l'individu particular en queda exclosa, a diferència de Weber, que deia que la sociologia no només ha d'estudiar els fets socials, sinó que també ha d'explicar la causalitat i la intencionalitat dels actors socials en les seves interaccions a la societat. A aquesta realitat sui generis, Durkheim l'anomena consciència col·lectiva, la qual és més que la suma de les consciències individuals. En síntesi, se la considera el prototip psíquic de la societat. Així, Durkheim busca comprendre la societat a través de l'ordre social, a diferència d'altres autors com Karl Marx, el qual l'entenia mitjançant el conflicte social i la lluita de classes.
miniatura|Portada de l'edició francesa de La divisió del treball social.
Obres principals La divisió del treball social (1893) En aquesta obra, Durkheim analitza la crisi moderna de la moralitat a través del canvi de les societats tradicionals a les modernes. Així com Marx entén la modernització per mitjà de la industrialització i el capitalisme o Weber per l'ús creixent de la racionalització; per a Durkheim, el que caracteritza la modernitat és l'expansió de la divisió del treball social.
L'autor vol demostrar que la tesi de Comte, la qual afirmava que les tasques especialitzades desfan les creences morals comunes i, per tant, desintegren la col·lectivitat, no es compleix. Durkheim il·lustra com la moralitat, en comptes de desaparèixer, n'emergeix una de nova. Un nou tipus de cohesió social, passant així de la solidaritat mecànica a l'orgànica.
La primera, lligada a les societats primitives, projecta la idea de comunitat amb una clara identificació amb el grup social. Així, la cohesió es basa en les semblances socials dels individus, sota la influència d'una forta consciència col·lectiva. Respecte de la segona, en canvi, el que manté unida la col·lectivitat consisteix en una estructura social diferenciada a través de la divisió del treball, l'especialització. Dit d'una altra manera, la cohesió social rau en la interdependència econòmica de les persones i el reconeixement de la importància de les aportacions alienes.
Dita divisió del treball, però, també ha provocat conflictes entre propietaris i treballadors, tot i que aquests no venen donats tant pel conflicte d'interessos que promulgava Marx, sinó que, des de l'òptica durkhemiana, provenen per un defalliment de la consciència col·lectiva. De fet, imputa tres patologies fruit de l'especialització: la divisió anòmica del treball, la divisió coactiva del treball i la divisió mal coordinada del treball.