va ser un filòsof alemany d'origen jueu.
Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia, i cap de l'escola fenomenològica. La seva evolució intel·lectual, marcada successivament per l'influx de Plató, René Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement: les essències de les coses. En obres posteriors, introduí la problemàtica crítica de l'epokhé i transformà així el realisme aparent de la primera època en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciència —una consciència transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva— el fonament absolut del món d'objectes que s'hi constitueix. Endemés, el 1887, es convertí al cristianisme luterà i abandonà el judaisme.
En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciència, la mundanitat de l'ésser humà, etc., que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sinó com la realitat mateixa, tal com és donada a l'ésser humà immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia és dominada, doncs, per l'admiració, gairebé platònica, per la presència de les coses en la consciència. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consciència no és mai solipsista, és consciència d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i així la correlació consciència-cosa domina el pensament de Husserl. Resta només a determinar si la cosa és en si mateixa o és per la consciència. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essències en una fenomenologia transcendental, posant l'èmfasi en la reducció transcendental; però, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relació subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaça, i des d'allí analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situació és inestable i el pensament de Husserl dona proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, però, que és la situació peculiar del filòsof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble.
Vida i carrera Joventut i educació Husserl va néixer el 1859 a Proßnitz al Margraviat de Moràvia a l'Imperi Austríac (avui Prostějov a la República Txeca). Va néixer a una família jueva, el segon de quatre fills. El seu pare era modista. La seva infància la va passar a Prostějov, on va anar a l'escola primària secular. Després Husserl va viatjar a Viena per estudiar al Realgymnasium allà, seguit pel Staatsgymnasium a Olmütz.Joseph J. Kockelmans, "Biographical Note" per Edmund Husserl, at 17–20, in his edited Phenomenology.
A la Universitat de Leipzig del 1876 al 1878, Husserl va estudiar matemàtiques, física i astronomia. A Leipzig, es va inspirar en les conferències de filosofia impartides per Wilhelm Wundt, un dels fundadors de la psicologia moderna. Després es va traslladar a la Universitat Frederick William de Berlín (l'actual Universitat Humboldt de Berlín) el 1878 on va continuar els seus estudis de matemàtiques amb Leopold Kronecker i el famós Karl Weierstrass. A Berlín va trobar un mentor en Tomáš Garrigue Masaryk, aleshores antic estudiant de filosofia de Franz Brentano i més tard primer president de Txecoslovàquia. Allà Husserl també va assistir a les conferències de filosofia de Friedrich Paulsen. El 1881 va marxar a la Universitat de Viena per completar els seus estudis de matemàtiques sota la supervisió de Leo Königsberger (un antic alumne de Weierstrass). A Viena el 1883 va obtenir el seu doctorat amb l'obra Beiträge zur Variationsrechnung (Contribucions al càlcul de les variacions).
Evidentment, com a resultat que es va familiaritzar amb el Nou Testament durant els seus primers vint anys, Husserl va demanar ser batejat a l'Església luterana el 1886. El pare de Husserl, Adolf, havia mort el 1884. Herbert Spiegelberg escriu: «Tot i que la pràctica religiosa externa no va entrar mai a la seva vida com no ho va fer la de la majoria dels estudiosos acadèmics de l'època, la seva ment va romandre oberta per al fenomen religiós com per a qualsevol altra experiència genuïna». De vegades Husserl va veure el seu objectiu com un de renovació moral. Encara que un ferm defensor d'una autonomia radical i racional en totes les coses, Husserl també podria parlar «de la seva vocació i fins i tot de la seva missió sota la voluntat de Déu de trobar nous camins per a la filosofia i la ciència», observa Spiegelberg.Spiegelberg, H. The Phenomenological Movement.
Després del seu doctorat en matemàtiques, Husserl va tornar a Berlín per treballar com a ajudant de Karl Weierstrass. Tanmateix, Husserl ja havia sentit el desig de dedicar-se a la filosofia. Aleshores el professor Weierstrass es va posar molt malalt. Husserl es va quedar lliure per tornar a Viena on, després de complir un breu servei militar, va dedicar la seva atenció a la filosofia. El 1884 a la Universitat de Viena va assistir a les conferències de Franz Brentano sobre filosofia i psicologia filosòfica. Brentano el va introduir als escrits de Bernard Bolzano, Hermann Lotze, J. Stuart Mill i David Hume. Husserl va quedar tan impressionat per Brentano que va decidir dedicar la seva vida a la filosofia; de fet, Franz Brentano és sovint acreditat com la seva influència més important, per exemple, pel que fa a la intencionalitat.Spiegelberg, H., The Context of the Phenomenological Movement (Berlin/Heidelberg: Springer Science+Business Media, 1981), p. 134. Després d'un consell acadèmic, dos anys més tard, el 1886, Husserl va seguir Carl Stumpf, un antic estudiant de Brentano, a la Universitat de Halle, buscant obtenir la seva habilitació que el qualificaria per ensenyar a nivell universitari. Allà, sota la supervisió de Stumpf, va escriure Über den Begriff der Zahl ('Sobre el concepte del nombre') l'any 1887, que servirà més tard de base per a la seva primera obra important, Philosophie der Arithmetik (1891).Kockelmans, "Biographical Note" per Edmund Husserl, 17–20, at 17–18, in his edited Phenomenology (Doubleday Anchor 1967).
El 1887 Husserl es va casar amb Malvine Steinschneider, una unió que duraria més de cinquanta anys. El 1892 va néixer la seva filla Elizabeth, el 1893 el seu fill Gerhart i el 1894 el seu fill Wolfgang. Elizabeth es casaria el 1922, i Gerhart el 1923; Wolfgang, però, es va convertir en una víctima de la Primera Guerra Mundial. Gerhart esdevindria un filòsof del dret, contribuint a la matèria de dret comparat, ensenyant als Estats Units i després de la guerra a Àustria.
Professor de filosofia miniatura|Edmund Husserl c. 1900 Després del seu matrimoni, Husserl va començar la seva llarga carrera docent en filosofia. Va començar el 1887 com a Privatdozent a la Universitat de Halle. El 1891 va publicar la seva Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Untersuchungen que, a partir dels seus estudis previs en matemàtiques i filosofia, va proposar un context psicològic com a base de les matemàtiques. Va cridar l'atenció negativa de Gottlob Frege, que va criticar el seu psicologisme.Edmund Husserl .
El 1901 Husserl amb la seva família es va traslladar a la Universitat de Göttingen, on va ensenyar com a professor extraordinari. Just abans d'això, es va publicar una obra seva, Logische Untersuchungen (Halle, 1900–1901). El primer volum conté reflexions experimentades sobre la lògica pura en què refuta acuradament el psicologisme.Husserl's Logische, in its disentangling of psychology from logic, also served as preparation for the later development of his work in phenomenological reduction. Aquest treball va ser ben rebut i va esdevenir objecte d'un seminari impartit per Wilhelm Dilthey; Husserl el 1905 va viatjar a Berlín per visitar Dilthey. Dos anys més tard a Itàlia va fer una visita a Franz Brentano, el seu vell professor inspirador i a Constantin Carathéodory, el matemàtic. Kant i Descartes també influïen ara en el seu pensament. El 1910 esdevingué coeditor de la revista Logos. Durant aquest període Husserl havia pronunciat conferències sobre la consciència del temps interna, que diverses dècades més tard el seu antic alumne Heidegger va editar per a la seva publicació.Husserl, Vorlesungen zur Phänomenologie des inneren Zeitbewusstseins (1928).
L'any 1912 a Friburg, Husserl i la seva escola van fundar la revista Jahrbuch für Philosophie und Phänomenologische Forschung ('Anuari de Filosofia i Recerca Fenomenològica'), que va publicar articles del seu moviment fenomenològic des de 1913 fins a 1930. La seva important obra Ideen<ref>Husserl, Ideen au einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie (1913) </ref> es va publicar en el seu primer número (Vol. 1, Número 1, 1913). Abans de començar Ideen, el pensament de Husserl havia arribat a l'estadi en què cada subjecte es 'presenta' a si mateix, i tots els altres són 'presentats' (Vergegenwärtigung), no com a parts de la natura sinó com a consciència pura.Ricoeur, Paul (1967). Ideen va avançar la seva transició cap a una interpretació transcendental de la fenomenologia, una visió posteriorment criticada per, entre d'altres, Jean-Paul Sartre.Jean-Paul Sartre, "La Transcendance de L'Ego. Esquisse d'une description phénoménologique" in Recherches Philosophiques, VI (1937) A Ideen Paul Ricœur veu el desenvolupament del pensament de Husserl com des del cogito psicològic al cogito transcendental. A mesura que la fenomenologia evoluciona encara més, condueix (quan es veu des d'un altre punt de vista del 'laberint' de Husserl) a la subjectivitat transcendental. També a Ideen Husserl elabora explícitament les reduccions fenomenològiques i eidètiques.Husserl, Ideen (1913) pp 161–165.Ricoeur, Husserl (1967) at 25–27. Ivan Ilín i Karl Jaspers van visitar Husserl a Göttingen.
L'octubre de 1914 els seus dos fills van ser enviats a lluitar al front occidental de la Primera Guerra Mundial, i l'any següent un d'ells, Wolfgang Husserl, va resultar greument ferit. El 8 de març de 1916, al camp de batalla de Verdun, Wolfgang va morir en acció. L'any següent, el seu altre fill Gerhart Husserl va ser ferit a la guerra però va sobreviure. La seva pròpia mare Júlia va morir. El novembre de 1917 un dels seus estudiants destacats i més tard un destacat professor de filosofia per dret propi, Adolf Reinach, va morir a la guerra mentre servia a Flandes.