Vélez-Málaga és un municipi de la província de Màlaga, a Espanya, capital de la comarca de La Axarquía. Té el títol de ciutat des del 1487. Té una superfície de 156,36 km² i 78 890 habitants, el gener del 2016. 57.458 habitants (28.462 homes i 28.995 dones) segons les dades censals del 2002.
Geografia El municipi de Vélez-Málaga consta de dos territoris separats entre si pel terme municipal de Algarrobo. El territori major, on es troba el nucli urbà central, ocupa vega del riu Vélez, és una vall vorejada cap a l'oest pels Montes de Màlaga i cap a l'est pels contraforts de les serres de Tejeda i Almijara. Aquesta zona limita al nord amb el municipi de La Viñuela; a l'est, amb Arenas i Garrofer; a l'oest amb Rincón de la Victòria, Macharaviaya, Benamocarra i Iznate; i al nord-oest amb Almáchar i Benamargosa.
El segon territori, situat més a l'est i considerablement més petit, es coneix com l'enclavament de Lagos. Aquesta zona limita al nord amb Sayalonga, a l'est amb Torrox i a l'oest amb Algarrobo. Totes dues zones estan banyades al sud per la mar Mediterrània. El motiu de la separació de tots dos territoris és que des de 1501 Vélez-Málaga tenia jurisdicció sobre 27 viles de La Axarquía, abastant en la zona litoral des de Benajarafe fins a Maro. Moltes d'aquestes localitats es van anar constituint en municipis. Així, en l'àrea oriental de la costa es van segregar Algarrobo, Torrox i Nerja. No obstant això, Lagos no aconseguia el cens de 1000 habitants requerit, per la qual cosa va continuar formant part del terme municipal de Vélez-Málaga. esquerra|miniatura|214.988x214.988px|Vall del riu Vélez, Málaga, España. Gran part del municipi està ocupat per hortes d'arbres fruiters (alvocats, mangos) i alguns cultius de canya de sucre que sobreviuen del que va ser el gran sector econòmic del municipi a la fi del i principis del . Han pres gran importància els cultius a gran escala d'arbres subtropicals, entre els quals destaquen l'alvocat, mango, xirimoia i altres varietats que a poc a poc es van introduint. Aquests camps i hortes s'alternen amb un creixent nombre d'hivernacles.
Clima La mar, l'orografia i la situació geogràfica de la conca del riu Vélez determinen el microclima del municipi, caracteritzat per la suavitat de les seves temperatures, amb una mitjana de 18 °C i unes 2935 hores de sol a l'any. El règim de precipitacions, amb una mitjana anual de 470 l/m², és el típic del clima mediterrani, en el qual es diferencien una estació seca i una altra en la qual es concentren les pluges.
Els vents predominants durant les estacions de tardor i hivern són procedents del llevant, generalment frescos i humits. També humits però més temperats són els vents de procedència atlàntica o de ponent. Els vents càlids són els de procedència africana o peninsular, coneguts aquests últims com a terral, que són vents secs i càlids que provoquen un augment de les temperatures màximes durant l'estiu, encara que també es distingeix un terral d'hivern, igualment sec, però fred.
Flora i Fauna El terme municipal de Vélez-Málaga ha sofert una intensa desforestació al llarg de la història en favor de l'agricultura, per la qual cosa la vegetació original és gairebé inexistent. La major part de les disperses zones naturals està formada per matoll degradat, producte de l'abandó d'alguns camps de cultiu. El bosc de galeria, constituït per àlbers i *salix principalment, roman només en petites zones en els marges del riu Vélez. esquerra|miniatura|Camaleó Comú La fauna rellevant es concentra en tres enclavaments: el Penyal de Almayate, la desembocadura del riu Vélez i els bancs de sorra marins, on estan representats ocells rapaços com el Falco_tinnunculus, els limícoles i làrids, i els invertebrats marins. En total, existeixen unes 121 espècies d'amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Destaca la comunitat de camaleons, espècie en perill d'extinció, que troba a Vélez-Málaga el seu principal nucli d'expansió del Mediterrani. En el mitjà submarí destaca la platja de Valle Niza, amb poblacions de fanerògames marines i presència de comunitats de zosteretum marinaei cymodoceion nodeosae.
Demografia L'any 2010, la població del municipi de Vélez-Málaga va sobrepassar els 75 000 habitants, sent el quart municipi més poblat de la província, per darrere de Málaga, Marbella i Mijas. En general, el creixement demogràfic de Vélez Màlaga ha estat alt en les últimes dècades. La població està formada per persones procedents de tots els racons de la Axarquía, així com també per la població forana a ella.
Els estrangers sense nacionalitat espanyola segons dades de 2008 eren 8923. D'ells, el grup més nombrós és el procedent de Romania, que representa al voltant del 13% del total d'estrangers. També estan presents una petita comunitat xinesa, dedicada a restaurants i comerços; persones de països musulmans, en la seva majoria procedents del Marroc; de països de l'Àfrica subsahariana; així com de països comunitaris, principalment alemanys i britànics, i de l'Europa de l'Est.
El nucli principal del municipi el constitueix la localitat de Vélez-Málaga pròpiament dita, situada a l'interior a pocs quilòmetres de la costa. Els següents nuclis en importància per població són Torre del Mar i Caleta de Vélez, situats en la costa. Aquests tres nuclis, que disten poca distància entre si, estan cada vegada més pròxims a causa del creixement urbanístic del municipi i estan units per l'Avinguda del Rei Joan Carles I i el Passeig Marítim.
Història Edat antiga Encara que s'han trobat vestigis datats en l'edat del ferro en el nucli urbà de Vélez-Málaga, les primeres notícies sòlides es deuen als fenicis, que es van assentar en la costa de l'actual municipi a partir del segle VIII a. C.
De l'ocupació romana, queden evidències en diferents jaciments. Els romans van desenvolupar la indústria de salaó i la producció de garum, les bases de la qual ja havien assegut els fenicis. També es van desenvolupar en aquesta època una incipient agricultura i la pesca.
Edat mitjana Va ser en època islàmica quan es va constituir el nucli urbà de Vélez-Málaga. La ciutat musulmana s'estructurava amb la fortalesa en el punt més alt de la població, de gran valor defensiu i estratègic. miniatura|Fortalesa de Vélez-Málaga Davant l'imparable avanç de la Corona de Castella sobre el Regne de Granada, el 27 d'abril de 1487 el rei Ferran el Catòlic aconsegueix la presa de Vélez-Málaga després de la rendició de Abul Kasim Venegas.
Els habitants nassarites van ser expulsats de la ciutat, encara que se'ls va permetre portar els seus béns mobles. No obstant això, els habitants de les alqueries van poder romandre en les seves llars, ja que les noves autoritats necessitaven mantenir el sistema productiu nassarita, basat en avançades tècniques agrícoles altament productives. No obstant això, els mudèjars van ser sovint víctimes de rampinyes per part dels nous senyors, que es van esforçar a augmentar les seves terres, provocant l'aixecament dels mudèjars de Nerja i Torrox en 1488, que va ocasionar nombroses baixes als cristians.
Edat moderna Les noves autoritats cristianes van portar amb si un nou concepte de ciutat i poc després de la conquesta es van produir canvis en la seva morfologia urbana. Es van ordenar places públiques i nous edificis civils i religiosos, que van propiciar transformacions espacials importants. Així, sobre les antigues mesquites es van aixecar les esglésies de Santa María, Sant Joan, Sant Roque i Sant Joan Evangelista, el convent de San Francisco i les ermites de Sant Sebastià, Sant Cristóbal i Santa Catalina. En la segona meitat del es va produir un gran desenvolupament urbà amb la construcció de monestirs.
Durant el es va produir una disminució de la població, a causa de les epidèmies i guerres que van afectar Espanya en l'època. Les incursions dels pirates turcs i barbarescos van ser constants en aquest segle.
El va ser una època de creixement en la qual es construeixen o restauren nombroses esglésies i edificis públics. També va millorar la infraestructura de la ciutat i es van donar a conèixer les idees de la Il·lustració amb la creació en 1783 de la Societat Econòmica d'Amics del País.
Edat contemporània El va començar amb una epidèmia de febre groga, amb la qual va morir més del 60 per cent de la població en 1804 i degut a la qual, els militars van assumir el govern municipal. La invasió napoleònica va dividir a la població en dues faccions que s'oposarien una contra l'altra durant gairebé tota la resta del segle. Posteriorment es van succeir diverses epidèmies de còlera i períodes de sequera. En la segona meitat del segle es va produir un breu ressorgiment econòmic, però la plaga de la fil·loxera va arruïnar les vinyes. A més, el terratrèmol de 1884 va assolar la zona, que només començaria a recuperar-se econòmicament amb l'expansió del cultiu de canya de sucre. Malgrat les calamitats esdevingudes en aquest segle, la ciutat experimenta un gran creixement urbanístic.
L'any 1842, Torre del Mar obté el seu propi ajuntament, que ja havia estat reclamat anteriorment. Però el seu terme municipal era massa petit i va quedar sota la jurisdicció de Vélez, per la qual cosa sis anys després, en 1848, es reincorpora al municipi.
A principis del segle XX arriba el ferrocarril a Torre del Mar i posteriorment a Vélez-Málaga, quedant tots dos comunicats amb la capital provincial mitjançant els Ferrocarrils Suburbans de Màlaga. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i la instauració del posterior règim franquista, es van produir grans calamitats en el municipi, sent especialment notòria l'ocorreguda durant l'evacuació massiva de la població civil de Màlaga en direcció a Almeria, en l'anomenada massacre de la carretera Màlaga-Almeria. A partir dels anys 1960 el municipi s'incorpora al boom turístic, que transforma radicalment a la localitat de Torre del Mar amb la construcció de grans blocs d'apartaments.
Monuments i llocs d'interès Centre històric El centre històric de Vélez-Málaga està declarat conjunt històric-artístic. Està compost per dos turons enfrontats: el de la fortalesa de Vélez-Málaga, on destaquen les restes de la torre de l'Homenatge i l'església de Santa María la Major, i el Turó de Sant Cristóbal, coronat per l'ermita dels Remeis, des d'on s'escampa una arquitectura menuda, de formes cúbiques en tons blancs que s'adapten al terreny. Extramurs, que corresponen amb el desenvolupament a partir del , es presenta una arquitectura mudèjar i barroca, amb palaus i exemples residencials característics, així com una sèrie d'esglésies i convents.
Arquitectura religiosa L'església de Santa María la Major, d'estil gòtic-mudèjar, es va construir sobre l'antiga mesquita major àrab, com a mostra el minaret convertit en torre campanar. En l'actualitat és la seu del Museu de la Setmana Santa de la ciutat. L'altra gran església de Vélez és l'església de Sant Joan Baptista, que va ocupar una altra de les mesquites existents. Va ser construïda en 1487, encara que va ser modificada en el . La torre i les cobertes són mudèjar mentre que la portada s'enquadra en el neoclàssic. L'Església de San Francisco, ocupa igualment el solar d'una mesquita i és d'estil mudèjar-renaixentista. Va ser fundada pels Reis Catòlics i construïda entre els segles i .
Cambril Verge de la Pietat Vélez-Málaga Un altre edifici destacable és el Cambril de la Verge de la Pietat, del , situat al carrer de les Botigues. A la ciutat eren típics aquests signes de devoció.
És un monument, el qual constitueix una casa de germanor de la confraria Rico i Pietat. Se situa en una plaça entre dos carrers: el carrer de les Botigues i el carrer Salvador Rueda. Es va realitzar en el i va ser reformat en 1778. És un edifici de dues plantes, en la seva façana principal es presenta un arc, la qual serveix de finestra i expositor, i conté una rica decoració: miralls, motllures i pintures.
Arquitectura civil