Lóblast de Khàrkiv (en ucraïnès: Харківська область; en rus: Харьковская область)<ref>en ucraïnès: Ха́рківська о́бласть, transcrit: Khàrkivska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Khàrkivs'ka óblast; forma curta: Харківщина, transcrit: Khàrkivsxyna o Khàrkivxtxyna</ref> és una óblast (província) d'Ucraïna oriental. Forma part de la regió històrica de Slobidska Ukraïna (Слобі́дська Украї́на) o Slobojànsxina (Слобожа́нщина). La capital de l'óblast és Khàrkiv (Ха́рків). Aquesta óblast limita amb l'óblast de Sumi i amb la Federació Russa (óblast de Bélgorod) al nord, amb l'óblast de Luhansk a l'est, amb la de Donetsk al sud, amb la de Dnipropetrovsk al sud-oest, i amb la de Poltava a l'oest.

Geografia física Relleu La majoria de l'óblast consisteix en plana o plana ondulant que conforma el sector nord-est de la "terra baixa del PreDniéper" o "depressió de la conca del Dniéper" (Придніпро́вська низовина, Prydniprovska nyzovynà). Al nord de l'óblast es troben els pujols de la "terra alta de Rússia central" (Середньоруська височина, Serednoruska vyssotxynà), i al sud-est, els pujols de la "terra alta de Donetsk" (Донецька височина, Donetska vyssotxynà), també coneguts com els "Munts de Donetsk" (Доне́цький кряж, Donetskyi kriaj).

Hidrografia Rius principals El riu major de l'óblast és el Síverski Donets. Els altres rius importants són afluents d'aquest, i estan indicats aquí en ordre orogràfic (des de l'origen fins a la desembocadura, on E = afluent esquerra, i D = afluent dret).

Conca del Síverski Donets Síverski Donets (Сі́верський Доне́ць, 1053 km). Aquest riu de la conca de la mar d'Azov, tributari del riu Don neix a Rússia, al poble de Podolkhi (Подольхи), a l'óblast de Bélgorod, passa uns 40 km abans de travessar la frontera amb Ucraïna, travessa les óblasts de Khàrkiv''', Donetsk i Luhansk, després creua la frontera de nou i desemboca al riu Don, a l'óblast de Rostov, Rússia, al sud de Konstantinovsk, a 218 km abans que el Don desemboqui a la mar d'Azov. És el riu més important d'Ucraïna oriental i el quart riu més important d'Ucraïna quant a mida. Vovtxa o Vovtxi Vody (Во́вча o Во́вчі Во́ди, E, 90 km), neix a Rússia i passa per l'óblast de Khàrkiv. S'uneix al Síverski Donets al km 941 abans de la seva desembocadura al riu Don. El riu banya la ciutat de Vovtxansk, entre altres llocs. Un dels seus afluents és el Plotva (Плотва, 36 km). Babka o Velika Babka (Бабка, tb. Велика Бабка, D, 42 km), neix prop de l'assentament de tipus urbà de Peremoha. Tot ell transcorre dins el territori de l'óblast de Khàrkiv. Khotímlia (Хотімля, E, 38 km), óblast de Khàrkiv. Neix al poble de Prykolotne (Приколотне) i s'uneix al Síverski Donets a uns 881 km de la seva desembocadura al riu Don. riu Uda o Udy (Уда o Уди, D, 164 km, 127 dels quals a l'óblast de Khàrkiv), neix a Rússia, al poble de Bessónovka (Бессоновка) i passa per l'óblast de Bélgorod abans d'entrar a Ucraïna, óblast de Khàrkiv. S'uneix al Síverski Donets a 825 km de la seva desembocadura al riu Don. Passa per la ciutat de Khàrkiv. riu Lópan (Ло́пань, 93 km), neix a Rússia, a l'óblast de Bélgorod, entra a Ucraïna per l'óblast de Khàrkiv i passa per la ciutat de Khàrkiv abans d'unir-se al riu Uda. riu Khàrkiv (Харків, 71 km), neix a Rússia, a l'óblast de Bélgorod, entra a Ucraïna per l'óblast de Khàrkiv, i s'uneix al Lópan a la ciutat de Khàrkiv. riu Nemýxlia (Немишля), afluent del riu Khàrkiv, banya la ciutat de Khàrkiv. riu Moj, també Mja (Мож, tb. Мжа, D, 77 km). Tot ell dins l'óblast de Khàrkiv. S'uneix al Síverski Donets a 794 km de la seva desembocadura al riu Don. Velykyi Burluk (Великий Бурлук, "Gran Burluk", E, 93 km). Aquest riu de l'óblast de Khàrkiv neix al poble de Malyi Burluk (Малий Бурлук, "Petit Burluk") i s'uneix al Síverski Donets a 868 km de la seva desembocadura al riu Don. Riu Bereka (річка Берека, ritxka Bereka, D, 82 km, abans 102 km), neix al poble de Bereka i s'uneix al Síverski Donets a 419 km del seu naixement (i 634 de la seva desembocadura al riu Don), però ara a través de l'últim tram del canal Dniéper-Donbàs (канал Дніпро — Донбас, començat el 1962), construït per unir el Dniéper amb el Síverski Donets i així alleugerir el problema de la sobreexplotació del cabal del Síverski Donets després de la construcció d'un canal anterior, el canal Síverski Donets - Donbàs (Канал Сіверський Донець — Донбас), construït entre el 1955 i el 58 a raó de l'alta industrialització de la zona del Donbàs i les seves grans necessitats d'aigua. A partir de la construcció del canal Dnièper-Donbàs, així, es pot dir que el riu Bereka efectivament desemboca al canal Dnièper-Donbàs, i passa, doncs, d'una llargada de 102 km a una de 82. Mókryi Iziumets (Мо́крий Ізю́мець, "Petita Pansa Mullada", E, 26 km), aquest riu de l'óblast de Khàrkiv neix al poble de Buhàivka (Бугаївка) i desemboca al Síverskyi Donets a la ciutat d'Izium (Ізюм, "Pansa"). Al seu pas, recull les aigües del Sukhíi Iziumets (Сухий Ізюмець, "Petita Pansa Seca") i del Kúnia o Kunià (Кун'я). Riu Oskil (Оскіл, E, 436 km), neix a Rússia, a l'óblast de Kursk, passa per la de Bélgorod, després entra a Ucraïna i travessa l'óblast de Khàrkiv. S'uneix al Síverski Donets al km 580 abans de la seva desembocadura al riu Don. Sukhýi Torets (Сухий Торець, 97 km), afluent esquerra del Kazennyi Torets (Казе́нний Торе́ць), que al seu torn s'uneix al Síverski Donets. Neix a l'óblast de Khàrkiv, prop del poble de Semenivka (Семенівка), i banya l'óblast de Donetsk també.

Conca del Dniéper Orill (Оріль, 346 km). Aquest afluent esquerre del Dniéper neix vora el poble de Iefremivka (Єфремівка), óblast de Khàrkiv. Passa també per les óblasts de Poltava i Dnipropetrovsk. Orillka (Орілька, 95 km), afluent esquerra de l'Orill, neix vora el poble de Jovtneve (Жовтневе). Berestova (Берестова, 99 km), afluent dret del riu Orill. Ortxyk (Орчик, 108 km), afluent dret del riu Orill, neix vora el poble de Vodianà Balka (Водяна Балка).

Llacs, embassaments, canals L'óblast compta amb molts llacs entre boscs i també llacs pantanosos. El llac més gran de l'óblast es diu Liman, tot i que, tècnicament, no és un liman. Es troba prop del poble de Liman, entre l'assentament de tipus urbà de Komsomolske i el d'Andríïvka (Андріївка), no gaire lluny del Síverski Donets.

Per l'óblast passa el canal Dniéper-Donbàs (vegeu a dalt sota Riu Bereka).

Hi ha dos embassaments majors: L'embassament de Txervonyi Oskil (Червонооскі́льське водосховище, Txervonooskilske vodoskhòvysxe), sobre el riu Oskill i prop del poble de Txervonyi Oskil (Червоний Оскіл, "Oskil vermell"). Té una superfície de 122,6 km² i una llargada de 84 km, amb una amplada màxima de 4 km.

L'embassament de Petxenihy (Печені́зьке водосховище, Petxenizke vodoskhòvysxe), sobre el Síverski Donets i prop de l'assentament de tipus urbà de Petxenihy (Печеніги). Té una superfície de 86,2 km² i una llargada de 65 km, amb una amplada màxima de 3 km.

Ecoregions, flora i fauna L'óblast es troba a les zones d'estepa boscosa i d'estepa. El tipus de sol més freqüent és el txornozem.

Clima L'óblast té un clima continental temperat amb estius calorosos i humits i hiverns relativament freds i ennuvolats.

Parcs naturals Parc natural nacional dels boscs de Homillxa (Національний природний парк «Гомільшанські ліси», Natsionalnyi pryrodnyi park "Homillxanski lissý") - un parc seguint la vall del Síverski Donets i que inclou boscs i prats inundables, i estepa boscosa. Es troba prop dels pobles de Velyka Homillxa i Sukhà Homillxa. Vegeu la pàgina oficial del parc (en ucraïnès) i la pàgina d'Ucraïna Incògnita (en ucraïnès). Parc natural nacional de la Slobojànsxyna (Слобожанський національний природний парк, Slobojanskyi natsionalnyi pryrodnyi park) - prop de la vila de Krasnokutsk (Краснокутськ) a la vora del riu Merla (річка Мерла), tributari del Vorskla (Ворскла), de la conca del Dniéper, el parc inclou molts prats inundables i bosc de ribera. El parc es va declarar el 2009 a partir del Parc forestal o parc dendrològic de Krasnokutsk (Краснокутський дендропарк, Krasnokutskyi dendropark), creat el 1793. Vegeu l'article a Природа України Pryroda Ukraïny (Natura d'Ucraïna) (en ucraïnès). Parc natural nacional de Dvoritxna (Дворічанський національний природний парк, Dvoritxanskyi natsionalnyi pryrodnyi park) - es troba al raion de Dvoritxna (Дворіча́нський райо́н, Dvoritxanskyi raion) i la vila de Dvoritxna (Дворічна, "Vila Dos Rius"), que es troba a la confluència dels rius Verkhna Dvoritxna (Верхня Дворічна) i Oskil (Оскіл) a l'extrem nord-est de l'óblast. Vegeu l'article a Природа України Pryroda Ukraïny (Natura d'Ucraïna) (en ucraïnès). Parc natural regional d'Iziumska Luka (nom oficial: регіональний ландшафтний парк місцевого значення "Ізюмська лука", transcrit: rehionalnyi landxaftnyi park mistsevoho znatxènnia "Iziumska luka", traducció literal: Parc regional paisatgístic d'importància local "Prat d'Izium" [o "prat de la pansa"]). Els seus 5.002 ha. comprenen espais d'aiguamolls, prats i bosc de ribera a la riba esquerra del Síverski Donets, tot a l'óblast de Khàrkiv, prop de la ciutat d'Izium ("Pansa").

Política i govern miniatura|Aeroport internacional de Khàrkiv.

miniatura|Acadèmia de Cultura de Khàrkiv. miniatura|Vista de Khàrkiv a la dècada del 1890.

Divisions administratives L'óblast de Khàrkiv està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 7 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats d'Izium (Ізюм), Kupiansk (Куп'я́нськ), Lozova (Лозо́ва), Liubotýn (Люботи́н), Pervomaiskyi (Первомайський), Txuhúïv (Чугу́їв), i la capital de l'óblast, Khàrkiv (Харків).

L'óblast té un total de: 17 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 10 de les quals depenen d'un raion; 61 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat); 1.508 pobles (село́, seló); i 175 llogarrets (се́лище, sélysxe tot sol).

Principals ciutats Khàrkiv (Ха́рків), ciutat capital de l'óblast, un centre cultural i industrial important del país, segona ciutat del país en mida, banyada pels rius Khàrkiv (Харків), Lópan (Лопань), Uda o Udy (Уда o Уди) i Nemýxlia (Немишля), i vorejada pel Síverski Donets. Balaklia (Балаклі́я) Bohodúkhiv (Богоду́хів) Izium (Ізю́м) Krasnohrad (Красногра́д) Kupiansk (Куп'я́нськ), vora el riu Orill. Liubotýn (Люботи́н) Lozova (Лозо́ва), vora el riu homònim. Pervomaiskyi (Первомайський) Txuhúïv (Чугу́їв) Balaklíia (Балаклі́я) Barvinkove (Барвінкове) Bohodúkhiv (Богоду́хів) Derhatxi (Дергачі) Krasnohrad (Красногра́д, abans del 1922, Костянтиноград, Kostiantynohrad) Merefa (Мере́фа) Pivdenne (Південне) Valky (Ва́лки) Zmíïv (Змі́їв) Vovtxansk (Вовчанськ)

Geografia humana i societat Educació (universitats) L'óblast de Khàrkiv compta amb una riquesa d'universitats, la majoria de les quals es concentren a la capital de l'óblast. Alguns d'elles són:

General Universitat Nacional de Khàrkiv "V.N. Karazin".Харківський Національний університет ім. В.Н.Каразіна , pàgina en ucraïnès i anglès

Les Arts, Humanitats Universitat Estatal de les Arts "I. P. Kotliarevksyi" de Khàrkiv, també coneguda com el "Conservatori de Khàrkiv"(Харківський державний університет мистецтв ім. І.П.Котляревського , és un institut prestigiós, en particular reconegut per la seva excel·lència en els camps de la música i el teatre. Acadèmia Estatal de Disseny i les Arts de KhàrkivХарківська державна академія дизайну і мистецтв , en Acadèmia Estatal de Cultura de Khàrkiv, que es pot descriure com un institut de belles arts i més. Té facultats de teatre, coreografia, música, cinematografia i televisió, "culturologia", administració de museus i altres instàncies, biblioteconomia i informàtica, i documentació (Харківська державна академія культури, pàgina en ucraïnès)