John Adams (Braintree (actualment Quincy) Massachusetts, 30 d'octubre de 1735 – 4 de juliol de 1826) fou un polític estatunidenc, que va ser el segon President dels Estats Units (1797-1801) i un dels pares fundadors del país.
L'any 1755 es graduà en dret a Harvard i durant uns anys va exercir l'advocacia abans d'arribar a la política en les primeres etapes de la Revolució Americana. Com a delegat de Massachusetts al Congrés Continental, va exercir un paper important en persuadir el Congrés per declarar la independència, i va ajudar Thomas Jefferson en la redacció de la Declaració d'Independència dels Estats Units el 1776.
Com a representant del Congrés a Europa, va ser un dels negociadors principals del Tractat de París (1783) amb la Gran Bretanya i un dels principals responsables de l'obtenció de préstecs importants de banquers d'Amsterdam. Teòric polític i historiador, Adams va escriure en gran manera la constitució de l'estat de Massachusetts el 1780, però estava a Europa quan la Constitució Federal es va redactar basada en principis similars. Un dels seus grans papers va ser la selecció de persones clau per a diferents càrrecs: el 1775, va nomenar George Washington com a comandant en cap de l'Exèrcit Continental i, vint-i-cinc anys més tard, va nomenar John Marshall com a president del Tribunal Suprem dels Estats Units.
Les credencials revolucionàries d'Adams li van assegurar dos mandats com a vicepresident de George Washington i la seva elecció el 1796 com a segon president de la nació. Durant el seu mandat presidencial, es va trobar amb ferotges atacs per part del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson, així com la facció dominant del seu propi partit, el Partit Federalista liderat pel seu contrincant Alexander Hamilton. Adams va signar les polèmiques Actes de sedició i estrangers i va construir l'exèrcit i la marina especialment en el context de la guerra naval no declarada (anomenada "Quasi Guerra") amb França, 1798-1800. La solució pacífica d'aquest conflicte enfrontat a l'oposició bel·licista de Hamilton va ser un gran assoliment de la seva presidència.
El 1800 Adams va ser derrotat en la reelecció per Thomas Jefferson i es va retirar a Massachusetts. Més tard va reprendre la seva amistat amb Jefferson. Ell i la seva esposa, Abigail Adams, van fundar una línia familiar de polítics, diplomàtics i historiadors als Estats Units. Va ser el pare de John Quincy Adams, sisè President dels Estats Units.
El 4 de juliol de 1826 va morir amb 90 anys, el mateix dia del 50è aniversari de la Declaració d'Independència. Aquell mateix dia, hores abans, havia mort Thomas Jefferson. Paradoxalment, les últimes paraules de John Adams van ser: "Thomas Jefferson està viu".
Si bé en l'època de la seva mort no va ser tan cèlebre com altres Pares fundadors, els seus assoliments han rebut major reconeixement en l'actualitat.
Primers anys miniatura|esquerra|Casa natal de John Adams a Massachusetts John Adams, Jr. va ser el més gran de tres fills. Va néixer el 30 d'octubre de 1735 a la localitat de Baintrée, situada a Massachusetts i que posteriorment canviaria el seu nom per Quincy. Els seus pares van ser John Adams i Susanna Boylston. El lloc de naixement d'Adams és ara part del Parc Històric Nacional Adams. El seu pare, també anomenat John (1691-1761), era descendent per cinquena generació de Henry Adams, qui va emigrar de Braintree (Anglaterra) el 1638. Era descendent d'un Gal·lès anomenat Ap Adán. El seu pare era un agricultor, diaca de l'església congregacionalista (és a dir, purità), tinent de la milícia i regidor responsable de supervisar les escoles i carreteres. La seva mare, Susanna Adams Boylston, va ser una descendent dels Boylstons de Brookline.
Adams va néixer en una família modesta, però sentia profundament la responsabilitat de viure d'acord amb la seva herència familiar: la generació fundadora de puritans, que va arribar al nou món en l'època colonial de 1630 i es va establir a Amèrica. Els puritans de la gran migració "creien en la vida segons la Bíblia. L'Anglaterra sota els Estuard era com Egipte, i ells eren Israel fugint ... per establir un refugi de pietat, una ciutat sobre el pujol." Al moment del naixement de John Adams en 1735, els dogmes puritans com ara la predestinació ja no estaven tan àmpliament acceptats, i moltes de les seves pràctiques més estrictes s'havien suavitzat amb el temps, però John Adams "els considerava portadors de la llibertat, una causa que encara tenia una sagrada urgència." Va ser un sistema de valors en els quals creia, i un model heroic en el qual desitjava estar a l'altura.
El jove Adams va ser a la Universitat Harvard a setze anys, el 1751. El seu pare volia que es convertís en clergue, però Adams no hi estava d'acord. Després de graduar-se el 1755, va ser professor d'escola durant alguns anys a Worcester, la qual cosa li va permetre donar-se un temps per pensar en l'elecció de la seva carrera. Després de molta reflexió, va decidir fer-se advocat i va estudiar dret en l'oficina de James Putnam, un prominent advocat de Worcester. El 1758, Adams va ser admès en l'advocacia. Ja des de ben jove havia desenvolupat l'hàbit d'escriure les descripcions dels esdeveniments que observava i les impressions dels homes, uns textos que estan dispersos dins el seu diari. Va desenvolupar habilitats i bon ofici com a advocat, sovint portant casos amb els quals pogués estudiar i reflexionar. El seu informe de 1761 sobre l'argument de James Otis al tribunal superior de Massachusetts, quant a la legalitat de l'Ordre d'assistència és un bon exemple. L'argument d'Otis va inspirar a Adams per a la causa de les colònies americanes.
El 25 d'octubre de 1764, cinc dies abans de complir 29 anys, es va casar amb Abigail Smith Adams (1744-1818), la seva cosina tercera, i filla d'un ministre de la Congregació, el reverend William Smith, en Weymouth, Massachusetts. El matrimoni va tenir sis fills: Abigail (1765-1813), el futur president John Quincy (1767-1848), Susanna (1768-1770), Charles (1770-1800), Thomas (1772-1832) i la nena morta en néixer Elizabeth (1777). miniatura|Primera residència d'Adams i la seva família a Baintree Adams no era un líder popular com el seu cosí segon, Samuel Adams. En canvi, la seva influència venia derivada del seu treball com a advocat constitucionalista i la seva capacitat per a l'anàlisi exhaustiva d'exemples històrics, juntament amb el seu profund coneixement de la llei i la seva dedicació als principis del republicanisme. Adams trobava que la seva conflictivitat innata com a advocat sovint era un obstacle en la seva carrera política.
Vida política abans de la Revolució Oposició a la Stamp Act de 1765 Adams va guanyar popularitat com a opositor a la Stamp Act de 1765, un impost directe sobre les colònies americanes que va ser imposat pel Parlament britànic sense consultar a les assemblees de les colònies. Els americans van protestar amb vehemència atès que la mesura violava els seus drets tradicionals com a anglesos. La resistència popular, com es va saber més tard, va ser provocada per un sermó reimprès múltiples vegades del reverend de Boston, Jonathan Mayhew, on interpretava un passatge bíblic (Epístola als romans, 13) en el qual es justificava el principi de la justa insurrecció.
El 1765, Adams va redactar les instruccions que van ser enviades pels habitants de Baintrée als seus representants a l'assemblea de Massachusetts, i que va servir de model per a altres ciutats a l'hora de donar instruccions als seus representants. L'agost de 1765, va contribuir de forma anònima amb quatre articles notables a The Boston Gazette (reeditats a The London Chronicle el 1768 com "Els veritables sentiments d'Amèrica", també conegut com "Una dissertació sobre el dret canònic i feudal"). En els escrits va suggerir que hi havia una connexió entre les idees protestants que els avantpassats puritans d'Adams havien portat a Nova Anglaterra i les darreres idees de la seva resistència a acceptar la Stamp Act. En el primer cas, va explicar que l'oposició de les colònies a la llei es devia al fet que aquesta va privar als colons americans de dos drets bàsics garantits a tots els anglesos i que tots els homes lliures mereixien: els drets a la llibertat de premsa, ja que la llei obligava a què tots els escrits que es publiquessin portessin un segell fiscal que s'havia de pagar com un impost en moneda britànica vàlida i no en paper moneda colonial, i el dret a ser jutjats per un jurat dels seus iguals.
Al desembre de 1765, va pronunciar un discurs davant el governador i el consell en el qual va dir que la Stamp Act era invàlida, ja que Massachusetts no tenia representació al Parlament del Regne Unit i, per tant, no hi havia consentit.
Massacre de Boston
miniatura|Massacre de Boston El 1770, una confrontació al carrer va donar lloc a què un escamot de soldats britànics matessin a cinc civils en el que es va conèixer com la Massacre de Boston. Els soldats implicats van ser arrestats per càrrecs criminals i van tenir problemes per trobar un advocat. Per això, van demanar a Adams que s'encarregués de la seva defensa. A pesar que temia que això pogués danyar la seva reputació, ho va acceptar. Sis dels soldats van ser absolts. Dos que havien disparat directament contra la multitud van ser acusats d'assassinat, però només van ser condemnats per homicidi involuntari.
Pel que fa al pagament dels honoraris d'Adams, Chinard defensa que un dels soldats, el capità Thomas Preston, va donar a Adams una simbòlica "única Guinea", com a bestreta dels honoraris. No obstant això, David McCullough afirma a la seva biografia sobre Adams que va rebre divuit guinees. Adams confirma que Preston li va pagar deu guinees inicials i un pagament posterior de vuit, que era "tota la recompensa pecuniària per catorze o quinze dies de treball, en la causa més esgotadora i fatigant que he provat."
El seu argument "raonat i desapassionat" en la defensa no tan sols va obtenir l'absolució dels seus clients, sinó també la seva elecció per a un breu termini en la Cort General de Massachusetts, on va ser un dels opositors del governador Thomas Hutchinson.
Altres han subratllat el racisme d'Adams que en la seva defensa digué al jurat que els soldats estaven sent atacats per:... molt probablement una turba de pinxos, negrots i mulats, taigs irlandesos i marins estrafolaris. —I per què hauríem de tenir escrúpols per anomenar turba a un grup com aquest de gent, no ho puc concebre, si no fos que el nom els sigui massa respectable?
Litigi relatiu a l'autoritat del Parlament El 1772, el governador de Massachusetts, Thomas Hutchinson va anunciar que ell i els jutges del tribunal superior ja no necessitaven que els seus sous fossin pagats per l'assemblea de Massachusetts, ja que a partir d'aquell moment la Corona assumiria el pagament a través dels fons procedents dels ingressos duaners. Els radicals de Boston van protestar i van demanar a Adams que expliqués les seves objeccions. En "Dues respostes de la Cambra de Representants de Massachusetts al governador Hutchinson", Adams va argumentar que els colons mai havien estat sotmesos a la sobirania del Parlament. La seva lleialtat original era amb la persona del Rei i la seva lleialtat era només envers ell. Si s'establís una línia entre la sobirania parlamentària i la total independència de les colònies, va continuar, les colònies no tindrien més remei que triar la independència.
En "Novanglus o una història de la disputa amb els Estats Units, des del seu origen, en 1754, al temps present" Adams va atacar alguns assajos de Daniel Leonard que sortien en defensa dels arguments de Hutchinson a favor de l'autoritat absoluta del Parlament sobre les colònies. En Novanglus Adams refutó fil per randa els assajos de Leonard, en un dels més extensos arguments fets mai pels colons contra la política imperial britànica.