Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - 2 de desembre del 1925) és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents.Vilaweb, 30 de gener de 2008, Editen el primer volum de l'obra completa de Juli Garreta, amb les «Impressions simfòniques» Infongué la sardana amb valors musicals a escala d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.
Biografia Fill d'Esteve Garreta Roig, músic nascut a Reus i establert a Sant Feliu de Guíxols, localitat en què va ser director de la cobla La Vella de Sant Feliu i, juntament amb el pianista guixolenc Ramon Novi, el seu primer mestre de música.
El 19 de juny de 1888, amb només tretze anys, el seu pare el va enviar a Vilanova i la Geltrú per aprendre l'ofici de rellotger. Aquest aprenentatge va durar uns tres anys, durant els quals també va actuar com a primer violí en una orquestra local. Quan va tornar a Sant Feliu, es va dedicar a l'ofici de rellotger i va formar part de l'orquestra que dirigia el seu pare. També va ser deixeble d'Antoni Urgellès i Granell a Vilanova i la Geltrú.segons que relata Xavier Garcia i Soler en el seu llibre Vilanova i la Geltrú i el seu gran carnaval, pàgina 369.
Juli Garreta va fer de rellotger a la rellotgeria del seu pare, a la rambla Vidal, tot i que només va construir un rellotge al llarg de la seva vida. Va estudiar música a l'Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, de la mà d'un italià anomenat Giannini. A Sant Feliu, començà la seva carrera com a instrumentista actuant a la cobla-orquestra La Vella, del seu pare i, més endavant, formant el Quintet Garreta. Fou fiscornaire i tocà el violí i el piano. Va dominar el violí de manera excepcional, arribant a interpretar perfectament el concert de Mendelssohn.
Posteriorment, esdevingué amic de Pau Casals i ben segur que això l'ajudà a formar-se la personalitat com a músic i compositor, ja que hi ha constància que no fou fins que Pau Casals el va instar a escriure per a orquestra que la producció de Garreta es focalitzava principalment en les sardanes.
La seva producció és molt àmplia, i comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per a cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinàries. Els estudiosos han fixat tres etapes en la seva producció sardanista.
La primera, d'aprenentatge, iniciada amb La pubilla, 1897, a l'edat de vint-i-dos anys. La segona, de transició, amb més domini del medi, que abastaria aproximadament els anys 1902 al 1909. I la tercera, de la plenitud, amb grans obres com A en Pau Casals, Dalt les Gavarres, Juny, Primavera, Isabel, que són repertori habitual en els concerts de l'actualitat. En la sardana Llicorella introduí l'ús de la sordina en els instruments de metall de la cobla. La seva actitud com a compositor, en paraules seves: La sardana és una dansa que s'ha fet per a ballar quietament i dolçament. El seu repertori de sardanes va tenir molta difusió fora de l'àmbit sardanístic a través de les versions per a piano que es van editar.
Reconeixements Diversos reconeixements han mesurat l'obra de Garreta. Així, Agustí Borgunyó li dedicà la sardana Homenatge a Garreta. A Sant Feliu de Guíxols, uns jardins i un monument el recorden.Sant Feliu de Guíxols, MONUMENT JULI GARRETA - Jardins Juli Garreta (1932) El monument a Juli Garreta és obra de l'escultor Enric Monjo i fou inaugurat pel president Francesc Macià el 1932. També té monuments dedicats a Girona i a Mataró. L'escalenca Caterina Albert, Víctor Català, li dedicà el poema En la mort de Juli Garreta i Josep Pla en feu un viu retrat.
En morir, hom instituí el Premi Juli Garreta, que Joan Lamote de Grignon guanyà el 1936 amb l'obra Facècia. Però possiblement l'elogi més gran que rebé fou d'Ígor Stravinski, que el 1924 n'escoltà la sardana Juny a un concert donat a l'Ateneu Barcelonès i demanà: "Més Garreta, si us plau, més Garreta...". Dels nombrosos comentaris i elogis que ha rebut la seva obra, cal destacar aquest comentari d'Eduard Toldrà: "Garreta canta eternament amb exaltació romàntica (amb la força, però, d'un home sa d'esperit), i canta sempre en català!".
Obra Amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor. La seva obra predilecta era Els mestres cantaires de Nuremberg. A través dels Concerts Casals a Barcelona va conèixer els poemes simfònics de Richard Strauss, músic que el va influir decisivament. Aquesta profunda empremta straussiana influeix considerablement la seva producció simfònica i cambrística (una sonata per a violoncel, la Pastoral, Suite empordanesa o Les illes Medes per a orquestra i el concert per a violí i orquestra), però dona a les seves sardanes un caràcter únic, originalíssim, de poemes simfònics per a cobla. En va compondre més d'una cinquantena.
No és estrany, doncs, que en el concert d'homenatge realitzat uns mesos després de la seva mort (ocorreguda el 2 de desembre de 1925) Pau Casals digués: "Jo he perdut un amic. Catalunya ha perdut un geni".
Per a orquestra Concert per a violí i orquestra (1925) Les illes Medes, obra simfònica, va ser una de les estrenes amb més ressò de les que va realitzar l'Orquestra Pau Casals, el 18 d'octubre de 1923 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Pau Casals. Impressions simfòniques (1907), per a orquestra de corda Pastoral (1922), impressió simfònica Preludi mediterrani (1918) Suite en sol major o Suite empordanesa (1921), per a orquestra simfònica. Premi Festa de la Música Catalana de 1920, va ser estrenada a l'any següent pel mestre Lamote de Grignon amb lOrquestra Simfònica de Barcelona. Joan Pich i Santasusana n'ha fet modernament una instrumentació per a tres cobles.
Algunes de les seves sardanes també foren instrumentades per ell mateix per a orquestra simfònica
Per a instruments diversos Concert per a violí i piano Joguina, per a violoncel i piano Mar plana, per a violoncel i piano Quartet per a piano i corda Sonata en do major, per a piano Sonata en do menor (1923), per a piano Sonata en Fa [major] per a violoncel i piano. Dedicada a Pau Casals i estrenada per aquest i Blai Net en un concert de lAssociació de Música da Càmera de Barcelona Per a orquestrina/banda simfònica La Cuna Per a cobla Scherzo, obra lliure
Sardanes A en Pau Casals (1920), també instrumentada per a orquestra simfònica Agna-Rosa L'albada Ball de la Joana (1902) La beata La bellugosa Boirines La bordeta La bruixa La calàndria El cant dels ocells Carmeta (1920) La cigala Dalt les Gavarres (1919) La donzella de la costa (1902) Enyorança (Anyorança), també instrumentada per a piano La fada (1902) La filla del marxant (1909) La filosa (1899) La fira Flor de neu Frisança (1907), també instrumentada per a piano La gaita La gelosa (1898) Giverola (1920), també instrumentada per a orquestra simfònica Griselda, també instrumentada per a piano Innominada (1915) Isabel (1921), també instrumentada per a orquestra simfònica. Dedicada a Isabel Pagès, la seva segona esposa Juny (1921). Enric Casals la instrumentà per a orquestra simfònica, i Joan Lamote de Grignon la instrumentà per a banda el 1923 La llar (1922) Llicorella (1908) La llumenera Mar d'argent, fragment de la Suite empordanesa Maria (1908) Matinada (1907), també instrumentada per a piano Migdia La mimada La mosca Nuri Nydia (1920), també instrumentada per a orquestra simfònica. Aquesta sardana ha donat nom al programa de TV3 del mateix nom. L'orfe La pastora enamorada (1908), també instrumentada per a orquestra simfònica Pastoral (1921) La pecadora (1902) La pedregada (1921), també instrumentada per a orquestra simfònica La ploranera Primavera (1920) La pubilla (1897) Recordant (1919) La riolera (1898) La rondalla (1902), també instrumentada per a piano La rosada (1902) La rosella (1902), també instrumentada per a piano Rosó (1906) La ruda Somni dolç (1905), també instrumentada per a piano Somni gris (1905), també instrumentada per a piano Somnis (1919) El testament d'Amèlia (1909) Un plat de bullit La violeta (1909) La xerraire (1898) Zaïra (1907)
Sense títol propi, la sardana de la Sonata per a piano Cançons Alguns títols:
Alpestre, amb lletra d'Apel·les Mestres Amor de mare, amb lletra de Jacint Verdaguer Records i somnis, amb lletra de Verdaguer, per a cant i piano
Fons personal El fons de partitures de Juli Garreta es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català i fou ingressat per una comissió formada per Jaume Marill, Lluís Lloansí, Josep Gravalosa i Josep Girona que van entregar dinou carpetes de partitures seguint la voluntat dels hereus (és a dir, la voluntat de la vídua de Garreta).
Ens fons consta de manuscrits musicals (originals i còpies), esborranys musicals i impresos musicals. Trobem bàsicament música per a cobla amb la presència de les partitures i particel·les de 65 sardanes; música de cambra, de les quals destaquen el Quartet per a piano, violí, viola i violoncel, “Romança”, “Joguina”, etc.; i com a obres simfòniques trobem: Scherzo, Preludi mediterrani, Suite en sol, Les illes Medes i el Concert per a violí i orquestra. També trobem les “Impressions simfòniques” per a orquestra de corda que fou la primera obra escrita per Garreta.
Les partitures impreses són bàsicament reduccions a piano d'algunes de les sardanes com: Frisança, Griselda, Somni gris, etc.
Bibliografia Juli Garreta i Arboix (1875-1925) Sant Feliu de Guíxols-Barcelona: 2003 Marià Vinyas amb la col·laboració de Gaziel i Pau Casals Juli Garreta, l'home i l'artista Sant Feliu de Guíxols: 1955 Canut Pellicer, amb pròleg d'Eduard Toldrà Notes per a una biografia Barcelona: 1926 Josep Grahit i Grau Recull sardanístic'' Girona: Editorial Gerundense, 1916
Referències
Enllaços externs Índex de les sardanes de Juli Garreta i Arboix Publicacions de Juli Garreta per DINSIC Publicacions de Juli Garreta per Tritó Fitxa del fons Juli Garreta custodiat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català.