miniatura|Militants d'André Boisclair a la sortida del debat públic de Québec per escollir la direcció del Parti Québécois de 2005 El Partit Quebequès (Parti Québécois en francès) és un partit polític quebequès que preconitza la independència del Quebec respecte al Canadà.
El territori quebequès, originàriament ocupat pels habitants autòctons, va ser explorat primerament per Jacques Cartier, des del 1534 fins al 1541. Va formar part de Nova França d'ençà la fundació del Quebec, el 1604, fins a la conquesta britànica, entre 1759-1760.
Història El Partit Quebequès és el resultat de la fusió, l'any 1968, del Mouvement souveraineté-association de René Lévesque i el Ralliement national. Poc després de la seva creació, el Rassemblement pour l'indépendance nationale (Assemblea per la independència nacional) es dissolgué i es convidà els seus membres a afiliar-se al PQ.
Els principals objectius que defensa el partit encara no s'han assolit: la independència política, econòmica i social de l'actual província del Quebec.
El PQ impulsà el Referèndum del Quebec de 1980, on es demanava un mandat per iniciar les negociacions que portessin a la independència. En aquesta ocasió guanya el NO amb un 60% dels vots.
El setembre de 1984 el conservador progressista Brian Mulroney va esdevenir primer ministre del Canadà, amb el suport de molts partidaris del PQ, esclatant tensions entre la majoria dels anomenats purs et durs i els moderats per les decisions del primer ministre René Lévesque de canviar a un enfocament més conciliador amb el govern federal sobre qüestions constitucionals i posar en segon pla la promoció de la sobirania. El novembre de 1984, sis membres del PQ de l'Assemblea Nacional del Quebec van dimitir del gabinet i aviat altres diputats van abandonar el partit, fent desaparèixer la majoria del PQ a l'Assemblea Nacional. El 3 de juny de 1985, el PQ va perdre quatre eleccions parcials provocant la dimissió del primer ministre René Lévesque, qui el setembre de 1985 fou rellevat pel també moderat Pierre-Marc Johnson, tanmateix, el PQ va perdre les eleccions de 1985, i el 1987 l'ala radical del partit va pressionar Johnson perquè dimitís i Jacques Parizeau assumí el lideratge del partit.
L'any 1995 tingué lloc un segon referèndum on la proposta fou també derrotada però aconseguí un 49,6% dels vots. El llavors Premier Jacques Parizeau culpà de la derrota als diners i al que ell anomenà el "vot ètnic", i presentà la seva dimissió només un dia després de la votació.
En els darrers anys, els resultats del PQ als comicis han anat a la baixa. En les eleccions generals quebequeses de 2007, el partit va perdre la segona posició en favor de la conservadora Acció Democràtica al Quebec. Pocs mesos després, al novembre, el líder de la formació, André Bosclair presentà la seva dimissió, i fou rellevat al càrrec per Pauline Marois.
Després de créixer en 2012 fins a 54 escons i poder formar govern, minoritari, amb Marois al capdavant. Sense una majoria estable, Marois convocà eleccions per al 7 d'abril de 2014 i patí el major revés electoral de la seva història en perdre 24 escons i quedar-se només amb 30. Arran d'això, va dimitir com a líder del PQ, Stéphane Bédard fou el líder interí fins que Pierre Karl Péladeau fou escollit nou líder del partit el 15 de maig de 2015.
Paul St-Pierre Plamondon va guanyar el lideratge del partit el 9 d'octubre de 2020, amb el 56% dels vots a la tercera volta. Les eleccions generals quebequeses de 2022 van veure una erosió encara més gran i una pèrdua de suport sense precedents per al Partit Quebequès. El partit no només va tornar a no formar govern ni l'oposició oficial, sinó que es va reduir a la seva presència més petita a la legislatura, amb només tres escons guanyats. El mínim anterior va ser a les seves segones eleccions, el 1973, on el partit va guanyar sis escons. El PQ va perdre el seu estatus de partit oficial i va quedar en un distant quart lloc. Només va obtenir el 14% dels vots, el seu nivell més baix. El moviment de la major part del suport dels votants cap al CAQ i altres partits nacionalistes va qüestionar la rellevància del partit i la seva capacitat de sobreviure en el futur. Després de les eleccions generals quebequeses de 2022, el PQ va celebrar una votació de confiança de lideratge el març del 2023. Plamondon va batre un rècord de vots de confiança del PQ, amb un 98,51% de suport.
Resultats electorals Eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec Eleccions Líder Vots % +/- Escons +/- Posició Govern 1970 René Lévesque 23,08 7 4t 1973 30,22 1 2n 1976 41,37 65 1r 1981 49,26 9 1r 1985 Pierre Marc Johnson 38,69 57 2n 1989 Jacques Parizeau 40.16 6 2n 1994 44,75 48 1r 1998 Lucien Bouchard 42,87 1 1r 2003 Bernard Landry 33,24 31 2n 2007 André Boisclair 28.35 9 3r 2008 Pauline Marois 35,17 15 2n 2012 31,95 3 1r 2014 25,38 24 2n 2018 Jean-François Lisée 17,06 20 3r 2022 Paul St-Pierre Plamondon 14.61 7 4t
Líders del partit El Partit Quebequès ha estat dirigit per set líders des de la seva fundació. Van ser tots primers ministres, excepte André Boisclair. René Lévesque va ocupar el càrrec durant més temps de tots: des de la fundació del partit el 1968 fins a 1985.
Quatre persones també van omplir els períodes intermedis entre els mandats dels líders: Guy Chevrette (1987-1988), Louise Harel (2005), François Gendron (2007) i Stéphane Bédard (2014).
Nom Líder Primer ministre René Lévesque 1968-1985 1976-1985 Pierre Marc Johnson 1985-1987 1985 Jacques Parizeau 1988-1996 1994-1996 Lucien Bouchard 1996-2001 1996-2001 Bernard Landry 2001-2005 2001-2003 André Boisclair 2005-2007 — Pauline Marois 2007-2014 2012-2014Pierre-Karl Péladeau2015 —
Presidents del partit quebequès Monique Richard (2005-2009) Jonathan Valois (2009-2011) Raymond Archambault (À partir de 2011)
Referències
Enllaços externs http://www.pq.org/ Web oficial del partit
Categoria:Partits polítics del Canadà Categoria:Política del Quebec Categoria:Organitzacions del Quebec