Campome (, estàndard , oficialment en francès Campôme) és un poble amb comuna pròpia de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Etimologia Segons Joan Coromines, l'esment documental de l'any 901 de Campo Ultimo dona la clau d'interpretació[Coromines, 1995.] del nom del poble. Així, del llatí campus ultimus (l'últim camp, perquè, a l'edat mitjana, Campome formava part del territori de la seva veïna Molig) va passar a Campoltme reduït posteriorment a la forma actual.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Campome en el Conflent El terme comunal de Campome, de 52.600 hectàrees d'extensió, un dels més petits del Conflent, és situat a la vall de la Tet, a l'esquerra del riu, una mica distanciat al nord seu. Està situatCampome en els ortofotomapes de l'IGNCampome a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a prop de l'extrem nord del centre de la comarca, just al sud-oest de Molig, que representa aquest extrem nord del centre comarcal.
És a la vall de la Castellana, afluent de la Tet, dins del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. El terme té una forma força estranya: ample d'oest a est a l'extrem sud, es va estrenyent conforme avança cap al nord, fins a arribar a la zona central del terme, on hi ha el poble, on el terme ja ha assolit menys de la meitat d'amplada respecte de la zona meridional. Al nord del poble, el terme encara s'estreny més, de manera que forma una punxa cap al nord que s'introdueix entre els termes de Molig i Mosset. En un punt al nord del poble de Campome, arriba a tenir només 75 metres d'amplària, després s'eixampla altre cop, i es torna a estrènyer al nord, on l'amplària arriba a menys de 50 metres. Després d'un darrer eixamplament, a l'extrem nord es troben els dos límits laterals en el coster que davalla del Pic del Rosselló cap al sud-est.
El punt més elevat del terme és l'extrem septentrional, on arriba als 1.137,9 m alt; l'extrem meridional és l'altiplà de Fórnols, que assoleix els 714 i la carena que separa les valls del Còrrec de Fornollica, al nord, en terme de Campome, i del Còrrec de les Eres, tots dos afluents de la Castellana. L'indret de menys altitud del terme és a la llera de la Castellana, a la sortida del seu curs pel terme de Campome al límit amb Catllà i Molig, que es troba a 352,8 m alt. Tota la part del terme de l'esquerra de la Castellana és un coster, al començament del qual es troba el poble, mentre que la que és a la dreta està formada per tres valls: la de la Castellana, la dels còrrecs del Solà i de la Serrania, que s'ajunten en el tram final abans d'abocar-se en la Castellana, i la del Còrrec de Fornollica, abans esmentat. Entre aquestes valls hi ha carenes d'entre 600 i 700 metres d'altitud, en una de les quals es troba l'ermita de Sant Cristòfol de Fórnols, o Sant Cristau.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Campome miniatura|esquerra|Campome en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Vista general de Campome des de la carretera de Molig El poble de Campome té el nucli vell d'hàbitat agrupat en un turó amb l'església parroquial de Santa Maria en el vessant septentrional del turó, quasi en el seu punt més baix. El poble està situat en un marcat meandre de la Castellana, que emmarca el poble per l'oest, el nord i l'est.
A part, al sud-oest del poble s'ha estès un petit barri de nova creació, i la urbanització de Vilada, a l'esquerra del riu i al nord-est i est del poble, davant seu.
Fórnols El poble de Fórnols, ara del tot despoblat, eraLes restes del poble de Fórnols en els ortofotomapes de l'IGN al centre de la franja meridional del terme de Campome, damunt de la carena que separa les valls de dos còrrecs: el de la Serrania i el de Forllonica. Només en resten les ruïnes de la que en fou església parroquial de Sant Cristòfol, popularment Sant Cristau.
Croells El poble de Croells, també ara del tot despoblat, eraLloc on era el poble de Croells en els ortofotomapes de l'IGN a prop de l'extrem sud-est del terme comunal, a vora de la riba dreta de la Castellana. Actualment en el lloc hi ha algunes construccions, però no tenen res a veure amb el poble desaparegut. El topònim hi roman, tanmateix.
Castell de Paracolls miniatura|El Castell de Paracolls El Castell de Paracolls, que havia estat el centre neuràlgic de la vall de Molig a l'edat mitjana, està situatEl Castell de Paracolls en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem oriental de la zona central del terme de Campome, davant per davant dels Banys de Molig, a prop i al sud-est del poble de Campome.
Els masos del terme En el terme de Campome hi ha poques construccions disperses pel terme, i la majoria són cortals, tot i que alguns amb el temps s'han convertit en hàbitats permanents: Casa Blanquer, abans Cortal Delseny, el Cortal Combaut, o del Collell, el Cortal de Dellà l'Aigua, o d'en Désiré, el Cortal de la Corbatera, el Cortal de la Serrania, o d'en Cassolí (en ruïnes), el Cortal de la Titina actual, el Cortal de la Titina antic, en ruïnes, també anomenat Cortal Quers, abans d'en Guilla, el Cortal de Freixinós, en ruïnes, el Cortal del Gargotar, el Cortal d'en Mallart, abans Salvans, el Cortal d'en Rainaud, o de Toni, el Cortal d'en Solera, abans Teixidor, que és en ruïnes, el Cortal d'en Xona, el Cortal de Xixat, o d'en Benet, o d'en Cinto, també en ruïnes, el Cortal Mestres i els Cortals de Croells. Són desapareguts el Cortal d'en Callens i el d'en Rossa. Cal tenir en compte també l'Orri i l'Orri del Mallolet. A més, hi ha el Molí d'en Callens, abans d'en Saleta, el Molí d'en Gondal i la Teuleria. També cal destacar l'Aqüeducte, a la zona sud-est del terme, a Croells, el Pont Blau i el Pont Roig, i la Central Elèctrica en ruïnes, a la dreta de la Castellana, sota i al sud-est del Castell de Paracolls. Una particularitat de Campome és que en deixar-se d'utilitzar el Cementiri Vell, al costat de l'església de Santa Maria, es va construir el Cementiri Nou, proper, però en terme de Mosset.
Hidrologia Cursos d'aigua El principal curs d'aigua del terme de Campome és la Castellana, de la qual, però, només pertany al terme la riba dreta, de Paracolls en avall. Aflueixen en la Castellana per la dreta, abans del poble, el Salt del Vedell, després per l'esquerra, davant del poble, el Còrrec del Menat, després, també per l'esquerra, el Còrrec de Xixat, davant de Paracolls; aigües avall, per la dreta hi aflueix el Còrrec de la Serrania, abans de Falgueret, amb els del Solà d'en Vicenç i de les Escomes, i encara més avall, cap a l'extrem sud-oriental del terme, el Còrrec de Fornollica, amb el de la Manela, abans d'en Casals.
Fonts i pous A Campome hi ha la font del Captatge, la Font de la Plaça, la del Peirer i el Pou d'en Querol.
Canals d'irrigació La petita zona de regadiu de la vora de la Castellana té diversos canals d'irrigació: el Rec de Campome, el de la Corbatera, el de la Farga, el de la Teuleria i el de Molig.
Orografia A Campome, alguns dels topònims designen espais geogràfics definits o formes de relleu, com obagues: el Bac i el Bac d'en Garafó; boscs: el Bosc d'en Macià i el Bosc Estatal de la Castellana, parcialment dins d'aquest terme; comes: les Escomes; costes: la Costa; serres i serrats: la Serrania i el Serrat de les Agulles, i solanes: el Solà.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Campome són els Camps del Caire, Can Comtal, el Collell, abans, el Collet, la Corbatera, la Creueta, Croells, la Damosa, Dellà l'Aigua, la Devesa, l'Empellador, l'Era del Ballaire, l'Era d'en Cassolí, la Farga Nova, la Feixeta, Fórnols, el Fórnols Baix, o el Pla de Baix, Lluganyàs, el Mallolet, el Menat, Paracolls, el Pont Blau, el Pont Roig, el Prat d'en Galderic, Quermajor, el Regadiu, Rocacorba, la Roca de les Creus, o la Roca Gravada, Roca Plana, el Roc de la Ullera, la Rondolera, el Roure de la Manela, el Salancar, Tornarell, la Trinxada, el Verger, Vilada i el Xixat. També hi ha alguns senyals termenals, com deu llocs anomenats el Piló.
Transports i comunicacions Carreteres Pel terme de Campome discorre una única carretera, la D - 14 (D - 619, a Catllà - Coll de Jau), que uneix Catllà amb els Banys de Molig, Campome i Mosset i, a través de Catllà, amb la resta de la comarca i del país. Aquesta carretera es desdobla en una variant, la D - 14a (D - 14, a Molig - D - 14, a Mosset) que mena al poble de Molig d'una banda, i a Mosset de l'altra.
Transport públic col·lectiu Pel poble de Campome circula la línia 243 (Prada - Mosset), que uneix les poblacions de Prada, Catllà, els Banys de Molig, Campome i Mosset. La línia enllaça a Prada amb la 240 i la 260, per anar cap a Perpinyà o cap a la Cerdanya. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris de Mosset a Prada, i sis a la inversa, més un que es queda a Molig. No circula els dies festius. Per aquesta línia, Campome és a menys de 5 minuts de Catllà, a un quart d'hora de Mosset, a 10 minuts de Molig i a uns 20 minuts de Prada (depenent de la parada). A més, com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme Els camins interiors del terme de Campome són el Camí Clos, el Camí de Paracolls i el de Roca Plana; la resta són camins que enllacen amb els pobles i termes veïns: el Camí de Breses, o de Molig, el Camí de Molig, el de Mosset a Sornià, el de Fórnols, o de Rià, el de Xixat, o de Ginclà, el d'Orbanyà, el Camí Vell de Molig, o de Molig a Ginclà, la Ruta dels Banys, o de Prada, i la Ruta de Mosset.
Activitats econòmiques El cens agrícola de Campome es limita a una seixantena d'hectàrees de conreu, repartides en una vintena escassa d'explotacions. S'hi cull sobretot fruita, amb préssecs, sobretot, i pomes. A la vall de la Castellana hi ha unes 4 hectàrees dedicades a les hortalisses, i a zones més aspres i costaneres es troba una dotzena d'hectàrees de vinya, dos terços per a vins de denominació d'origen, i un terç per a vins comuns. El nombre de caps de bestiar, oví quasi tot, no arriba a 200. L'antiga font econòmica del poble, la Farga (que, tanmateix, era dins del terme de Mosset), fa segles que no funciona.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica de Campome entre 1365 i 17891365137815157 f13 f4 f
Notes: 1365: per a Fórnols; 1378: dels quals, 5 f per a Fórnols; per als altres anys, Campome és comptat amb Molig.
Demografia contemporània Evolució de la població 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 1856 301 330 360 362 365 359 363 364 358 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901 326 330 322 261 266 296 285 277 276 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 260 264 206 178 149 131 146 105 105 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2012 2015 104 102 104 121 106 106 106 113 115 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|La Casa del Comú Batlles Alcalde Període François Sarda 1965 - 1983 Claire Sarda-Vergès Març del 2001 - Març del 2014 Christophe Carol Març del 2014 - Moment actual
Legislatura 2014 - 2020 Batlle: Jean Louis Bosc.
Adscripció cantonal miniatura|esquerra|Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans