Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 13 d'agost de 1965) també conegut com a Mikimoto, és un periodista i empresari de la comunicació català. És cofundador, juntament amb Carles Cuní, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac i, anteriorment, el canal de televisió Flaix TV. Ha treballat com a creador de continguts i presentador de programes de ràdio i televisió.
Biografia Net de Josep Olivella i Astals, als quinze anys va començar a col·laborar a Ràdio Terrassa. El mes de juny de 1983, amb divuit anys, va ser la veu de la primera emissió de Catalunya Ràdio, la primera ràdio pública en català des de la Guerra Civil.Miquel Calçada i Olivella , Universitat de Lleida. El 1987 va presentar a TV3 el programa setmanal Oh, Bongònia, en un format de sessió contínua de videoclips musicals amb comentaris enginyosos entre vídeo i vídeo, que gairebé mai no tenien res a veure amb la música, del mateix Mikimoto o del seu col·laborador el Doctor Soler, amb seccions esbojarrades com les Vides Exemplars. El primer programa diari que va presentar a TV3 va ser Mikimoto Club (1989), un programa d'entrevistes que, després d'una temporada a la vesprada, va passar setmanalment a horari de màxima audiència en directe amb el nom de Persones humanes. Va ésser el tercer programa d'entrevistes a la televisió catalana, per darrere de l'Àngel Casas Show i L'hora de Mari Pau Huguet. El programa, que es va fer famós pel seu humor absurd, irònic i incisiu, comptava amb les aparicions de l'escriptor Quim Monzó. Després de tres temporades, Calçada va presentar el late show de sàtira informativa Solvència contrastada, també a TV3. Com a productor independent, Calçada va realitzar una sèrie de setanta episodis anomenada Les aventures del Capità Enciam. Posteriorment va deixar la televisió per centrar-se en els estudis universitaris i en les emissores de ràdio que havia creat: Flaix FM i Ràdio Flaixbac, englobades en el Grup Flaix.
Calçada va reprendre la seva carrera televisiva l'any 2003 amb el programa Afers exteriors, un projecte sociològic que el va dur a viatjar a través de més de seixanta països. En aquests programes va reflectir la vida, les esperances i les inquietuds de catalans que viuen a l'estranger i s'hi han integrat. El programa seguia en antena el 2016. El 2005 va deixar de fumar i va voler compartir l'experiència amb els espectadors de TVC a través d'un mètode propi per deixar de fumar: El mètode Larson.
Com a periodista, ha estat columnista de l'Avui i La Vanguardia. És membre fundador del Club Riva de Catalunya, que pertany a la Riva Historical Society.
El 2010 es traslladà a Syracuse (Nova York), on va estudiar dos màsters: un d'Administració Pública i un en Relacions Internacionals, amb especialització en Resolució de Conflictes per la Maxwell School de la Syracuse University. És autor de l'estudi Analysis of the Algerian War of Independence: Les Événements, a Lost Opportunity for Peace.
El 2014 va ser el comissari designat pel govern de la Generalitat per als actes en commemoració del Tricentenari. Va formar part de la segona promoció del Màster en Diplomàcia i Acció Exterior del Diplocat. Va ser candidat per Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. El 22 de maig de 2016 va ser candidat de Convergència Democràtica de Catalunya al Senat d'Espanya per a les eleccions generals de 2016.
Des del 2024 és membre del Consell d'Administració de l'ens públic RTVE a proposta de Junts per Catalunya.
Programes miniatura|Miquel Calçada el 2009 Com a periodista radiofònic, destaquen els programes a Catalunya Ràdio: Catalunya DX En pijama el cap de setmana Mikimoto Club Per la cara Pasta gansa
En el món de la televisió, ha presentat i dirigit diversos programes: Oh, Bongònia, TV3 (1987) Mikimoto Club, TV3 (1989 – 1990) Mikimoto Clip, La 2 (1991 – 1992) Persones humanes, TV3 (1993 – 1996) Solvència contrastada, TV3 (1996) Afers exteriors, TV3 (2003 – 2009/2016) El mètode Larson, TV3 (2005) Prohibit als tímids, TV3 (2006)
També va participar com a actor a la pel·lícula Les aparences enganyen de Carles Balagué (1991). El 2007 va presentar la Marató de TV3 contra les malalties cardiovasculars.
Premis i reconeixements 1994 - Premi Card de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. 2000 - Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya per l'emissora Flaix FM (conjuntament amb Carles Cuní). 2010 - Guardó 1924 pel programa Afers exteriors de Premis Ràdio Associació de Catalunya. 2010 - Premi del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals de defensa dels drets dels pobles.Miquel Calçada, premiat pel Ciemen, Avui.
Referències
Enllaços externs
CALÇADA, Miquel (2012). “Analysis of the Algerian War of Independence: Les Événements, a Lost Opportunity for Peace” [online article]. Journal of Conflictology. Vol. 3, Iss. 2, p. 52–61. Campus for Peace, UOC. [Consultat: 23 d'octubre de 2014].
Categoria:Locutors de ràdio sabadellencs Categoria:Presentadors de televisió del Vallès Occidental Categoria:Grup Flaix Categoria:Locutors de Catalunya Ràdio Categoria:Membres de la candidatura Junts pel Sí Categoria:Empresaris sabadellencs Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Premis Gaudí Gresol Categoria:Alumnes de la Universitat Abat Oliba Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes del Vallès Occidental Categoria:Polítics sabadellencs Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Periodistes sabadellencs Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX