Philadelphia 76ers, també coneguda com a Sixers, és una franquícia de l'NBA amb seu a Filadèlfia, Pennsilvània. Participa en la Divisió Atlàntica de la Conferència Est de l'NBA. L'equip va ser fundat el 1939, encara que va entrar a l'NBA deu anys després, disputa els seus partits de casa en el Wells Fargo Center. Al llarg de la seva extensa història, els 76ers han aconseguit 11 títols de divisió, 5 de conferència i han estat campions de l'NBA en dues ocasions amb el nom actual (1967 i 1983) i una sota el nom de Syracuse Nationals (1955). El seu nom fa referència a la data de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776).
Història de la franquícia Syracuse Nationals 1939-1963 Philadelphia 76ers 1963-avui
Els Sixers van començar a jugar en la desapareguda NBL, en la temporada 1946-1947 i amb el nom de Syracuse Nationals. El 1949 van deixar l'NBL per a passar a l'NBA. Tot just van necessitar uns sis anys per a guanyar el seu primer títol, en la temporada 1955-1956.
Els Nationals es van mudar a Filadèlfia el 1963, un any després que els Warriors deixessin la ciutat. Al canviar de localitat també van modificar el seu nom per 76ers. En aquesta nova etapa van guanyar dos altres títols NBA, en les temporades 1966-1967 i 1982-1983. En ambdues van vèncer Los Angeles Lakers a les finals.
Amb l'arribada del nou mil·lenni, els Sixers, liderats per Allen Iverson, van tornar a aconseguir balanços molt positius i a classificar-se de nou per a les finals de l'NBA, de nou enfront dels Lakers. Aquesta vegada no van poder repetir la feta i van perdre l'eliminatòria, sent l'equip californià el guanyador de l'anell de la temporada 2000-2001. En els últims anys, l'equip va assolir classificar-se per als playoffs en pràcticament totes les edicions, encara que no passaven de les primeres rondes.
El 19 de desembre de 2006 l'estrella de l'equip, Allen Iverson, abandonava el club per a fitxar pels Denver Nuggets. La marxa de Chris Webber als Detroit Pistons tot just un mes després, l'11 de gener de 2007, deixa a l'equip en mans de Kyle Korver i Andre Iguodala, els jugadors més importants de la plantilla.
Syracuse Nationals
Els 76ers és la franquícia més antiga de tota l'NBA. Van començar el 1939 amb el nom de Syracuse Nationals com un equip professional de bàsquet. El 1946 es van unir a la National Basketball League, convertint-se en l'equip situat més a l'est en una lliga predominada per equips del mig-est nord-americà. Era propietat de l'immigrant italià Danny Biasone, i en la seva primera temporada, després d'acabar amb 21 victòries i 23 derrotes, van aconseguir accedir als play-offs, on van ser abatuts pels seus veïns del nord, els Rochester Royals, en 4 partits. Després d'una altra temporada en la qual van ser de nou batuts tot just començar els playoffs, a l'any següent es va incorporar com a jugador Dolph Schayes, amb el qual van aconseguir per primera vegada un balanç positiu al final de la temporada regular, guanyant 40 dels 63 partits de la lliga regular. Després de passar la primera ronda dels playoffs, van acabar sucumbint davant Anderson Duffey Packers en 4 partits.sportsecyclopedia.com Syacuse Nationals Historical Moments. NBL Years , consultat el març de 2008 El 1949 els Nationals, juntament amb altres set equips de l'NBL es van fusionar amb la Basketball Association of America per formar l'NBA.
La seva primera temporada en la gran lliga no va poder ser millor, ja que van arribar a les Finals de l'NBA, caient derrotats davant Minneapolis Lakers, que comptava en les seves files amb jugadors com George Mikan, Jim Pollard o Vern Mikkelsen.basketball-reference.com 1949-50 NBA Season Summary, consultat el març de 2008 A l'any següent el rendiment de l'equip no va ser tan bo en la fase regular, acabant amb 32 victòries i 34 derrotes, en la quarta posició de la Divisió Est. Però en arribar els playoffs es van transformar, derrotant els favorits, Philadelphia Warriors, per 2-0 en les Semifinals de Conferència, caient finalment davant dels New York Knicks en 5 partits en les Finals de Conferència, perdent per dos punts en el cinquè i definitiu partit. El 1955, els Nationals (liderats per Dolph Schayes) van guanyar per fi el campionat.basketball-reference.com 1954-55 NBA Season Summary, consultat el març de 2008
En els següents anys, els Nationals van haver de bregar amb una lliga dominada per equips com els Boston Celtics de Bill Russell, els Philadelphia Warriors de Wilt Chamberlain o els St. Louis Hawks de Bob Pettit, la qual cosa va relegar als Nationals a un segon pla, finalitzant en tercera posició i sent eliminats de la primera ronda dels playoffs pels Warriors.
El 1960, quan els Lakers es van mudar a Los Angeles, els Nationals es van convertir en el primer equip original de l'NBL a l'NBA a jugar a la seva ciutat d'origen. En la temporada 1960-61 els Nationals es van venjar dels Warriors en eliminar-los en tres partits, però serien vençuts pels Celtics, eventuals campions. En les següents temporades, els Nationals serien eliminats pels Warriors en la 1961-62 i pels Cincinnati Royals en la 1962-63.
Filadèlfia novament a l'NBA Al començament dels anys 1960, els Nationals passaven per un mal moment. Syracuse era una de les últimes ciutats de grandària mitjana, però resultava molt petita perquè un equip professional sigui rendible. L'empresari paperer Irv Kosloff va comprar els Nationals a Danny Biasone i va mudar l'equip a Filadèlfia el 1963. L'NBA, llavors, retornava a Filadèlfia un any després que els Warriors es mudessin a San Francisco. Es va dur a terme un concurs per decidir quin nom portaria l'equip, el guanyador va ser Walt Stahlberg, qui va proposar el nom de "76ers," en commemoració de la signatura de la Declaració d'Independència dels Estats Units duta a terme a Filadèlfia el 1776. El nom va ser ràpidament escurçat a "Sixers" pels mitjans, i aviat tots dos noms es van usar indistintament per referir-se a l'equip.
1964-67: L'era de Wilt Chamberlain miniatura|Wilt Chamberlain va liderar als 76ers al seu primer campionat. Durant els primers quatre anys a Filadèlfia, els Sixers van jugar a l'Arena and Civic Center-Convention Hall, excepte un ocasional partit a The Palestra pertanyent a la Universitat de Pennsilvània. En la temporada 1964-65, van contractar al llegendari Wilt Chamberlain procedent dels Warriors, una llegenda d'institut i vell conegut dels antics Syracuse Nationals.Nba.com Biografia de Wilt Chamberlain (Consultat el març de 2008) Els Sixers havien de definir les Finals de Conferència en el setè partit de la sèrie enfront de Boston Celtics en la qual van ser derrotats 110–108 en un renyit partit.Nba.com 1965 Playoff Results (Consultat el març de 2008)
Però la temporada 1966-67 va ser sens dubte la millor en la història dels 76ers, dirigits per l'entrenador Alex Hannum i en la pista per Chamberlain, els 76ers van començar amb un rècord de 46-4, finalitzant amb un 68-13, el segon millor global en la història de la lliga en aquells dies. Amb un equip format pel mateix Chamberlain, Billy Cunningham, Hal Greer, Chet Walker, Lucious Jackson o Wali Jones, els 76ers van vèncer en les semifinals dels playoffs als Boston Celtics de Bill Russell, que havien guanyat l'anell en vuit ocasions consecutives. En les Finals de l'NBA es van imposar a San Francisco Warriors, guanyant els 76ers l'anell per segona vegada en la seva història.
Per la temporada 1967-68 els Sixers es preparaven per revalidar el campionat i alhora estrenar pavelló, The Spectrum. Classificats pels playoffs, els 76ers vencien als Celtics per 3-1, però aquests les hi van arreglar per donar la volta a l'eliminatòria i guanyar per 4-3, prenent-se la revenja de la passada temporada. Després d'acabar la sessió, els Sixers van traspassar al seu jugador franquícia, Chamberlain, a Los Angeles Lakers. Fins llavors s'hi havia rumorejat una marxa de Chamberlain a l'ABA (competència de l'NBA), la qual cosa va fer que els Sixers el traspassessin de forma precipitada, obtenint amb prou feines gens a canvi. Al seu torn van enviar a Chet Walker a Chicago Bulls.
1968-1974: La caiguda dels 76ers Privats del que havia estat el seu millor jugador fins llavors, els Sixers van iniciar un evident declivi, ja que en les següents tres temporades no van aconseguir superar la primera ronda dels playoffs. En la temporada 1971-72 ni tan sols van aconseguir classificar-se pels playoffs per primera vegada en la història de l'equip.
La pitjor temporada va ser la de 1972-73. Van començar perdent els primers 15 partits de la temporada, i uns pocs mesos després van fixar el que va ser en aquesta època un rècord de 20 derrotes seguides en una sola temporada. Després de les 20 derrotes tenien un rècord de 4–58, i en aquest moment portaven perduts 34 dels últims 35 partits. Van finalitzar la temporada amb només 9 victòries en 82 partits, per la qual cosa la premsa de Filadèlfia els va sobrenomenar Nine and 73-ers (fent referència a les 9 victòries i 73 derrotes obtingudes). Van acabar aquest any amb 59 partits guanyats menys que el campió de la divisió, els Celtics. Les 9 victòries assolides per l'equip de 1972-73 és la segona quantitat més baixa en la història de l'NBA, només superada pels sis partits obtinguts per Providence Steamrollers en la curta temporada 1947-48. Les 73 derrotes, no obstant això, constitueixen la major quantitat soferta per una franquícia en una sola temporada. Com a dada curiosa cal destacar que només 6 anys abans els 76ers havien fixat el rècord de major victòries en una sola temporada.basketball-reference.com 1972-73 Philadelphia 76ers, consultat l'abril de 2008
A l'any següent, Gene Shue seria contractat com a entrenador i lentament anirien recuperant el nivell. En la temporada 1975-76, els Sixers van contractar a George McGinnis procedent de l'equip de l'ABA Indiana Pacers i amb ell aconseguirien arribar als playoffs després de 5 anys d'absència en els quals van perdre enfront de Buffalo Braves en tres partits. Aquest any, els Sixers seleccionarien en el draft a un important jugador de futur, Darryl Dawkins.
1976-1984: Els anys d'Erving i Malone miniatura|Erving va guanyar l'anell amb els 76ers el 1983. El 1976 els Sixers es van aprofitar dels problemes financers dels New York Nets per fitxar a baix preu a Julius Erving, el que seria fet i fet un dels més mítics jugadors de la història de la franquícia. Poc abans d'aquest fitxatge, el propietari dels Sixers, Kosloff, va vendre l'equip al filantrop Fitz Eugene Dixon, Jr.
Liderats per Erving (el Doctor J), els 76ers vencerien als seus vells rivals dels Boston Celtics i després als Houston Rockets d'un futur conegut dels de Filadèlfia, Moses Malone. En les Finals de l'NBA s'enfrontarien als Portland Trail Blazers de Bill Walton, sent vençuts per 4-2 després de començar guanyant els dos primers partits.
Per la temporada 1977-78, els 76ers van iniciar la seva ofensiva pel campionat amb el lema "We owe you one" ("Us devem una"). Els Sixers serien vençuts en les Finals de Conferència pels Washington Bullets, fet i fet campions. Els 76ers van seguir sent perennes candidats al títol, i en la temporada 1979-80 perdrien davant Los Angeles Lakers en les Finals de l'NBA per 4-2, en una famosa eliminatòria on el rookie Magic Johnson arribaria a jugar de pivot. En la 1981-82, els Sixers van vèncer als Celtics per 4-3 en una reñidísima eliminatòria, però perdent en la final davant els Lakers.