miniatura|L'abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà mor a Sant Miquel de Cuixà el 30 d'octubre de 1046 miniatura|L'emperador Enric III assetja la ciutat de Tivoli a l'any 1046 miniatura|Martiri de Sant Gerard de Csanád en la revolta dels pagans de Vata que succeí a l'any 1046. L'any 1046 és un any comú començat en dimecres. És el setè any de la Dècada del 1040 i el quaranta-sisè any del i del segon mil·lenni. miniatura|Enric III instal·la al tron del papat de Roma a Suidger de Bamberg, el papa Climent II al desembre de 1046 Durant l'any 1046 Climent II comença el seu tercer pontificat i 'Enric III el Negre és coronat emperador del Sacre Imperi pel papa de Roma. Hi neixen Ladislau I d'Hongria i Ximena Díaz; i hi moren l'abat Oliba i l'aventurer normand Guillem d'Altavilla. miniatura|La submissió de la ciutat de Milà a l'emperador Enric III l'any 1046 Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1046 són Enric III, el papa Gregori VII; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Pere Orsèol d'Hongria (fins al setembre), Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països catalans i Occitània El comte de Barcelona comença a cobrar Pàries a la Taifa de Lleida.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
Entre els anys 1046 i 1048 es separa la taifa de Calatayud de la Taifa de Saragossa. Aquesta estarà regida per Muhammad Adid al-Dawla. Osca és governada per Llop ibn Sulayman.Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
Europa i Imperi Romà d'Orient 8 de maig, Trani, península Itàlica: el normand comte de Pulla Guillem Braç de Ferro derrota l'exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient en el setge de Trani. A finals d'any, comença el regnat del seu germà Drogó de Hauteville quan Guillem traspassa. 24 de setembre, Regne d'Hongria: Revolta pagana de Vata: fí del regnat de Pere Arsèol; Els pagans de Vata es revolten. Martiritzen i maten el bisbe sant Gerard Sagredo a Buda. Destronen el rei Pere I d'Hongria, el venecià, que mor a causa de les ferides quan l'enceguen. Els senyors feudals fan retornar els fills expulsats de Vazul que estaven exilats a Polònia. La Dinastia Árpád torna a governar Hongria. Revolta al Regne de Noruega: Harald III de Noruega, enemistat amb el seu nevot Magne I de Noruega li cedeix la meitat del regne i de les seves riqueses i comença el seu regnat en solitari que finalitzarà l'any 1066. L'any següent, Magne mor i decideix retornar a Harald els seus dominis a Noruega. Dioclea (actual Sèrbia): comença el regnat de Miquel I de Dioclea a Dioclea i a Raška que finalitzarà l'any 1081. Actual França: es documenta el primer exemple conegut de la cerimònia d'homenatge en la qual un vassall promet ser fidel a un senyor.
Estats Pontificis - Roma miniatura|El 25 de desembre de 1046 comença el pontificat de Climent II, que estarà sota el domini de l'emperador Enric III.20 de desembre, Roma, Estats Pontificis: Concili de Sutri: finalitza al pontificat de Papa Gregori VI, iniciat el 5 de maig de 1045. Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia. . 25 de desembre, Roma: Concili de Roma: comença el pontificat de Climent II (que acabarà l'any 1047), amb el suport d'Enric III. L'emperador imposa el papa reformador Climent II, que estarà sota la seva tutela. Aquest fet marca l'inici d'un important moviment de reforma eclesiàstica a l'església catòlica.
Sacre Imperi Romanogermànic 4 de maig, Nivelles, actual Bèlgica: Wazon, el bisbe de Lieja consagra l'abadia de Sainte-Gertrude amb la presència de l'emperador Enric III. Segons les llegendes, s'origina l'especialitat culinària de la ciutat tarte al d'jote.
24 de juny, Merseburg, actual Saxònia: reunió entre Siemomysł de Pomerània, Casimir I de Polònia, Bretislau I de Bohèmia i Enric III del Sacre Imperi per posar fí a les seves diferències. El 29 de juny signen un tractat de pau. Octubre, península Itàlica: Enric III emprèn una intervenció militar a Itàlia. El 24 d'octubre l'emperador convoca un concili a Pavia. 25 de desembre, Roma: El papa Climent II corona com a emperadors Enric III i la seva esposa Agnès d'Aquitània.
Imperi Romà d'Orient L'Imperi Romà d'Orient signa un acord de pau amb la Rus de Kíev i tornen a emprendre les relacions comercials. Aquesta aliança és reforçada pel matrimoni entre el fill de Iaroslau I el Savi, Vsèvolod de Kíev amb una filla de Constantí IX Monòmac. Batalla de Gandja de 1046: Forma part de les guerres romano-seljúcides i de les guerres georgiano-seljúcides. L'Imperi Romà d'Orient, juntament amb els georgians, va enviar un exèrcit a atacar el Caucas que estava dominat pels seljúcides per parar les ràtzies turques dels súbdits de Togril Beg I. Com a resposta, aquest també hi va enviar el seu exèrcit. Els dos exèrcits es troben a les portes de la ciutat de Gandja. La batalla acabà amb la victòria seljúcida. Baspracània: Batalla de Baspracània, que forma part de les guerres romano-seljúcides i que acaba amb la victòria seljúcida. La batalla comença quan els romans d'Orient, georgians i armenis ataquen els seljúcides perquè aquests no els donaven permís de creuar el Llac Van. Els turcs ataquen la Baspracània, un territori poblat per georgians i armenis, comandats per Ibrahim Yinal i Qutalmish. En aquesta batalla els turcs continuen ocupant territori de l'Imperi Romà d'Orient a la Transcaucàsia i prenen com a captiu i esclavitzen el governador romà d'Orient, Esteve.
Asia 5 de març, Nixapur: el filòsof Nasir Khusraw parteix de Nixapur en pelegrinatge a la Meca, del que retornarà l'any 1052. Escriurà les seves vivències i experiències en la seva obra Llibre de Viatge (Safarnameh). Octubre, Hulwan: Setge d'Hulwan de 1046. Els turcs seljúcides ataquen els kurds annàzides assetjant la ciutat d'Hulwan. Els turcs, comandats pel fill de Toghril Beg, Ibrahim Inal capture les ciutats i castells de la zona i la ciutat s'ha de rendir. Després els turcs la destrueixen. Ibrahim Yinal conquereix Hamadan en nom del seu pare, Toghril Beg I.
Naixements Països Catalans i Occitània miniatura|Sant Esteve de Tièrn o de Grandmont neix l'any 1046Tièrn, actual Alvèrnia, nord d'Occitània: Sant Esteve de Grandmont, monjo i religiós considerat el fundador de l'Orde de Grandmont. És venerat com a sant per l'església catòlica.
Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|La futura reina de Lleó, Constança de Borgonya, neix l'any 10468 de maig, ducat de Borgonya: Constança de Borgonya (m. 1093), infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lleó entre els anys 1081 i 1093 pel seu matrimoni amb el rei Alfons VI de Lleó. La tradició diu que recomenarà al seu marit que aixequi el desterrament de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Ingegerd de Noruega (m. aprox. 1120), reina consort de Dinamarca pel seu matrimoni amb Olav I de Dinamarca i reina consort de Suècia pel seu matrimoni amb Filip Halstensson després de la mort del seu primer marit (1110-1118). Era filla de Harald III de Noruega. Marsica, Abruços, Península Itàlica: Lleó d'Òstia (m. 1116) cronista en llatí, monjo, bisbe d'Òstia i de Velletri i cardenal. Abbeville, Picardia: sant Bernat d'Abbeville, monjo i abat benedictí, fundador de l'Orde de Tiron. miniatura|La noble Matilde de Canossa, que mediarà a la Querella de les Investidures a favor del papa, neix en els anys 1045 o 1046(o 1045) Matilde de Canossa, senyora feudal italiana que passarà a la història per ser una gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures mediant entre ell i l'emperador Enric IV el Sali.
Àsia Lahore, Pèrsia: Masud Sa'd Salman (m. 1121), poeta persa de l'Imperi Gaznèvida.
Necrològiques Països Catalans i Occitània 30 d'octubre, Sant Miquel de Cuixà Conflent: Abat Oliba comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat. 6 de novembre, Ate (Valclusa): Sant Esteve d'Ate (n. 975) bisbe d'Ate. L'any 1022 havia consagrat el monestir de Santa Maria de Roses i participà al concili de Narbona del 1031. El 6 de novembre de 1046 és canonitzat.
Europa i Imperi Romà d'Orient 24 de gener: Ecard II de Mísnia (n. vers 985), marquès de Lusàcia des del 1034 i marquès de Meissen des del 1038. 23 - 25 de març: Lyfing de Winchester, prelat anglosaxó, abat del monestir de Tavistock. Fou un dels clergues que acompanyà a Canut II de Dinamarca en el seu pelegrinatge a Terra Santa. Des de la dècada del 1020 fou bisbe d'Exeter i de Cornualla. A partir de 1035 és bisbe de Worcester. 16 d'abril: Hug d'Évreux, bisbe d'Évreux des de l'any 1015 fins a la seva mort. 18 de juliol, Nísibis, Imperi Romà d'Orient: Elijah de Nísibis (n. 975), bisbe, teòleg, historiador i cronista de l'església nestoriana que va escriure en siríac i àrab. 24 de setembre, Buda, Hongria: sant Gerard Sagredo (n. 980) bisbe de Szeged-Csanád des del 1030 i antic abat del monestir de Sant Jordi el Major de Venècia que morí com a màrtir i que posteriorment fou canonitzat per l'església catòlica. miniatura|La marquesa Uta de Meissen mor l'octubre del 104623 d'octubre, Meissen (Saxònia): Uta de Ballenstedt (n. vers 1000), princesa alemana de la Casa d'Ascània. Fou marquesa de Meissen degut al seu matrimoni amb el marquès Ecard II.(de) Michael Imhof et Holger Kunde, , Petersberg, Michael Imhof Verlag, 2011, p. 62-63 Desembre, illa de Papa Westray, a les Illes Òrcades: Rognvald Brusason, co-jarl de les Òrcades des del 1037. Pulla: Guillem Braç de Ferro (n. 1010), aventurer i mercenari normand que participà en la conquesta normanda de la Itàlia meridional. Fou comte de Pulla des del 1042. Abadia de Moyenmoutier, actual Vosges: Edwiga de Dabo (n. vers 980), noble hereva del comtat de Dabo i esposa d'Hug IV de Nordgau, comte de Nordgau i mare del papa Lleó IX.Pierer Bachelard, Dabo, comté d'Alsace et commune de Lorraine, P. Even, Metz, 1947, 268 p. Bantheville: Sant Ricard de Saint-Vanne, monjo benedictí, abat de Saint-Vanne de Verdun i de Lobes i bisbe de Verdun. Fou canonitzat per l'església catòlica.Joachim Vos, Lobbes. Son abbaye et son chapitre : Histoire complète du monastère de Saint-Pierre à Lobbes et du chapître de Saint-Ursmer à Lobbes et à Binche, t. I, Louvain, Ch.Peeters, 1865, p. 164, 198 i 330
Àsia 26 de febrer: Fujiwara no Sanesuke (n. 957), polític, udaijin (ministre de la Dreta, d'Interior) i primer ministre del Japó. miniatura|El mercenari normand que encapçala la conquesta normanda del sud d'Itàlia Guillem Braç de Ferro mor l'any 104624 de juny, Goryeo: Jeongjong II, desè rei de Goryeo des de l'any 1034.
Referències
Categoria:Anys del segle XI