miniatura|Sant Isarn de Sant Víctor, abat de Sant Víctor de Marsella, mor el 24 de setembre de 1048 miniatura|Damas II és papa de Roma només durant 23 dies entre el 17 de juliol i el 9 d'agost, quan mor. Fou entronitzat per l'emperador Enric III sense haver estat votat, ja que el tron estàva vacant. L'any 1048 és un any de traspàs que comença en divendres. És el novè any de la dècada del 1040 i el quaranta-vuitè any del i del primer mil·lenni. miniatura|Simó de Crépy neix l'any 1048 Durant l'any 1048 es funda la ciutat d'Oslo i el papa Damas II comença el seu pontificat. També neixen Rodrigo Díaz de Vivar, l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, l'escriptor pera Omar Jayyam i l'emperador Song Shenzong. I traspassen el papa Damas II, i l'astrònom, físic i pensador uzbeq Al-Biruni.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1048 són Enric III, el papa Damas II; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països Catalans i Occitània Es comença a fer la Fira de La Seu d'Urgell.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
Europa i Imperi Romà d'Orient 1 de juliol, comtat de Savoia: Amadeu I de Savoia és nombrat comte de Savoia després de la mort del seu pare Humbert I de Savoia. Octubre, Carignan (Ardenes): el rei de França Enric I es reuneix per segona vegada amb l'emperador Enric III el Negre. 11 de novembre, Thuin: batalla de Thuin entre Godofreu II de Baixa Lotaríngia i Adalbert de Lorena que acaba amb la mort del segon. L'emperador Enric III nomena al seu germà Gerard d'Alsàcia com el nou duc de Lorena a la Dieta de Worms al desembre. Aquest funda la casa de Lorena que regnarà el ducat de Lorena fins a l'any 1736.
miniatura|Sant Poppó de Stavelot mor el 21 de gener de 1048Fundació probable d'Oslo pel rei Harald Hardrada de Noruega. Enric II de França envia una ambaixada a la Rus de Kíev per demanar la mà de la princesa Anna de Kíev, filla de Iaroslau I el Savi.
Estats Pontificis - Papat de Roma 16 de juliol: tropes alemanes comandades per Bonifaci III de Toscana entren a Roma i treuen el poder al papa Benet IX obeïnt les ordres d'Enric III. 17 de juliol: comença el pontificat del papa Damas II, però aquest mor 23 dies després de la seva elecció. Després de la seva mort el tron papal queda vacant fins el 12 de febrer de 1049, quan Lleó IX serà elegit el nou papa.
Hivern: Enric III el Negre dona suport al seu cosí, Bruno de Toul, perquè sigui el nou papa després del traspàs de Damas II: el febrer del 1049 començarà el pontificat de Lleó IX que sobresurt per les reformes que farà a l'església com la condemna de la simonia i de la intervenció dels reis i nobles laics en la designació de càrrecs eclesiàstics després de la Lluita de les Investidures.Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
Anglaterra Entre els anys 1048 i 1066: fí de l'era dels vikings: els vikings intenten una última ràtzia contra el Regne d'Anglaterra, però no té èxit i han de navegar cap a Flandes. El rei Eduard el Confessor ataca Flandes i bloqueja el canal de la Mànega amb una flota situada a Sandwich (Kent).
Imperi Romà d'Orient 18 de setembre, Pasinler, Imperi Romà d'Orient: Batalla de Càpetron, que forma part de les guerres romano-seljúcides i georgiano-seljúcides que s'acaba amb una victòria seljúcida. Un exèrcit combinat de romans i georgians comandats pels generals romans d'Orient Aaroni i Catacaló Cecaumen i el duc georgià Liparit IV de Kldekari s'enfronten als invasors turcs seljúcides liderats per Ibrahim Inal, germanastre del sultà Toghril Beg I a Càpetron, a prop de l'actual ciutat de Pasinler. Els romans d'Orient derroten els flanc de les tropes turques però la part central de les tropes seljúcides capturen el duc Liparit, pel que poden expoliar el territori romà d'Orient i obtenir captius, inclòs el duc. miniatura|El samurai japonès al servei dels regents Fujiwara Minamoto Yorinobu mor l'1 d'abril de 1048Hivern: l'emperador Constantí IX Monòmac envia una ambaixada amb regals als seljúcides per alliberar Liparit IV. El sultà Toghil Beg l'allibera amb la condició que els romans d'Orient no tornin a atacar més els seljúcides. Desembre: els petxenegs emigren massivament i travessen el Danubi. Després de ser derrotats per les tropes dels temes d'Occident, s'enrolen a l'exèrcit romà d'Orient per lluitar contra els turcs, però a l'any 1049 es revolten. L'emperador romà d'Orient, incapaç d'eliminar-los, els permet que s'assentin al seu territori.
Àfrica Riu Senegal: el morabit Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí crea una ràbita (monestir) a petició del cap dels guezules (tribu amaziga) en una illa del riu Senegal i expansiona l'islam. Aquest és l'origen dels almoràvits. En poc teps, molts amazics s'hi afegeixen. Quan Yassin al-Ghazuli es veu fort, proclama la Gihad i aplega per la seva causa tots els sanhadja. Els almoràvits amenacen el Regne de Ghana perquè tallen la ruta comercial transahariana. També amenacen el Magrib que és devastat i debilitat per una invasió dels Banu Hilal des de l'est i per disputes religioses i guerres de successió. Els zirides d'Ifríqiya, sota la influència dels doctors malikites de Kairuan rebutgen el xiisme i restableixen el sunnisme. Això significa que trencaran definitivament amb el Califat Fatimita de el Caire durant l'any 1051.
Àsia Jerusalem: s'hi funda l'església de Santa Maria dels Llatins i un hospital pels mercaders amalfitans servit pels benedictins per a hostatjar els pelegrins a Terra Santa.
Xina: la riba del riu Groc pateix unes greus inundacions i el riu canvia el seu curs fins a l'any 1194. Aquestes inundacions van cauar més d'un milió de morts i és considerada la desgràcia més important de la dinastia Song i que va començar a causar el seu declivi. En el mes de gener hi ha una rebel·lió liderada per Wang Ze. La prefectura de Bei s'independitza durant 65 dies abans que l'exèrcit imperial els derrotin i matin al líder.
Naixements Països Catalans i Occitània Europa i Imperi Romà d'Orient Domnall MacLochlainn (m. 1121), rei d'Aliech i de Cenél nEógain a Irlanda. Pere I de Savoia (m. 1078), comte de Savoia i marquès de Torí entre els anys 1060 i la seva mort. Sant Simó de Vexin (m. 1080), noble, religiós, monjo benedictí que fou canonitzat sant per l'església catòlica. Fou comte d'Amiens, de Vexin, de Valois i de Montdidier i es va enfrontar contra el rei Felip I de França. Quan agafà els hàbits construeix un priorat benedictí i media en un conflicte entre l'abadia de Cluny i Felip I.
Àsia 18 de maig - Nixapur, Ariana: Omar Khayyam, poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa (m. 1131). miniatura|El quart emperador de la dinastia Song, Zhenzong neix durant el 104825 de maig - Kaifeng, Xina: Shenzong (m. 1085), sisè emperador de la dinastia Song de la Xina que va regnar entre els anys 1067 i 1085. Namaq, Pèrsia: Ahmad-i Jam (m. 1141) poeta, místic i mestre sufí persa.W. Ivanov, A Biography of Shaykh Ahmad-i Djam, JRAS, 1917 Xina: Li Zhiyi (m. 1127) poeta xinès que va viure durant la dinastia Song.James J.Y. Liu, Richard John Lynn Language-Paradox-Poetics: A Chinese Perspective 1400859689 - 2014 p.70 Nixapur, Pèrsia: Mu'izzi poeta reconegut com un dels grans mestres del panegíric persa.
Necrològiques Països Catalans i Occitània 24 de setembre - Marsella, Provença: Isarn de Sant Víctor, monjo benedictí i abat de l'Abadia de Sant Víctor. És venerat com a sant per l'església catòlica.
Desembre: Jofré Tallaferro, comte d'Angulema des de l'any 1031 o 1032 després de la mort del seu bermà Alduí II d'Angulema. Degut a les revoltes dels seus nobles es va convertir en vassall del duc d'Aquitània.A. R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050 (Austin: University of Texas Press, 1965), 304-305. Al-Àndalus: Idris ibn al-Yaman al-Sabini al-Yabisi, poeta andalusí en llengua àrab nascut a Eivissa.
Europa 21 de gener - abadia de Marchiennes, regne de França: Sant Poppó de Stavelot (n. 978), monjo benedictí, abat de Stavelot i conseller d'Enric II de França, que li havia encomanat reformar les abadies del seu regne seguint les regles de Cluny. Fou canonitzat l'any 1624 com Sant Poppó. miniatura|L'antic papa de Roma Gregori VI mor a finals de l'any 1047 o a principis de 1048 en el seu exili a Colònia7 de juny - Illa monàstica de Reichenau, Sacre Imperi Romanogermànic: Bern de Reichenau (n. vers 978), abat de Reichenau des del 1008 fins a la seva mort. És reconegut per revisar el cant gregorià.
8 de juliol - Lieja (principat de Lieja): Wazon (n. vers 980), teòleg, professor i príncep-bisbe de Lieja des del 1042 fins a la seva mort. 14 de juliol - Lieja: Olbert de Gembloux (n. vers 980), monjo benedictí, abat de l'abadia de Gembloux. 9 d'agost - Palestrina, Península Itàlica: Damas II (n. vers 1000), 151è papa de Roma des del 17 de juliol de 1048. Fou elevat al tron pontifical per l'emperador Enric III el Negre sense ser elegit i morí segurament de malària. 27 o 28 d'octubre: Helgaud (n. 972), cronista i monjo benedictí de l'Abadia de Fleury. És cèlebre per haver escrit la vida del rei Robert el Pietós de França. 11 de novembre - Thuin, Ducat de Lorena: Adalbert de Lorena, comte de Metz (Adalbert III) des del 1045 al 1047 i duc de Lorena del 1047 fins a la seva mort. Irlanda: Cenn Fáelad Ua Cúill, poeta irlandès. Borgonya-Franc Comtat: Dalmaci I de Semur (n. vers 980), noble francès, baró de Semur-en-Brionnais. Lorí, actual Armènia; David Anholin, segon rei korikain de Lorí des de l'any 989 fins a la seva mort. miniatura|L'erudit i homo universalis persa Al-Biruni mor o el 13 de desembre de 1048 o vers l'any 1052Colònia, Sacre Imperi Romanogermànic: (o finals del 1047) Gregori VII, papa de Roma des del maig de 1045 fins al desembre de 1046, quan fou exilat a Colònia. Comtat d'Alsàcia: Hug V d'Alsàcia (n. vers 970), comte d'Alsàcia i comte consort de Dagsburg pel seu matrimoni amb la seva neboda Heilwig. Península Itàlica: Rainulf Trincanocte (n. vers 1020), quart comte d'Aversa des del 1045 fins a la seva mort, vassall de l'emperador Enric III. Normandia, regne de França: Robert de Coutances, bisbe de Lisieux entre els anys 1022 i 1025 i bisbe de Coutances des del 1026 fins a la seva mort. Wipo de Borgonya (n. entre 990-1000), sacerdot, capellà de la cort del l'emperador Conrad II el Sali, poeta, cronista i biògraf de l'emperador. Roger I de Montgommery, senyor feudal normand, vassall del duc de Normandia que va tenir terres al centre de Normandia.MUSSET (L.), « Les fiefs de deux familles vicomtales au XIe siècle : les Goz et les Montgommery », Revue Historique de droit français et étranger, tome XLVIII, 1970, pàg. 342-343.
Àsia 19 de gener - Imperi Tangut: Jingzong, primer emperador de la dinastia mongol Tangut. Durant el seu regnat va fer diversos atacs militars contra l'Imperi xinès Song, de qui consegueix, l'any 1044, que es declarin súbdits seus i li paguin un tribut anual. Jingzong mor assassinat pel seu fill degut a les ferides que li havia provocat quan li havia tallat el nas.