Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV. Va exercir el càrrec de controlador general de les finances a partir de 1665 i els de secretari d'Estat de la Casa del Rei i de la Marina a partir de 1669, tots fins a la seva mort el 1683.
Tot i ser burgès va entrar al servei del rei a la mort del seu protector Mazzarino, i va incitar Lluís XIV a fer caure en desgràcia el seu rival Nicolas Fouquet. Va inspirar i promoure una política econòmica intervencionista i mercantilista (que després s'ha conegut com a colbertisme), que afavoria el desenvolupament del comerç i la indústria a França mitjançant la creació de fàbriques i monopolis reials i estatals. Malgrat la bona fama, en realitat no va aconseguir vèncer la pobresa; en gran part, per culpa del luxe exagerat de la reialesa i de les guerres contínues.Philippe MINARD, La fortune du colbertisme, État et industrie dans la France des Lumières, Paris, Fayard, 1998. Va elaborar el Code noir, que regulava l'administració de l'esclavatge a les colònies.
Sembla que Colbert es va inspirar en els escrits de Barthélemy de Laffemas, economista i conseller d'Enric IV:Barthélemy de Laffemas, Encyclopædia Universalis. Laffemas havia desenvolupat sobretot el comerç colonial i la indústria tèxtil, els dos sectors als quals es va consagrar especialment Colbert amb la seva gestió de les finances públiques.
Home de gran cultura, va intentar activar l'economia de França fomentant les manufactures i el comerç, especialment el marítim (va fundar la marina mercant francesa). A més, va impulsar la creació de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.
Biografia Orígens Tot comença amb Jehan Colbert (c. 1450 - 1512). Aquest «paleta» no és obrer, sinó empresari: proporciona materials de construcció a la seva ciutat de Reims, que està fortificant-se. Segons el costum de l'època, es casa al voltant de 1492 amb la filla d'un altre subministrador de material, Marie Thuillier, primer signe de l'endogàmia que caracteritza els Colbert, els seus aliats i els seus mitjans.Com va demostrar l'historiador Jean-Louis Bourgeon, l'ascensió dels Colbert s'allarga durant cent cinquanta anys, durant els quals la família aprofita la mínima ocasió i es distingeix per un dinamisme increïble. Cada generació ofereix diversos membres capaços de mantenir el conjunt i de promoure'n els millors. Aquesta unió dona dos fills i una filla. El gran, Gérard (c. 1493-1571), és l'avantpassat de Colbert.Famille Colbert consultat el 2 de juliol de 2019.
Família i joventut Jean-Baptiste Colbert pertany a una família de mercaders rics i banquers, de vegades especuladors i sovint usurers de la ciutat de Reims. Aquesta família —de petita noblesa— es proclamava descendent d'una il·lustre i antiga noblesa escocesa (cosa més que dubtosa). En realitat l'avantpassat de sisena generació, Oudard III Colbert, ja era, al , senyor d'algunes terres (Magneux i Crèvecœur).Jean-Louis Bourgeon, Les Colbert avant Colbert. Destin d'une famille marchande. Travaux du Centre de Recherches sur la Civilisation de l'Europe moderne, Paris-Sorbonne. Paris, Presses universitaires de France, 1973, 270 p.
Jean-Baptiste Colbert és fill de Nicolas Colbert, senyor de Vandières i de la seva dona Mariane Pussort, filla del senyor de Cernay.
Al contrari del que diu la llegenda, el pare de Colbert no va ser mai mercader de teles, sinó recaptador general i pagador de les rendes de la ciutat de París, a més de negociant. Colbert també és nebot del conseller d'Estat Henri Pussort, que l'ajudarà en la seva carrera.
De la joventut de Colbert, en canvi, se'n coneix poc: després dels estudis en una escola dels jesuïtes, el seu pare l'envia el 1634 a Lió per fer d'aprenent amb els Mascrany, banquers associats amb els Lumague i finalment amb notari parisenc, que era el pare de Jean Chapelain.
Ascens gràcies a les seves relacions (1640-1651) Jean-Baptiste Colbert entra al servei del seu cosí Jean-Baptiste Colbert de Saint-Pouange, primer funcionari del departament de la Guerra a l'època de Lluís XIII.
El 1640, als 21 anys, el seu pare utilitza les seves relacions i la seva fortuna per comprar-li el càrrec de comissari ordinari de les guerres, funcionari del Secretari d'Estat de la Guerra, François Sublet de Noyers.
Aquesta funció obliga Colbert a inspeccionar les tropes i li dona una certa notorietat entre els oficials, tots els quals formen part de la noblesa.
El 1645, Saint-Pouange el recomana a Michel Le Tellier (pare del marquès de Louvois), el seu cunyat, que llavors era secretari d'Estat de la Guerra. Aquest li dona feina com a secretari privat i després el fa nomenar conseller del rei el 1649.
El 1651, Le Tellier el presenta al cardenal Mazzarino, immensament ric, que li confia la gestió de la seva fortuna, una de les més importants del regne. Gestionarà la fortuna de Mazzarino durant vora deu anys (1651-1661).
Caiguda en desgràcia de Fouquet (1659-1665) Encarregat de vetllar per la gestió de les Finances de l'Estat, Colbert redacta l'octubre de 1659 una memòria sobre presumptes malversacions del superintendent de finances Nicolas Fouquet, concloent que «menys del 50 % dels impostos recaptats arriben al rei».
Home de poques paraules i gens diplomàtic, no és gaire estimat a la Cort. Madame de Sévigné l'anomena «El Nord».
El cardenal Mazzarino, poc abans de morir el 9 de març de 1661, recomana a Lluís XIV que agafi Colbert al seu servei amb la frase cèlebre : «Sire, li dec tot a vostra Majestat, però saldo el meu deute presentant-vos Colbert». Es converteix en intendent de les finances el 8 de març de 1661.
El 5 de setembre de 1661, el superintendent Fouquet, que havia caigut en desgràcia a conseqüència de les anàlisis de Colbert, és arrestat a Nantes per d'Artagnan. Després d'aquest arrest, Lluís XIV suprimeix el càrrec de superintendent de les finances i decideix d'exercir-lo ell mateix amb l'ajuda d'un Consell que es crea el 15 de setembre per suggeriment de Colbert: el Consell reial de les finances.
A partir de 1663, és la mà dreta del rei per alinear les províncies i en particular per reduir el poder dels nobles i posar fi a una certa impunitat nobiliària.
Així, els Grands jours d'Alvèrnia van ser un tribunal reial que es va reunir entre setembre de 1665 i gener de 1666. Aquest tribunal tenia com a objectiu de «purgar la muntanya d'una infinitat de desordres» i va jutjar 1360 afers que tractaven sobre càrrecs corruptes i nobles que havien comès brutalitats. Les condemnes de 87 nobles, 26 càrrecs i 4 eclesiàstics es van acompanyar amb anuncis a les places i durant els sermons que exalçaven els mèrits del rei protector i justicier.
Eminència gris del regne Colbert és un dels tres membres del Consell Reial de les finances i és el cap efectiu de l'administració. El 12 de desembre queda com a únic controlador general de les finances, i a partir de llavors se'l designa sovint amb aquest títol.
El 16 de febrer de 1669, Colbert reforça el seu poder en assumir els càrrecs de secretari d'Estat de la Casa del Rei i secretari d'Estat de la Marina. Els seus múltiples càrrecs li permeten d'exercir una gran influència en diferents sectors d'intervenció de l'Estat: finances, indústria, comerç, marina, policia, justícia, administració, obres públiques, correu, agricultura, ordenació del territori, cultura. Colbert dirigeix així de facto vora dues terceres parts de l'activitat del Regne de França i les seves finances.
Només queden fora del seu control els afers exteriors i la guerra, que són responsabilitat d'Hugues de Lionne i Michel Le Tellier, i després del seu fill François Michel Le Tellier de Louvois, conegut com a 'Louvois'.
Colbert i el colbertisme miniatura|esquerra|Retrat de Colbert amb uniforme de l'orde de l'Esperit Sant, de Claude Lefèbvre (1666), museu del Palau de Versalles. Sota el control de Lluís XIV, tindrà com a objectiu principal donar independència econòmica i financera a França. Colbert volia reduir l'atractiu de les rendes agràries i fomentar la inversió en manufactures i les Companyies colonials franceses.
Per a Colbert, el poder d'un regne es defineix per la riquesa del seu sobirà. Per aconseguir-la, cal disposar d'una balança comercial excedentària i fer créixer la recaptació dels impostos. Per enriquir França, Colbert organitza un sistema econòmic: el mercantilisme. Vol importar matèries primeres barates per transformar-les en productes de qualitat que es puguin vendre més cars, és a dir industrialitzar França i tornar a exportar els productes amb un alt valor afegit, aconseguint una balança de pagaments excedentària. Amb aquesta finalitat, convé: – crear una marina poderosa que importarà les matèries primeres i exportarà els productes acabats; – reglamentar la producció de corporacions; – crear una manufactura amb monopoli que fabricarà els productes de qualitat a partir de les matèries primeres.
El 1661, emprèn una important reforma comptable, que privilegia una comptabilitat administrativa en detriment de la comptabilitat judicial.
A partir de 1661, Colbert dirigeix oficiosament la Marina. El 1663, és nomenat Intendent de la Marina. Lluís XIV dissol la Compagnie des Cent-Associés i fa de la Nova França una província reial sota la jurisdicció de la Marina de Colbert.
El 1663, funda l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues.
El 1664, Colbert és nomenat superintendent de les Construccions i manufactures: – funda la Companyia Francesa de les Índies Occidentals, dissolta el 1674: – decideix copiar les produccions dels estats veïns, en particular Anglaterra i els Països Baixos, per aconseguir que França no depengués dels seus subministraments; – no dubta a contractat obrers estrangers, sobretot vitrallers flamencs i vidriers venecians, per formar els obrers de les manufactures franceses; – utilitza sovint l'atorgament de monopolis, restableix les antigues manufactures i en crea de noves. Afavoreix així la producció de miralls (Manufacture royale de glaces de miroirs, origen de l'empresa actual Saint-Gobain Glass) i de tapisseries (els Gobelins).
miniatura|310px|Mapa de la Nova França dedicat a Colbert (). El 1664, organitza el primer aranzel de les duanes modernes, l'aranzel Colbert. Segons un text que s'exposa al museu de la duana de Bordeus, Colbert es considera el pare de la duana moderna. A partir d'aquell moment, el cobrament dels drets de duana s'utilitza arbitràriament com a barrera tarifària contra les importacions més competitives que la producció local. Aquesta mesura proteccionista fou revisada dràsticament a l'alça el 1667 per Lluís XIV especialment contra els anglesos i els holandesos, provocant una guerra econòmica que fou seguida d'un conflicte militar.Histoire de la douane française consulté le 2 juillet 2019.
Protegeix les ciències, les lletres i les arts i és elegit membre de l'Académie française el 1667. També afavoreix la recerca creant l'Acadèmia Francesa de les Ciències (suggerida per Charles Perrault, el 1666), l'Observatori de París (1667) on participen científics de talla com Huygens i Cassini, així com l'Acadèmia reial d'arquitectura (1671). El 1676, promou "l'establiment d'una escola acadèmica a totes les ciutats del regne."
El 16 de febrer 1669 és nomenat secretari d'Estat de la Casa del Rei, afegeix la Marina a aquest departament el 7 de març següent, i fa una comanda de 276 navilis de guerra, triplicant d'aquesta manera la capacitat del comerç marítim de França.El 1681 França té 176 vaixells de guerra mentre que, alguns anys abans, amb prou feines en tenia una cinquantena.