La Torre Balldovina és un edifici situat a la plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet, catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Es troba damunt d'un turonet, no gaire lluny del riu Besòs.
Història Els seus orígens es remunten als segles , època de força inestabilitat política, amb una funció de guaita i defensa del territori contra les freqüents incursions dels sarraïns. A principis del , fou adquirida pel barceloní Pere Grony, pertanyent a una família de mercaders, que la tindrien durant més d'un segle. En aquesta època, garantida ja la seguretat de la zona, la construcció primitiva sofrí un seguit de transformacions per a adequar-la a les necessitats d'una explotació agrícola.
El 1323, Pere Grony vengué la torre i tots els seus drets al seu oncle homònim, preceptor de la Catedral de Barcelona, per 40.000 sous. Aquest la subdividí en 15 parts, 10 de les quals foren adqurides per Francesc Grony, 4 per la Pia Almoina i una altra pel canonge Eimeric Bos. Això motivà una sentència arbitral el 1330 per la qual quedava reconegut que la Pia Almoina hi tenia 5/15 (després de la donació de la part d’Eimeric Bos), mentre que Francesc Grony en gaudia de 10, en el benentès que ambdós propietaris la tindrien pro indiviso. Pocs mesos després, el mateix Francesc vengué els seus drets al seu cosí germà Jaume Grony. Aquest morí el 1337, i la seva vídua Sibil·la, com a tutora del seu fill i hereu Pericó Grony, els tornà a vendre a Francesc.
El 1340, el mercader de Barcelona Ramon Vall ja en posseïa alguns drets, i el 1344, ell i Berenguer Vall els vengueren a Arnau Ballester. Al cap de poc, la Pia Almoina es va fer amb la totalitat de la propietat, i el 1355, els seus procuradors la establiren en emfiteusi a Antic de Sitjar. El 1363, aquest va fer donació de tots els seus bens al seu germà Pere, prevere i beneficiat de Santa Maria del Mar. El 1366, Pere de Sitjar vengué la torre al mercader Simó de Puigverd per 14.000 sous, i l'any següent, aquest en va fer agnició de bona fe a Pere Terré. El 1389, el seu fill i hereu Antoni Terré retornà als procuradors de la Pia Almoina la torre Balldovina amb tots els seus drets i pertinences, i el 1395, aquests la establiren de nou a Marquesa, muller de Castelló de Mallorques. El 1436 n'apareix com a senyor Bernat de Montpalau. Al final del , l'àmbit residencial fou ampliat amb un cos de tres crugies i perímetre curvilini seguint la forma de la torre primitiva, i al n'eren els propietaris els Santcliment.
El 1660, Francesc de Sentmenat i de Perapertusa, que havia guanyat un litigi a la Reial Audiència contra Elisabet de Ponts i de Rajadell, vídua en segones noces de Francesc de Corbera-Santcliment i de Guardiola i en primeres de Gaspar de Calders i de Santcliment, vengué en subhasta pública la Torre Balldovina, amb el seu molí i les terres, a l'argenter Miquel Riber per 8.200 lliures, de les que 8.000 serien per a indemnitzar-la.AHPB, notari Sebastià Francesc Costa, manual 753/6, f. 92, 04-11-1660; f. 92-93v, 05-11-1660; f. 97-98v, 14-11-1660. Riber va ser nomenat ciutadà honrat de Barcelona el 1669 i cavaller el 1674. El 1677, la seva filla Teresa de Riber es va casar amb Joan de Llinàs i de Farell, i segons les disposicions testamentàries del seu pare, els seus descendents haurien de portar el cognom Riber anteposant al seu.
L'hereu Rafael de Llinàs i de Riber es va casar amb Maria de Lapeira, i fou succeït pel seu fill Antoni de Llinàs i de Lapeira, casat amb Narcisa de Magarola i de Reart. D'aquest matrimoni nasqué Rafael de Llinàs i de Magarola, que es va casar amb Teresa de Ponsich i d'Alòs. El 1797, la pubilla Eulàlia de Llinàs i de Ponsich es va casar amb Benet de Sagarra i Mercante. L'hereu Ferran de Sagarra i de Llinàs es va casar amb Josepa de l'Espagnol i de Sentmenat, amb qui va tenir Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol. La vídua Josepa i altres tres membres de la família van morir durant l'epidèmia de còlera del 1865 a la seva torre de Sarrià, i aleshores, Ramon Maria va decidir traslladar la residència familiar d'estiueig a la Torre Balldovina, un indret que considerava més segur.
Casat en segones noces amb Maria Antònia de Siscar i de Montoliu, la finca va ser heretada pel seu fill Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939), que hi va fer noves reformes: la casa fou engrandida amb un cos d'estil modernista i s'hi creà un gran jardí. Entre 1914 i 1918, hi afegí l'ala neogòtica d'obra vista, a cavall del modernisme i del noucentisme. El jardí fou embellit amb un estany, una glorieta, un rierol amb plantes aquàtiques i una pica octogonal aràbiga, portada des de la finca de Doldellops a Valls, única peça que ha sobreviscut. El poeta Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961), fill de Ferran, va relatar en un capítol de les seves Memòries (1954) els estius que hi passava.
miniatura|esquerra|La Torre Balldovina i Can Jané entre 1888 i 1910
A principis dels anys 1920, la finca va ser venuda per 18.000 duros. El jardí va ser urbanitzat gairebé del tot, i la torre fou convertida en una fàbrica de cel·luloide. A principis dels anys 1960, la finca fou adquirida per una immobiliària, que hi construí blocs de pisos al voltant de la torre i el jardí. Aquests va quedar en un estat d'abandonament, i a principis dels anys 1970 s'inicià una campanya que finalment aconseguí que el 1972 passessin a mans de l'Ajuntament de Santa Coloma. El 1974 s'hi va fer un primer intent de rehabilitació, sense gaire èxit. El 1982 es realitzà un nou projecte, promogut per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Coloma, sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós i Montsonís, amb l'objectiu principal d'instal·lar-hi Museu Torre Balldovina, la primera fase el qual va ser inaugurada el juny del 1987.
Descripció esquerra|miniatura|Façana
La torre és de planta circular, feta amb pedres i carreus de diverses mides (més aviat petits), coronada amb merlets restaurats modernament. Fa 19 m d'alçada i 7,75 m de diàmetre, i s'aixeca sobre uns fonaments irregulars que sobresurten del perímetre. El gruix dels murs és de 2,40 m a la base, però a cada pis, s'aprimen fent un graó, fins que al pis superior esdevé d'1,40 m.
Al s'hi feren importants reformes, reforçant-ne el caràcter de residència senyorial. La porta de la planta baixa i l'entrada actual al primer pis són modernes. En aquest nivell hi ha una altra porta d'arc de mig punt adovellat, que probablement és afegida o reformada, i és cobert amb una cúpula que deu ser d'època barroca, quan aquest espai va ser destinat a capella de la casa contigua. L'accés original és segurament una porta amb llinda i arc de descàrrega adovellat al damunt, a 12 m d'alçada, al nivell del segon graó del mur. El brancal de l'esquerra és refet, i al seu costat hi ha una espitllera.
Al voltant d'aquestes construccions primitives es bastí un casal barroc de planta irregular, al qual se li afegí un cos modernista que utilitza el maó vist en interessants arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració recent és respectuosa amb els murs originals.
Referències
Vegeu també Palau Requesens (Barcelona) Molí d'en Ribé Casa Ponts-Sentmenat Can Zam Can Llinars (Sant Pere de Vilamajor) Palau del Baró de Castellet Doldellops Mercat de Sagarra
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics del Barcelonès Balldovina Balldovina Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Gramenet