miniatura|Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al . Al , Suècia amplia els seus territoris per formar l'Imperi suec. La majoria d'aquests territoris conquistats van haver de ser abandonats durant el . Al Finlàndia i els territoris que queden fora de la península Escandinava es van perdre. Després de la seva última guerra el 1814, Suècia entrà en una unió personal amb Noruega que es perllongà fins a 1905. Des de 1814, Suècia ha estat en pau, i ha adopat una política de no alineació en temps de pau i de neutralitat en temps de guerra.U. S. State Department Background Notes: Sweden, "la política exterior sueca es basa en la premissa que la seguretat nacional es manté millor en romandre lliure d'aliances en temps de pau per tal de romandre neutral en cas de guerra".
Prehistòria miniatura|Pintura rupestre a Massleberg
Fi de l'era glacial Fins als volts de l'any 11000 aC, Suècia es troba completament recoberta d'una casquet glacial que arriba de vegades a 3.000 metres d'altitud. Només l'Escània és lliure de gel; l'actual mar Bàltica formava per la seva part un llac glacial.
Cap a l'any 8500 aC, el gel es comença a retirar i l'oceà Atlàntic es precipita fins al mar Bàltic i forma la mar Yoldia. El Dalsland, el Västergötland i l'Östergötland estaran, d'ara endavant, lliures de gel.
Vers el 7000 aC, l'ascens de les terres aïlla el mar així format que va originar, per exemple, l'actual llac Vänern. Suècia va conèixer en els segles següents diversos fluxos i refluxos de l'oceà.
És només cap al 4500 aC que Suècia adquireix la forma amb què la coneixem avui. Malgrat això, els més antics rastres de població humana trobats daten del 8000 aC, a la regió de Malmö, Escània. Aquests pobles de caçadors i recol·lectors van pujar cap al nord a mesura que el banc de glaç es retirava.
Segons els últims descobriments arqueològics, és tanmateix probable que Suècia ja hagi estat poblada abans de l'última glaciació, cap al 50000 aC, pels neandertals.
Paleolític superior (8000 a 7000 aC) Quan els gels es retiren, els rens venen a pasturar a Dinamarca i al sud de Suècia. Les tribus cacen sobre un territori de més de 100.000 km²; i viuen en tipis sobre la tundra; s'hi estableixen llavors i donen lloc a la cultura d'Ahrensburg. Hi ha llavors pocs boscos, però s'hi troben bedolls blancs àrtics i servers. La taigà hi apareix progressivament.
Mesolític (7000 a 5000 aC) Durant el setè mil·lenni abans la nostra era, els rens i els seus caçadors migren cap al nord d'Escandinàvia i es comencen a formar boscos sobre tot el territori. Dues cultures específiques viuen llavors a Suècia: la cultura de Maglemosa, establerta al sud de Suècia i a Dinamarca, així com les cultures de Fosna i d'Hensbacka, establertes més al nord i a Noruega. La utilització del foc, vaixells i eines de pedra permet a aquests habitants sobreviure al nord d'Europa.
Els caçadors recol·lectors del nord segueixen els ramats de rens i el recorregut dels salmons, migrant cap al sud durant l'hivern i tornant més al nord durant l'estiu. Aquestes poblacions segueixen així tradicions similars a aquelles practicades a través de tot el gran nord, sia a Finlàndia, a Rússia o a l'extrem-nord d'Amèrica.
Durant el sisè mil·lenni, el sud de Suècia és recobert de boscos frondosos, al si dels quals viuen urs, visons, ants i cérvols. Les tribus de la cultura de Kongemose viuen d'aquests animals. Com els seus predecessors, cacen igualment foques i practiquen la pesca.
Al nord de la cultura de Kongemose viuen dues altres cultures de caçadors recol·lectors, anomenades cultures de Nostvet i de Lihult, descendents de les cultures de Fosna i d'Hensbacka. Aquestes dues cultures existeixen encara al final del sisè mil·lenni, quan la cultura de Kongemose és reemplaçada per la d'Ertebolle.
Neolític (5000 a 1800 aC) miniatura|Tallant de destral típic de la cultura d'Ertebolle Durant el cinquè mil·lenni, la cultura d'Ertebølle s'assabenta de l'atuell de tribus establertes més al sud, tribus que han començat igualment a cultivar terres i domesticar animals. Al voltant del 4000 aC, la cultura d'Ertebølle comença igualment a conrear les terres i forma d'ara endavant part de la cultura megalítica dels vasos d'embut.
Durant el quart mil·lenni, aquestes tribus s'estenen progressivament cap al nord, fins a Uppland. Les cultures de Nøstvet i de Lihult aprenen les noves tecnologies d'aquests grangers, però no de l'agricultura. Formen la cultura de la ceràmica perforada des de la fi del quart mil·lenni. Aquestes tribus retenen l'avanç dels grangers de la cultura dels vasos d'embut i els rebutgen fins i tot cap al sud-oest de Suècia. Certs investigadors pensen que els grangers del nord de Suècia van adoptar simplement l'estil de vida de la cultura de la ceràmica picada.
La llengua parlada pels antics escandinaus no és coneguda, però molts investigadors pensen que foren submergits al final del tercer mil·lenni per noves tribus protoindoeuropees pertanyents a la cultura de la ceràmica cordada. Aquestes tribus avancen fins a l'Uppland i porten probablement amb elles la llengua que serà l'avantpassat de les que parlen els escandinaus avui. Es tracta de societats patriarcals, basades en la cria.
La protohistòria L'edat del bronze Una mica més tard, des del començament del mil·lenni II aC, fan la seva aparició els primers intercanvis comercials amb Europa, i principalment amb les illes Britàniques. També fa la seva aparició la utilització del bronze aparició.
Des d'un punt de vista cultural, és una societat fortament jerarquitzada que es desenvolupa en forma de clans. Hi haeix nombroses tribus cadascuna dirigida per un rei o un cap. Si bé no disposem més que de poques dades quant a les civilitzacions que van existir a Suècia en aquesta època, el descobriment de nombrosos túmuls individuals (precursors dels de l'època dels vikings) ricament decorats amb bronze i amb or mostra que estaven molt desenvolupades i que mantenien nombrosos intercanvis amb el continent. Aquests intercanvis van anar multiplicant-se amb els anys.
Al els intercanvis existeixen amb la civilització celta de la Tène. Un segle més tard, és amb la República Romana. S'han trobat nombroses monedes i altres articles d'aquestes regions per part dels arqueòlegs sobre el territori suec. És igualment a partir d'aquesta època que es troben els primers textos que parlen de Suècia principalment en els escrits de Tàcit, Procopi i Jordanes.
L'edat de ferro: l'era de Vendel
miniatura|Tomba a Gotland En la història sueca, el període de Vendel (550-793) és el nom donat a l'era del ferro germànica, anomenada més generalment era de les migracions.
S'han fet importants descobriments arqueològics d'aquest període a Suècia, sobretot nombroses sepultures en forma de vaixell prop de Vendel a Uppland així com a l'illa de Gotland. En aquestes sepultures, s'ha trobat nombrosos cascos, glavis i escuts de fabricació local o estrangera.
En aquesta època, la societat es continua estructurant sota la forma de clans. Els descobriments arqueològics tendeixen a mostrar que Uppland és una zona important i poderosa. Una part de les riqueses provenia probablement del control de les mines de ferro. Els dirigents disposen de guerrers armats a cavall, equipats amb costoses armadures. El coneixement d'això prové, d'una banda, dels descobriments arqueològics i, de l'altra banda, dels textos de Jordanes.
N'hi ha contactes comercials amb l'Europa central, sota la forma d'exportacions de pell, ferro i d'esclaus, a canvi, sobretot, d'obres d'art. És igualment en aquesta època que els suecs comencen a explorar les vies marítimes que portaran els vikings fins a Rússia.
L'època vikinga (~ 800 - ~ 1050) miniatura|Mapa de les expansions vikingues
Les expedicions vikingues
Al final de l'època vikinga, els pobles de Suècia ja havien teixit nombrosos vincles amb els pobles d'Europa. No hi ha una explicació certa que permeti saber per quina raó van augmentar tant aquests viatges dels pobles escandinaus. Una raó sovint avançada n'és la superpoblació de la regió per causa d'un reescalfament climàtic. Es trobaven vinyes a Escània als voltants de l'any 1000. Una altra hipòtesi avançada, sobretot per Henri Pirenne, és que l'expansió de l'imperi de Carlemany a l'oest i del món musulmà a l'est van tallar els canals de comunicació tradicionalment utilitzats pels pobles d'Escandinàvia que van buscar així noves vies. miniatura|Representació d'un drakar Sigui com sigui, les expedicions vikingues sueques es van produir sobretot sobre l'est del continent europeu. Les expedicions cap a l'oest foren obra, sobretot, de danesos i noruecs. Els vikings originaris de Suècia tenen també el nom de varegs. Les seves expedicions partiren, en la major part, de l'illa de Gotland, del Mälaren i d'Uppland. La ciutat de Birka és reputada per haver estat un dels alts llocs de la civilització vikinga sueca. S'hi han trobat nombroses monedes, armament i altres objectes procedents de tot Europa però principalment del Regne dels francs, de l'Imperi Romà d'Orient i de Bagdad. S'han trobat també nombroses monedes àrabs a l'illa de Gotland.
Les expedicions vikingues sueques cap a l'Imperi Romà d'Orient passaven pels territoris de les actuals Rússia i Ucraïna. Són els varegs els que funden l'estat de Kíev en el transcurs del , que va donar lloc a Moscòvia i després a Rússia. El nom d'aquest últim ve d'altra banda del terme rus, utilitzat pels pobles eslaus per a designar els varegs. Avui encara, Suècia es diu Ruotsi en finès.
La fi brutal de les expedicions vikingues a la meitat del resta encara inexplicada.
La religió
miniatura|esquerra|Escena de sacrifici sobre la Pedra d'Stora Hammar El poble de Suècia tenia una religió politeista amb diversos déus i mites, entre els quals els més coneguts són Odin (Óðinn), Thor (Þórr) o Freyr. La vida espiritual de Suècia descansava principalment sobre el culte als avantpassats. Ho testimonien encara avui els nombrosos túmuls que es poden trobar sobre tot el territori suec.
Al final del període dels vikings, Suècia es va cristianitzar. El missioner franc Anscari de Bremen va venir dues vegades a Birka en la primera meitat del . La religió cristiana no s'implantà tanmateix vertaderament a Suècia més que cap a la fi del sobre les ribes del llac Mälar i a la regió d'Uppsala. Les primeres esglésies s'hi construïren al començament del , sobretot a Sigtuna o Linköping. El primer arquebisbe fou entronitzat el 1164 a Uppsala. És la religió cristiana la que posa fi a la societat clànica i duu a la formació d'un estat estructurat tal com existien ja a Occident.
Els començaments del regne suec (~ 1050 - 1389) Cap a la unificació miniatura|Moneda encunyada per Olof Skötkonung L'origen tradicional de la unificació de Suècia es remuntaria al si hom es creu el poema Beowulf. Les més recents recerques han demostrat que és a la regió de Götaland on s'hauria produït el naixement de la Suècia unificada. La forta implantació del cristianisme des del en aquesta zona, al Västergötland i a Östergötland, fou un vector molt important de creació d'un regne unit que reemplaçà el conjunt de clans i tribus enemigues que regnaven sobre el país. La regió del llac Mälar on es trobava l'illa de Birka fou cristianitzada força més tard.
Fins al bell mig del , la seu de l'autoritat resta regional, a les mans d'un senescal (jarl). El primer personatge d'importància nacional que pot ser considerat com a prou influent per ser designat amb el terme de "rei de Suècia" és Olof Skötkonung, al . Aquest regnava sobre Västergötland, però la seva influència es feia sentir fins a Uppland. Tanmateix, aquesta influència no fou tan forta quant als seus descendents, ja que, en anys posteriors, foren diversos els reis que van regnar sobre el territori de l'actual Suècia.