El cavall (Equus caballus) és una espècie de mamífer ungulat de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 45-55 milions d'anys des dEohippus, una petita criatura amb diversos dits, fins a convertir-se en l'animal de grans dimensions i dotat d'un únic dit d'avui en dia. Els éssers humans començaren a domesticar els cavalls cap al 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC. Malgrat que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat tot i descendir d'avantpassats domesticats. Es fa servir un vocabulari ampli especialitzat per descriure conceptes equins, que cobreix des de l'anatomia fins a les fases vitals, passant per la mida, el color del pelatge, les marques, les races, els aires i el comportament.
Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per escapar-se dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluita o fugida. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament onze mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa a 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de «sang calenta», amb velocitat i resistència; cavalls de «sang freda», com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de «sang càlida», originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi a crear races per a fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment, hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
Els humans i els cavalls interaccionen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. De fet, el kumis és un dels productes més famosos obtinguts de la llet d'egua. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per especialistes com ara veterinaris i ferradors. miniatura|Recompte de caps de cavalls el 2003 miniatura|Diagrama de l'evolució del cavall
Biologia miniatura|Anatomia d'un cavall L'anatomia dels cavalls es descriu per mitjà d'un gran nombre de termes específics, com es mostra a la imatge de la dreta. Els termes específics també descriuen les edats, els colors i les races.
Edat Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25-30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del que visqué fins a l'edat de 62 anys. En temps moderns, Sugar Puff, que havia estat catalogat al Llibre Guinness de Rècords com el poni més vell del món encara vivent, morí el 2007 a l'edat de 56 anys. miniatura| Esdeveniment de charrería en la Fira Nacional de Sant Marc Sigui quina sigui la data de naixement real d'un cavall, per la majoria de fins competitius, es considera que l'animal esdevé un any més vell l'1 de gener de cada any a l'hemisferi nordBritish Horse Society The Manual of Horsemanship of the British Horse Society p. 255 i l'1 d'agost a l'hemisferi sud. L'excepció és l'hípica de resistència, en què l'edat mínima per competir es basa en l'edat de calendari de l'animal. Es pot fer una estimació molt aproximada de l'edat d'un cavall observant-ne les dents.
S'utilitza la terminologia següent per referir-se a cavalls de diferents edats:
Poltre o pollí: un cavall jove de qualsevol sexe. A vegades, un poltre que encara és alletat rep el nom de pollí i un que ja ha estat deslletat s'anomena weanling.p. 418 La majoria de poltres domesticats són deslletats a entre cinc i set mesos d'edat, tot i que se'ls pot deslletar a l'edat de quatre mesos sense efectes adversos.Giffen et al., Horse Owner's Veterinary Handbook, p. 431 Sobreany: un cavall de qualsevol sexe i d'entre un i dos anys. Terçó: un cavall entre dos i tres anys. Egua: femella de cavall. Cavall semental, cavall llavorer o cavall de llavor, cavall pare, cavall guarà o estaló: un mascle no castrat destinat a la cria.Ensminger Horses and Horsemanship p. 427 Un mascle no castrat en general rep el nom de cavall sencer.
En l'àmbit de les curses de cavalls, la terminologia pot ser diferent.Hammond The Language of Horse Racing pàg. 49 i 79.
Sentits Vista Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestresSellnow, Happy Trails, p. 46 i estan situats a banda i banda del cap.Do agility and skull architecture influence the geometry of the mammalian vestibulo-ocular reflex?. Nathan Jeffery and Philip G. Cox. Journal of Anatomy, 2010. Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).Barnett, Keith C., et al., Equine Ophthalmology London: Elsevier Saunders, 2004.
La seva visió nocturna és excel·lent.Wouters L, De Moor A. Ultrastructure of the pigment epithelium and the photoreceptors in the retina of the horse. Am J Vet Res 1979; 40:1066-1071.Saslow CA. Factors affecting stimulus visibility for horses. Appl Anim Behav Sci 1999; 61:273-284. Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de contrastar la major part d'imatges.McDonnell, Sue. "In Living Color." The Horse, Online edition, June 1, 2007. Web site accessed July 27, 2007 at http://www.thehorse.com/viewarticle.aspx?ID=9670
Finalment, dos punts de la vista relacionats amb els pelatges:
Els cavalls pigats homozigòtics (appaloosa LpLp) tenen ceguesa nocturna. La dilució argentada pot anar associada a un defecte ocular característic amb molta més freqüència que en altres pelatges.
Oïda Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva atenció auditiva sense necessitat de moure el cap.
L'espectre de freqüències audibles dels humans és d'aproximadament 20 Hz-20.000 Hz. Els cavalls sembla que s'aproximen molt als humans pel que fa a les baixes freqüències. Però en les freqüències altes la seva audició és molt millor (d'aproximadament fins a 30.000 Hz).Oïda en els cavalls. (en anglès)Freqüències i oïda en els cavalls. (en anglès)Sentits en els cavalls.(en anglès)Rang de freqüències.(en anglès)
L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden sentir sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir, però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.
Sembla demostrat que els cavalls poden sentir algunes vibracions transmeses pel sol a través dels seus peus.Unglots i vibracions.(en anglès)Vibracions del sòl. (en anglès) Les vibracions són inaudibles per a les orelles (perquè no van per l'aire) però es transmeten millor per terra i d'allí passen a les potes fins a l'orella interna del cavall.
Els cavalls amb dificultats auditives exigeixen una atenció particular. Hi ha molts cavalls completament sords que poden dur una vida normal i són útils al cent per cent. Hi ha una varietat de cavalls tacats, els «tacats-esquitxats» (splashed white), que són sords en un percentatge bastant alt. Se sap que si no hi ha pigment en una part de l'orella interna, el cavall és sord. En els cavalls tacats, les taques blanques estan formades per pèls blancs que creixen sobre una zona de pell rosada (sense pigment). Quan un ull o una orella és dins o a tocar d'una taca blanca, pot ser que no tingui pigment la part de l'orella interna esmentada.
Hi ha hagut casos de sabotatge per culpa dels ultrasons en curses de cavalls. Un «fusell d'ultrasons» va provocar l'espantada i caiguda d'un cavall que liderava una cursa.Ultrasons.(en anglès)Ultrasons 2. (en anglès)
Olfacte miniatura|Cavall ensumant a la manera flehmen Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys «contaminats».(en italià)(en francès) Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos. Rang de distància en l'olfacte.(en anglès)
Se suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals). Vent i olfacte.(en anglès) Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les egües poden detectar si estan receptives o no.
Gust El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.
El problema de les plantes tòxiques i altres tòxics. Les intoxicacions en els cavalls poden ser molt greus. I, sovint, són mortals. Una de les primeres precaucions és allunyar els cavalls de les plantes tòxiques. Cal recordar dues coses:
1. No totes les plantes tòxiques tenen sabors desagradables als cavalls.
2. Malgrat que tinguin un sabor desagradable, alguns cavalls poden menjar o tastar algunes plantes molt tòxiques, mortals en petites quantitats.
Algunes plantes tòxiques són especialment perilloses quan són seques, o estan barrejades amb el fenc. També cal considerar la possibilitat que algunes herbes comestibles hagin estat ruixades amb productes químics nocius (herbicides o plaguicides). En algun cas algú ha abeurat el seu cavall en un recipient que ha contingut productes tòxics (fins i tot que semblava molt net) i el cavall ha mort intoxicat. Pot ser que un poltre mengi alguna planta tòxica i no mori, però que creixi amb alguna malformació.
Tacte Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general, tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.
Sentit de l'equilibri