miniatura|Mirage 2000 realitzant un enlairament convencional.
CTOL (acrònim en anglès de Conventional Take-Off and Landing, «enlairament i aterratge convencionals») Jorge García de la Cuesta Terminologia aeronàutica és el procés mitjançant el qual l'avió s'enlaira i aterra de manera similar a un avió de passatgers, el qual implica l'ús de pistes d'aterratge i enlairament.
En el cas de l'enlairament, l'avió recorre la pista fins que arriba a la velocitat suficient i s'aconsegueix l'efecte aerodinàmic de la sustentació, moment en el qual l'avió deixa de tenir contacte amb el terra. A l'hora d'aterrar, l'avió procedeix a efectuar un descens de l'altitud del vol, reduir la seva velocitat i a desplegar el tren d'aterratge. Un cop fet, l'avió contacta amb la pista d'aterratge i progressivament disminueix la seva velocitat fins a aturar completament.
En el cas d'hidroavions, en comptes d'usar pistes d'aterratge i enlairament, s'utilitzen superfícies extenses d'aigua.
Vegeu també CTOL : enlairament i aterratge convencionals. STOL: enlairament i aterratge curts. STOVL: enlairament curt i aterratge vertical. VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal. VTOL: enlairament i aterratge vertical. V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt. STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció. CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció. CATO: enlairament assistit per catapulta. JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets. ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.
Referències
Categoria:Tipus d'aterratges i enlairaments