miniatura|L14 - Sinus Iridum
El Lunar 100 ( L100) és una llista de les cent regions més interessants a observar de la Lluna. Aquest llistat d'objectes lunars el va descriure Charles A. Wood en l'article 'The Lunar 100'Lunar 100 Space&Telescope, Charles A. Wood de la revista Sky&Telescope d'Abril del 2004.
Amb tot plegat el que pretenia Wood era dotar els aficionats a l'astronomia amb un llistat d'objectes similar al Catàleg de Messier, però d'un objecte d'observació més proper que els objectes del cel profund, la Lluna.
Els objectes a observar són cràters, mars, falles, muntanyes... i estan ordenats per ordre de dificultat d'obtenció. L'L1 és la Lluna, l'L2 és la llum cendrosa, l'L3 és el contrast entre el color fosc dels mars i les parts altes més clares.Bitácora de Galileo A a partir de l'L4 ens trobem amb accidents lunars concrets com el Cràter Tycho (L6 ),Lunar 100 - GAT, Grup d'Astronomia de Tiana la falla Vallis Schröter (L17 ), els Monts Leibnitz (L96 ). Fins a arribar al L100 que són els remolins del Mar Marginis.Lunar 100 - Astrospider.
L Objecte Descripció Latitud (º) Longitud (º) Mida (Km) L1 Lluna La Lluna sencera 3.476 L2 Llum cendrosa La llum del Sol reflectida per la Terra L3 Dicotomia Mars/Elevacions El contrast entre el color fosc dels mars i les parts altes més clares L4 Montes Apenninus El sistema muntanyós que es troba al sud-oest del Mar Imbrium 18,9 N 3,7 O 70 L5 Copernicus L'Arquetip de cràter complex 9,7 N 20,1 O 93 L6 Tycho Gran cràter i sistema de raigs d'impacte 43,4 S 11,1 O 85 L7 Rupes Altai Escarpa a la vora del Mare Nectaris 24,3 S 22,6 E 425 L8 Theòfil, Ciril, Caterina Seqüència de cràters que il·lustren etapes de degradació 13,2 S 24,0 E L9 Clavius Cràter amb paret exterior petita amb relació a la seva mida 58,8 S 14,1 W 225 L10 Mare Crisium Mar contingut en una gran conca circular 18,0 N 59,0 E 540 L11 Aristarc (cràter) Cràter molt brillant amb bandes fosques a les seves parets 23,7 N 47,4 W 40 L12 Proclus Raigs d'impacte oblics 16,1 N 46,8 E 28 L13 || Gassendi || Cràter amb el terra fracturat || 17,6 S || 40,1 W || 101 |- | L14 || Sinus Iridum || Gran cràter al que li falta una vora || 45,0 N || 32,0 W || 260 |- | L15 || Rupes Recta || El millor exemple de paret lunar || 21,8 S || 7,8W || 110 |- | L16 || Petavius || Cràter amb el fons elevat i fracturat || 25,1 S || 60,4 E || 177 |- | L17 || Vallis Schröteri || Gran esquerda sinuosa || 26,2 N || 50,8 W || 168 |- | L18 || Vores fosques del Mare Serenitatis || Diferents àrees del mar de diferent composició || 17,8 N || 23,0 E || |- | L19 || Vallis Alpes ||Esquerda lunar || 49,0 N || 3,0 E || 165 |- | L20 || Posidonius || Cràter amb el terra fracturat || 31,8 N || 29,9 E || 95 |- | L21 || Fracastorius || Cràter amb el terra enfonsat i fracturat || 21,5 S || 33,2 E || 124 |- | L22 || Aristarchus Plateau || Misteriosa regió elevada sota un mant piroclàstic || 26.0 N || 51,0 W || 150 |- | L23 || Mons Pico || Fragment aïllat de l'anell de Imbrium || 45,7 N || 8,9 W || 25 |- | L24 || Rima Hyginus || Esquerda que conté foses d'enfonsament sense vores || 7,4 N || 7,8 E || 220 |- | L25 || Messier & Messier A || Parell d'impactes de rebot oblic || 1,9 S || 47,6 E || 11 |- | L26 || Mare Frigoris || Mar arquejat d'origen incert || 56,0 N || 1,4 E || 1600 |- | L27 || Arquimedes || Gran cràter sense pic central || 29,7 N || 4,0 W || 83 |- | L28 || Hiparc (cràter) || First drawing of a single crater || 5,5 S || 4,8 E || 150 |- | L29 || Rima Ariadaeus || Esquerda llarga i lineal || 6,4 N || 14,0 E || 250 |- | L30 || Schiller Possible || Possible impacte oblic || 51,9 S || 39,0 W ||180 |- | L31 || Taruntius || Cràter jove amb el terra fracturat || 5,6 N || 4,65 E || 56 |- | L32 || Arago Alpha & Beta || Elevacions volcàniques || 6,2 N || 21,4 E || 26 |- | L33 || Serpentine Ridge || Segment de l'anell interior d'una conca|| 27,3 N || 25,3 E || 155 |- | L34 || Lacus Mortis || Cràter estrany amb esquerda i cresta || 45,0 N || 27,2 E || 152 |- | L35 || Rimae Triesnecker || Família d'esquerdes || 4,3 N || 4,6 E || 215 |- | L36 || Badia Grimaldi || Conca petita amb doble anell || 5,5 S || 68,3 W || 440 |- | L37 || Bailly || Conca que gairebé no es discerneix || 66,5 S || 69,1 W || 303 |- | L38 || Sabine & Ritter || Possible impactes bessons || 1,7 N || 19,7 E || 30 |- | L39 || Schickard || Raigs d'ejecció al terra oriental del cràter || 44,3 S || 55,3 W || 227 |- | L40 || Rima Janssen || Exemple rar d'esquerda a les terres altes || 45,4 S || 39,.3 E || 190 |- | L41 || Raig de Bessel || Raig d'origen indeterminat al costat de Bessel || 21,8 N || 17,9 E || |- | L42 || Domes Marius || Complexe de cúpules i turons d'origen volcànic || 12,5 N || 54,0 O || 125 |- | L43 || Wargentin || Cràter ple fins a la vora amb lava o ejeccions || 49,6 S || 60,2 O || 84 |- | L44 || Mersenius || Cràter de planta convexa tallada per cràters secundaris || 21,5 S || 49,2 O || 84 |- | L45 || Maurolycus || Regió saturada de cràters || 42,0 S || 14,0 E || 114 |- | L46 || Pic central de Regiomontanus || Pic de possible origen volcànic || 28,0 S || 0,6 O || 124 |- | L47 || Taques fosques d'Alphonsus || Zones fosques degudes a erupcions al terra del cràter || 13,7 S || 3,2 O || 119 |- | L48 || Regió Cauchy || Falles, rimes i cúpules || 10,5 N || 38,0 E || 130 |- | L49 || Gruithuisen Delta i Gamma || Cúpules volcàniques formades per lava viscosa || 36,3 N || 40,0 O || 20 |- | L50 || Planes de Cayley || Suaus i lleugeres planes d'origen incert || 4,0 N || 15,1 E || 14 |- | L51 || Cadena muntanyosa de Davy || Resultat d'impactes de fragments d'un cometa || 11,1 S || 6,6 O || 50 |- | L52 || Crüger || Possible caldera volcànica || 16,7 S || 66,8 O || 45 |- | L53 || Lamont || Possible mar enterrat || 4,4 N || 23,7 E || 106 |- | L54 || Rimae Hippalus || Rimes concèntriques al Mare Humorum || 24,5 S || 29,0 O || 240 |- | L55 || Baco || Sòl del cràter inusualment llis i planes del voltant || 51,0 S || 19,1 E || 69 |- | L56 || Mare Australe || Antiga conca parcialment inundada || 49,8 S || 84,5 E || 880 |- | L57 || Reiner Gamma || Remolí conspicu i anomalia magnètica || 7,7 N || 59,2 O || 70 |- | L58 || Vallis Rheita || Vall formada per una cadena de cràters superposats || 42,5 S || 51,5 E || 68 |- | L59 || Conca de Schiller-Zucchius || Conca molt degradada poc visible || 56,0 S || 45,0 O || 335 |- | L60 || Dome Kies Pi || Cúpula volcànica || 26,9 S || 24,2 O || 45 |- | L61 || Mösting A || Cràter simple prop del centre de la cara que veiem de la Lluna || 3,2 S || 5,2 W || 13 |- | L62 || Rümker || Gran elevació volcànica || 40,8 N || 58,1 W || 70 |- | L63 || Escultura Imbrium || Conques de Boscovich, Julius Caesar i els seus voltants coberts d'ejeccions || 11,0 N || 12,0 E || |- | L64 || Descartes || Lloc d'aterratge de l'Apollo 16; Suposada regió volcànica de les terres altes. || 11,7 S || 15,7 E || 48 |- | L65 || Hortensius domes || Camp de cúpules al nord d'Hortensius || 7,6 N || 27,9 W || 10 |- | L66 || Rima Hadley || Canal de lava prop del lloc d'aterratge de l'Apolo 15 || 25,0 N || 3,0 E || |- | L67 || Formació Fra Mauro || Lloc d'aterratge de l'Apolo 14 a l'ejecció de Imbrium || 3,6 S || 17,5 W || |- | L68 || Flamsteed P || Proposta de cràter volcànic jove i lloc d'aterratge del Surveyor 1 || 3,0 S || 44,0 W || 112 |- | L69 || Cràters secundaris de Copernicus || Raigs i petits cràters prop de Pytheas || 19,6 N || 19,1 W || 4 |- | L70 || Mare Humboldtianum || Conca d'impacte amb diversos anells || 57,0 N || 80,0 E || 650 |- | L71 || Mant fosc de Sulpicius Gallus || Erupcions de cendre al nord-oest del cràter || 19,6 N || 11,6 E|| 12 |- | L72 || Cràters d'halo fosc d'Atlas || Cavitats volcàniques explosives al terra de Atlas || 46,7 N || 44,4 E || 87 |- | L73 || Mare Smythii basin || Mar de difícil observació || 2,0 S || 87,0 E || 740 |- | L74 || Copernicus H || Cràter d'impacte amb halo fosc || 6,9 N || 18,3 W || 5 |- | L75 || Ptolemaeus B || Depressió al terra de Ptolemaeus || 8,0 S || 0,8 W || 16 |- | L76 || W. Bond || Gran cràter degradat per l'ejecció d'Imbrium || 65,3 N || 3,7 E || 158 |- | L77 || Rimae Sirsalis || Rimes radials procedents de la conca de Procellarum || 15,7 S || 61,7 W || 425 |- | L78 || Lambert R || Cràter 'fantasma' ensorrat || 23,8 N || 20,6 W || 54 |- | L79 || Sinus Aestuum || Mant fosc de depòsits volcànics || 12,0 N || 3,5 W || 90 |- | L80 || Conca Orientale|| La més jove conca d'impacte || 19,0 S || 95,0 W || 930 |- | L81 || Hesiodus A || Cràter concèntric || 30,1 S || 17,0 W || 15 |- | L82 || Linné || Cràter petit que es va pensar que havia desaparegut || 27,7 N || 11,8 E || 2,4 |- | L83 || Petits cràter de Plató || Forats de cràter al límit de la detecció || 51,6 N || 9,4 W || 101 |- | L84 || Pitatus || Cràter amb rimes concèntriques || 29,8 S || 13,5 W || 97 |- | L85 || Raigs Langrenus || Sistema de raigs antics || 8,9 S || 60,9 E || 132 |- | L86 || Rimae Prinz || Sistema de rimes a prop del cràter Prinz || 27,0 N || 43,0 W || 46 |- | L87 || Humboldt || Cràter amb un pic central i taques fosques || 27,0 S || 80,9 E || 207 |- | L88 || Peary || Cràter polar díficil d'observar || 88,6 N || 33,0 E || 74 |- | L89 || Domo Valentine || Edifici volcànic || 30,5 N || 10,1 E || 30 |- | L90 || Armstrong, Aldrin & Collins || Petits cràters a prop d'on va a terrar l'Apol·lo 11 || 1,3 N || 23,7 E || 3 |- | L91 || Rimae De Gasparis || Àrea amb moltes rimes || 25,9 S || 50,7 W || 30 |- | L92 || Vallis Gylden || Part de l'esculptura radial de Imbrium || 5,1 S || 0.7 E || 47 |- | L93 || Raigs de Dionysius || Raigs poc usuals, rars i foscos || 2,8 N || 17,3 E || 18 |- | L94 || Drygalski || Gran regió de cràters del Pol Sud || 79,3 S || 84,9 W || 162 |- | L95 || Conca Procellarum || La conca més gran de la Lluna ? || 23,0 N || 15,0 W || 3200 |- | L96 || Monts Leibnitz || Vora de la conca del Pol Sud Aitken || 85,0 S || 30,0 E || |- | L97 || Vallis Inghirami || Conca d'ejecció d'Orientale || 44,0 S || 73,0 W || 140 |- | L98 || Flux de lava de Imbrium || Vores del flux de lava del Mare Imbrium || 32,8 N || 22,0 W || |- | L99 || Ina || Caldera volcànica jove amb forma de D || 18,6 N || 5,3 E || 3 |- | L100''' Remolins Mare Marginis Possible camp de depòsits magnètics 18,5 N 88,0 E Taula
Referències