El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 98 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1752 - Barcelona: Es posa en funcionament l'enllumenat públic amb llum d'oli. 1870 - Jacint Verdaguer és ordenat prevere. 1882 - Barcelona: S'hi inaugura el Mercat de Sant Antoni, durant els actes de la festa major. 1893 - Barcelona: l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre va fer latemptat contra el general Martínez Campos en el que aquest va sortir lleument ferit, però hi va haver un mort i 15 ferits greus. Ell va argüir que ho va fer en venjança de l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. Barcelona: És inaugurat el Velòdrom de la Bonanova, aleshores el millor d'Europa. 1957 - Barcelona: s'hi inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona, que substitueix el Camp de les Corts. 1995 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer cinc de nou amb folre del , 112 anys després que es fes per darrera vegada. 1995 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 2 de 8 amb folre. 1999 - Plaça Sant Jaume, Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 9 amb folre.
Resta del món 1706 - Altranstädt (Saxònia, Alemanya): Carles XII de Suècia i Frederic August I de Saxònia van signar el Tractat d'Altransdtädt de 1706 durant la Gran Guerra del Nord en el que Frederic August va haver de renunciar a les seves reclamacions a la Corona polaco-lituana i a la seva aliança amb Rússia. 1810 - San Fernando: Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
1850 - Ciutat del Vaticà: El papa Pius IX restableix la jerarquia catòlica a Anglaterra amb la butlla Universalis Ecclesiae. 1864 - Madrid: Congreso Médico Español, primer congrés científic convocat a Espanya. 1973 - Guinea-Bissau declara la independència de Portugal, que es reconeixerà el 10 de setembre de 1974.
Naixements Països Catalans 1866 - Gualba, Vallès Oriental: Dolors Lleonart i Casanovas, una de les primeres metgesses catalanes (m. 1936). 1868 - Alacant: Tomàs López Torregrosa, compositor valencià de sarsuela (m. 1913). 1900 - Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965). 1934 - Barcelona: Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (m. 2004). 1948 - Barcelona: Jaume Sisa, cantautor. 1970: València: Juli Capilla i Fuentes, corrector lingüístic i d'estil, traductor, periodista i escriptor. La Riba, Alt Camp: Patrícia Gomà i Pons, advocada i política catalana. 1974 - Barcelona: David Fernàndez i Ramos, periodista i activista social català. 1995 - Barcelona: David Jofresa Sarret, jugador de bàsquet català.
Resta del món 1534, Lahore, Pakistan: Guru Ram Das Ji, quart guru dels 10 gurus del sikhisme. 1550, Fuzhou, Jiangxi (Xina): Tang Xianzu, escriptor i dramaturg xinès (m. 1616). 1625, Dordrecht (Països Baixos): Johan de Witt polític neerlandès (m. 1672). 1717, Londres: Horatio Walpole, 4t Earl d'Orford, polític, historiador, literat i antiquari anglès (m. 1797). 1725 - Celbridge, Anglaterra: Sir Arthur Guinness, cerveser irlandès, fundador de la companyia Guinness (m. 1803). 1739 - Txijovo, prop de Smolensk,(Rússia): Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, príncep de Tàurida (rus: Григо́рий Алекса́ндрович Потёмкин) estadista, militar i polític rus,(m. 1791). 1755 - Virginia (EUA): John Marshall (1755 - 1835) va ser el quart Cap Suprem de Justícia del Tribunal dels Estats Units (1801–1835).(m. 1835). 1770, Ljouwert, Frísia, Països Baixos: Johannes Jelgerhuis, pintor i actor neerlandès. 1811, Verona: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià. 1817, Navia, Astúries: Ramón de Campoamor, poeta romàntic asturià. 1867, Vega Baja (Puerto Rico), Puerto Rico: Rafael Balseiro Dávila, pianista i compositor porto-riqueny. 1884, Esmirna (Turquia): İsmet İnönü (pronunciació AFI isˈmet ˈinøny), anomenat Milli Şef (el Cap nacional) entre 1938-1950, fou un militar i polític turc (m. 1973). 1895, París (França): André Frédéric Cournand, metge estatunidenc d'origen francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (m. 1988). 1896, Saint Paul, Minnesota: Francis Scott Fitzgerald, novel·lista nord-americà (m. 1940). 1898, Adelaida, Austràlia: Howard Walter Florey, farmacòleg i patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (m. 1968). 1905, Ḷḷuarca, Espanya: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN (m. 1993). 1910, Tianjin, (Xina) Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺), escriptor xinès (m. 1996). 1911, Bolxaia Tes, Krasnoiarsk, Rússia: Konstantín Ustínovitx Txernenko, polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985. 1923, Key West, Florida (EUA): Theodore "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (m. 1950). 1924, Poltava, Unió Soviètica: Nina Botxarova, gimnasta artística soviètica que destacà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 (m. 2020). 1936, Greenville, Mississipi,(EUA): Jim Henson, creador de titelles per a espectacles en televisió i cinema, entre els quals destaquen Barri Sèsam, The Muppet Show i Fraggle Rock.(m. 1990). 1941, Nova York, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (m. 1998). 1945, Londres, Anglaterra: John Rutter, compositor anglès. 1946, Santiago de Xile: María Teresa Ruiz González, astrònoma xilena, i presidenta de l'Acadèmia Xilena de Ciències. 1961, Melbourne, Austràlia: Fiona Corke, actriz Australiana. 1964, Tolosa, País Basc: Ainhoa Arteta Ibarrolaburu, soprano basca. 1985, Shreveport, EUA: Chi Chi DeVayne, drag-queen estatunidenca (m. 2020).
Necrològiques Països Catalans 1303 - Vallbona de les Monges: Geralda de Cardona, monja cistercenca que fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona. 1804 - Jaume Pasqual, doctor en dret canònic i civil, abat i prior del monestir de Bellpuig de les Avellanes i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae». 1971 - Barcelona: Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (n. 1884). 2003: Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català. Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola (n.1922). 2008 - Montcada i Reixac: Ramon Calduch, cantant català (n. 1928).
Resta del món 1541 - Salzburg, Àustria: Paracels, metge, alquimista i astròleg suís (n. 1493). 1572 - Cusco, actual Perú: Túpac Amaru I, últim emperador inca, decapitat pels espanyols (n. 1545). 1813 - Montmorency (municipi de la Val-d'Oise), França: André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes. 1870 - París (França): Comte de Lautréamont, pseudònim d'Isidore Lucien Ducasse, poeta en francès nascut a l'Uruguai (n. 1846). 1877 -Kagoshima (Japó): Saigō Takamori (西郷隆盛?) samurai i polític japonès,(n. 1828). 1904 - Copenhaguen, Dinamarca: Niels Ryberg Finsen, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1903 (n. 1860). 1920 - Lausana (Suïssa): Peter Carl Fabergé, de nom complet Péter Karl Gústavovitx Fabergé (rus: Пе́тер Карл Гу́ставович Фаберже́) joier rus (n. 1846). 1945 - Potsdam, Alemanya: Hans Geiger, físic alemany que va desenvolupar el comptador que porta el seu nom (n. 1882). Nova York: Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (n. 1898). 1960 - Sway, Hampshire, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (n. 1871). 1986 - Toronto, Canadà: Leone N. Farrell, microbiòloga i bioquímica, descobridora d'un mètode per a la producció a gran escala de la vacuna Salk de la poliomielitis (n. 1904). 1992 - Kissimmee, Florida: Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913). 2004 - hospital d'Honfleur, Calvados: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (n. 1935). 2017 - Issou: Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (n. 1914).
Festes i commemoracions Mare de Déu de la Mercè Festa Major de Barcelona. Santoral: sant Isarn de Marsella, abat; Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe; beat Dalmau Moner, dominic.
Referències
24