L1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 91 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1552: Un estol de corsaris otomans ataquen la vila de Valldemossa, a Mallorca, i capturen un gran nombre de valldemossins, però són derrotats per una colla d'homes, capitanejats per Ramon Gual. 1792: apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990. 1839, Figueres: s'inaugura el Col·legi d'Humanitats (actual IES Ramon Muntaner), primer institut públic i laic d'Espanya. 1922, Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme. 2017, Catalunya: se celebra el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants i amb utilització de violència per part del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil.
Resta del món 331 aC: Batalla de Gaugamela Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia. 366: Damas I esdevé Papa. 959: Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra. 1748: l'Havana, Cuba: Els britànics guanyaren la batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins. 1787: L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà en la batalla de Kinburn. 1791: S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa. 1800: Amb el Tractat de Sant Ildefons Espanya cedeix el domini de la Louisiana a França. 1813, Vilcapugio, Departament d'Oruro, Bolívia: l'exèrcit reialista venç a l'Exèrcit del Nord en la Batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina. 1814: Viena, Imperi d'Àustria: Les potències guanyadores de les guerres napoleòniques es reuneixen al Congrés de Viena per a decidir el futur d'Europa. 1823: Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició. 1829: Es funda el South African College a Ciutat del Cap. 1838: Maella, Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa: el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a lAcció de Maella en la qual els carlins també prenen 3.000 presoners a la Primera Guerra Carlina. 1843: Es funda el periòdic News of the World. 1856: Es publica el primer fascicle de Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a La Revue de Paris. 1869: Viena: els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta. 1880: Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes. 1889: Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya. 1890: El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite. 1891: S'inaugura la Universitat Stanford. 1901, Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors. 1903; Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates. 1908: Ford Motor Company llança al mercat el model T. 1931: La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones. 1937: Es funda la ciutat japonesa de Handa. 1938: Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets). 1977: La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.Dia Mundial del Vegetarianisme, Vilaweb; 1 d'octubre de 2011 [última consulta 1 d'octubre de 2011]. 1978: Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic. 1979: Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.
1982:
inauguració d'Epcot.
El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a l'República Federal d'Alemanya. 1984: Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país. 1988: Mikhaïl Gorbatxov és escollit cap de l'estat soviètic per unanimitat. 1991: comença el Setge de Dubrovnik. 1994: Palau assoleix la independència. 1994: Cambridge (Massachusetts) , EUA: es funda el World Wide Web Consortium.
Naixements Països Catalans 1756 - Barcelona: Francesc Santponç i Roca, metge i inventor català (m. 1821). 1884 - El Port de la Selva: Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (m. 1971). 1901 - Montuïri: Jerònima Verd Palou, la primera farmacèutica de Mallorca. 1909 - Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català (m. 2003). 1912 - Palma: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937. 1936 - Caldes d'Estrac: Magda Bolumar Chertó, artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques del . 1939 - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010). 1950 - Barcelona: Mila Segarra i Neira, filòloga catalana. 1964 - Barcelona: Jordi Sànchez i Picanyol, polític català. 1966 - Barcelona: Nina, cantant i actriu catalana. 1974 - Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató. 1984 - Granollers, Vallès Oriental: Laura Pous i Tió, tennista professional catalana.
Resta del món 208, Arca Caesarea, Judea: Alexandre Sever, emperador romà. 1207, Winchester, Anglaterra: Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1272). 1507, Vignola: Jacopo Vignola, arquitecte italià. 1541, Càndia, Creta: Doménikos Theotokópulos, El Greco, pintor, escultor i arquitecte d'origen grec, de final del Renaixement. 1681, Venècia; Giulia Lama, pintora veneciana del barroc. 1685, Viena, Sacre Imperi: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III (m. 1740). 1788, Bermudes: Mary Prince, esclava, abolicionista i autobiògrafa britànica. 1847, Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(m. 1933) 1849, Estocolm, Suècia: Anne Charlotte Leffler, escriptora sueca. 1859 - Columbia, Carolina del Nord: Clarissa Minnie Thompson Allen, educadora i escriptora afroamericana estatunidenca.Texas, Death Certificates, 1903-1982 1861, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933). 1865, París, França: Paul Dukas, compositor francès (m. 1935). 1889, Los Angeles, Califòrnia: Minta Durfee, actriu estatunidenca (m. 1975). 1893, Chemnitz (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983). 1900, Stanmore, Nova Gal·les del Sud, Austràliaː Mary Ethel Florey, metgessa i científica australiana que contribuí al descobriment i aplicació de la penicil·lina. 1903, Kíiv, Imperi Rus: Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989). 1912, Manchester, Anglaterra: Kathleen Ollerenshaw, matemàtica i política britànica (m. 2014). 1920, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000). 1924, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è president dels Estats Units (m. 2024). 1928, Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic 1930, Limerick, Irlanda: Richard Harris, actor irlandès (m. 2002). 1934, Santander, Espanya: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter. 1935, Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre. 1936, Marsellaː Antoinette Fouque, psicoanalista, escriptora, periodista i feminista francesa. 1937, Londres: Matthew Carter, tipògraf anglès. 1938, Sydney, Austràlia: Lorraine Crapp, nedadora australiana especialista en crol, guanyadora de quatre medalles olímpiques. 1945: Tolosa, França: Robert Marconis, geògraf francès. Amman, Jordània: Mona Saudi, escultora, editora i activista d'art jordana (m. 2022). 1947, Haifa, Mandat britànic de Palestina: Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004. 1953, Oslo, Noruega: Grete Waitz, atleta noruega especialista en marató, cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011). 1956, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit. 1957 - Budapest, República Popular d'Hongria: Éva Tardos, informàtica teòrica hongaresa, guanyadora del Premi Fulkerson en 1988. 1959, Krasnoiarsk, Unió Soviètica: Galina Ieniúkhina, ciclista russa, especialista en pista. 1973, Thar Es-Souk, Marroc: Yasmine Lafitte, actriu porno marroquina. 1981, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.National Football Teams 1985, Bokoji, Etiòpia: Tirunesh Dibaba, atleta etíop, especialista en curses de llarga distància, guanyadora de tres medalles olímpiques. 1989, Sacramento, Califòrnia: Brie Larson, actriu, cantautora, directora i guionista estatunidenca. 1990, Istanbul, Turquia: Hazal Kaya, actriu turca. Bendigo, Victòria, Austràlia: Chloe Hosking, ciclista australiana professional.
Necrològiques Països Catalans 1572 - Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). 1847 - Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià. 1877 - La Garriga: Isabel de Villamartín i Thomas, poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n.1837). 1958 - Cassà de la Selva, Gironès: Pere Arpa i Torremilans, fiscornaire, i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889). 1961 - Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (n. 1873). 1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902). 2018 - Montserrat (Bages): Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 2019 - Barcelona: Carles Guinovart i Rubiella, compositor català (n. 1941). 2022 - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).
Resta del món 1404 - Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa (n. 1350). 1578 - Namur, Comtat de Namur: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la batalla de Lepant (1571). 1602 - Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement. 1697 - París: Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m. 1697). 1914 - Kristiania: Kitty Lange Kielland, pintora paisatgista noruega (n. 1843). 1918 - Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga. 1944 - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià 1992 - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora de l'Partit Verd alemany. 1994 - París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902). 2012 - Londres, Regne Unit: Eric Hobsbawm, historiador marxista britànic. 2018 - Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès. 2025 - Jane Goodall, primatòloga i antropòloga anglesa, considerada la principal experta en ximpanzés (n. 1934).
Festes i commemoracions Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin, president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO. Dia internacional de la gent gran Santoral: sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors. Dia Internacional d’Enviaments de Postals, conegut com a World Postcard Day, se celebra per commemorar la introducció de la primera targeta postal oficial el 1869 a Viena (aleshores capital de l'Imperi Austro-hongarès) i per promoure l’intercanvi postal a nivell mundial.
Referències
01