Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor, hel·lenista, traductor i poeta català. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris. Va ser el primer traductor d'Èsquil al català, amb una prosa que reflecteix a la perfecció el llenguatge del difícil poeta grec. També ho va ser de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides. Com a poeta, també va escriure en gallec unes de les primeres composicions neotrobadoresques de la literatura gallega.
Biografia miniatura|Tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu al cementiri de Sarrià Quan estudiava el batxillerat, ja es va matricular en les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la Universitat de Barcelona, fet que li va permetre adquirir una important formació hel·lenística. La segona llicenciatura, una imposició familiar, no l'acabaria fins anys més tard. Malgrat tot, el seu pare no va dubtar a donar-li suport en la vocació humanística. De fet, el 1911, va sufragar la publicació de les Bucòliques de Virgili, que Carles Riba havia traduït amb només 17 anys. Aquell mateix any, l'escriptor va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Girona. Dos anys abans, el 1909, havia estat guardonat en els Jocs Florals Internacionals pel seu poema en esperanto Nu.
El 1916 es va casar amb la poeta Clementina Arderiu, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Riba volia guanyar-se la vida en el món de les lletres i ho va aconseguir gràcies al context del moment. A principi del , amb el noucentisme, cultura i política anaven de la mà. L'any 1915, havia estat nomenat redactor en cap de la revista de pedagogia Quaderns d'estudi, de la qual era director Eugeni d'Ors, i un any més tard es va convertir en professor de l'Escola de Bibliotecàries, nascuda sota els auspicis de la Mancomunitat. Riba col·laboraria, també, en La Veu de Catalunya i, successivament, en La Publicitat com a crític literari, i en La revista.
El 1919 va ser un any decisiu en la vida de Carles Riba, ja que es va publicar el Primer llibre d'Estances –el Segon és del 1930–. A primer cop d'ull sembla una obra difícil, però Estances és, sobretot, una victòria del poeta sobre la llengua en construcció. Riba aconsegueix que sigui vàlida per a expressar uns estats psicològics, anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats. Segons Gabriel Ferrater, el tema general d'aquesta poesia és l'intent de reconstruir la pròpia identitat mitjançant els sentiments de cada moment'.
Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcció de Karl Vossler a Múnic (1922). Va completar la formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. En aquesta mateixa època, va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana.
Fou escollit vocal de cultura de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933) durant la presidència de Rafael Ramis i Romans.
Va treballar en la Fundació Bernat Metge, especialitzada en estudis clàssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat de Barcelona el 1934.
Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller després de la victòria franquista que va derrocar el govern legítim republicà el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie, acollit amb altres escriptors catalans, va compondre un dels seus llibres més reconeguts, les Elegies de Bierville. Retornà de l'exili a Barcelona amb la seva família la primavera de 1943.
Va treballar en traduccions d'autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat.
Fou el portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segòvia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostel·la (1954). Després d'aquests simpòsiums, la correspondència amb Ridruejo mostra l'interès que la cultura catalana despertava entre els sectors més inquiets del panorama literari espanyol.
Traductor de Konstandinos Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins,*Jordi Malé. Carles Riba i la traducció. Vid. Bibliografia es va dedicar també a la narrativa (relats infantils).
La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident, però, la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).
Amb motiu del seu seixantè aniversari, a l'any 1953, un grup d'amics van dedicar-li un homenatge i un manifest signat per diferents personalitats. La recollida de signatures va anar a càrrec del crític d'art Rafael Santos Torroella. Entre algunes de les personalitats signats s'hi troben els poetes, Ildefonso Manuel Gil i Gerardo Diego, l'escriptor Gregorio Marañón, els escultors Cristino Mallo i Àngel Ferrant o l'actriu, Conchita Montes, entre molts d'altres. El darrer dels actes d'homenatge fou una sessió acadèmica a la Casa del Libro (antiga Catalònia) en què hi van intervenir intel·lectuals de diferents disciplines elogiant el talent del poeta. D'aquest esdeveniment en va germinar la publicació del volum Homenatge a Carles Riba (1954).
L'any 1993 la Generalitat de Catalunya commemorà el centenari del seu naixement.
A l'any 2014, l'Ajuntament de Girona, en paral·lel a l'adquisició del fons artístic Santos Torroella, va rebre en donació l'Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella per part dels hereus de María Teresa Bermejo. La documentació sobre els congressos de poesia, en què Riba va tenir-hi un paper rellevant, i la correspondència referent al seu homenatge, l'any 1954, forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella. Els treballs de tractament són a càrrec de l'Arxiu Municipal de Girona.
Família Carles Riba va ser fill d'Antoni Riba, nat a Tortosa, i d'Adela Bracons i Casablancas, nascuda a Barcelona. Es casà amb Clementina Arderiu, amb qui tingué quatre fills: Oriol Riba, geòleg i professor, Jordi Riba, Eulàlia Riba i Francesc Riba.
És avi de Pau Riba, cantautor i figura contracultural de la Transició, Carles Riba, enginyer industrial, professor, ecologista i primer alcalde democràtic de Sant Joan Despí, i Mercè Riba, escultora. També és besavi de Caïm Riba i de l'il·lustrador Dani Torrent.
Va ser consogre de Pau Romeva.
Obra Nota: L'any es refereix a la data de publicació
Narrativa 1917 - Aventures de Perot Marrasquí 1920 - Guillot el bandoler 1924 - L'ingenu Amor (Premi Concepció Rabell el 1926) 1928 - Sis Joans
Poesia miniatura|Primera edició de l'obra definitiva (que inclou el segon llibre) d'Estances. Publicada a Sabadell l'any 19301919 - Primer llibre d'estances 1912-1919 - La paraula a lloure 1930 - Segon llibre d'estances 1935 - 20 Tannkas amb gravats de Jaume Pla 1937 - Tres suites 1943 - Elegies de Bierville 1947 - Del joc i del foc 1952 - Salvatge cor 1957 - Esbós de tres oratoris
Crítica literària 1922 - Escolis i altres articles 1927 - Els marges 1937 - Per comprendre 1957 - ...Més els poemes
Traduccions (al català) Del llatí 1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili. Barcelona. D. F. Altés Alabart. 1914 - Cornelii Nepotis. Liber de excellentibus ducibus exterarum gentium. vol. I: Praefatio et Miltiadis Themistoclisque vitae. Barcelona; Institut de la Llengua Catalana, Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum cum ibericis versionibus. 1924 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. I. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona: Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge). 1927 - Plaute. Aululària (Comèdia de l'olla); La Revista, gener-juny 1927, p. 36-52. 1928 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. II. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
Del grec 1919 - Homer. Odissea, 3 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Biblioteca Literària). 1920 - Plutarc. Vides d'Alexandre i de Cèsar. Barcelona; Editorial Catalana. (Biblioteca Literària) 1920 - Sòfocles. Antígona. Electra. Barcelona; Editorial Catalana (Biblioteca Literària) 1922 - Xenofont. Els deu mil, 2 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Biblioteca Literària).El segòn volum també inclou la traducció de Vida d'Artaxerxes de Plutarc. 1922 - Aristòtil. Crítica del comunisme (Extreta de la Política). Barcelona; A. López-Llausàs. 1923 - Xenofont. Records de Sòcrates. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge). 1924 - Xenofont. Obres socràtiques menors. Economia, Convit, Defensa de Sòcrates. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge). 1926 - 1946 - Plutarc. Vides paral·leles, 15 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge). 1929 - Eurípides. Medea. Dins de: Miscel·lània Crexells. Barcelona; Publicacions de la Fundació Bernat Metge. 1932 - 1934 - Èsquil, Tragèdies, 3 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge). 1948 - Homer. L'Odissea, novament traslladada en versos catalans per Carles Riba. Amb gravats d'E. C. Ricart. Barcelona; Societat Aliança d'Arts Gràfiques. 1951 - 1964 - Sòfocles. Tragèdies, 4 vols. Barcelona; Fundació Bernat Metge 1951 - Sòfocles. Tragèdies. Traslladades en versos catalans per Carles Riba. Amb gravats de Josep Obiols, vol. I. Barcelona; Alcides. 1953 - Homer. L'Odissea. Novament traslladada en versos catalans per Carles Riba. Barcelona; Alpha. (hi ha una edició posterior, pòstuma, amb algunes esmenes: Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993. 1977 - Eurípides. Tragèdies d'Eurípides, 3 vols. Introducció i edició a cura de Carles Miralles. Barcelona; Curial. (Li fou concedit el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura de 1978, de traducció de teatre). 1977 - Sòfocles. Tragèdies de Sòfocles, 2 vols. Edició a cura de Carles Miralles. Barcelona; Curial. (Li fou concedit el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura de 1978, de traducció de teatre.)
De l'hebreu 1918 - Càntic dels càntics. Llibre de Rut. Barcelona; Publicacions de «La Revista». 1930 - Rut Introducció i notes d'Enric Bayon. Barcelona; Alpha (Fundació Bíblica Catalana). 1948 - Càntic dels càntics. Versió de Carles Riba. Introducció del Dr. Cebrià Montserrat i notes dels Drs. Montserrat i Riba. Barcelona; Alpha (Fundació Bíblica Catalana).
De l'alemany 1919-1920 - Ll. Jacob i G. Carles Grimm. Contes d'infants i de la llar, 2 vols. Barcelona; Editorial Catalana. 1924? - E. T. A. Hoffmann. El dux i la dogaressa (Marino Falieri). Valls; E. Castells impressor (La Novel·la Estrangera). 1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi», La Mà Trencada, 4, 24-XII-1924, p. 64-66. 1925 - Gottfried Keller. La gent de Seldwyla. Barcelona; Llibreria Catalònia. 1932 - G. Keller. Els tres honrats pintaires. Barcelona; Barcino. 1935 - Germans Grimm. Rondalles de Grimm. Il·lustrades per Arthur Rackham. Barcelona; Joventut. 1943 - Hölderlin. Carles Riba, Versions de Hölderlin. Buenos Aires, 1943 (en realitat publicat a Barcelona el 1944). Nova edició: Carles Riba, Versions de Hölderlin. Prefaci de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 1971. 1965 - Rainer Maria Rilke. La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph RilkePròleg de Salvador Espriu. Il·lustracions: Barbarà. Barcelona; Graphic Andros. Nova edició: Rainer Maria Rilke, La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke Precedit de Potser contat de nou, amb parsimònia de Salvador Espriu i seguit de Rainer Maria Rilke de Jaume Bofill i Ferro. Barcelona: Curial, 1981.