miniatura|Distribució de les llengües lenca El lenca o llengües lenca són una petita família de dues llengües de Centreamèrica, parlades anteriorment al Salvador i Hondures i actualment extintes (a pesar que els respectius grups ètnics lenques superen les 37 mil i les 100.000 persones).
Aspectes històrics, socials i culturals Distribució Cap al , les llengües lenca ocupaven el sud, centre i oest d'Hondures i l'orient d'El Salvador fins al riu Lempa. Els departaments d'Olancho i El Paraíso van ser poblats tardívolament per pobles lenques. El domini del lenca limitava a l'oest amb el pipil, al nord amb el tolupán, al sud amb el sumo i al sud-oest amb el cacaopera.
Extinció En la dècada de 1970, a Chilanga, es va trobar un parlant de lenca salvadorenc. En la dècada de 1990, es van trobar alguns semiparlants de lenca hondureny. Es pressuposa que la llengua està molt probablement extinta, i com a molt és possible que existeixin alguns ancians amb algun coneixement o memòria de la llengua, però és molt improbable que puguin trobar-se parlants que parlin la llengua amb fluïdesa.
Classificació Històricament la majoria de lingüistes, seguint Lehman (1920) consideraven que existia algun parentiu amb les llengües xinca, encara que l'evidència en favor d'això era més aviat escassa. Recentment A. Constenla (2002, 2005) basant-se en el mètode comparatiu va aconseguir provar el parentiu de les llengües lenca amb les llengües misumalpa i el d'aquestes al seu torn amb les llengües txibtxes.
Llengües de la família La família lenca està formada per aquestes dues llengües: Lenca salvadorenc a Chilanga i Potó (dialecte principal: potón) Lenca hondureny a Intibuca, Opatoro, Guajiquiro, Similatón (ara departament de Cabañas), i Santa Elena. (dialectes: cerquín, care, lenca, kolo) Per a estats els llengües Swadesh va estimar per mètodes glotocronològics uns 20 segles de separació, per la qual cosa les seves diferències són comparables a les de les llengües romàniques.
Comparació lèxica Encara que Campbell (1979) identifica algunes correspondències entre el lenca salvadorenc i el lenca hondureny, assenyala que no existeix una reconstrucció completa de la fonologia del proto-lenca. La següent llista conté alguns cognats entre ambdues llengües: Lenca salvadorenc Lenca hondureny pel alah aša aigua wal waš sal ʦʼepe sepe cap, oïde -tokoro to(ho)ro escoltar en-(gin) en-(gin) colpejar maš- maš- llenya ša šak sandàlia wati waktik casa tʼaw taw mà košaka gulal boca in-ʦʼaʦʼa in L'anterior llista conté algunes correspondències fonètiques no trivials com /l/-/š/ i /ʦʼ/-/s/ endemés d'altres trivials com /š/-/š/, /p/-/p/, /t/-/t/, /k/-/k/, /m/-/m/, /n/-/n/, /s/-/s/, /y/-/y/ y /w/-/w/.
Referències
Bibliografia Campbell, Lyle. 1976. "The Last Lenca". International Journal of American Linguistics 42(1): 73-78. ———. 1997. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press. Campbell, Lyle, Anne Chapman, and Karen Dakin. 1978. "Honduran Lenca". International Journal of American Linguistics 44(4): 330-332. Constenla Umaña, A. (1981). Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). Constenla Umaña, Adolfo. (1991). Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. Editorial de la Universidad de Costa Rica, San José. Constenla Umaña, Adolfo. (1995). Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Boletín del Museo del Oro 38-39: 13-56. Fabre, Alain. 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos:. Greenberg, Joseph. 1987. Language In The Americas. Stanford: Stanford University Press. Hemp, Eric. 1976. "On Earlier Lenca Vowels". International Journal of American Linguistics 42(1): 78-79. Lehman, Walter. 1920. Zentral-Amerika. see p. 700–719 (Salvadoran Lenca) and p. 668–692 (Honduran Lenca).
Enllaços externs Recursos OLAC sobre el lenca
Categoria:Llengües lenmitxí Categoria:Llengües d'Hondures Categoria:Llengües ameríndies aïllades