Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.
Classificació Les llengües magdalèniques es divideixen en dos grans grups: 1. Magdalènic meridional a. Llengües cundicocúyiques Muisca Duit b. Tunebo (U'wa) Occidental 700 (1998)Ethnologue report for language code - Tunebo, Western Central 2.500 (2000)Ethnologue report for language code - Tunebo, Central Barro Negro 300 (1981)Ethnologue report for language code - Tunebo, Barro Negro Angosturas 50 (2009)Ethnologue report for language code - Tunebo, Angosturas c. Barí 5.390 (2001)Ethnologue report for language code - Barí 2. Magdalènic septentrional a. Llengües arhuaques a1.Kogui 11.000 (2007)Ethnologue report for language code - Kogi a2. Llengües arhuàciques orientals-meridionals i.Llengües arhuàciques orientals Damana (wiwa o malayo) 1.920 (2001);Ethnologue report for language code - Malayo 6.600 (2010)"Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana" . Ministerio de Cultura de Colombia. 24 de febrero de 2010. Consultado el 9 de junio de 2012. Atanque (kankui o kankuamo)† ii.Ica 14.800 (2001)Ethnologue report for language code - Arhuaco b.Chimila 2.000 (2006)Ethnologue report for language code - Chimila Alguns autors prefereixen considerar al chimila i al barí com a branques independents pel que divideixen les llengües magdalèniques en quatre branques: cundiocúyica, arhácica, chimila i barí.
Descripció lingüística Comparació lèxica Els numerals en diferents varietats magdaléniques són:Chibchan Numerals (Mark Rosenfelder) {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=2|Septentrional ! colspan=3|Meridional ! rowspan=2| |- ! ! Chimila ! Muiscaclàssic !! Tunebo !! Barí
| '1' || *ekwa || tiːɁte || ata || ubisti || itóp || ? |- | '2' || *móuga || tiːɁmuʰna || boʦa || bukái || issámi || *ᵐbúka |- | '3' || *máigwa || tiːɁmaʰna || mika || bai || biténtkou || *ᵐbai |- | '4' || *maʔkáiwa || ᵐbriːɁɟeːɁe || muika || bakái || intó akóu || *ᵐbakái |- | '5' || *atigwa || || hycsa || esí || kobá || *-tikʷ- |- | '6' || *teingwa || || ta || terai || || *ter- |- | '7' || *kugwa || || kuhubkwa || kukuí || || *kuku- |- | '8' || *abiwa || || suʦa || abi || || *abi- |- | '9' || *ikawa || || aka || estari || || ? |- | '10' || *ugwa || || hubčihika || ukasi || || *ukʷa-
Referències
Bibliografia Constenla Umaña, Adolfo. 1981. Comparative Chibchan Phonology. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia).
Magdaleniques