El socialisme és un conjunt de doctrines que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells."2. (Government, Politics & Diplomacy) any of various social or political theories or movements in which the common welfare is to be achieved through the establishment of a socialist economic system" "Socialism" at The Free dictionary
La propietat social pot fer referència a formes de propietat estatal, col·lectiva o mitjançant una cooperativa, entre d'altres. Hi ha diverses maneres de dur a terme el socialisme i no existeix una única definició que les incorpori totes, tot i que la socialització de la propietat és l'element comú en totes elles.
Els sistemes econòmics socialistes es poden dividir en sistemes de mercat o no mercantils. El socialisme no comercial implica la substitució del mercat i dels diners, amb criteris tècnics i d'enginyeria, basats en el càlcul en espècies, produint així un mecanisme econòmic que funcioni segons unes lleis econòmiques diferents de les del capitalisme. El socialisme no mercantil vol evitar les ineficiències i les crisis econòmiques associades tradicionalment a l'acumulació de capital i al sistema de beneficis.
Per contra, el socialisme de mercat conserva l'ús dels preus monetaris, els mercats i, en alguns casos, el benefici, pel que fa al funcionament de les empreses de propietat social i l'assignació de béns de capital entre ells. Els beneficis generats per aquestes empreses serien controlats directament per la força laboral de cada empresa, o s'acumulen a la societat en general en forma de dividend social.Social Dividend versus Basic Income Guarantee in Market Socialism, by Marangos, John. 2004. International Journal of Political Economy, vol. 34, no. 3, Fall 2004. El debat socialista del càlcul analitza la viabilitat i els mètodes d'assignació de recursos per a un sistema socialista.
El moviment polític socialista inclou un conjunt de filosofies polítiques que es van originar en els moviments revolucionaris que van començar al com a preocupació pels problemes socials associats amb el capitalisme. A més del debat sobre els mercats i la planificació, les varietats del socialisme es diferencien en la seva forma de propietat social, en com s'organitza la gestió de les institucions productives i el paper de l'estat en la construcció del socialisme.
Les dicotomies bàsiques inclouen reformisme versus socialisme revolucionari i socialisme estatal versus socialisme llibertari. La política socialista ha estat centralista i descentralitzada; internacionalista i nacionalista en orientació; organitzada a través de partits polítics i oposada a la política de partits; a vegades superposada amb sindicats i, en altres ocasions, independentment de i crítica amb els mateixos; i present tant en tota mena de països, independentment del seu nivell d'industrialització."Michael Newman. Socialism: A very Short introduction. Oxford University Press. 2005. p. 2. Mentre que totes les tendències del socialisme es consideren democràtiques, el terme socialisme democràtic s'utilitza sovint per ressaltar l'elevat valor dels seus advocats per als processos democràtics en l'economia i el sistema polític democràtic,Donald F. Busky, Democratic Socialism: A Global Survey Greenwood Publishing, 2000, See p. 7–8., Jim Tomlinson's Democratic Socialism and Economic Policy: The Attlee Years, 1945–1951, Norman Thomas Democratic Socialism: a new appraisal or Roy Hattersley's Choose Freedom: The Future of Democratic Socialism en general, per contrastar les tendències que poden ser percebudes com a antidemocràtiques en el seu enfocament. El socialisme democràtic s'utilitza amb freqüència per contrastar el sistema polític de la Unió Soviètica, on els crítics argumenten que fou una forma de govern autoritària.Nicholas Guilhot, The democracy makers: human rights and international order, 2005, p. 33David Caute, Politics and the novel during the Cold War, 2009, p. 95–99George A Reisch, How the Cold War transformed philosophy of science: to the icy slopes of logic, 2005, p. 153–54
A la fi del , després del treball de Karl Marx i Friedrich Engels, el socialisme va arribar a significar una oposició real al capitalisme i la defensa d'un sistema post-capitalista basat en alguna forma de propietat social dels mitjans de producció.Anthony Giddens. Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. p. 71. Durant la dècada de 1920, la socialdemocràcia i el comunisme s'havien convertit en les dues tendències polítiques dominants dins del moviment socialista internacional.Michael Newman.Socialism: A Very Short Introduction. Oxford University Press. 2005. p. 5 En aquest moment, el socialisme era considerat el moviment secular més influent del , en tot el món: Una ideologia política (o visió del món), un moviment polític ampli i dividit.George Thomas Kurian (ed). The Encyclopedia of Political Science CQ Press. Washington D.c. 2011. p.. 1554 Mentre que l'emergència de la Unió Soviètica va portar a l'associació generalitzada del socialisme amb el model econòmic soviètic, molts economistes i intel·lectuals van argumentar que a la pràctica el model funcionava com una forma d'economia capitalista d'estat,'State Capitalism' in the Soviet Union , M.C. Howard and J.E. KingRichard D. Wolff (27 juny 2015). Socialism Means Abolishing the Distinction Between Bosses and Employees . Truthout. Consultat 9 juliol 2015.Noam Chomsky (1986). The Soviet Union Versus Socialism. chomsky.info. o una economia administrativa o d'ordre no planificada. Els partits socialistes i les seves idees continuen sent una força política amb diferents graus de poder i influència arreu del món, encapçalant governs nacionals en diversos països del món. Avui en dia, alguns socialistes també han adoptat les causes d'altres moviments socials, com l'Ecosocialisme, el feminisme socialista i el socialisme liberal.Garrett Ward Sheldon. Encyclopedia of Political Thought. Fact on File. Inc. 2001. p. 280.
Etimologia miniatura|Fulletó socialista utòpic de Rudolf Sutermeister L'origen del terme socialisme pot ser atribuït a diversos oradors, a més, el terme ha patit importants canvis històrics pel que fa a l'ús i l'abast de la paraula. La paraula socialisme troba la seva arrel en el llatí sociare, que vol dir combinar o compartir. El terme més relacionat, més tècnic en la llei romana i, per tant, medieval, era societas. Aquesta última paraula podria significar germanor i comunió, així com una idea més legalista d'un contracte consensual entre els homes lliures.Andrew Vincent. Modern political ideologies. Wiley-Blackwell publishing. 2010. p. 83
El terme va ser creat per Henri de Saint-Simon, un dels fundadors del que posteriorment s'anomenaria socialisme utòpic. Simon va encunyar el socialisme com a contrast amb la doctrina liberal de l'individualisme, que va subratllar que la gent actua o ha d'actuar com si estiguessin aïllats els uns dels altres.Marvin Perry, Myrna Chase, Margaret Jacob, James R. Jacob. Western Civilization: Ideas, Politics, and Society – From 1600, Volume 2. Ninth Edition. Boston, Massachusetts, USA: Houghton Mifflin Harcourt Publishing Company, 2009. p. 540.
Els socialistes utòpics originals van condemnar l'individualisme liberal per no abordar les preocupacions socials durant la revolució industrial, incloent-hi la pobresa, l'opressió social i les desigualtats brutes en la riquesa, veient l'individualisme liberal com a societat degenerant en suport de l'egoisme que va ferir la vida comunitària a través de la promoció d'una societat basada en la competència. Presentaren el socialisme com una alternativa a l'individualisme liberal basat en la propietat compartida dels recursos, tot i que les seves propostes per al socialisme diferien significativament. Saint-Simon va proposar la planificació econòmica, l'administració científica i l'aplicació dels avenços científics moderns a l'organització de la societat. En canvi, Robert Owen va proposar l'organització de la producció i la propietat directament des de les cooperatives.
El terme socialisme també és atribuït a Pierre LerouxLeroux: el socialisme és "la doctrina que no renunciaria a cap dels principis de la Llibertat, Igualtat, Fraternitat" de la Revolució Francesa de 1789. "Individualisme i socialisme" (1834) i a Marie Roch Louis Reybaud a França; al Regne Unit s'atribueix a Robert Owen el 1827, pare del moviment cooperativista.Oxford English Dictionary, etymology of socialismRussell, Bertrand (1972). A History of Western Philosophy. Touchstone. p. 781
La definició i l'ús modern del concepte socialisme es va establir a la dècada de 1860, convertint-se en el terme predominant entre el grup de paraules cooperativa, mutualista i associacionista, que abans s'havien utilitzat com a sinònims. El terme comunisme també va quedar fora d'ús durant aquest període, malgrat les primeres distincions entre el socialisme i el comunisme des de la dècada de 1840.
Una primera distinció entre el socialisme i el comunisme era que els primers tenien com a finalitat socialitzar la producció, mentre que els últims volien socialitzar tant la producció com el consum (en forma d'accés lliure als béns finals).
No obstant això, el 1888 els marxistes van emprar el terme socialisme en lloc de comunisme, que s'havia considerat com un sinònim antic del socialisme. No va ser fins a 1917 després de la revolució bolxevic que el socialisme es referia a una etapa diferent entre el capitalisme i el comunisme, introduït per Vladimir Lenin com un sistema per defensar la presa del poder bolxevic de les crítiques marxistes tradicionals, que deien que les forces productives de Rússia no estaven prou desenvolupades per a una revolució socialista.
Una distinció entre comunista i socialista com a descriptors d'ideologies polítiques diferents va sorgir el 1918 després que el Partit Laborista Socialdemòcrata Rus es reanomenés a si mateix com a Partit Comunista Rus, on els comunistes es referien específicament als socialistes que recolzaven la política i les teories de Leninisme, bolxevisme i posterior marxisme-leninisme, tot i que els partits comunistes continuaven descrivint-se com a socialistes dedicats al socialisme.