La batalla de Lieja (francès: Bataille de Liège; alemany: Eroberung von Lüttich) va ser l'acció que va iniciar la invasió alemanya de Bèlgica i la primera batalla de la Primera Guerra Mundial.
L'atac a la ciutat va començar el 5 d'agost de 1914 i va durar fins al 16 d'agost, quan l'última fortalesa es va rendir. La durada del setge de Lieja va retardar la invasió alemanya de França per 4-5 dies, ja que els ferrocarrils necessaris per als exèrcits alemanys a l'est de Bèlgica estaven aturats per la durada del setge i les tropes alemanyes no van aparèixer a Namur fins al 20 d'agost.
Antecedents Desenvolupament estratègic Bèlgica La planificació militar belga es basava en el supòsit que altres potències expulsarien a l'invasor. No es va tenir en compte la probabilitat d'una invasió alemanya perquè França i la Gran Bretanya es veien com a aliats o perquè l'Entente Cordiale (1904) havia conduït als belgues a percebre que l'actitud britànica sobre Bèlgica seria la de protegir-la.
Es va formar un Estat Major el 1910, però el Chef d'État-Major Général de l'Armée (Cap d'Estat Major General de l'Exèrcit) el tinent general Harry Jungbluth es va retirar el 30 de juny de 1912 i no se substitueix fins al maig de 1914 pel tinent general Chevalier de Selliers de Moranville que va començar a planejar la concentració de l'exèrcit i es va reunir amb els funcionaris del ferrocarril el 29 de juliol.
Les tropes belgues es van concentrar al centre de Bèlgica, al Reducte Nacional de Bèlgica (a Anvers), preparades per a lluitar en qualsevol front, mentre que la posició fortificada de Lieja (PFL) i la posició fortificada de Namur (PFN) es van quedar per a assegurar la defensa de les fronteres. El Rei es convertia en Comandant en Cap en el cas de mobilització i era qui decidia on s'havia de concentrar l'exèrcit. Els soldats belgues, desorganitzats i mal entrenats, es van beneficiar amb aquest nou pla de rearmament d'una posició central que els permetia retardar el contacte amb un invasor, però també van ser necessàries unes fortificacions per a la defensa de la frontera. Una escola de pensament volia un retorn a un desplegament en línia en la frontera amb les teories franceses de l'ofensiva. Els plans belgues es van convertir en un compromís en què l'exèrcit de campanya es va concentrar darrere del riu Gete amb dues divisions d'avantguarda a Lieja i a Namur.
Alemanya L'estratègia alemanya havia donat prioritat a les operacions ofensives contra França i una postura defensiva contra Rússia des de 1891. La planificació alemanya estava determinada per la inferioritat numèrica, la velocitat de mobilització, i la concentració i l'efecte del gran augment de la potència de les armes modernes. S'esperava que els atacs frontals fossin costosos i prolongats, i que només portessin a un èxit limitat, sobretot després que els francesos i els russos haguessin modernitzat les seves fortificacions de la frontera amb Alemanya.
miniatura|esquerra|Pla Schlieffen Alfred von Schlieffen, cap de l'Oberste Heeresleitung (OHL, Comandament Suprem de l'Exèrcit) de l'Imperi Alemany entre el 1891 i el 1906, va idear un pla (el Pla Schlieffen) per a evitar les fortificacions de la frontera francesa amb una ofensiva al flanc nord, on tindria una superioritat numèrica local amb què podria obtenir ràpidament una victòria decisiva. Entre el 1898 i 1899 es va planejar aquesta maniobra per a passar ràpidament a través de Bèlgica, entre Anvers i Namur, i poder amenaçar París des del nord.
Helmuth von Moltke el Jove va succeir a Schlieffen el 1906 i va creure que la resposta dels francesos no seria la que havien suposat els alemanys. Moltke va adaptar el pla de desplegament i de concentració per a realitzar un atac al centre o un atac envolvent des de dos flancs, mitjançant l'addició de divisions a la banda esquerra davant de la frontera francesa, on aproximadament 1.700.000 homes esperaven la mobilització de la Westheer (exèrcit de l'oest). La força principal alemanya seguiria avançant a través de Bèlgica per a atacar el sud de França, mentre que envoltarien els exèrcits francesos per la seva esquerra per deixar-los atrapats entre els rius Mosa, Aisne, Somme, Oise, Marne i el Sena, incapaços de retirar-se al centre de França. Els francesos serien aniquilats per la maniobra des del nord o es crearia les condicions per a la victòria en el centre o en Lorena, en la frontera comuna.
La declaració de guerra
miniatura|Portada del diari Le Soir, del 4 d'agost de 1914 El govern alemany envia un ultimàtum a Rússia a la mitjanit del 31 de juliol i 1 d'agost de 1914 i durant el dia anuncia l'estat de Kriegsgefahr (amenaça de guerra). El govern turc ordena la mobilització i la Borsa de Valors de Londres va tancar.
El govern britànic ordena la mobilització de la Royal Navy (marina de guerra) a l'1 d'agost. El govern alemany ordena la mobilització general, declara la guerra a Rússia i inicia les hostilitats a la frontera polonesa. El govern francès ordena la mobilització general.
El govern alemany envia un ultimàtum a Bèlgica al 2 d'agost exigint el pas pel territori belga, ja que les tropes alemanyes havien envaït Luxemburg. Comencen les operacions militars a la frontera francesa. Liepāja és bombardejada pel creuer lleuger alemany SMS Augsburg i el govern britànic garanteix la protecció naval de les costes franceses.
El govern belga rebutja les demandes d'Alemanya al 3 d'agost i el govern britànic garanteix el suport militar a Bèlgica en el cas que fos envaida per Alemanya. Alemanya declarara la guerra a França i el govern britànic ordena la mobilització general. Itàlia declara la neutralitat.
El govern britànic envia un ultimàtum a Alemanya al 4 d'agost, i declara la guerra a Alemanya a la mitjanit dels dies 4 i 5 d'agost (Hora Central Europea). Bèlgica trenca les relacions diplomàtiques amb Alemanya i Alemanya declara la guerra a Bèlgica. Les tropes alemanyes creuen la frontera belga i ataquen Lieja.
Desenvolupament tàctic La posició fortificada de Lieja
Posició fortificada de Lieja (1914)center|300px Forts triangulars: Pontisseminiatura|esquerra|Fort triangular, 1914 Barchon Fléron Boncelles Flémalle LoncinForts quadrilàters: Liersminiatura|esquerra|Fort quadrilàter, 1914 Évegnée Chaudfontaine Embourg Hollogne Lantin
Lieja està situada en la confluència del riu Mosa, que flueix enmig de la ciutat a través d'un barranc profund, i del riu Ourthe, entre les Ardenes (al sud) i Maastricht i Flandes (al nord-oest). Les principals línies de tren que van d'Alemanya cap a Brussel·les i París es troben a la ciutat; Schlieffen i Moltke havien planejat utilitzar aquestes línies per a la invasió de França. Lieja i la seva rodalia van tenir un gran desenvolupament industrial i presentava un obstacle per a una força invasora, ja que la seva principal defensa era la Position fortifiée de Liège (Posició fortificada de Lieja, PFL), un cinturó de dotze forts situats entre 6 i 10 km de la ciutat construïts en 1892 per Henri Alexis Brialmont, el millor enginyer de fortaleses del . Els forts es van situar a 4 km entre si per recolzar-se mútuament però havien estat dissenyats per a una defensa frontal en comptes de per a una defensa integral.
Els dotze forts eren sis forts petits triangulars i sis forts llargs quadrilàters, construïts de formigó, amb fossats secs i rodejats amb filferro d'arç. Les grans estructures estaven enterrades i només eren visibles monticles o petites construccions. Els forts estaven armats amb canons obusos de 210 mm, canons de 150 mm i de 120 mm, i canons de tir ràpid de 57 mm. Cada fort tenia cúpules retràctils, canons mòbils de fins a 150 mm i les armes principals van ser muntades en torres d'acer que podien girar 360°, però només es podien col·locar canons de 57 mm.
Els forts tenien magatzems per a l'emmagatzematge de municions, habitacions amb capacitat per a 500 homes i generadors elèctrics per a la il·luminació. S'havien previst provisions per a les necessitats diàries de les tropes de la fortalesa però les latrines, dutxes, cuines i el dipòsit de cadàvers es van construir a la contraescarpa i podien convertir-se en inservibles si els fums de les explosions de les bombes dels bombadejos entraven als habitatges, ja que tenien ventilació natural.
Els forts no tenien accés directe entre ells i només podien comunicar-se per telèfon i telègraf, però els cables no estaven enterrats. Brialmont havia dissenyat petites fortificacions i línies de trinxeres en les zones que hi havia entre els forts per enllaçar-los i per facilitar la protecció entre ells, però el 1914 encara no s'havien construït.
Les tropes dels forts encara no estaven a ple rendiment el 1914 i molts homes provenien d'unitats de guàrdies locals que havien rebut una formació mínima a causa de la reorganització de l'exèrcit belga, que s'havia començat a dur a la pràctica el 1911 i que no es completaria fins al 1926.
miniatura|esquerra|Canó obús de 420 mm (L / 12.420 mm M-Gerät 14 Kurze Marina-Kanone), conegut com el Gran Berta. Els forts també tenien al voltant de 30.000 soldats de la 3a Divisió per a defensar les bretxes entre els forts, i al voltant de 6.000 membres del cos paramilitar La Garde Civique (La Guàrdia Cívica), equipats amb fusells i metralladores. La guarnició de prop de 40.000 homes i 400 armes de foc era insuficient per a la dotació dels forts i fortificacions de campanya. A principis d'agost de 1914, els comandants de les guarnicions no estaven segurs de les forces que tindrien a la seva disposició, ja que no va ser possible que tot l'exèrcit belga arribés al riu Mosa fins al 6 d'agost.
El terreny que envoltava als forts era difícil d'observar, ja que hi havia molts barrancs entre els forts. Es van construir intervals de defensa just abans de la batalla però no van ser suficients per aturar la infiltració alemanya. Els forts van ser vulnerables als atacs de la part posterior, on es van concentrar els bombardejos alemanys. Els forts s'havien construït per a resistir el bombardeig d'armes de 210 mm, que era artilleria mòbil utilitzada el 1890, però formigó utilitzat en la construcció no era de la millor qualitat i el 1914 l'exèrcit alemany havia obtingut obusos de major calibre, com el Gran Berta de 420 mm (L / 12.420 mm M-Gerät 14 Kurze Marina-Kanone) i el Skoda de 305 mm (Skoda 305 mm Mörser M. 11).
La 3a Divisió belga va ser l'encarregada de defensar Lieja sota el comandament del tinent general Gérard Léman. Dins de la 3a Divisió hi havia quatre brigades i diverses altres formacions que sumaven el voltant de 36.000 soldats i 400 canons.
25px 3a Divisió (1914)center|miniatura|100px|General Gérad Leman 9a Brigada Mixta 9è i 29è Regiment de Línia43a, 44a i 45a Bateria d'Artilleria 11a Brigada Mixta 11è i 31è Regiment de Línia37a, 38a i 39a Bateria d'Artilleria 12a Brigada Mixta 12è i el 32è Regiments de Línia40a, 41a i 42a Bateria d'Artilleria 14a Brigada Mixta 14è i 34è Regiments de Línia46a, 47a i 48a Bateria d'Artilleria 15a Brigada Mixta 1r i 4t Regiment de Caçadors a peu61a, 62a i 63a Bateria d'Artilleria Altres tropes 9è, 11è, 12è i 14è Regiment d'Infanteria de ReservaQuatre bateries de reservaTres regiment d'artilleria, incloent la 40a, 49a i 51a Bateria d'Artilleria3r Batalló d'Enginyers3a Secció de Telegrafistes2n Regiment de llancers (cavalleria)
L'exèrcit del Mosa L'exèrcit del Mosa tenia al voltant de 59.800 homes amb 100 canons i obusos, sota el comandament del General Otto von Emmich i acompanyat de Erich Ludendorff en qualitat d'observador per a l'Estat Major.